Kuala Lumpur i Singapur

Estem a un tren a Indonesia (de fotos de Indonesia no n'hi ha cap en aquest post, just in case), ens van donar classe "executive" o sigui que anem més aviat amples. De fet trobem que s'hi va millor que a casa perquè hi ha endolls a tot arreu i pots conectar el portàtil! Estem passant per molts camps d'arròs mig inundats, també hi ha palmeres, cautxú… tot és molt verd. Sembla que deu ploure sovint per aquestes terres... Els pobles que hem anat passant amb el tren ens recorden una mica a la India: fogates aquí i allà, brossa al carrer, un munt de cases de llautó aglomerades al costat de les vies del tren… però fa només dos dies que vam arribar així que no farem judicis precipitats.  Tornem uns dies enrera que l'últim que sabeu de nosaltres és que anàvem cap a Kuala Lumpur (KL).

Xavi speaking:

Dimarts 29 de Març:

Doncs agafem l'avió i arribem a KL a quarts d'una de la matinada. Després de mitja horeta de caminar pels carrers desèrtics de Xinatown amb els 20 kilets de motxilla entre no més companyia que rates i borratxos arribem a un hostal amb uns preus raonables. Ah! A l'aeroport hem conegut en Le (made in China) amb qui hem compartit taxi i hem quedat per visitar Kuala Lumpur els propers dies.   Ha estat un dia molt llarg, recordeu que ens vam llevar a quarts de 7 a phiphi, vam agafar un barco fins a pukhet i un bus fins a l'aeroport així que...dormiiiiir!!

Dimecres 30 de Març:

Anem de visita a les torres Petronas construides per la petrolera de Malasia que porta el seu nom. Hem quedat amb en Le i aquells francesos que ens vam trobar a Angkor i després a Phiphi (en William i la Adeline) a les 15:00 a la ticket office. Els francesos no apareixen així que després de 30 min decidim començar la visita sense ells. Hem tingut molta sort perquè en general s'ha de fer cua a les 8 del matí per agafar ticket (en venen un nombre limitat per dia), però a nosaltres ens n'han venut perquè hi havia hagut una cancelació. Total que amb en Le hem pujat al pont que uneix les torres, hem fet unes fotos i cap avall un altre cop. Quan hem sortit (ja eren les 16:15) ens hem trobat els francesos… es veu que no havien canviat l'hora i per això havien arribat una hora tard!! Un tot l'equip reunit anem a un dels altres punts singulars de Kuala Lumpur: Kuala Lumpur tower. És una torre de comunicacions  de més de 400 m d'alçada des d'on es veuen les Petronas i tota la ciutat. Pugem fins on ens deixen (uns 300m) i fem algunes fotos més. Aquí la gràcia és que tenen una audio guia que t'explica què és el que veus. Un cop a baix, fem una visita a un terrari on tenen aranyes del tamany d'un puny (alimentades amb bebés de rata), llangardaixos de dos pams de llarg (alimentats amb insectes varis) i una piton d'uns 5 metres de llarg (alimentada amb 3 pollastres sencers setmanalment). Hem tingut la sort que just quan hem arribat li acabaven de donar d'esmorzar a la serp així que hem pogut veure el bulto del pollastre dins la serp a un metre de la boca!! deu ser una mica pesat de digerir un pollastre amb ossos, plomes i bec… per acabar el dia anem a sopar a un Indi (realment la cuina India que més ens agrada és la que no es fa a la India).

Dijous 31 de Març:

Avui tornem a quedar amb en Le i els francesos. La idea és passejar una mica pel barri colonial i veure un parell de mezquites. Per la tarda ens separem i anem l'Ester i jo de shopping, que és una cosa a fer típica de Kuala Lumpur!! A veure si endevineu què és el que vam comprar! La resposta us la donarem al final del blog. Busqueu pistes! Després estrenem l'autoregal i tornem cap a casa a descansar una mica. 

Divendres 1 d'Abril:

Bufff! Ja ha passat un altre mes…per celebrar-ho anem cap a Singapur! I què fem en quant arribem? Cap al cine! La cartellera no ens entusiasma gaire, però com que no tenim ganes de fer res ens acabem autoconvencent… de los directores de el Diablo viste de Prada… y de los productores de Notting Hill… ja us podeu anar imaginant com acaba la cosa… sortim del cine amb una cara de "i?". Però hem passat la tarda. Sortits del cine anem de passeig per la ciutat. Ens quedem una mica bocabadats i esmaperduts: ni un paper al terra, voreres amples per caminar, semàfors, pocs cotxes, edificis ultra moderns, un munt de llums i centres comercials… per casualitat passem per davant de la universitat i entrem a donar un cop d'ull. Fins i tot hi ha escales mecàniques!
Però no ens conformem amb això sinó que fisgoneamos una mica més i anem a parar a una sala al sisè pis amb vistes a la ciutat, on l'associació d'exalumnes organitza mensualment una minifesta pels antics alumnes finançada per la universitat… amb música amb viu, sopar i cava! Ens quedem una mica flipats… lo mismito que a casa… anyway, seguim camí cap a la bahia on disfrutem d'unes vistes als hotels i ciutat financera iluminats i sopem un arròs i noodles amb manta! Si si, un d'aquells animalons que fan 3 o 4 metres quadrats i que planejen pel fons marí!!! La veritat és que ens va agradar molt! El tinglado del sopar també és curiós: és una zona on hi moltes taules rodejades de petits chiringuitos que pertanyen a diferents propietaris; tu demanes el que vols al xiringuito que vols i te'n vas a menjar a la taula que vols (self service). S'ha de fer una mica de cúa tant per la taula com pel menjar però està molt bo i prou bé de preu. Mentre sopem se'ns presenta una parella que està asseguda a la nostra taula i xerrem tota la nit amb ells: que si això és nou, que si ella treballa pel banc d'inversió nacional, que si ell a una empresa de satèl·lits, que si als nens els apreten molt a l'escola… ens expliquen moltes coses i ens donen la seva tarjeta… per si tornem… nice!

Dissabte 2 d'Abril:

Singapur es ben agradable per caminar-hi, així que ens posem les motxilles i a recòrrer els carrers. Avui anem cap al centre financer de la ciutat, on hi ha un munt d’edificis dels bancs d’inversió i altres empreses de la mateixa calanya. Al costat, un lloc de menjar tipus on vam sopar ahir al vespre que per 5€ ja estàs tip. Des d’allí anem cap a xinatown, visitem un temple semibudista i tirem cap al carrer comercial: anem a veure els temples del s. XXI. Vuiton, Prada, Zara, Armani... tots hi estan presents. En algunes botigues fins i tot i ha cua a l’entrada per tal que els clients rebin el tracte que mereixen mentre compren!! Pel carrer es veu de tot: xinesos, Indis, blanquitos, negritos, noies amb el cap cobert, noies amb mini...i anuncis vivents!! I què és això de  l’anunci vivent? Doncs disfresses a una vintena de teenagers amb trajes de zebra i els fas carrer amunt i avall pel centre de la ciutat fent-se fotos amb el personal. Com a la tele però en directe (no diré què anunciaven per no seguir-los el joc) J. I res un cop visto lo visto tornem cap al costat del mar i pugem a la noria per veure la ciutat il·luminada. És tant espectacular! No ens cansem de mirar-ho! Ens hi podríem estar hores i hores!

Diumenge 3 d’Abril:

A primera hora anem a visitar el barri Indi (little india). Quins records! Saris, temples hindús, indis amunt i avall... això si, els carrers no tenen res a veure amb els carrers de la India. Tot segueix ben ordenat, net i ben posat. Després passem pel barri àrab i finalment anem a trobar els nostres amics francesos a la catedral de Singapur on estan oficiant una missa en xinès (sona ben estrany). Amb els nostres amics anem a un parc a un turó on hi ha un jardi d’espècies, l’antic fort britànic i la tomba d’un antic sultà. Veiem cacau, pebre, lemongrass... i molts d’altres que no me’n recordo o no vam saber reconèixer. Després, quan estàvem al costat de la tomba del sultà, veiem un colom que té ficat el cap a la claveguera. Quin colom més tonto, pensem. Però aleshores ens adonem que al voltant del coll del colom hi ha una cosa tronja i grisa, d’un diàmetre d’un puny... what the hell! És una serp!! Ahiva la hòstia Paco!! Ens quedem alucinats mirant l’espectacle... a veure què passa... esperem... i la serp comença a sortir de la claveguera com fent marxa enrera. Primer surt la part central, després la cúa i finalment el cap... el cap que arrosega el colom pel coll!!! El pobre colom ja està fora de combat, i la serp, que és una piton, comença a enroscar-s’hi tal cual la Ka ho fa amb en Mowgli al llibre de la selva. El comença a estrènyer trencant-li els óssos i allargant-lo i se’l comença a ficar a la boca... la boca es fa gran... i gran... i gran...i si si, es fot mig colom senceret a dins. En aquest punt és quan se’ns acaba la bateria de la càmara, i jo, amb un cabreig important perquè esàvem gravant dono un cop de peu al terra (la típica pataleta). Aleshores la serp s’espanta, es treu el colom de la boca lentament, me l’agafa pel coll i l’arrossega cap en dins del bosc. El deixa en un racó (ready to eat), i se’n va clavaguera en dins... potser tenia un metre i mig de llarg... quin espectacle!!!! Després d’una experiència de natura tornem cap a la civilització i pujem al capdemunt d’un hotel format per tres edificis i una plataforma amb forma de barco apoiada sobre els tres terrats. Veiem la posta de sol, sopem a restaurant múltiple del primer dia i cap a casa que ja hem tingut prou aventures!!!

Dilluns 4 d’Abril:

Avui els francesos (que estan allotjats a la casa de l’ambaixador Mexicà, igualito que nosotros) fan vida casolana. Potser nosaltres si tinguéssim piscina, ciuner, etc. també faríem vida casolana!! Total que hem aprofitat per fer la nostra i hem anat a un temple a les afores de la ciutat. Resulta que aquí hi cremen els difunts (les càmeres crematòries són molt poc romàntiques) i fan les ofrenes de menjar pertinents. Vam tenir sort i vam enganxar el dia previ al dia de difunts així que hi havia preparades un munt de taules amb menjar ready per les ofrenes. En total uns 7000 packs de menjar (a cada un hi havia prou menjar per una persona durant una setmana), és mooolt de menjar!!! El temple era molt maco i la veritat és que convidava a meditar i a quedar-t’hi encantat. Però nosaltres teníem altres plans així que vam seguir cap al centre de l’illa on hi tenen una reserva natural amb un llac molt gran on hi fan rem. Allí vam estar passejant durant dues o tres hores entre monos, sargantanes i singapurienses fent footing fins que ens vam adonar que era massa gran com per arribar enlloc i vam donar mitja volta i cap a casa.

Dimarts 5 d’Abril:

Tornem a quedar amb els francesos, aquest  cop per anar a la platja. Anem a la illa de Sentosa on hi ha fet un parc d’atraccions d’Universal estudios, hotels, platjes amb vistes als barcos de mercaderies... home, les platjes nosón les de la costa brava ni Tailàndia però ens fa unes hores de sol i em passo el matí jugant a Volei amb el francès mentre les noies xerren, prenen el sol i dormen. Lo típico de un día de playa, vaya. A mig matí cau una tempesta tropical (de fet ecuatorial) però després torna a despejar i seguim amb els partidets. Dinem, jueguem a cartes i cap a casa a sopar.

Ester: (en aquest post està una mica mandrosa ;b)

Dimecres 6 d’abril: Singapur – Jakarta

Avui ens llevem i a fer maletesss!! Ara ja som cada vegada més experts, i si abans tardàvem 1 hora, sobretot el Xavi... ara només 20 minuts. Sempre depèn clar del nivell d’escampall i de desordre de l’habitació, a vegades sembla una gimcana trobar cada un les seves coses (jo que si les cremetes hidratants, la depiladora “silk epil”, els sabons, la mascarilla del cabell i el Xavi que si la màquina d’afaitar, el botiquín, la mosquitera, les sabatilles d’estar “per casa”...). Bé, passem el matí connectats a Internet (d’estrangis als sofàs d’un café del centre comercial del costat de casa i sense consumir res, abusones!), dinem al restaurant indio de sempre i cap a l’aeroport. El vol passa sense complicacions (a part de que perdo la guia lonely planet del sud est asiàtic... quina penaaaaa!!!) i arribem a Jakarta a les 7 de la tarda
(una hora menys que a Singapur). Per cert, no només jo perdo coses eh!! Fem un recompte ràpid: jo he perdut les ulleres de sol, una part de dalt del bikini, un jersei i la guia; el Xavi: el saquet de dormir, una llanterna, l’antifàs de dormir (tot kit de nit! Jajaja) i les bambes (recordeu el conductor de la India?) ah! I un llibre! Sort que anem recarregant amb cosetes que comprem.  Bueno, em centro: només arribar a l’aeroport, tenim una primera pista de que aixó no serà tant fàcil com ha sigut viatjar per la resta del sud-est asiàtic... al Xavi casi no el deixen entrar al país perquè per el visat d’un mes necessites un billet de sortida, i nosaltres no tenim res... sort que jo vaig pillar a un aduanero despistat que em va posar el segell al passaport i llavors van haver de deixar passar al Xavi (potser també esperaven algun suborn?¿). A la sortida... efectivament, això no té res a veure amb Singapur: un munt de taxistes acosant, tot més brut i vell, tot com de fa 20 anys. Aconseguim arribar al bus públic que porta fins al centre de la ciutat. Trobem un hotel ronyoset però barato (el lavabo de fet.. inclús pitjor que els de la india...) sopem ben baratet (esperem que no ens faci mal) i a dormirr!