Vietnam

Intro, by Xavi:

Estimats i estimades… quin apalanque que portem!!! Però hem aconseguit sobreposar-nos i aquí estem de nou, omplint el ciber espai amb uns bites  perquè ens recordeu...Abans de començar en matèria m'agradaria contestar a la Cris, que en un dels seus comentaris ens preguntava com ens organitzàvem per fer la ruta… bé, inicialment el plan era anar a Australia, però l'Ester va comentar que la India venia de camí… així que hi vam parar uns dies!! Després vam pensar que ja està bé això de fer escales, així que cap a Tailàndia! A una de les excursions que vam fer a Chiang Mai un noi ens va comentar que anava cap a Laos i Vietnam (nosaltres no ho teniem en el plan), i com que seguim una política de retrassar la compra de bitllets d'avió fins que no ho tenim molt clar, vam decidir girar cap aquí… ja que estem tant a prop… ara estem a Cambodja (que deixarem pel següent post) i tenim previst anar a l sud de Tailàndia a fer submarinisme, després a Kuala Lumpur, Singapur i un parell de mesos a Indonesia…
més enllà no tenim res 100% segur… suposem que baixarem (o pujarem) cap a Austràlia i Nova Zelanda, però no tenim bitllets… així que com a conclusió seria que tenim un pla de ruta però que no el seguim a rajatabla!!! Així que un cop aclarit aquest punt, nem cap a Vietnam!! Ai no! Que  he de respondre lo dels ous!! Doncs després de 4 dies amb els ous dels ous amunt i avall (el meu, que estava trencat, s'havia deshidratat i tenia menys de la meitat de volum), resulta que vam obrir els ous i estaven grocs!!! Ni vermells ni negres! Estaven tal qual estaria un ou obert just bullit!! Quina desilusió que ens va agafar!! Així que vam decidir que groc també era bona sort. I ara tornem a Vietnam.

Ester Speaking:

Dilluns 14 de febrer: Bien Dien Phu

Avui ens llevem a les 4 de la matinada per agafar el bus que ens portarà cap a Vietnam. Així que ja ens teniu, tot a les fosques, carregats amb les motxilles, agafant una petita barca per creuar el riu que passa per Muang Khua i a l’altre cantó ens esperava el bus. Tot ple de vietnamites, un italià, un madrileny i dos catalans (nosaltres)! (of course va sortir el tema del futbol, l’italià adorava al Murinyo, el madrileny que si donant excuses... no hi ha com tenir el millor equip del món! Ens van acabar donant la raó!!). Tot i els sotracs, vam aconseguir dormir fins que va sortir el sol. I quan ens vam despertar, vaya tela per les carretes que passem! Sense asfaltar, amb corbes, la vall a baix.. una mica de yuyu però els conductors ja saben el que fan. I ens va fer un ruixat del mil, feia mesosss que no vèiem ploure! El bus ens porta fins la frontera de Laos, fem el check out (vol dir un segell al passaport) tornem a pujar al bus fins a 500 metres on hi ha l’entrada a Vietnam, nou segell i omplir papers i fins i tot ens posen un termòmetre a l’orella per assegurar-se de que no estem malalts i no entrem al país microorganismes indesitjats!
Passem per un munt de camps d’arròs ben verds i per fi arribem a Bien Dien Phu, un petit poble del nord per fer escala. El madrileny ens lia i no sabem com acabem baixant abans del que toca del bus, només nosaltres tres i ens trobem al mig del poble sense hotels ni guests houses i ningú parla anglès... un desastre! Amb el diccionari de la guia lonely planet intentant fer-nos entendre, carregant les motxilles... ens vam cagar en tot (en el madrileny també!)jejeje Total que vam haver de caminar fins a on era la parada de bus real, i on hi havia tots els hostals. El primer que ens impacta són els cartells amb propaganda comunista. N’hi ha per tot arreu, tot i que al caps d’uns dies a Vietnam vam poder constatar que el país és casi totalment capitalista... i que tots els joves tenen iphones! (reals, ehhh es demanen crèdits i tot!) Decidim finalment que anirem directes a Hanoi, amb un bus nit que surt a les 18:00h i arriba a les 06:00 del mati. Vaya viatget! Uns seients on pots estar estirat però fets per a la mitja d’alçada dels vietnamites (són ben baixets!) i el pitjor tota l’estona amb la música “china” (molt agudaaaaaaaaaa) a tope! Tota la nit!!! EN fi, no vaig poder dormir gens ni mica! S’ha de dir que vaig tenir mala sort, tenia l’altaveu just a sobre del meu cap, al contrari que el Xavi, que estava al pis de baix i va poder dormir força bé.

Dimarts 15: Hanoi

Vietnam és el país de les motos, de les còpies i dels barrets de palla en forma de con. Els carrers estan plens d’scooters tocant el clàxon i passant per aquí i per allà, i carregant tot tipus de coses, des de persones a animals o menjar. Per altra banda, no et faltaran ulleres de sol de totes les marques possibles, totes les lonely planets i llibres actuals fotocopiats a saco! Samarretes de marca, sabates, tot!! Vam arribar a Hanoi a els 6:00 del matí, encara mig fosc i adormits... cosa que encara fa més difícil la arribada a una nova ciutat i país. Per sort, ja portem experiència acumulada i fàcilment trobem el bus públic que arriba fins al centre. El que ven els billets al bus ens ajuda a baixar a la parada que toca, i au! A buscar un hotel decent i barato.
No estem tant “perjus” com podríem estar, així que decidim gastar les energies caminant tot el dia pel centre, que consisteix en un llac, temples, i tot de carrerets estrets ple de botigues de tot el que et puguis imaginar. Hi ha paradetes de menjar al carrer, però ens topem amb un problema... fa molt de fred i va caient un plugim a partir del vespre. Així que mengem als restaurants que ens han recomanat, però problemaaaaaaa aquí no existeix el registre de marca així que pots tenir mil de restaurants que es diuen de la mateixa manera. Igual passa amb les agencies que organitzen excursions... quina poca imaginació! Totes es diuen igual! El Sinh Café havia de ser molt bo perquè ni havia per tooooooooooooooooooot arreu! Jajajaj Total, que si vols buscar un restaurant en concret t’has de fixar molt que estàs a l’adreça correcta.

Dimecres 16: Hanoi

Pel matí visitem la tomba de Ho Chi Min. Aquest revolucionari comunista que va acabar sent el president quan van marxar els francesos i que va lluitar contra Vietnam del sud, aquí és tota una institució. Tenen el seu cos embalsamat i obert al públic a primera hora del matí. Hi ha tota la guàrdia vietnamita custodiant-lo i a dins no pots dir ni mu. Vam visitar també la casa on vivia, els cotxes antics que portava, el seu museu... tot va molt en relació amb la guerra de Vietnam i veus que per ells tot és encara molt recent i tenen el sentiment de que van guanyar als americans a flor de pell. Hi ha moltes exposicions i museus sobre la guerra per tot Vietnam. Fins i tot camps de concentració on pots fer servir armes i escopetes i que nosaltres no vam anar perquè ho vam trobar força desagradable.
Després de dinar anem al Temple de la Literatura, la primera universitat fundada a Vietnam pels confucios. I van descobrir els instruments típics i antics, molt diferents als nostres; el Xavi va provar de tocar-los... li falta una mica de pràctica... jejeje  Per acabar el dia fem una visita ràpida al Museu Nacional, estem esgotats! Aquí passejar pel carrer és ben animat, et pots trobar des de classes d’aeròbic improvisades amb amplis i minicadena, un partit de badminton entre avis a bell mig de la vorera i joves fent salts amb monopatí! Es nota molt la diferencia entre generacions: gent gran que venen del camp i joves que van al centre comercial i juguen amb l’iphone. Tot i que hi ha coses que no tenen permeses pel govern... com tenir facebook. És tot ben curiós. Preguntant als locals ens hem assabentat de que aquesta gent treballa pels descosits (no como otros) i no tenen vacances! (només alguns dies per any nou). Encara tenim una mica de forces per entrar a una petita catedral tipu NotreDame abans d’anar a sopar. Quantes coses! Ens mereixem un bon buffet lliure de pasta i pizzes... jejeje

Dijous 17: Halong Bay

Avui tenim una excursió de dos dies a Halong Bay, una baïa amb tot de muntanyetes que sobresurten del mar. Però ens trobem amb un petit entrebanc quan arribem allà... just la nit anterior hi ha hagut un accident amb un barco que s’ha enfonsat. Així que ens cancel·len l’excursió i no podem passar la nit allà. Tot i això, es possible fer una petita volta amb barca. El paisatge és realment impressionant. Muntanyetes, roques foradades, un poble de pescadors flotant, una passadaaaaaa!! Entrem també a una gruta amb estalactites i estalagmites que formen columnes. Ens quedem bocabadats, fem un munt de fotos  i ja hem de tornar... quina llàstima... però millor això que enfonsar-se! A la pròxima ho farem en helicòpter.

Divendres 18: Hanoi.

Avui havíem de passar el dia a la baïa, així que el canvi de plans ens fa pillar desprevinguts. Total que vam decidir anar a “matar burros” a un centre comercial. Vam passejar també per un parc (una mica depriment, perquè feia molt de fred i el paisatge era totalment d’hivern). Passem la tarda en un bar molt acollidor connectats a internet com si es tractes d’un dia casolà. Per la nit agafem un tren nocturn que ens porta a la següent ciutat: Hue. (Un tren no tant còmode com el de Tailàndia, però vam dormir prou bé!). Decidim anar en direcció sud directament, ja que portem un mes de muntanyes i tenim més aviat ganes de platja. A més, hem escoltat que al nord fa molt de fred... així que decidit!

Dissabte i diumenge 19 i 20: Hue

Hue era l’antiga capital i ho va ser fins la segona guerra mundial. Hi ha una petita ciutat emmurallada amb el palau imperial a dins. Després de que un motorista insistent ens perseguís des de l’estació fins a la ciutat endins, ens va acabar convencent d’anar al seu hotel. Per la tarda vam fer una petita volta per dins de les muralles, on hi ha també cases familiars i botiguetes però se’ns va posar a ploure i vam tornar cap a l’hotel. Vam comprar menjar per emportar i vam sopar a sobre el llit (pinxitos varios: gambetes fregides, verdures, arròs..., molt exòtic!). El dia següent al mati visitem el recinte imperial. És molt maco, però els americans ho van destruir bastant amb els bombardejos aeris. És una llàstima. L’arquitectura és bastant xina, amb dragons i teulades de colors.  Torna a plovisquejar i se’ns treuen totes les ganes de fer el turista (que tens ganes de fer quan plou? Ficar-te en un bar i petar la xerrada mentre beus un cafetó, Doncs això es el que vam fer, però amb un batut de fruites jejeje.) Vam jugar al Backgammon (ens piquem un munt jo i el Xavi... ja sabeu que no li agrada perdre... i a mi tampoc! És l’únic moment que ens discutim: però perquè em mates la fitxa? Buaa.. això ha sigut per pura sort... jejejeje). Abans d’anar cap a l’hotel entrem en una catedral on els vietnamites catòlics resen a la vietnamita. Ben curiós!

Dilluns 21: Hoi An

Uns km més al sud hi ha Hoi An, un poblet molt a prop de la platja mooolt turístic però monu. Hi arribem en bus cap al mig dia. Hi ha tants turistes que ens adonem de que tot és caríssim. Però a mi m’agrada molt perquè hi ha un munt de botiguetesssssss! De roba, de sabates, de records... ( al contrari que el Xavi clar) s’ha de dir que només miro ehh! No compro res! M’estic tornant estalviadora tant procurar pel pressupost!. Al centre hi ha un casc antic amb temples, un pont japonès, cases antigues, l’ajuntament antic, un mercat amb paradetes de menjar, un recinte que toquen música tradicional i ballen... comprem un tiquet que inclou totes les visites.
El Xavi para a totes les paradetes de menjar (això si veus! Comprar menjar raro només per provar si que li agrada! jejeje) Un poblet ideal per passejar i passar uns dies tranquils.

Dimarts 22: Hoi An i ruines de My Son

Pel mati fem una excursió a unes ruïnes de l’antic Imperi Cham amb un guia que ens explica quatre coses sobre els temples. S’ha de dir: ojo amb els guies! Perquè n’hi ha cada uno suelto... o t’expliquen el que ja surt als cartells del costat dels temples, o t’expliquen 4 parides per fer-se els graciosos.. o el més bo de tot.. es dediquen a dir-te quin són els millors llocs per fer les fotos! A casa meva els guies expliquen coses de historia, reis, anys, batalles... aquí no! (al menys els guies pagats per pressupostos baixos).
Conclusió: a la pròxima res de guia. Les ruïnes ens agraden força, sobretot pel paisatge que els envolten perquè estan al mig de la selva i tot és molt verd. Després de dinar lloguem uns bicis i anem cap a la platja. Ens trobem amb una platja preciosa (molt més maca que a la que acabem anant després), llarga, amb palmeres i sorra molt blanca. Aquí ja fa més bo que al nord, però tampoc tant com per banyar-te. Fem un passeig sucant els peus a l’aigua, collint petxines i esquivant alguna medusa morta a la sorra! També has d’esquivar els venedors de restaurants que et venen a perseguir i . Ens estirem, ens adormim i tornem xino xano cap a Hoi An. Ens perdem amb la bici pels carreronets del poblet fins que es fa fosc.

Dimecres 23 i dijous 24: Hoi An

Avui havíem d’agafar un bus cap al poblet de platja però error.. ho fem a últim moment i ens quedem sense lloc. Hem d’esperar a demà. Com que el poblet ja no dona gaire més de si, decidim fer dia de connexió, parlar amb papis i... bé bàsicament pul·lular per l’espai cibernètic. Una cosa de bo si que vam fer: baixar-nos el joc del risc. Vaia tela! Quina visiadaaaa! Si ja ens piquem quan juguem al backgammon, amb el risc ni te digo! El Xavi va a per mi abans que a per la màquina! Quin ultratgi! Quina traïció! Jejejejeje  i els que heu jugat amb ell a aquest joc sabeu de que va la cosa... una tensió!! Jejeje jo m’ho passo bé! Sobretot perquè le guanyat més d’un cop! (s’ha de dir que quan perdo jo faig morros una bona estona...) jejejeje kina parella! El dijous tornem a llogar una bici i tornem a la platja que ens va agradar tant. Passegem i disfrutem del mar. Ja en teníem ganes (des de Goa que no el vèiem!). A mitja tarda agafem el bus nocturn (serà una pesadilla..) per sort aquest cop la música està off i tot i no tenir gaire espai hi ha alguna oportunitat de son... creuem els dits!!!

Xavi:

Divendres 25 de Febrer:

Abans de començar, us aviso que no tenim fotos ni del 25 ni del 26 ni del 27. Les fotos corresponen a My Son... es lo que tiene la perreria...Total, que després de unes quantes hores d'autobús nocturn (jo em vaig despertar a les 3 de la matinada i no em vaig tornar a dormir) arribem a Nah Trang, i allí cambiem a un bus diurn. Arribem a Mui Ne cap a l'hora de dinar, petats però contents d'haver superat el llarg dia de transport. Mui Ne és la capital del windsurf i kitesurf a Vietnam, que dius, olé! Hem triumfat! Però això també té una desventatja: el vent engega a les 10 i no para fins a l'hora d'anar dormir. I no una brisa suau no, unes ràfagues que a Barcelona engerarien el pla "vent cat"!!. I això cada dia!!! La platja és més aviat estreta, però és  igual perquè al cap de 1 hora destar estirat ja tens ganes d'entrar al xiringuito per posar-te a recer del vent! Anyway, arribem, dinem i com que estem petadissims  ens estirem una estona per fer una migdiada… i ens despertem a les 11 de la nit!!! Així que res, ens posem el pijama i castigats sense sopar!!!

Dissabte 26 de Febrer:

Ens llevem completament recuperats. Suposo que és el que té dormir 14 hores!!! Estem recuperats però mandrosos alhora. No fem res de bo en tot el dia: passejem una estona per la platja, consultem els preus d'un lloc per fer windsurf… i resistim el vent, que bufa, bufa i bufa…. Així que cap a l'habitació a jugar al risk, que ens hem descarregat el joc de la interné i estem una mica viciats. La veritat s'ha de dir que l'Ester ho ha pillat ràpid… i m'ha guanyat dos o tres cops!!! Serà possible!!!! Això si; quan perd es posa com una mona!!

Diumenge 27 de Febrer:

Per celebrar que avui es diumenge lloguem una taula de windsurf. Molts us preguntareu si en sé… la resposta és que no! EN vaig fer un parell de cops amb mun pare a Sant Feliu i de fet l'últim cop em vaig carregar la seva taula… però res, que com que no fa gaire vent m'hi llenço, que segur que me'n surto… al principi ni m'aguantava dret a la taula, però després de 5 o 7 cops de caure i tornar-me a aixecar vaig aconseguir surfejar unes bones distàncies… però cau i torna a aixecar-te… al cap de mitja hora ja estava petat (penseu que la meva activitat esportiva durant aquest viatge es redueix a passejar pels llocs que visitem…). Però res, erre que erre, amunt, avall, aixeca vela… i mentrestant que el vent puja i puja… total que un dels cops, amb ratxes de vent que venien de totes direccions, mig deshidratat, hipoglucèmic i a punt d'insolació, casi no puc aixecar la vela… i encara estava a 200 m de la platja… (per cert anava sense ulleres perquè les vaig perdre al mar just unes caigudes avans, per sort eren les de recanvi)… total que després de 4 o 5 intents ho aconsegueixo i arribo a la platja…. That's it. Far too much. Millor que ho deixi per avui que sino enacara prendré mal…total que rebentat torno la taula de windsurf i anem a dinar… per la tarda ja tenia agulletes!!!

Dilluns 28 de Febrer:

Decidim que ja hem tingut prou vent i agafem un bus (diurn) cap a Ho Chi Min City, la  ciutat més gran del país.I em direu, Ho Chi Min city? No em sona de res… bé, potser si us dic Saigón us sona? Com a mínim a alguna peli de ela guerra de Vietnam… Doncs si, resulta que el president del Vietnam del Nord va decidir posar-li el seu propi nom (el paio es deia Ho Chi Min) quan la va conquerir el 1975. Us imagineu que Barcelona es digués Francisco Franco city?? Arribem de nit a l a ciutat, però ja ens adonem que és bastant diferent de Hanoi. Moltes llumetes, edificis alts, bona temperatura… ens recorda una mica a Bangkok. Trobem un hostal per 8 euros i a sobar-la!

Dimarts 29 de Febrer ;)

Avui el plan és doble: pel matí feina, és a dir, visitar el palau presidencial des d'on es va dirigir la guerra el govern de Vietnam del Sud, i per la tarda centre comercial… el palau ens va gradar força, no us imaginéssiu pas un palau a lo versailles o algo així… més aviat seria la moncloa, o 8 down street. .. Es podia visitar tot tal qual va quedar quan les tropes de Vietnam del Nord van entrar a la ciutat un cop Saigón es va rendir. Els mobles, els mapes militars als despatxos, el piano de cua a lo titanic… també hi havia rèpliques d'helicopters i avions americans amb les banderes tatxades!! Un cop fets els deures vam anar capal centre comercial. Per començar una mica de shopping: una cremeta de cara per l'Ester. Era com la planta baixa del corte inglés de pl. catalunya.
Tot ple de botiguetes de l'Oreal paris, lancome, shesheido, vichy, inneov, kerastasse…una cosa… totes aquestes botiguetes tenen una cosa en comú! Totes són del grup l'Oréal! Vaya tela! Resulta que la  meitat de l aplanta del centre comercial pertany a l'Oréal!! A mi personalment em va fer molta gràcia perquè me'n vaig enrecordar molt del concurs que vaig fer amb l'Edu i l'Iban i quan vam anar a Paris a defensar el nostre business plan…jeje! Total que un cop feta la compra toca una mica d'esport: a jugar als bolos!!! I ja que hi estem posats comprem una tarrina d'aquelles de 500 g de gelat i ens l'anem menjant entre strike i strike… ho haig d'admetre: vaig perdre les dues partides! Tot i que va ser per poc!!

Dimecres 30 de Febrer ;)

Poca cosa de bo. Com que el dia d'avui no existeix ens dediquem a matar el burro amb un punxó. L'activitat més emocionant és anar al cine al mateix centre comercial d'ahir. Vam veure "I am number 4". Ens ho vam passar bé. Ara tot va de "sagas". Ah! I quan tornàvem cap a casa ens va passar una cosa ben curiosa: l'Ester es va trobar a  una amiga seva de l'Estarit!!! Així que ens vam acoblar amb ella i uns amics seus i vaam acabar la nit a un bar Espanyol anomenat "pacharan". Es veu que es el punt de reunió de la colònia espanyola a Saigón!! Hi ha empresaris del textil, sabaters, pilots d'avió, azafates… ens ho vam passar super bé ballant slasa i merengue!!

Dijous 31 de Febrer ;)

S'acaba el mes. I otro más! Per celebrar-ho matem el burro amb un punxó i per la tarda anem a visitar l'amiga de l'Ester (la Claudia) que està allotjada a casa d'una amiga (la Joana)  que el seu marit és pilot i treballa a Airasia. Així que vam poder visitar el modus vivendi dels expatriats… com si fos Españoles por el mundo! La veritat és que estan a un pis ben xulo, a la planta 24 d'uns edificis nous amb unes vistes a la ciutat impresionants. Tenen piscina, gimnàs, restaurant… lo mínim i imprescindible per sobreviure vaja. Després vam fer un còctel o algo al bar del complexe (amb concert de guitarra i violí en directe) i a dormir cap a la nostra guest house de 8€ la nit!

Divendres 4 de Març:

Comencem el mes de transport. Pillem un bus cap al delta del Mekong i arribem a la ciutat de Vinh Long. L'autobús ens deixa… com dir-ho… com si ens deixés a mitja Via Laietana, ja sabeu, ple d'hotels, serveis per guiris i aquestes coses…(no hi ha ni estació de bus….) per sort els locals saben que els autobusus deixen tirat al personal així que no triga en aparèixer una noia en moto que ens ofereix la casa de la seva familia per dormir i menjar. La noia va preparada com una autèntica sales woman: porta unes fotos de la seva familia amb guirirs, un folleto explicatiu amb les meravelles de la seva casa, i un quadern on els guiris que hi han dormit posen els seus comentaris. Com que no tenim res millor, anem amb ella. Però, i les motxilles? No worries, contractem un parell de moto taxis (tal qual) i capa a casa la noia! La veritat és que està a un lloc molt maco: està a una illa al mig del Mekong (per arribar-hi vam haver d'agafar un ferri)plena de canals com si fos venècia però al segle IX. Cases petites, barquetes de rems aquí i allà, pescadors, agricultors… ens donen un bon sopar a base de sopa de fideus, peix a la brasa i pollastre a la remanguillé i a dormir, que demà hem de llevar-nos d'hora!

Dissabte 5 de Març:

Dice asín: ens llevem aquarts de 7 del matí i pujem a una barqueta amb un motoret que més aviat sembla l'agitador d'un reactor. Després d'una hora i mitja de passeig pel Mekong i els canalillos de la Illa (illa és femení, oi?), arribem a l mercat flotant, tota una meravella visual i cultural del sud est asiàtic (no us cregueu pas). Bé es tracta de 15 o 20 barcos que porten la seva mercaderia a bord i la traspassen d'un barco a l'altre, a terra o barcos més petits. I per saber què porta cada barco, porten un pal a la proa (es nota que sóc patró i no dic "al darrera"!) d'on penja un exemplar del producte. Peres, patates, melons… un cop passat el mercat arribem a un taller d'artesania o destilen licor a partir d'arròs, fan carmel de coco, dolços tradicionals, arròs inflat…
ben curiós de veure! Ja de tornada cap a casa parem a un viver de bonsais sense bonsais però on ens donen a tastar fruites locals. I con eso y un bizcocho, pa casa! Que viene tormenta. Y la que cayó! Ens vam passar la tarda a l'habitació veient com plovia. Nice and warm!

Diumenge 6 de Març:

Avans que se m'oblidi, el dia 18 és el meu cumple!! Que faré un quart de segle!!Ejemejem... prosigamos. Com que els de la casa que són els qui ens van montar l'excursió d'ahir ens van dir que entrava un trip en barco de rems pels canalillos més petits de la Illa i ahir no va donar temps per la Tempesta i/o la Marea que estava baixa, avui fem el trajecte.

És una de les parts que ens ha agradat més a la visita del delta. Un poco imperialista perquè tens a la paia remant mentre tú fas fotos (tot i que o l'Ester o jo l'ajudàvem), però va ser molt maco. Quan vam tornar del passeig en barca vam agafar unes bicis y ale! A recòrrer la illa. El problema és que hi havia tot de caminets que creuaven canals, que ara no tenien sortida, que ara et trobes amb el Mekong de cara…si, ens vam perdre.

I el que va costar trobar-nos!! I preguntaves als locals i cadascú t'indicava nua direcció diferent… no idea…. Es veu que no som els únics, que a altres guiris també els hi ha passat, que en preguntar als locals per alguna direcció t'enganyen o no es posen d'acord…. Hem sentit que és perquè a Vietnam és de mala educació no dir cap a on és un lloc… vaya tela!! Per sort ens vam trobar uns guiris que venien de la zona on estàvem allotjats i vam arribar sans i estalvis però afamats.

Dilluns 7 de Març:

Ens posem en moviment. Pillem les mototaxis i anem a per un bus que ens ha de deixar a prop de la frontera amb Cambodja: Chau Doc. Aquí donem un passeig pel poble i comprem els bitllets de barco que ens hauran de portar cap als temples d'Angkor… però esto será en el próximo episodio!!

Una abraçada a tots i fins la propera!!!

Ester i Xavi