4ª setmana: Rajastán

Xavi speaking:

"El divendres  29 d'Octubre el xófer ens ve a buscar a l'hotel  a les  8 del matí i fem via cap a Mandawa, un poblet amb les típiques Havelis del Rajastán. Les Havelis són les cases dels comerciants de fa entre 200 i 400 anys i estan molt decorades amb pintures i relleus molt macos. De fet a Mandawa vam dormir a una d'aquestes Havelis completament restaurades, tota una obra d'art!! L'aventura del dia va ser pel camí. Vam trigar al voltant de dues hores per sortir de Delhi (15 millons de persones ocupen un bon tros de terreny), i quan comencem a deixar de veure edificis, tot d'una, la carretera comença a tenir sots, bams, etc. és ben curiós perquè a més veus tot tipus de gent caminant per la carretera: dones amb els saris de colors portant cosaes al cap, nens corrent amunt i avall, algun avi que no acabes d'endevinar on va… i vaques… moltes vaques que pasturen al mig de la carretera (potser les vaques a ala india s'alimenten d'asfalt???) Així que el conductor ha d'anar fent pitar el clàxon continuament. Ah! Me n'oblidava, la primera sorpresa és que al cotxe no som tres, sino quatre.. Jejej, resulta que com que som "low profile tourists", el conductor ha portat el seu nebot per aprendre l'ofici de guia, així que de fet estem en mans del becari!!! Jejeje Per dinar hem parat al típic lloc de guirufus totals: un restaurant d'aquells on paren els autocars plens de jubilats, descarreguen la mercaderia, bufet lliure car de pobra qualitat i seguim fent camí. Ens ha ben xocat, no ens esperàvem dinar en llocs així… i m'he inspirat en la cançó de David el Gnomo:

"Soy un guiri…el más guiri del lugar… como mucho y tengo pasta… toda para gastar… soy un guiri… el más guiri del lugar… soy un dólar ambulante… solo pienso en gastar…

Soy... siete veces más rico que tu, muy gruñón, y siempre gasto un montóoon"

Ens ha costat reconèixer-ho però és veritat: dos mochileros pijos. Oblida el tren i el bus, un cotxe amb xòfer és molt més còmode :)

Dissabte 30 fem via cap a Bikaner. És una ciutat bastant gran amb un fort típic del rajastán. Els forts (ja veureu que la nostra ruta va principalment de forts i de temples) eren els llocs on vivien els rajás, marajás, majarajás i majaranás del rajastán (són diferents títols nobiliaris com si fossin princeps, reis, ducs, marquesos, etc.). A dins s'hi troben els seus palaus, les caballeries, el pati d'armes, les muralles… tot a la oriental. Xulíssim! Per la tarda vam anar a veure un  temple únic en la seva espècie, el temple del Karni Mata, o dicho en cristiano,"el templo de las ratas". Doncs si, amics meus, és un temple que tant sols entrant per la porta veus correteando un centenar d'aquests animalons tant bufons i que tant apreciem a casa nostra. Són peludetes, no gaire grans per sort, i a vegades et passen per sobre del peus… nice, veeery nice!  per cert, per entrar a tots els temples indis has d'anar descalç (les sabates te les guarden kindly per 5 cachivaches). Així que ja ens teniu a l'ester i ami càmera en mano i fent fotos al pequeño roedorrrr… la gent els dona llet, fruits secs… i si  veus una rata blanca, és bona sort!! Nosaltres la vam veure i fins i tot li vam fer un parell de fotos!! La veritat és que la Ester, que inicialment no hi volia entrar, ho va portar d'allò més bé recordant els seus temps al CBATEC…jeje  va ser d'allor més curiós i ens va fer plantejar si no seria una manera de tenir en un lloc tancat a tots els ratolinets del poble… who knows.

 

 Diumenge 31, el mes s'acaba i ja portem uns quants dies de viatge… quina paciència que haig de tenir amb aquesta noia… ;b anem de camí cap a Jaisalmer per una carretera típica (ara ja no només trobem vaques i gent caminant a banda i banda sino que també passen camells carregant gent i mercaderies, porc senglars i cabres) i trenquem cap a Khuri, un poble a les portes del desert del Tar. Allí fem una excursió amb camells amb uns nens que fan de camellers. És pujen a l'animal amb nosaltres i la veritat és que és més agraït que no pas que els guiin a peu. No xerraven gaire anglès però tenien una expressió d'allò més tendra i expressiva!! ...el fet que sigui tot tant diferent, i veure-ho com a normal... estic perdent el sentit de la ètica i la moral? Si més no me la plantejo… qui som nosaltres, dos guirufus-mochileros-pijos per jutjar la seva manera de viure? Anyway, les dunes del desert són ben màgiques. Ens diuen que desde fa 30 anys que viuen del turisme, i no m'extranya, és molt maco!!

No obstant durant la temporada baixa (abril-agost), es dediquen a l'agricultura i a cuidar les cabres, camells i vaques. Per la nit, desprès d'un show amb musica i dansa en viu mentre sopem, endevineu on dormim… a la duna!!! Això si, desde el poble , que està a 10 min a camell ens porten matalassos, somiers i mantes, així que de fet dormim al ras… però en un llit!!! Fem una foguera al desert, petem la xerrada amb els altres turistes ( a vegades te'n trobes d'aquells super happys-hippies) i ens enllitem sota les estrelles…. Bona niiiit!!"

Ester speakin':

Dia 1 de novembre: passem tot el dia a la ciutat de Jaisalmer, passejant pels estrets carrers del Fort. Li diuen la ciutat daurada perquè totes les cases estan fetes amb pedra de colors marrons i grocs i l’ambient es d’estar al bell mig del desert. És el primer poble on ens comencem a sentir realment còmodes (ens estem començant a adaptar a la India?), creiem perquè es un poblet petit amb pocs habitants i ens sentim molt a gust. Hi ha botiguetes per tot arreu i fem les primeres compres: uns llibres sobre hinduisme per poder entendre una mica la vida dels hindús... de fet, el propietari de la llibreria ens ensenya casa seva (una antiga haveli) i se li comença a anar la pinça parlant de la reencarnació i del bon karma (entenen que han d’actuar fent sempre el bé perquè si no a la pròxima vida els hi passarà factura...), una conversa realment interessant! Després parem a una altra botiga on em compro uns pantalons ( si Alba! Són els segons!!! Jejeje) i coneixem al Camel, el dependent.

 

 Ens convida a dinar a casa seva i vam flipar! Una casa mig en ruïnes amb una sola habitació on viu una família de 4 persones: el pare, dues germanes i ell. Va posar unes petites estovalles al terra i vam menjar chapati (una espècie de pa) sucat a una salsa de tomàquet i ceba preparat per la seva germana (per suposat les dones només treballen en les coses de la casa). Va ser ben curiós però el noi estava ben content d’haver-nos convidat! A la tarda vam anar a un museu i vam coincidir amb la Jennifer de la classe de Biotec! D’aquestes coincidències increïbles! També ens vam acabar trobant a una botiga del mercat on vam tenir unes converses ven animades amb el dependent sobre la vida de la india: les castes, el sistema de matrimonis concertats entre regateig i regateig (el Xavi va comprar una camisa taronja que se li va descolorir al dia següent! Jejejeje). Com veieu va ser un dia molt emocionant per la qual cosa vam arribar a l’hotel a la nit rebentats.

 

Dia 2 de novembre: Avui visitem el que ens quedava pendent de Jaisalmer: un temple jainista preciós però que perdia tota mena d’espiritualitat gràcies als monjos que estàvem més preocupats perquè els hi donessis propina que per resar... tot i això ens van posar als dos un puntet groc al front que esperem que ens porti bona sort pels següents dies! Per cert, comencem a veure escultures una mica eròtiques al temple! I llavors van de “recatats”! Realment Jaisalmer ens ha agradat molt!!!! Avui també toca cotxe fins a la següent ciutat Jodhpur, on arribem de nit i ens submergim al intents caos típic de les grans ciutats (botigues, cotxes, motos, taxis, gent, vaques...).

Dia 3 de novembre: A jodhpur li diuen la ciutat blava ja que moltes cases estan pintades d’aquest color. Com que és una ciutat gran i tenim més aviat ganes de tranquil·litat visitem només el Fort (hi arribem tot fent una excursió per un turonet) i marxem pitant cap a la següent parada: Ranakpur. Per cert! Una vaca sagrada fa un petó amb llengua al Xavi i li deixa tots els pantalons amb babes... segur que això ha de portar bona sort!!! Pel camí a la següent parada passem per zones molt rurals amb molts camps, moltes cabres per les carreretes, noies carregant tot de coses al cap, des de càntirs d’aigua a palla, i veiem poblats nòmades que són la gent més pobre que no té casa. Realment per quedar-te bocabadat.

Dia 4 de novembre:  Ranakpur bàsicament és un complex de temples jainistes tots de marbre blanc que són espectaculars. Hi ha moltes figures esculpides en un munt de pilars i aquí si que ens va donar una sensació de pau i tranquil·litat que va convidar a fer una mica de meditació. El Xavi semblava “Indiana Jones al temple dels monus” perquè anava saltant d’una sala a l’altre tot el rato! Dic això dels monus perquè n’hi havia un munt!

Per cert, abans d’anar als temples vam fer una petita excursió a un llac molt maco que hi havia molt a prop de l’hotel i aprofito per presentar-vos als nostres conductors (el becari és el de la camisa rosa). Ah! I vam veure de molt lluny una cosa que avançava per l’aigua: un cocodril! Després de visitar els temples vam agafar el cotxe cap a la següent parada: Udaipur.

Dia 5 de novembre: seguint amb la tradició del colors, Udaipur és la ciutat blanca. És una ciutat tranqui-la i que et dóna sensació de pau potser perquè no ens van atossigar gaire pel carrer. Diuen que és la ciutat més romàntica de la India ja que està envoltada per un llac que li dóna una calidesa especial. A més, avui és Diwali. És tracta d’una festa religiosa molt important que es celebra a tota la India: tothom porta roba nova, fan una neteja exhaustiva de les cases (menys mal!) i la gent va als temples on es canta música. A nosaltres ens recordava a una barreja entre Nadal i Sant Joan perquè totes les cases estan decorades amb moltes llumetes i tothom pel carrer et diu Happy Diwali! i es tiren petards i focs artificials per tot arreu durant tota la nit. La veritat és que va ser especialment maco passejar pels carrers de la ciutat amb aquest ambient de festa i vam fer un sopar romàntic a una terrassa d’un restaurant en plan “chill out” mirant els focs artificials (oooooooooohhhhhhhhhhh!!). Vam aprofitar també aquest dia per visitar un palau amb vistes al llac i una haveli on feien un espectacle de danses tradicionals del Rajastán.

 

Dia 6 de novembre: ens passem tot el dia al cotxe de camí a Pushkar, la següent parada. Només vam parar per dinar, però els trajectes sempre són distrets: quan no veus camells veus a gent a munt i avall amb coses al cap, i també coses tan curioses com aquestes: cotxes i motos ben aprofitatsssss!!!

Dia 7 de novembre: avui estem a Pushkar, un centre de peregrinació hindú on hi ha un dels pocs temples de Brahma del món (normalment hi ha mils de temples per cada Deu, però entre tots els Deus del hinduisme, Brahma és el més benvolent, ho perdona tot vaja, i suposem que a la gent tampoc els hi agrada gaire que tot quedi perdonat...).

No és dels temples més macos però acabem fent un oferiment de flors com tots els hindús. La ciutat és preciosa i es respira un ambient molt sagrat: hi ha molta gent banyant-se a un llac artificial i fent diferents rituals. Clar que com sempre hi ha els típics estafadors (gent que es fa passar per sacerdot) que s’aprofiten de la ignorància del turista per clavar-te una timada del mil: et diuen que cal una “benedicció” per poder observar el llac i et reciten una oració mentre has de llançar pètals al llac i al final tot a un “módico precio” clar (25 euros)! Sort que ara ja els olorem a distància a aquests i ens escapem com podem! Després de dinar fem una excursió a un temple que està a dalt de tot d’una montanyeta (1 hora pujant escales!) però la vista des de d’alt val molt la pena i ens hi quedem un bon rato asseguts prenen un té, entre monus, cabres i un sacerdot."

Una abraçada per a tots i totes!! Fins la properaaaa!