Cambodja i Tailàndia

Xavi:

We're back. Dia plujós i amb vent,tempesta tropical a Ko Phiphi, poca cosa a fer en un destí de platja i submarinisme… potser és el moment per escriure el blog?

Dimarts 8 de Març:

Doncs pujem al barco (recordem que estàvem a Chau Doc, a Vietnam) i apa, Mekong amunt! Parem a una oficina de frontera on ens fan pagar 2 dolars de més per "agilitzar els tràmits" del visat, és a dir, pagar als polis de turno con el beneplácito de l'empresa que ens porta en barco, i entrem a Cambodja (no huyas). Arribem a Phnom Phen i directes a una guest house barateta. Primera sorpresa: fan servir més els dòlars que els rials, que és la moneda del país. Així que fins i tot quan hem tret diners d'un caixer ens ha donat dolars!!!! Fan servir els rials com si fossin cèntims de dólar. Així, si tu pagues un dinar de 9,3 $ amb un bitllet de 10, et tornen l'equivalent a 0,7 $ però en moneda local… imperialisme… bé, donem una volta per la ciutat, que més aviat és un poble gran i cap a casa. Sorpreses del dia:

1- un xiriguito que venia insectes (d'aquests ja n'havíem vist a Tailandia) però que tenia unes aranyes del tamany d'un puny!! I no de nen precisament… la tendera no ens va deixar fer fotos a les aranyes però si a les serps i els baby pollitos.

2-Monos al parc! Els locals els donen llaunes de refrescos... i els monos se les veuen!! (feia que no veiem monos a una ciutat desde la India!)

3-Aeròbic al passeig al costat del riu… doncs si, hi ha gent que es guanya la vida fent de profe d'aeròbic al carrer. Es posen amb els peaso equips de música al carrer i ale! Com si estiguéssis al gimnàs però a l'aire lliure! N'hi ha per tots els gustos: música house, música tradicional, hip hop… i res, després de la classe li dones un dólar al paio i cap a casa a dutxar-se!

Dimecres 9 de Març:

Avui és dia cultural, toca el museu d'història antiga (principalment sobre l'imperi Jemer) i el palau reial, que ens recorda bastant als palaus de Bangkok. Per la tarda anem a veure l'altra cara de la posta de sol al riu.

Dijous 10 de Març:

Avui poca cosa fem de bo. Passegem i passegem per la ciutat, el mercat (quina pudor que fa el peix!!) i anem a un llac a veure la posta de sol pel costat que toca. El llac està ficat a un barri una mica xungo, està rodejat de chaboles i segurament no fóra el barri que triarieu per viure, però la veitat és que són bastant privilegiats en quan a l'emplaçament. Veiem un cartell oficial que posa data límit a les cases que hi ha per allí. Les volen tirar totes a terra per fer passar una autovia, per pisos guays…sembla que això és típic a tots els llocs del món…ens prenem un batut a un bar on la terrassa era el labavo d'una casa que ja han tirat a terra i disfrutem d'una magnífica posta de sol. Al llac inclús hi veiem un pescador!!

Ester:

Divendres 11 de març: de camí a Siem Riap

Agafem un bus a primera hora (bé, no bnm bé... era a les 10:00h del matí... però ens vam haver de llevar d’hora igualment! Jejeje) i cap als temples d’Angkor! El viatge es va fer una mica llarguet però vam poder veure petits poblets cambodjans en un paisatge súper pla, entre dormida i dormida clar. La ciutat més propera als temples és Siem Riap, una ciutat que viu del i pel turisme. Només arribar a la parada de bus ja ens espera un túk-túk que mou un paperet amb el nom de Xavi! Ostres tu ja ens esperen! Com saben el nostre nom?¿? Pues perquè al comprar el tiquet de bus a l’hotel de Phenom Phen , també ens reserven una habitació a un hotel de la mateixa “família”. Un cop a la Guest House ens diuen que no queden habitacions de les barates però que ens deixaran una que val 10$ per 6$. L’habitació era una passada, perquè era per tres persones i enormee!!!! Tot i que al matí següent... esbrinarem perquè era tant barata...

Dissabte 12 de març: temples d’Angkor I

Sis del matí: aaaaaaajjjjjjaaa aaahhh hhhhaaa aaammmm  aaaajjjjjjahh hhhhhhaaammmm càntics dels monjos que arribàvem amb qualitat de so “bisorraun” a la nostra habitació! Deu ni do si es lleven d’hora aquesta gent! Si és a quien madruga dios le ayuda!! Però et lleves amb una mala llet... jejeje Fem un bon esmorzar per preparar-nos pel primer dia als temples. Decidim anar-hi en bici tot i les recomanacions de la gent de “fa molta calor!!” o “són molts km” res... nosaltres som així de massoques. La veritat és que en bici surt tirat de preu i no estarà malament fer una mica d’exercici.. total que el Xavi m’acaba convencent... (la pela és la pela tu!).
Els temples estaven a uns 8 km del poble, però entre temple i temple després hi ha 3 o 4 km o més així que tirant tirant i vam arribar a 30 km lluny (sort que era pla). Comprem un tiquet de tres dies, així que decidim anar en “creixendo” pel que fa a la espectacularitat dels temples. Tot i així els del primer dia ja ens semblen impressionants: temples i ciutats mig derruïdes del que va ser l’imperi Jemer. En un paraula: al·lucinant. N’hi ha que són molt alts i has de pujar un munt d’escales per arribar a dalt de tot i n’hi ha que estan literalment al mig de la selva, envaïts per grans arbres que han arrelat entre les pedres. Són temples hinduistes i budistes i a l’entrada d’alguns trobes portes amb 4 cares de buda.
Tot i la gent, les nenes que volen vendre postals i polseres, els túk-túks amunt i avall i els autocars amb grans grups de “l’inserso” o de coreans, anant en bici et sents un explorador de temples i tresors al “Indiana Jones” total ! En serio! És súper divertit! Amb tanta emoció se’ns fan les cinc de la tarda i em de fer 30 km cap a casa! Oh dear... quina mandra! Bueno... amb la calma i anar fent... però de cop ens avancen una parella de francesos que van a tota pastilla! I com que no n’hem tingut prou per avui... ens piquem! I au! Ja ens teniu els 4 anant a tota canya i avançant-nos uns als altres! Jajaja molt emocionant, com una classe d’spinning total.  El que és més curiós és que després amb aquesta parella ens hem acabat trobant varis cops i fan exactament el mateix recorregut que nosaltres... ja ho anireu descobrint! (per cert, ells anaven tant ràpid perquè havien quedat per l’skype, nosaltres “just for fun” frikis...)

Diumenge 13 de març: temples d’Angkor II

Amb agulletes i mal al cul, tornem a pujar a la bici i cap als temples. Avui visitem els següents, encara més impressionants:  Ta Prohm, Ta Kev i Preah Khan. De les coses que més ens impressionen són els arbres que han crescut al mig de les pedres. I es que quan van trobar tot el complex de temples tot eren pedres al terra i van haver de “muntar-los” un altre cop, com els legos. Però clar, els arbres es van quedar pel mig. Tornem a trobar els francesos i petem la xerrada (avui estem massa cansats per picar-nos). Ah! I una cambodjana se’ns posa a corre darrere les nostres bicis perquè dinem al seu restaurant... devia estar ben desesperada pobre; al final hi vam dinar i al dia següent també, estava més contenta que un jinjul. Un dia més aventura i d’exploració i a dormir ben plans, que demà ens llevaran a les sis del matí...

Dilluns 14 de març: temples d’Angkor III

Per fi ha arribat el dia de veure els temples més espectaculars: l’Angkor Wat i l’Angkor Thom. Amb la bici ens plantem davant d’uns dels temples més impressionants del món, enorme, imponent. Tardem dos hores a visitar l’Angkor Wat, tranquil·lament i assaborint cada pedra posada allà fa molts segles. Per pujar a dalt de tot s’ha d’anar tapadet i quin fallo! Jo vaig en shorts! (aquesta gent que volen, amb la calor que fa!!!) però ho solucionem ràpid: primer puja el Xavi, després anem a un racó del temple i ens intercanviem els pantalons!
Jajajaja El Xavi amb els meus shorts... bueno sense comentaris... però no hem podia quedar sense pujar a dalt! Si en aquell moment l’hagués vist aquell de Laos de la bici “que no se vaya a caer...” jejejeje. Pel final deixem, per mi, el millor: el Bayon. És un temple que està ple de cares de buda.

Impressionant. Costa de descriure’l! Per tot arreu hi ha cares de 2m cada una! Una dona cambodjana ens posa una polsera “beneïda” per Buda, perquè ens porti molta sort. Veiem la posta de sol des del temple i decidim posar aquests tres dies en les primeres posicions de la llista de coses més espectaculars del viatge. Cansats i adolorits de tanta bici anem dormir d’hora que demà ens espera dia de transport... em de creuar la frontera!

Dimarts 15 de març: cap a Bangkok

Avui és dels dies més cansats del viatge “moxilero”: comprar un pack de transport Siem Riap – Bangkok però que no saps ni quan sortiràs ni quan arribaràs, ni quantes hores hauràs d’esperar. Les fotos són d'Angkor, perquè no acostumem a fer fotos de busos, taxis ni timadors. En fi, agafem un bus que ens ve a buscar a l’hotel (a les 8:00h) i que ens porta fins la frontera amb Tailàndia. Allà és forma un lio de cal deu!
Treuen les motxilles del bus (la teva està entre 50 més) i troba-la abans de que els carretons que et cobren per passar-te-la a l’altre cantó de la frontera te l’agafin. Un cop amb la teva motxilla, cap a la cua de guiris per fer el check out del país. Caos total, sense files organitzades on tothom es cola. Després camina uns metres cap al punt de check in, a fer cua un altre cop, aquí més organitzat perquè ja estem a Tailàndia. Després t’estan esperant uns tailandesos que et posen un gomet vermell a la samarreta amb un número. La cosa sembla molt organitzada però estic segura que al cap del tailandès està pensant ostres hi ha molts més guiris dels que em pensava... ara on els poso...?¿ Ah!
I en aquest moment ens trobem als francesos de la cursa de bicis!! Ja us he dit que ens aniríem trobant... quina gràcia! Després d’esperar una horeta, comencen a venir furgos i ens van carregant a tots, per fi sembla que si que arribarem a Bangkok! (de fet, el Xavi va de mafiós i li diu al de l’agencia de viatges tot serio: “nosaltres anem a la pròxima furgo” i si si tu, a la tercera furgo que arriba el tailandès ens ve a buscar, auuu sembla que el Xavi imposa! Jejeje)  Però la nostra aventura no s’acaba aquí, arribem a les 20:00h a Bangkok i just just es posa a ploure a bots i a barrals!! Ningú volia baixar de la furgo!!! Total, acabem mullats com dos “besugus” i cap a l’estació de tren a comprar billets per anar cap al sud. No tenim sort i per avui no en queden. En comprem per demà. Trobem un hotel prop de l’estació quan ja són casi les 22:00h... com podeu veure.. molt durrrrrrrrrrrrrrrrr

Dimecres 16 de març: Bangkok

Avui dia de relax per Bangkok (com que ja us vam posar fotos en el primer post de Tailàndia, us en posem una altra d'Angkor, que en tenim més de 300). Repetim al barri on hi ha menjar molt bo al carrer, a part de botiguetes i edificis alts i centres comercials. Bangkok és una ciutat bulliciosa però amb encant, ens agrada molt! Mengem sopa de noodles (per variar) per dinar i per sopar. Mmmmmmmm boníssim!! A les 19:00h sortia el tren cap a Chumpon, el port d’on surten els ferrys cap a Ko Tao. El tren és nocturn, amb lliteres prou confortables (no com a la India!!). Llàstima de l’aire condicionat que està a tope i hem de dormir amb polar! Arribem “nada menos” que a els 5:00 de la matinada!! Tots els guiris sortim del tren mig adormits i au! Ja ens tornen a col·locar un altre gomet!! (per saber a quin ferry hem d’anar). Mentre esmorzem unes galetes coneixem una parella d’argentins que estan de lluna de mel molt simpàtics. Tot animats perquè anem cap a les platgetes, poc ens pensem el que ens espera... Xavi:

Dijous 17 de Març:

Total que després d'una nit a la nevera arribem al port de Chumphon per pillar un barco cap a Koh Tao, una illa famosa pels seus cursos de submarinisme tirats de preu. El dia no acompanya gaire i desde la platja a terra ferma sembla que hi hagi mar de fons… never mind, pujem al barco i seiem a uns dels pocs espais que queden. Engeguen motors i part de la tripulació comença a repartir bosses de plàstic… never mind, ja hem vist que en general els locals es marejen a tot arreu per aquestes terres (recordeu a Muang Sing?). La cosa comença a bellugar-se, estem botant més del que desitjaríem però anem bé. Hi ha gent que riu i xiscla quan fem un salt… never mind. Li dic a l'Ester "mira, aquell ja està treient el primer cafè, sort que només hem esmorzat galetes"… la cosa es comença a posar xunga. (nota: no estic segur si les fotos d'aquí a baix correspon o no correspon a aquest dia... segurament no perquè se'ns veu molt somrients...). Total, que ja no només són els bots up and down sino que tambés anem fent bots de costat… ja no se senten xiscles ni riures  i de tant en quant ens ve un olor a àcid clorhídric combinat amb café i galetes que no és gaire agradable… tanquem els ulls i ens agafem de la mà. Més d'un en el barco comença a témer per la seva vida, però les ones només són de 2 o 3 metres i el barco està fet per suportar ones de 5 metres… total que al final és el nostre torn i l'Ester es posa a vomitar. Jo penso, millor ni la miris ni la toquis perquè se t'encomanarà… però no ho puc evitar i m'inclino per aguantar-li elcap… i nice… very nice… l'olor d'àcid clorhídric em sacseja i vinga correm-hi tots  "on està la meva bossa??!!?" així que ja ens veieu en mig de la tempesta, i just havent dipositat els dos les galetes de l'esmorzar a una bossa de plàstic, rient-nos a carcajada suelta per la sincronització que tenim!!!
És que estem fets un per l'altre! Total, que finalment després d'una hora i mitja de parc d'atraccions (jo sempre que vaig a port aventura acabo fet una sopa) arribem a port… però jo no me'n puc estar i just abans d'arribar a terra torno a necessitar una altra bossa!! Si ho fem, fem-ho bé!! Per rebre'ns, a part dels típics taxistes i venedors dels hotels ens rep un bon aiguat que ens acaba de deixar patidifusos i completament fora de combat… després d'uns minuts de recuperació pillem un taxi, trobem una guest house barateta i després d'asentar el estómago amb una sopa d'arròs, anem a l'habitació i ens quedem sobats. Estem KO per la resta del dia.

Divendres 18 de Març:

Avui és el meu aniversari!! 25 tacos! Ja hauria de començar a ser hora de saber què vull ser de gran…però en lloc d'això avui ens dedicarem a passejar per la platja i explorar una mica els voltants del lloc on estem, que està al sud de la illa a uns 30 min del port i el poble principal de la illa. Trobem un minigolf, moltes escoles de submarinisme, uns quants bars i restaurants… lo típic d'un lloc de platja per guiris! No fa gaire bon dia i estem una mica perjudicaos del dia d'ahir… però és igual, és el meu aniversari, estic amb l'Ester i estem a les platjes de Tailàndia en un viatge del copon!Ho celebrem amb un mojito a un bar just davant de la platja i a sobar!

Dissabte 19 de Març:

Ja ens comencem a recuperar, ens veiem amb forces de llogar una piragua i tot!! Ens han dit que a la cala del costat hi ha taurons vegetarians així que ens hi acostem. Al club de submarinisme del costat de casa ens han dit que si fas crec crec amb una ampolla d'aigua buida, el soroll atrau els taurons, així que ja ens veus posant la mà a l'aigua i fent crec crec amb l'ampolla… i tu vas pensant, mixet mixet, vine cap aquí… i et vas imaginant els taurons de "la playa" o "tiburón" que s'acosten cap a tu per acariciar-te la mà… si claro!!! Que te crees tu eso!!! Ens agafa un jinye del copón i ale, rema cap a la platja abans qe s'acostin!! Un cop a terra, de passeig per la sorra ens trobem uns argetins companys de viatge en el ferry-atracció-barco-pirata i ens posem a xerrar amb ells…fins que es posa a ploure… si amics meus; sembla que venen uns quants dies de platja passada per aigua! Total, que entre Maradona i el corralito se'ns passen les hores i toca tornar cap a casa rema que remaràs en un interval de no-pluja! Quedem amb els per l'endemà per fer una excursió amb piragua i tornem a la nostra cala.

Diumenge 20 de Març:

Això sembla un cap de setmana a la costa brava… tornem a llogar una piragua i torna a remar cap a la cala dels taurons i dels argentinos (per cert, ens diuen que ells només tenen 15 dies de vacances en tot l'any…). Els recollim i seguim camí (mar) dos cales més enllà. Va bé això de fer una mica d'esport de tant en tant!! El paisatge està prou bé, l'aigua és força clara i quan hi ha sorra al fons agafa un color blau turquesa que és molt maco,similar a la costa brava (i va en serio). La diferència està en que hi ha menys edificis i que hi ha palmeres que li donen un caire tropical. Tornem que casi està fosc i fem una dutxa per recuperar-nos (freda perquè per 9€ la nit no tenim aigua calenta!).

Dilluns 21 de Març:

Avui toca cole!!! Comencem el curs de submarinisme per saber què fer en cas d'acabar com els de Waterworld. Primer una mica de teoria: ens enxufen a la tele i ens posen un video-profe d'unes 3 horetes. Després fem els exercicis que són preguntes sobre el video i llestos, primer dia de curs enllestit! Ara bé, no us imaginéssiu pas una classe tipus autònoma o institut… la nostra classe és el rebedor de l'escola de submarinisme, a peu de platja, veient el mar, les gavines… potser en unentorn així m'haguéssin entrat millor les integrals?? De totes les maneres noto que fa dies que no foto brot perquè em costa concentrar-me… la falta de costum.

Dimarts 22 de Març:

8:30- a coleeeeee!! Comencem repassant les preguntes del dia anterior amb la profe i veiem un parell de capítols més de video-profe. La veritat és que és un bon mètode educatiu perquè repeteixes el temari tres cops (el vídeo, les preguntes sol, i les respostes amb la profe). Així, les coses importants com que si estàs a 100m de profunditat has de pujar a tota velocitat perquè no t'afecti la presió, se't queden ben gravades. A la tarda toca la primera immersió en piscina. Ens posem l'equip i ale, a respirar sota l'aigua!!! Mola molt!! Fem exercicis com treure'ns les ulleres (jo en porto de graduades), treure'ns i posar-nos el regulador (per on es respira), treure'ns l'armilla… la veritat és que no saps mai quan ho faràs servir, fins que ho necessites! Who knows. El mateix pensava de mètodes numèrics i a Grifols vaig fer servir Newton!

Dimecres 23 de Març:

7:15- a coleeeeeeeeeee!!! Si, avui ens hem llevat una mica més d'hora que de costum. Ara va de debó. Fica't en el neoprè, posa't l'armilla amb la bombona d'aire penjant, ulleres, peus de pato… i salta!!! Anem en un barco amb uns altres 25 aprenents de bruixot i els seus corresponents mestres i anem saltant per la borda un darrera l'altre. A los tiburones!!! L'Ester i jo tenim molta sort perquè tenim una profe per nosaltres 2 sols, així que aprofitem bastant. I res, un cop a l'aigua tira avall. I vas veient que l'agulla del profundímetre es va movent… 2 metres, 5, 9, 12… arribem al fons i voilà! Peixets de totes formes i colors, anèmones, coralls, submarinistes… la fauna és d'allò més variada! Ens agrada molt, vas com volant a 1 o 2 metres del fons… quins nervis!! Estem una mica tensos perquè es fa ben extrany això de respirar pel regulador, tenir 12 metres d'aigua per sobre i no tocar de peus a terra (a això últim ja hi estem una mica més acostumats). Repetim els exercicis de la piscina i ja toca pujar, que se'ns acaba l'aire!! El temps a baix es passa super ràpid, poter és que el pes de l'aigua aixafa l'espai-temps fent-lo més petit?? Potser és això el que fa que quan sortim a superficie em mig maregi…
us havia dit que vaig acabar fet una sopa després del salt al buit al maig de 2010? Suposo que allò també deuria ser degut a la deformació espai-temps. Doncs total, que quan pujem al barco m'he de tirar a les galetes, els sucs, la pinya… i estirar-me a terra, of course. Per la tarda torna a tocar teoria. Repassar les preguntes dels exercicis del dia anterior i exàmen!!! Quins nervis! Fa més d'un any que no faig un exàmen! Aquí es nota qui és la empo de la parella: Ester 98% i Xavi 94%! Tinc una fama que no me la mereixo.

Dijous 24 de Març:

7:15-a coleeeeeeeeeee!!! Avui tornem a la mar. Un poc menys salá que el MareNostrum, i amb menys silici, per descomptat. Ho disfrutem molt més que el dia anterior, ja equalitzem sense pensar-hi, tenim la respiració controlada i estem molt més relaxats. Una de les coses que més em va agradar va ser veure un banc de barracudes, que són aquells peixos allargats típics de foto de National Geographic. Quasi diria que nedàvem enmig del banc!!! Total que cap al migdia acabem llicenciats de submarinisme per la meitat de preu que a casa. No está mal. Per la tarda seguim amb el pijerio: anem al minigolf. És bastant divertit i ens piquem una miqueta; però com que l'Ester no acaba de controlar per on s'agafa el pal (veure foto) aconsegueixo guanyar-la per dos puntets i reestablir la reputació dels machitos. :) Per cert! Avui ens hem trobat amb en Bruno, que és el fill d'uns amics dels pares de l'Ester que ha estat estudiant anglès a Austràlia i va de camí cap a casa (amb parada tècnica a Tailàndia). Hem sopat amb ell, intercambiat música per jocs d'ordinador i li hem ensanyat les quatre coses imprescindibles del barri: d'on gorronejar internet, on menjar bé i barat, i on comprar aigua i sabó. :)

  Esterspeaking:

Divendres 25 de març: últim dia a Ko Tao

Bé, avui es suposava que havíem de passar el dia al festival més important de la illa, com si fos una festa major: amb concerts, alliberació de tortugues al mar... però quan ens llevem plouuu!!! Total, que ens perdem això de les tortugues, no hi ha ningú pels carrers i decidim que segurament els concerts de nit seran passats per aigua... així que decidim comprar el billet de barco+bus+ barco cap a Ko Phi Phi, en busca de millor temps... Ens despedim del Bruno i anem cap al port a les 21:00h. El plan de dormir al barco... és que s’ha de veure per creure-ho: tot de matalassos al terra, ronyosos,bruts, la gent per tot arreu (unes 140 persones.. tot i que el màxim eren 120...) i a nosaltres, of course, ens toquen els millors llocs: con vistas al motor. Ajjaaaaa! Perfecte! Tenim el motor a un metre, així que us podeu imaginar el soroll durant tota la nit... El Xavi estirat ocupant el llit de la del costat amb les cames, jo encongida perquè no hi havia més espai, tota la olor a humanitat, jo controlant “la sortida d’emergència”... erem una patera però de legals amb les vises ben carregades... flipant! I a la nit, clar, allà al terra rodolant amb les ones... i pensant... plis plis que no em maregi.. uff uufff súper confortable per dormir. Els del costat portaven tot de birres, potser és la única manera de sobreviure... per sort, ens acabem adormint com podem... Que no quedi per aventures!!

Dissabte 26 de març: Ko Phi Phi

A les 6:00 del matí arribem al port i per fer més fàcils les coses... plou. Aconsegueixo trobar la meva maleta entre totes les altres al terra, xopa i a seguir els que criden el nom de la nostra agència. Som un munt de gent, i ens van carregant amb túk-túks i furgonetes cap a l’agencia. Ens posen el gomet de turno conforme anem a Ko phi phi (allà la gent anava a diferents llocs). Per fi, ens passa un bus a recollir i ens porta a Krabi (anàvem tant justos de lloc que jo vaig haver d’anar de copilot!). A Krabi agafem el ferry cap a phi phi, per sort no hi ha gaires ones i hi arribem sense complicacions. Un cop allà agafem un taxi barca que ens porta a una llarga platja amb varis resorts i nosaltres ens quedem al de dalt d’un turó. L’aigua és súper turquesa, la illa fa unes formes impressionants, súper verda i des del nostre restaurant tenim unes vistes súper xules a la illa Ko Phi Phi Leh, una illa deshabitada amb una platja paradisíaca, on van gravar la peli de “La Playa” del Leonardo Di Caprio. Estem bastant perjudicats del viatget i fa una mica de mal temps, així que ens quedem al bungalow. Tenim moltes ganes d’anar a explorar la illa, però potser millor demà!!!

Diumenge 27 de març: Ko Phi Phi

Sembla que el temps ha millorat i decidim agafar una piragua per anar a la illa Ko Phi Phil Leh, a la platja “La Playa”. És una pallissa del mil!! (no se com el Xavi m’engatussa cada cop!). Remem durant 1 hora i mitja fins que per fi arribem a la platja... i és el paradís!!! Rodejada de penya-segats rocosos i formant una petita badia ens trobem amb una platja d’aigua turquesa, sorra blanca i selva; realment de peli. Hi ha alguns barquitos amb grups de guiris per allà, però el paisatge és tant maco que és igual la quantitat de gent que t’envolta. Aparquem la piragua, i ens fem un gran “xapusson!”. Després dinem de picnic a l’ombra dels penya-segats i fem la mig diada, ufffffffff jo ja anava pensant en el pal de la remada de tornada. Tranquil·lament al cap d’unes hores decidim que es hora de marxar. Ens adonem que ens hem fet una cremada del mil a les cames... la crema de sol factor 40 que vam comprar a la India... no ha passat el control de qualitat diria! Just abans de pujar a la piragua... va i ens tornem a trobar els nostres amics francesos que vam conèixer a Angkor, quina gràcia. I com que veiem que anar-nos trobant de casualitat és tonteria, decidim quedar per Kuala Lumpur directament sota les torres petrones... a veure si ens trobem!
Ja us explicarem! Pugem a la piragua i comença l’aventura... nosaltres com sempre tant feliços de la vida anem remant, decidim acabar de donar tota la volta a la illa, i just quan ja engaltem la direcció cap a la nostra platja... oh my god!!! Nuvarrones del mil de cop i volta!!!! Quin cague... però estem en plan indiana Jones i diem tirem tirem... total que al cap de tres minuts es posa a ploure gotarrones del mil, una ventisca que casi no ens deixava remar, ones, i una boira que no veiem ni la illa de la que veníem ni a la que havíem d’anar. Us podeu imaginar la por monumental que em va agafar!!! El Xavi anar dient: tu rema Ester rema! I jo: però cap a on?¿¿? I el Xavi: espera que trec la brúixola!! (pijes, sapigueu que vam fer servir la brúixola- moscatell d’aquella caixa que ens veu regalar a la festa de despedida, com em vaig enrecordar de vosaltres!!!! Jejejeej poc m’ho pensava jo que ho faríem servir!!! Jajajaja) de fet, sort que al curs de submarinisme vam fer un repàs a l’assignatura de orientació amb brúixola..., bueno, jo no ho veia gens clar... i cada cop plovia més... i per sort salvació!!! Passa uns dels barcos ple de guiris a prop i comencem a fer senyals amb els rems!! Estem aquiii!!! Jajaja ara ric però en aquell moment.. quin cangueli. Total, vam pujar al barco, vam lligar la piragua i cap a casa! Quin dia! A la nit, entre el mal de braços, el mal de les cremades... estàvem fets un mapa. Si es que, com diria l’Araceli, que poco fundamento!!! I com diria ma mare: Ester, no se com se t’acudeixen aquestes bogeriees!

Dilluns 28 de març: Ko Phi Phi

Ohh!!! Ens fa mal tot avui!!! I només llevar-nos sentim que plou i que fa molt de ventt!!! Com una turmenta tropical, que fa anar a les pobres palmeres amunt i avall. És tant el temporal, que no ens atrevim ni a sortir del bungalow (jo pensant que s’ha de fer en cas de que sortís volant el bungalow... com diu el Xavi: tu has vist masses pel·lícules! Jejeje però és que la tele és molt dolenta! Mira els de Twister!!!) Bueno, ens quedem tot el dia per “casa” o al restaurant veient com plou. Només sortim per anar al restaurant del costat que passaven la peli de “Waterworld”.  Bona! I aprofitem per fer el blog. Ja ho veieu, Ko Phi Phi si, però poco.

Dimarts 29 de març: Pukhet

Oh noooo!!! Em d’agafar un barco cap a Pukhet (2 horetes) i encara fa vent, ones i mal temps... a mi només em venia el record del barco a Ko Tao (i la vomitera)... per sort, som gent amb experiència i aquest cop, tot i el meneito, no ens maregem!! Ueeeeeeeeeee És més!! Després de l’aventura de la piragua jo estava tant tranquil·la, no com una pobre sueca que estava plorant al meu costat i d’altres portàvem el xaleco salvavides i tot!! La gent vomitant per tot arreu... nicee very niceeee... jo anava mirant cap al front, vista a l’horitzó i anar pensant en coses maques... Ara estem a un bar amb wifi de Pukhet, esperant per anar a l’aeroport i només espero que no hi hagi turbulències amb l’avió... el que em faltaria!!!

Una abraçada molt forta! Us trobem a faltar, fins la pròximaaaa!!! Per cert, us enganxem la ruta que hem fet pel sud-est asiàtic, ja que com que agafem un avió, per nosaltres es com que comencem una nova etapa del viatge. Si em de triar el que més ens ha agradat, en trets generals, és Tailàndia (tot: el nord, Bangkok i les platges) i els poblets del nord de Laos, perquè és del més autèntic que hem vist. En quan a monument: els temples d’Angkor, impressionant. A més, segons la nostra comptabilitat, ens ha costat tot súper barato: una mitja de 24 euros diaris (amb el curs de submarinisme i tot) per persona. Així que la bossa encara sona i això encara no s’ha acabat!!! Us deixem amb els exemplars que vam veure durant les immrsions a Koh Tao. Fins la propera!