Khajuraho-Varanasi-Trekking

Xavi speaking:

Hola de nou!! Ens fa molta gràcia que ens aneu llegint i comentant el blog. Realment ens fa sentir més a prop de casa!

Estem a una cafeteria a la europea a Darjeling, un poble important de muntanya. Compartim uns dolços típics, amb un cafè amb llet l'Ester i un tè jo. Hi ha jazz i swing de música d'ambient i es veeuen les muntanyes per la finestra. Anem amb jersei, pantalons de xandall i ens cau una mica el moc… jeje, està arribant l'hivern aquí al nord. Han passat molts dies desde que us vam donar noticies així que haurem de resumir un xic, anem per feina!

Divendres 12 de novembre:

Us vam deixar amb l'intriga del tren… bé, des d'aleshores n'hem agafat 4 i sempre hem viatjat en sleeper class, que és la més tirada. Perquè us feu una idea general, anar en sleeper class és com anar en la renfe de barcelona a sitges un vespre de sant joan… però durant 12 o 14 hores! Per reservar el bitllet, si ho vols fer pel teu compte en lloc de fer-ho a través d'una agència ja té la seva gràcia. Has de fer una cua d'uns 60-90 minuts rodejat de locals que ocupen el teu espai vital fins al  punt de notar el seu alè al clatell, omplir un formulari a mà (si no saps quins són els trens i els horaris hauràs de fer una cua prèviament per demanar informació) i insistir al senyor de la guixeta que vols aquest o aquell tren (un cop ens van dir que no hi havia places i no era cert). No és trivial entendre's amb el paio de la guixeta: anglès poc depurat, ganes de fer el break del tè, trucades de telèfon, un indi a cada banda i un per darrera fent sanwich europeu… en definitiva, no t'extranyi si després de comprar els bitllets t'adones que … merda! El tren que has reservat surt  2 hores abans que arribis a la ciutat!! així q has de tornar a fer la cua, fer un formulari de cancelació i tornar a fer un formulari de compra de nou. Un cop tens els bitllets a la mà i ets ben feliç perquè t'han tornat el canvi correctament (no sempre passa), has d'anar directe a l'hotel i celebrar-ho amb una birra i una bona migdiada per recuperar-te!

Hora d'agafar el tren… l'andana la localitzes ràpidament,i arribes amb temps per no perdre el tren, però on esperes…? No hi ha bancs, hi ha desenes d'indis estirats al terra, a sobre chals o els seus equipatges, gent amunt i avall venent tè, menjar, etc. però bé, et fas el teu racó. Si el tren ve d'una altra ciutat vindrà tard… i potser tindrà 30 vagons…quin és el teu? No hi ha senyals a fora, està fosc, tens por que es posi en marxa i quedarte a terra, hi ha portes que hi ha deu indis intentant entrar, d'altres  es comencen a tancar… preguntant preguntant desobreixes el teu vagó, i no saps ben bé com (segurament trepitjant a 10 indis mig estirats al passadís i estirant el cabell a otros tantos que sobresurten de les lliteres) arribes al teu "compartiment". Bàsicament quan vas pel passadís vas passant pels compartiments, que no estàn tancat sino que són 2 lliteres de tres llits a una banda i una llitera de 2 a l'altra, amb el passadís que passa pel mig. Entre les lliteres hi ha indis estirats, asseguts, equipatges, sabates….

Finalment trobes el teu llit: està ocupat. Així que desperta al paio (o als 3 paios) que hi ha estirats i fes-te el teu espai. Coloca les motxilles estratègicament, el llençolet que portem, el coixí… i per suposat, els taps i l'antifàs. Més o menys així pots mig dormir el 70% del temps de viatge (sovint has d'aplicar un factor de 1,2 en la duració del trajecte cosa que fa que el temps total sigui acceptable). I la pregunta és, com pot ser que un tren que va a 30-50 km/h trigui 14 h a fer 300 km? Tic tac tic tac… més o menys paren de 10 a 20 min a la majoria d'estacions. De fet és durant aquestes estones quan pots dormir més profundament...  per acabar un petit problema de logística:

El trajecte Varanasi-Siliguiri té una demanda de 4000 passatgers setmanals . El tren té  10 vagons i cada vagó té 50 lliteres, amb una freqüència de 2 trens setmanals. Quanta gent ha d'esperar a la setmana següent?

a)2000 passatgers

b)  3000 passatgers

c) 0 passatgers

d) Cap de les  anteriors

La resposta correcta és … la c! Evidentment! La capacitat de transport de la xarxa de ferrocarrils india és il·limitada. De fet transporten 22 milions de passatgers diàriament!

Dissabte 13 de novembre:

Arribem a Khajuraho, un petit poblet amb més de 25 temples. No són temples qualsevol, són els temples del kamasutra. En les seves parets es poden trobar desenes d'imàtgies bastgant explícites… hi ha coses de  la cultura india que no deixen de ser contradictòries: no et pots fer un petó en públic però tens aquestes classes d'educació sexual als temples, no veuràs parelles agafades de la mà però desprès  a bolliwood tindràs a les noies ensenyant el melic i remenant el cul ben aprop del guapo de turno… anyway, els temples molt xulos. Us ensenyem un algun dels detalls per si esteu avorrits… :)

 

Diumenge 14:

Lloguem unes bicis i anem d'excursióa veure unes cascades a 20 km del poble. En total són 40 km. Una bona matada, i més tinguent en compte que no hem aixecat el cul del cotxe/hospital/sweet home barcelona desde l'agost en el viatge a grècia! Però val la pena… passem per sabana, poblets ben petits, una maca posta de sol… i les cascades, tot i que no tenen gaire aigua perquè és època de pluja… bé la foto parla per ella mateixa (és foto de foto).

Dilluns 15:

Desprès d'un tren nocturn arribem a Varanasi. La ciutat més sagrada de la India. Venim al que venim: a veure el Ganges, cremar morts i un creuer pel riu. I això és el que fem, ens allotgem ben aprop del riu i lloguem a un barquer perquè ens porti a veure els rituals des de la distancia prudencial que ofereix el riu. El ritual és curiós: porten el mort en un llit de fusta amb flors mentre canten. Després preparen la pira. Suquen les potes del llit a l'aigua (per purificar el mort) i desprès posen el difunt a la pira mentre llences el llit amb les flors a part. Encenen la pira, i un cop tot cremat, llencen les  cendres al riu. Després tota la familia es banya al riu per purificar-se. N'hi ha que fins i tot glopegen aigua…nice… veeery nice! Per cert, si algún cop aneu a Varanasi i aneu pel riu amb barca, no us extranyi veure cossos embalsamats flotants: són o bé dones embarassades, o bé nens o bé santons que no poden ser cremats i van directes al riu (i als cocdrils d'aigues avall). També pot ser que us passi un crani a ran de rem…Anècdota freaky: el Ganges a Varanasi té una concentració de 100000 cfu/ml (E. Coli principalment), la qual cosa ens porta a especular amb una idea de negoci: iinocular E.Coli amb un gen d'interès upstream de la ciutat i muntar un sistema de filtres i centrífugues downstream per purificar la proteína d'iinterès… això si que és un biorreactor amb volums de por!!

Dimarts 16:

Viatge en tren diurn desde Varanasi fins a Patna (el pitjor tren que hem agafat) i tren nocturn desde Patna fins a Siliguri… cap a les muntanyes!!

Ester on the phone:

Dimecres 17 de novembre-Bengala Occidental: Després de 30 hores de viatge arribem a Darjeeling, un poblet a les muntanyes, molt a prop dels Himalayas. Estem petats, hem hagut d’agafar dos trens (passar les anècdotes que us ha explicat el Xavi) i un jeep (3h30min) per arribar fins aquí. Però quan arribem ens quedem bocabadats. És mooooolt diferent de tot el que em vist fins ara de la India, sembla un altre país! Tot és súper verd, la gent és d’aparença xina (hi ha molta influencia del Nepal), tot són muntanyes i valls i sobretot: ningú t’empipa pel carrer!!! Uffff no sabeu com s’agraeix això!! Però no tot són flors i violes (seguim a la India) fot un fred de collons i no hi ha estufes enlloc!! Quan arribem a l’habitació de l’hotel ens caguem en tot (mai millor dit) perquè esperàvem una xemeneia, un menjador acollidor... pues no!!! Ens hem de posar a sobre tot el que portem i dormir sota el pes de 4000 mantes! Però estem molt contents perquè hem conegut a una parella d’Holandesos (han pujat amb nosaltres al jeep gràcies a les habilitats comercials del Xavi, com si fos un comissionista!) i sopem amb ells i fem unes cerveses (bé, una, ja sabeu que en tenim prou per posar-nos contentillos!).

Dijous 18 – divendres 19: Darjeeling és típic perquè té unes vistes dels Himalayes impressionants, de fet és veu perfectament la tercera muntanya més alta del món, el Khangchendzonga (8.598 m), però tenim mala sort perquè hi ha molta boira i no podem veure res... Decidim contractar un trekking de 5 dies pel Parc Natural de Singalila, que està a la frontera amb Nepal, amb l’esperança que el temps millori i puguem veure les muntanyes. Ens passem aquests dos dies passejant tranquil·lament amb els holandesos: comprem roba d’abrigar per quatre duros, unes bambes pel Xavi (recordeu com les va “regalar” oi?¿?¿!) i  disfrutem del relax d’aquest poblet...! Ah! I una parella d’anglesos s’apunten a fer el trekking amb nosaltres, així que estem súper contents de  poder practicar l’anglès! (els holandesos ja marxen...). Anem a dormir d’hora perquè ens espera una bona dosis de caminar!

Dissabte 20 – dimecres 24:

Trekking pel Parc Natural de Singalila. Ens llevem ben d’hora pel matí i uauuuuuuuu!! tenim molta sort perquè fa molt bon temps i ja podem veure el Khangchendzonga des del restaurant de l’hotel, realment impressionant!! Ens dóna moltes forces per començar el trekking. Un jeep ens porta als 4 a un poble de muntanya on comença l’aventura. Coneixem el nostre guia, un noi de Darjeeling d’uns 33 anys, i comencem a caminar. No volem enrotllar-nos molt així que ho intentaré resumir en poques paraules. Hem caminat per molts tipus diferents de paisatges: boscos, prats, alta muntanya, jungla... Hem visitat gompes (temples budistes) i hem passat per petits poblets nepalís que consistien en dos cabanyes, galls, cabres i ovelles. Semblaven pobles de les pelis de robin hood, sortits de la baixa edat mitja!

Tan teníem els peus al Nepal com a la India perquè els camins discorren entre els dos països. Hem vist fauna local salvatge com un porc senglar gegant, cavalls i yaks. Hem caminat de mitja cada dia unes 7 hores (entre 18 i 28 km al dia), no està gens malament ehh!!, a les nits hem passat força fred, per descomptat dormíem en cabanyes de fusta sense estufes, però intentàvem arreplegar-nos tots al voltants del foc de la cuina mentre la gent local ens feia el sopar. Els sopars sempre consistien en arròs, llenties, verdures i  sopa de pollastre, la veritat es que no hem passat gens de gana! Els esmorzars eren impressionants també: truites, tants tés com volguéssim, pa nepalí, melmelada, porridge (com una papilla rara).

Quan havíem d’anar al lavabo, si n’hi havia, era un espai d’1 metro quadrat amb un forat al terra on t’has de posar en posició caganera... no seria res de l’altre món sinó tinguessis els músculs tan adolorits que et comencen a tremolar les cames i pateixes pensant fins quan podré aguantar la posició... Una altra cosa curiosa era que a cada 10 km hi havia una estació de militars que et feien fitxar (ensenyar el passaport) i firmar... suposem que deu ser per controlar que no sen’s a menjat cap yak pel camí...

Hem arribat als 3.600 metres d’alçada, i hem vist unes vistes dels Himalayes tant impressionants que no sabem com descriure-ho... ens llevàvem cada dia a les 5:30 del matí per veure la sortida del sol i vas veient com s’il·luminen les muntanyes davant teu, enormes, blanques, imponents... és una sensació molt especial està a dalt de tot d’un pic i veure aquest paisatge... inclús hem arribat a veure l’Everest! A la tornada estem súper cansats, ens fan mal tots els músculs del cos, estem farts de dormir amb el polar... però estem molt satisfets de la nostra aventura i ens hem fet molt amics amb els anglesos. Una experiència inoblidable!!! Tornem cap a l’hotel de Darjeeling amb jeep (ben apretadets per no perdre el costum) però amb un somriure als llavis i ho celebrem a l’arribada amb unes cerveses i una dutxa calenta (bé... no hi ha aigua calenta així que ens apanyem amb una galleda amb aigua escalfada a la cuina...!)

Para saber aún más:

Primer dia: de Maney Bhanjyang a Tumling (3.070 m) (12km). Segon dia: de Tumling a Sandakphu (3.636 m) (20 km). Tercer dia: de Sandakphu cap a  Phalut (3.600 m) (21km). Quart dia: de Phalut a Srikhola (28 km de baixada) i cinqué dia: de Srikhola a Rimbick (7 km) on agafem el jeep cap a Darjeling.

Dijous 25: avui ens hem de despedir de Darjeeling i dels anglesos i conscienciar-nos que tornem a la India real... a les 20:00h agafarem un tren cap a Calculta. Aquí a la pastisseria sembla un bon lloc per acabar de carregar les piles, mentre veus per les finestres gent  carregant bombones de butà a l’esquena, nens vestits amb l’uniforme del cole, venedors de verdures i de fruita i jeeps que toquen el clàxon sense parar.