Jaipur i Agra

Xavi on the phone:

Dilluns 8 de novembre: avui ha sigut un dia de cotxe des de Puskhcar cap a Jaipur. Jaipur és  la capital del Rajastán i és una ciutat força gran (4,5 MM de persones). El primer que hem fet  quan hem arribat ha sigut anar a un centre a fer-nos  un MASSATGE AYURVÉDICO (13€/hora) que ens ha deixat ben relaxats! Consisteix en un massatge per tot el cos amb un oli especial que té propietats curatives però que no m'ha tret el cronismo. Hem deixat tota la ronya a les tovalloles amb que ens han assecat i nets i polits hem fet via a un temple construit l'any 1985 gràcies a la donació d'una de les families nobles de Delhi. Sembla que això no ha passat de moda aquí a la India…

Ester en directe:

Dimarts 9: Jaipur, com totes les ciutats grans, és un “follón”! sort que avui el guia ens ha portat a munt i avall i només sortíem del cotxe per visitar “el monument”.   Devem ser una mica raros, ja que els turistes volen visitar “els bazares” plens de gangues i de gent... però nosaltres els odiem! Hem anat a Amber a veure un palau enorme fortificat. A l’entrada se t’ofereixen un munt d’indius per fer-te de guia i ens dediquem a esquivar-los tots (ja tenim la tècnica apamada) perquè ja ens coneixem com vivien els marajàs en aquests palaus de memòria! Tot i això les vistes són molt maques i passegem una bona estona per les diferents estances. Perquè en veieu un exemple, adjuntem una foto força gràfica de les letrines (jejejej!). Després de dinar vam fer el millor del dia: anar a veure elefants! Són els elefants que fan servir per passejar els turistes  amunt i avall per la fortificació d’Amber. Com que plovia una mica no hi havia possibilitat de fer la passejada sobre l’elefant (esperem fer-ho més endavant) però l’alternativa va ser encara millor! Vam estar a “casa” seva! Va ser al·lucinant perquè tu estàs acostumat a veure’l al zoo, engabiat i a 5 o 10 metres lluny.  Aquí el vam tocar, li aixecàvem les orelles, ens hi ficàvem a sota... molt divertit!! Pobre Rupa... va tenir molta paciència amb nosaltres!



I ara vull fer un stop important: fins ara el nostre conductor no ens havia portat a cap botiga enganyats, fins ara (ja sabeu que se’n porten comissió). Quan ens ha passat algun cop això, entrem resignats amb la única idea al cap d’aguantar el tirón, que t’ensenyin com fan les coses artesanalment i escapar-te de  seguida que puguis.

Però no se pas com va passar una cosa molt curiosa: mentre jo m’emprovava uns pantalons (vam pensar de començar a comprar alguns regalets) surto del provador i em trobo al Xavi dret a un mostrador, mirant teles i que li estan prenent mides!!! (aquest noi no em deixa de sorprendre, quina paciència!!!!) Total, que s’ha fet fer un traje a mida. (hola?¿?)Aquí  queda ben clar qui és el pijo ehhh! Clar... es que vol anar ben elegant per fer el safari amb elefant!!! Bé com veieu  no se sap mai com acabarà el dia... de totes maneres, vam tenir a un pobre indiu treballant a marxes forçades perquè ens van dir que el traje estaria llest pel dia següent a les 12:00h del matí! Per fliparrrrr! Els pantalons meus 7 euros, el traje del Xavi 150 euros, para todo lo demàs Master Card.

Dimecres 10: ens llevem i esmorzem el mateix de cada dia: torrades amb mantega i melmelada i una truita de formatge (no està mal ehh!  al menys per esmorzar ens alimentem bé, mai se sap on acabarem per fer els altres àpats!). Visitem  el City Palace (estem ja una mica farts de palaus i forts... necessitem una mica d’aventura!) així que fem una vista ràpida. Anem a la botiga a buscar el traje. El Xavi se’l emprova i els pantalons li venen petits (sort que estic jo allà per tenir en comte aquests detalls!)... i ens esperem una mica més per que li facin els canvis. Al final, haig de reconeixes que el traje li queda súper bé , pivon totall!!!  Amb totes les compres sota el braç marxem cap a Agra, la nostra última parada amb conductor privat, on veurem el Taj Majal!

 

Xavi speaking:

Dijous 11: Fa un mes que vam sortir de Barcelona!!  Si que fa temps si… Paris, Delhi, l'hospital, el Rahastán…. El conductor es despedeix de nosaltres, s'ha acabat a tourné pija; avans però ens acompanya a l'estació de trens per reservar els bitllets cap al temple del Kamasutra i Veranasi (Benarés). A l'estació comença el show: no hi ha bitllets així que estem en llista d'espera; ens trobem a uns que ens diuen que no ens preocupem perquè de totes maneres tothom acaba pujant i apretujant-se (és un tren nocturn amb llits, o sigui que la cosa promet… jeje). A l'hora de pagar, el de la taquilla em torna més canvi del suposat dient: "t'has equivocat de bitllet, falta un dels grans"; és el típic truc per treure't la pasta com si res. Ens el van fer només arribar a l'aeroport de Delhi i va colar, després un taxista i ja no va colar, i aquesta és la tercera vegada i tampoc ha colat… cal anar amb mil ulls!! M'he emprenyat com una mona! (que per cert n'hi ha per aquí als carrers de la ciutat d'Agra). Total que ens despedim del conductor que ha passat 2 setmanes amb nosaltres, li escrivim quatre línies al seu llibre d'abord, i  li deixem una bona propina entre les pàgines. El tio no s'ho llegeix i es torna a fotre al cotxe. Just quan anàvem a marxar em diu: "et puc demanar un favor?" Of course "em pots donar les bambes? Jo et dono les meves sabates" I jo, que a les despedides em poso una mica tendre, i que en general a vegades sóc una mica primo (o tontito) li fai el canvi. Total que ja em veieu amb pantalons curts i samarreta i unes d'aquelles sabates negres que acaben amb punta (i mitjons blancs!!!) Li dic al conductor que es llegeixi la dedicatòria (i que vegi la propina) i se'n va al cotxe a llegir-ho.En quant baixa l'Ester i s'entera, agafa un bon cabreig, como una mona d'aquelles dels carrers d'Agra, i aleshores me n'adono...Pero que tontoooooo!!!! Pero que

 primooooooooooooooooooooo!!! En definitiva, ja és massa tard, tenim 50 € menys (la propina) i estic sense bambes. Ben emprenyats fem via cap al Taj Mahal. Preciós. Inmens. Indescriptible. I és una tomba!!! No hi vivia ningú aquí!!! Tot i que està atiborrat d'indis, és tant gran que no tens la sensació de multitud. Només quan t'ho mires amb perspectiva te n'adones. Ens vam passar tres hores i pico al recinte, l'emprenyamenta no ens passava (tot i que era culpa meva per ser tant pringuis), però mica en mica tornàvem a sonriure devant de tanta inmensitat. I mentre xerràvem, me'n vaig adonar que havia d'escriure una fe d'errates, la lletra de la cançó no era correcta:

"Soy un guiri, el más pringao del lugar, me levantan la camisa, y sonrío al contestar

Soy un guiri, un tontito despistao, paseando por las calles, me timan sin parar

Soy, siete veces más necio que tú,inocentón , y creo que molo un montón"

Sip, that's the fact. Anyway, suposo que és el que toca quan hi ha tanta desigualtat.

Divendres 12 de Novembre:

Avui és dia de vacances. Ens quedem a l'hotel escribint el blog, revisant l'e-mail, facebook, la Vanguardia... en definitiva, tot allò que ens recorda que som d'una petita ciutat del sud d'Europa. (La majoria dels Indis no saben ni tant sols on és Espanya...) pa qué?? Per cert, no us perdeu el marketing transversal que fan les oficines de farmàcia! Una nevera de pepsi i patates fregides al costat de penicilina, paracetamol i tota la familia!! Aquesta nit agafarem el nostre primer tren. El pròxim post del blog pot ser moooooolt bo!

 

Una abraçada a cadascú. Ens enrecordem molt de vosaltres!!!

Fins a la properaaaa!

Ester i Xavi