Khajuraho-Varanasi-Trekking

Xavi speaking:

Hola de nou!! Ens fa molta gràcia que ens aneu llegint i comentant el blog. Realment ens fa sentir més a prop de casa!

Estem a una cafeteria a la europea a Darjeling, un poble important de muntanya. Compartim uns dolços típics, amb un cafè amb llet l'Ester i un tè jo. Hi ha jazz i swing de música d'ambient i es veeuen les muntanyes per la finestra. Anem amb jersei, pantalons de xandall i ens cau una mica el moc… jeje, està arribant l'hivern aquí al nord. Han passat molts dies desde que us vam donar noticies així que haurem de resumir un xic, anem per feina!

Divendres 12 de novembre:

Us vam deixar amb l'intriga del tren… bé, des d'aleshores n'hem agafat 4 i sempre hem viatjat en sleeper class, que és la més tirada. Perquè us feu una idea general, anar en sleeper class és com anar en la renfe de barcelona a sitges un vespre de sant joan… però durant 12 o 14 hores! Per reservar el bitllet, si ho vols fer pel teu compte en lloc de fer-ho a través d'una agència ja té la seva gràcia. Has de fer una cua d'uns 60-90 minuts rodejat de locals que ocupen el teu espai vital fins al  punt de notar el seu alè al clatell, omplir un formulari a mà (si no saps quins són els trens i els horaris hauràs de fer una cua prèviament per demanar informació) i insistir al senyor de la guixeta que vols aquest o aquell tren (un cop ens van dir que no hi havia places i no era cert). No és trivial entendre's amb el paio de la guixeta: anglès poc depurat, ganes de fer el break del tè, trucades de telèfon, un indi a cada banda i un per darrera fent sanwich europeu… en definitiva, no t'extranyi si després de comprar els bitllets t'adones que … merda! El tren que has reservat surt  2 hores abans que arribis a la ciutat!! així q has de tornar a fer la cua, fer un formulari de cancelació i tornar a fer un formulari de compra de nou. Un cop tens els bitllets a la mà i ets ben feliç perquè t'han tornat el canvi correctament (no sempre passa), has d'anar directe a l'hotel i celebrar-ho amb una birra i una bona migdiada per recuperar-te!

Hora d'agafar el tren… l'andana la localitzes ràpidament,i arribes amb temps per no perdre el tren, però on esperes…? No hi ha bancs, hi ha desenes d'indis estirats al terra, a sobre chals o els seus equipatges, gent amunt i avall venent tè, menjar, etc. però bé, et fas el teu racó. Si el tren ve d'una altra ciutat vindrà tard… i potser tindrà 30 vagons…quin és el teu? No hi ha senyals a fora, està fosc, tens por que es posi en marxa i quedarte a terra, hi ha portes que hi ha deu indis intentant entrar, d'altres  es comencen a tancar… preguntant preguntant desobreixes el teu vagó, i no saps ben bé com (segurament trepitjant a 10 indis mig estirats al passadís i estirant el cabell a otros tantos que sobresurten de les lliteres) arribes al teu "compartiment". Bàsicament quan vas pel passadís vas passant pels compartiments, que no estàn tancat sino que són 2 lliteres de tres llits a una banda i una llitera de 2 a l'altra, amb el passadís que passa pel mig. Entre les lliteres hi ha indis estirats, asseguts, equipatges, sabates….

Finalment trobes el teu llit: està ocupat. Així que desperta al paio (o als 3 paios) que hi ha estirats i fes-te el teu espai. Coloca les motxilles estratègicament, el llençolet que portem, el coixí… i per suposat, els taps i l'antifàs. Més o menys així pots mig dormir el 70% del temps de viatge (sovint has d'aplicar un factor de 1,2 en la duració del trajecte cosa que fa que el temps total sigui acceptable). I la pregunta és, com pot ser que un tren que va a 30-50 km/h trigui 14 h a fer 300 km? Tic tac tic tac… més o menys paren de 10 a 20 min a la majoria d'estacions. De fet és durant aquestes estones quan pots dormir més profundament...  per acabar un petit problema de logística:

El trajecte Varanasi-Siliguiri té una demanda de 4000 passatgers setmanals . El tren té  10 vagons i cada vagó té 50 lliteres, amb una freqüència de 2 trens setmanals. Quanta gent ha d'esperar a la setmana següent?

a)2000 passatgers

b)  3000 passatgers

c) 0 passatgers

d) Cap de les  anteriors

La resposta correcta és … la c! Evidentment! La capacitat de transport de la xarxa de ferrocarrils india és il·limitada. De fet transporten 22 milions de passatgers diàriament!

Dissabte 13 de novembre:

Arribem a Khajuraho, un petit poblet amb més de 25 temples. No són temples qualsevol, són els temples del kamasutra. En les seves parets es poden trobar desenes d'imàtgies bastgant explícites… hi ha coses de  la cultura india que no deixen de ser contradictòries: no et pots fer un petó en públic però tens aquestes classes d'educació sexual als temples, no veuràs parelles agafades de la mà però desprès  a bolliwood tindràs a les noies ensenyant el melic i remenant el cul ben aprop del guapo de turno… anyway, els temples molt xulos. Us ensenyem un algun dels detalls per si esteu avorrits… :)

 

Diumenge 14:

Lloguem unes bicis i anem d'excursióa veure unes cascades a 20 km del poble. En total són 40 km. Una bona matada, i més tinguent en compte que no hem aixecat el cul del cotxe/hospital/sweet home barcelona desde l'agost en el viatge a grècia! Però val la pena… passem per sabana, poblets ben petits, una maca posta de sol… i les cascades, tot i que no tenen gaire aigua perquè és època de pluja… bé la foto parla per ella mateixa (és foto de foto).

Dilluns 15:

Desprès d'un tren nocturn arribem a Varanasi. La ciutat més sagrada de la India. Venim al que venim: a veure el Ganges, cremar morts i un creuer pel riu. I això és el que fem, ens allotgem ben aprop del riu i lloguem a un barquer perquè ens porti a veure els rituals des de la distancia prudencial que ofereix el riu. El ritual és curiós: porten el mort en un llit de fusta amb flors mentre canten. Després preparen la pira. Suquen les potes del llit a l'aigua (per purificar el mort) i desprès posen el difunt a la pira mentre llences el llit amb les flors a part. Encenen la pira, i un cop tot cremat, llencen les  cendres al riu. Després tota la familia es banya al riu per purificar-se. N'hi ha que fins i tot glopegen aigua…nice… veeery nice! Per cert, si algún cop aneu a Varanasi i aneu pel riu amb barca, no us extranyi veure cossos embalsamats flotants: són o bé dones embarassades, o bé nens o bé santons que no poden ser cremats i van directes al riu (i als cocdrils d'aigues avall). També pot ser que us passi un crani a ran de rem…Anècdota freaky: el Ganges a Varanasi té una concentració de 100000 cfu/ml (E. Coli principalment), la qual cosa ens porta a especular amb una idea de negoci: iinocular E.Coli amb un gen d'interès upstream de la ciutat i muntar un sistema de filtres i centrífugues downstream per purificar la proteína d'iinterès… això si que és un biorreactor amb volums de por!!

Dimarts 16:

Viatge en tren diurn desde Varanasi fins a Patna (el pitjor tren que hem agafat) i tren nocturn desde Patna fins a Siliguri… cap a les muntanyes!!

Ester on the phone:

Dimecres 17 de novembre-Bengala Occidental: Després de 30 hores de viatge arribem a Darjeeling, un poblet a les muntanyes, molt a prop dels Himalayas. Estem petats, hem hagut d’agafar dos trens (passar les anècdotes que us ha explicat el Xavi) i un jeep (3h30min) per arribar fins aquí. Però quan arribem ens quedem bocabadats. És mooooolt diferent de tot el que em vist fins ara de la India, sembla un altre país! Tot és súper verd, la gent és d’aparença xina (hi ha molta influencia del Nepal), tot són muntanyes i valls i sobretot: ningú t’empipa pel carrer!!! Uffff no sabeu com s’agraeix això!! Però no tot són flors i violes (seguim a la India) fot un fred de collons i no hi ha estufes enlloc!! Quan arribem a l’habitació de l’hotel ens caguem en tot (mai millor dit) perquè esperàvem una xemeneia, un menjador acollidor... pues no!!! Ens hem de posar a sobre tot el que portem i dormir sota el pes de 4000 mantes! Però estem molt contents perquè hem conegut a una parella d’Holandesos (han pujat amb nosaltres al jeep gràcies a les habilitats comercials del Xavi, com si fos un comissionista!) i sopem amb ells i fem unes cerveses (bé, una, ja sabeu que en tenim prou per posar-nos contentillos!).

Dijous 18 – divendres 19: Darjeeling és típic perquè té unes vistes dels Himalayes impressionants, de fet és veu perfectament la tercera muntanya més alta del món, el Khangchendzonga (8.598 m), però tenim mala sort perquè hi ha molta boira i no podem veure res... Decidim contractar un trekking de 5 dies pel Parc Natural de Singalila, que està a la frontera amb Nepal, amb l’esperança que el temps millori i puguem veure les muntanyes. Ens passem aquests dos dies passejant tranquil·lament amb els holandesos: comprem roba d’abrigar per quatre duros, unes bambes pel Xavi (recordeu com les va “regalar” oi?¿?¿!) i  disfrutem del relax d’aquest poblet...! Ah! I una parella d’anglesos s’apunten a fer el trekking amb nosaltres, així que estem súper contents de  poder practicar l’anglès! (els holandesos ja marxen...). Anem a dormir d’hora perquè ens espera una bona dosis de caminar!

Dissabte 20 – dimecres 24:

Trekking pel Parc Natural de Singalila. Ens llevem ben d’hora pel matí i uauuuuuuuu!! tenim molta sort perquè fa molt bon temps i ja podem veure el Khangchendzonga des del restaurant de l’hotel, realment impressionant!! Ens dóna moltes forces per començar el trekking. Un jeep ens porta als 4 a un poble de muntanya on comença l’aventura. Coneixem el nostre guia, un noi de Darjeeling d’uns 33 anys, i comencem a caminar. No volem enrotllar-nos molt així que ho intentaré resumir en poques paraules. Hem caminat per molts tipus diferents de paisatges: boscos, prats, alta muntanya, jungla... Hem visitat gompes (temples budistes) i hem passat per petits poblets nepalís que consistien en dos cabanyes, galls, cabres i ovelles. Semblaven pobles de les pelis de robin hood, sortits de la baixa edat mitja!

Tan teníem els peus al Nepal com a la India perquè els camins discorren entre els dos països. Hem vist fauna local salvatge com un porc senglar gegant, cavalls i yaks. Hem caminat de mitja cada dia unes 7 hores (entre 18 i 28 km al dia), no està gens malament ehh!!, a les nits hem passat força fred, per descomptat dormíem en cabanyes de fusta sense estufes, però intentàvem arreplegar-nos tots al voltants del foc de la cuina mentre la gent local ens feia el sopar. Els sopars sempre consistien en arròs, llenties, verdures i  sopa de pollastre, la veritat es que no hem passat gens de gana! Els esmorzars eren impressionants també: truites, tants tés com volguéssim, pa nepalí, melmelada, porridge (com una papilla rara).

Quan havíem d’anar al lavabo, si n’hi havia, era un espai d’1 metro quadrat amb un forat al terra on t’has de posar en posició caganera... no seria res de l’altre món sinó tinguessis els músculs tan adolorits que et comencen a tremolar les cames i pateixes pensant fins quan podré aguantar la posició... Una altra cosa curiosa era que a cada 10 km hi havia una estació de militars que et feien fitxar (ensenyar el passaport) i firmar... suposem que deu ser per controlar que no sen’s a menjat cap yak pel camí...

Hem arribat als 3.600 metres d’alçada, i hem vist unes vistes dels Himalayes tant impressionants que no sabem com descriure-ho... ens llevàvem cada dia a les 5:30 del matí per veure la sortida del sol i vas veient com s’il·luminen les muntanyes davant teu, enormes, blanques, imponents... és una sensació molt especial està a dalt de tot d’un pic i veure aquest paisatge... inclús hem arribat a veure l’Everest! A la tornada estem súper cansats, ens fan mal tots els músculs del cos, estem farts de dormir amb el polar... però estem molt satisfets de la nostra aventura i ens hem fet molt amics amb els anglesos. Una experiència inoblidable!!! Tornem cap a l’hotel de Darjeeling amb jeep (ben apretadets per no perdre el costum) però amb un somriure als llavis i ho celebrem a l’arribada amb unes cerveses i una dutxa calenta (bé... no hi ha aigua calenta així que ens apanyem amb una galleda amb aigua escalfada a la cuina...!)

Para saber aún más:

Primer dia: de Maney Bhanjyang a Tumling (3.070 m) (12km). Segon dia: de Tumling a Sandakphu (3.636 m) (20 km). Tercer dia: de Sandakphu cap a  Phalut (3.600 m) (21km). Quart dia: de Phalut a Srikhola (28 km de baixada) i cinqué dia: de Srikhola a Rimbick (7 km) on agafem el jeep cap a Darjeling.

Dijous 25: avui ens hem de despedir de Darjeeling i dels anglesos i conscienciar-nos que tornem a la India real... a les 20:00h agafarem un tren cap a Calculta. Aquí a la pastisseria sembla un bon lloc per acabar de carregar les piles, mentre veus per les finestres gent  carregant bombones de butà a l’esquena, nens vestits amb l’uniforme del cole, venedors de verdures i de fruita i jeeps que toquen el clàxon sense parar.

Jaipur i Agra

Xavi on the phone:

Dilluns 8 de novembre: avui ha sigut un dia de cotxe des de Puskhcar cap a Jaipur. Jaipur és  la capital del Rajastán i és una ciutat força gran (4,5 MM de persones). El primer que hem fet  quan hem arribat ha sigut anar a un centre a fer-nos  un MASSATGE AYURVÉDICO (13€/hora) que ens ha deixat ben relaxats! Consisteix en un massatge per tot el cos amb un oli especial que té propietats curatives però que no m'ha tret el cronismo. Hem deixat tota la ronya a les tovalloles amb que ens han assecat i nets i polits hem fet via a un temple construit l'any 1985 gràcies a la donació d'una de les families nobles de Delhi. Sembla que això no ha passat de moda aquí a la India…

Ester en directe:

Dimarts 9: Jaipur, com totes les ciutats grans, és un “follón”! sort que avui el guia ens ha portat a munt i avall i només sortíem del cotxe per visitar “el monument”.   Devem ser una mica raros, ja que els turistes volen visitar “els bazares” plens de gangues i de gent... però nosaltres els odiem! Hem anat a Amber a veure un palau enorme fortificat. A l’entrada se t’ofereixen un munt d’indius per fer-te de guia i ens dediquem a esquivar-los tots (ja tenim la tècnica apamada) perquè ja ens coneixem com vivien els marajàs en aquests palaus de memòria! Tot i això les vistes són molt maques i passegem una bona estona per les diferents estances. Perquè en veieu un exemple, adjuntem una foto força gràfica de les letrines (jejejej!). Després de dinar vam fer el millor del dia: anar a veure elefants! Són els elefants que fan servir per passejar els turistes  amunt i avall per la fortificació d’Amber. Com que plovia una mica no hi havia possibilitat de fer la passejada sobre l’elefant (esperem fer-ho més endavant) però l’alternativa va ser encara millor! Vam estar a “casa” seva! Va ser al·lucinant perquè tu estàs acostumat a veure’l al zoo, engabiat i a 5 o 10 metres lluny.  Aquí el vam tocar, li aixecàvem les orelles, ens hi ficàvem a sota... molt divertit!! Pobre Rupa... va tenir molta paciència amb nosaltres!



I ara vull fer un stop important: fins ara el nostre conductor no ens havia portat a cap botiga enganyats, fins ara (ja sabeu que se’n porten comissió). Quan ens ha passat algun cop això, entrem resignats amb la única idea al cap d’aguantar el tirón, que t’ensenyin com fan les coses artesanalment i escapar-te de  seguida que puguis.

Però no se pas com va passar una cosa molt curiosa: mentre jo m’emprovava uns pantalons (vam pensar de començar a comprar alguns regalets) surto del provador i em trobo al Xavi dret a un mostrador, mirant teles i que li estan prenent mides!!! (aquest noi no em deixa de sorprendre, quina paciència!!!!) Total, que s’ha fet fer un traje a mida. (hola?¿?)Aquí  queda ben clar qui és el pijo ehhh! Clar... es que vol anar ben elegant per fer el safari amb elefant!!! Bé com veieu  no se sap mai com acabarà el dia... de totes maneres, vam tenir a un pobre indiu treballant a marxes forçades perquè ens van dir que el traje estaria llest pel dia següent a les 12:00h del matí! Per fliparrrrr! Els pantalons meus 7 euros, el traje del Xavi 150 euros, para todo lo demàs Master Card.

Dimecres 10: ens llevem i esmorzem el mateix de cada dia: torrades amb mantega i melmelada i una truita de formatge (no està mal ehh!  al menys per esmorzar ens alimentem bé, mai se sap on acabarem per fer els altres àpats!). Visitem  el City Palace (estem ja una mica farts de palaus i forts... necessitem una mica d’aventura!) així que fem una vista ràpida. Anem a la botiga a buscar el traje. El Xavi se’l emprova i els pantalons li venen petits (sort que estic jo allà per tenir en comte aquests detalls!)... i ens esperem una mica més per que li facin els canvis. Al final, haig de reconeixes que el traje li queda súper bé , pivon totall!!!  Amb totes les compres sota el braç marxem cap a Agra, la nostra última parada amb conductor privat, on veurem el Taj Majal!

 

Xavi speaking:

Dijous 11: Fa un mes que vam sortir de Barcelona!!  Si que fa temps si… Paris, Delhi, l'hospital, el Rahastán…. El conductor es despedeix de nosaltres, s'ha acabat a tourné pija; avans però ens acompanya a l'estació de trens per reservar els bitllets cap al temple del Kamasutra i Veranasi (Benarés). A l'estació comença el show: no hi ha bitllets així que estem en llista d'espera; ens trobem a uns que ens diuen que no ens preocupem perquè de totes maneres tothom acaba pujant i apretujant-se (és un tren nocturn amb llits, o sigui que la cosa promet… jeje). A l'hora de pagar, el de la taquilla em torna més canvi del suposat dient: "t'has equivocat de bitllet, falta un dels grans"; és el típic truc per treure't la pasta com si res. Ens el van fer només arribar a l'aeroport de Delhi i va colar, després un taxista i ja no va colar, i aquesta és la tercera vegada i tampoc ha colat… cal anar amb mil ulls!! M'he emprenyat com una mona! (que per cert n'hi ha per aquí als carrers de la ciutat d'Agra). Total que ens despedim del conductor que ha passat 2 setmanes amb nosaltres, li escrivim quatre línies al seu llibre d'abord, i  li deixem una bona propina entre les pàgines. El tio no s'ho llegeix i es torna a fotre al cotxe. Just quan anàvem a marxar em diu: "et puc demanar un favor?" Of course "em pots donar les bambes? Jo et dono les meves sabates" I jo, que a les despedides em poso una mica tendre, i que en general a vegades sóc una mica primo (o tontito) li fai el canvi. Total que ja em veieu amb pantalons curts i samarreta i unes d'aquelles sabates negres que acaben amb punta (i mitjons blancs!!!) Li dic al conductor que es llegeixi la dedicatòria (i que vegi la propina) i se'n va al cotxe a llegir-ho.En quant baixa l'Ester i s'entera, agafa un bon cabreig, como una mona d'aquelles dels carrers d'Agra, i aleshores me n'adono...Pero que tontoooooo!!!! Pero que

 primooooooooooooooooooooo!!! En definitiva, ja és massa tard, tenim 50 € menys (la propina) i estic sense bambes. Ben emprenyats fem via cap al Taj Mahal. Preciós. Inmens. Indescriptible. I és una tomba!!! No hi vivia ningú aquí!!! Tot i que està atiborrat d'indis, és tant gran que no tens la sensació de multitud. Només quan t'ho mires amb perspectiva te n'adones. Ens vam passar tres hores i pico al recinte, l'emprenyamenta no ens passava (tot i que era culpa meva per ser tant pringuis), però mica en mica tornàvem a sonriure devant de tanta inmensitat. I mentre xerràvem, me'n vaig adonar que havia d'escriure una fe d'errates, la lletra de la cançó no era correcta:

"Soy un guiri, el más pringao del lugar, me levantan la camisa, y sonrío al contestar

Soy un guiri, un tontito despistao, paseando por las calles, me timan sin parar

Soy, siete veces más necio que tú,inocentón , y creo que molo un montón"

Sip, that's the fact. Anyway, suposo que és el que toca quan hi ha tanta desigualtat.

Divendres 12 de Novembre:

Avui és dia de vacances. Ens quedem a l'hotel escribint el blog, revisant l'e-mail, facebook, la Vanguardia... en definitiva, tot allò que ens recorda que som d'una petita ciutat del sud d'Europa. (La majoria dels Indis no saben ni tant sols on és Espanya...) pa qué?? Per cert, no us perdeu el marketing transversal que fan les oficines de farmàcia! Una nevera de pepsi i patates fregides al costat de penicilina, paracetamol i tota la familia!! Aquesta nit agafarem el nostre primer tren. El pròxim post del blog pot ser moooooolt bo!

 

Una abraçada a cadascú. Ens enrecordem molt de vosaltres!!!

Fins a la properaaaa!

Ester i Xavi

4ª setmana: Rajastán

Xavi speaking:

"El divendres  29 d'Octubre el xófer ens ve a buscar a l'hotel  a les  8 del matí i fem via cap a Mandawa, un poblet amb les típiques Havelis del Rajastán. Les Havelis són les cases dels comerciants de fa entre 200 i 400 anys i estan molt decorades amb pintures i relleus molt macos. De fet a Mandawa vam dormir a una d'aquestes Havelis completament restaurades, tota una obra d'art!! L'aventura del dia va ser pel camí. Vam trigar al voltant de dues hores per sortir de Delhi (15 millons de persones ocupen un bon tros de terreny), i quan comencem a deixar de veure edificis, tot d'una, la carretera comença a tenir sots, bams, etc. és ben curiós perquè a més veus tot tipus de gent caminant per la carretera: dones amb els saris de colors portant cosaes al cap, nens corrent amunt i avall, algun avi que no acabes d'endevinar on va… i vaques… moltes vaques que pasturen al mig de la carretera (potser les vaques a ala india s'alimenten d'asfalt???) Així que el conductor ha d'anar fent pitar el clàxon continuament. Ah! Me n'oblidava, la primera sorpresa és que al cotxe no som tres, sino quatre.. Jejej, resulta que com que som "low profile tourists", el conductor ha portat el seu nebot per aprendre l'ofici de guia, així que de fet estem en mans del becari!!! Jejeje Per dinar hem parat al típic lloc de guirufus totals: un restaurant d'aquells on paren els autocars plens de jubilats, descarreguen la mercaderia, bufet lliure car de pobra qualitat i seguim fent camí. Ens ha ben xocat, no ens esperàvem dinar en llocs així… i m'he inspirat en la cançó de David el Gnomo:

"Soy un guiri…el más guiri del lugar… como mucho y tengo pasta… toda para gastar… soy un guiri… el más guiri del lugar… soy un dólar ambulante… solo pienso en gastar…

Soy... siete veces más rico que tu, muy gruñón, y siempre gasto un montóoon"

Ens ha costat reconèixer-ho però és veritat: dos mochileros pijos. Oblida el tren i el bus, un cotxe amb xòfer és molt més còmode :)

Dissabte 30 fem via cap a Bikaner. És una ciutat bastant gran amb un fort típic del rajastán. Els forts (ja veureu que la nostra ruta va principalment de forts i de temples) eren els llocs on vivien els rajás, marajás, majarajás i majaranás del rajastán (són diferents títols nobiliaris com si fossin princeps, reis, ducs, marquesos, etc.). A dins s'hi troben els seus palaus, les caballeries, el pati d'armes, les muralles… tot a la oriental. Xulíssim! Per la tarda vam anar a veure un  temple únic en la seva espècie, el temple del Karni Mata, o dicho en cristiano,"el templo de las ratas". Doncs si, amics meus, és un temple que tant sols entrant per la porta veus correteando un centenar d'aquests animalons tant bufons i que tant apreciem a casa nostra. Són peludetes, no gaire grans per sort, i a vegades et passen per sobre del peus… nice, veeery nice!  per cert, per entrar a tots els temples indis has d'anar descalç (les sabates te les guarden kindly per 5 cachivaches). Així que ja ens teniu a l'ester i ami càmera en mano i fent fotos al pequeño roedorrrr… la gent els dona llet, fruits secs… i si  veus una rata blanca, és bona sort!! Nosaltres la vam veure i fins i tot li vam fer un parell de fotos!! La veritat és que la Ester, que inicialment no hi volia entrar, ho va portar d'allò més bé recordant els seus temps al CBATEC…jeje  va ser d'allor més curiós i ens va fer plantejar si no seria una manera de tenir en un lloc tancat a tots els ratolinets del poble… who knows.

 

 Diumenge 31, el mes s'acaba i ja portem uns quants dies de viatge… quina paciència que haig de tenir amb aquesta noia… ;b anem de camí cap a Jaisalmer per una carretera típica (ara ja no només trobem vaques i gent caminant a banda i banda sino que també passen camells carregant gent i mercaderies, porc senglars i cabres) i trenquem cap a Khuri, un poble a les portes del desert del Tar. Allí fem una excursió amb camells amb uns nens que fan de camellers. És pujen a l'animal amb nosaltres i la veritat és que és més agraït que no pas que els guiin a peu. No xerraven gaire anglès però tenien una expressió d'allò més tendra i expressiva!! ...el fet que sigui tot tant diferent, i veure-ho com a normal... estic perdent el sentit de la ètica i la moral? Si més no me la plantejo… qui som nosaltres, dos guirufus-mochileros-pijos per jutjar la seva manera de viure? Anyway, les dunes del desert són ben màgiques. Ens diuen que desde fa 30 anys que viuen del turisme, i no m'extranya, és molt maco!!

No obstant durant la temporada baixa (abril-agost), es dediquen a l'agricultura i a cuidar les cabres, camells i vaques. Per la nit, desprès d'un show amb musica i dansa en viu mentre sopem, endevineu on dormim… a la duna!!! Això si, desde el poble , que està a 10 min a camell ens porten matalassos, somiers i mantes, així que de fet dormim al ras… però en un llit!!! Fem una foguera al desert, petem la xerrada amb els altres turistes ( a vegades te'n trobes d'aquells super happys-hippies) i ens enllitem sota les estrelles…. Bona niiiit!!"

Ester speakin':

Dia 1 de novembre: passem tot el dia a la ciutat de Jaisalmer, passejant pels estrets carrers del Fort. Li diuen la ciutat daurada perquè totes les cases estan fetes amb pedra de colors marrons i grocs i l’ambient es d’estar al bell mig del desert. És el primer poble on ens comencem a sentir realment còmodes (ens estem començant a adaptar a la India?), creiem perquè es un poblet petit amb pocs habitants i ens sentim molt a gust. Hi ha botiguetes per tot arreu i fem les primeres compres: uns llibres sobre hinduisme per poder entendre una mica la vida dels hindús... de fet, el propietari de la llibreria ens ensenya casa seva (una antiga haveli) i se li comença a anar la pinça parlant de la reencarnació i del bon karma (entenen que han d’actuar fent sempre el bé perquè si no a la pròxima vida els hi passarà factura...), una conversa realment interessant! Després parem a una altra botiga on em compro uns pantalons ( si Alba! Són els segons!!! Jejeje) i coneixem al Camel, el dependent.

 

 Ens convida a dinar a casa seva i vam flipar! Una casa mig en ruïnes amb una sola habitació on viu una família de 4 persones: el pare, dues germanes i ell. Va posar unes petites estovalles al terra i vam menjar chapati (una espècie de pa) sucat a una salsa de tomàquet i ceba preparat per la seva germana (per suposat les dones només treballen en les coses de la casa). Va ser ben curiós però el noi estava ben content d’haver-nos convidat! A la tarda vam anar a un museu i vam coincidir amb la Jennifer de la classe de Biotec! D’aquestes coincidències increïbles! També ens vam acabar trobant a una botiga del mercat on vam tenir unes converses ven animades amb el dependent sobre la vida de la india: les castes, el sistema de matrimonis concertats entre regateig i regateig (el Xavi va comprar una camisa taronja que se li va descolorir al dia següent! Jejejeje). Com veieu va ser un dia molt emocionant per la qual cosa vam arribar a l’hotel a la nit rebentats.

 

Dia 2 de novembre: Avui visitem el que ens quedava pendent de Jaisalmer: un temple jainista preciós però que perdia tota mena d’espiritualitat gràcies als monjos que estàvem més preocupats perquè els hi donessis propina que per resar... tot i això ens van posar als dos un puntet groc al front que esperem que ens porti bona sort pels següents dies! Per cert, comencem a veure escultures una mica eròtiques al temple! I llavors van de “recatats”! Realment Jaisalmer ens ha agradat molt!!!! Avui també toca cotxe fins a la següent ciutat Jodhpur, on arribem de nit i ens submergim al intents caos típic de les grans ciutats (botigues, cotxes, motos, taxis, gent, vaques...).

Dia 3 de novembre: A jodhpur li diuen la ciutat blava ja que moltes cases estan pintades d’aquest color. Com que és una ciutat gran i tenim més aviat ganes de tranquil·litat visitem només el Fort (hi arribem tot fent una excursió per un turonet) i marxem pitant cap a la següent parada: Ranakpur. Per cert! Una vaca sagrada fa un petó amb llengua al Xavi i li deixa tots els pantalons amb babes... segur que això ha de portar bona sort!!! Pel camí a la següent parada passem per zones molt rurals amb molts camps, moltes cabres per les carreretes, noies carregant tot de coses al cap, des de càntirs d’aigua a palla, i veiem poblats nòmades que són la gent més pobre que no té casa. Realment per quedar-te bocabadat.

Dia 4 de novembre:  Ranakpur bàsicament és un complex de temples jainistes tots de marbre blanc que són espectaculars. Hi ha moltes figures esculpides en un munt de pilars i aquí si que ens va donar una sensació de pau i tranquil·litat que va convidar a fer una mica de meditació. El Xavi semblava “Indiana Jones al temple dels monus” perquè anava saltant d’una sala a l’altre tot el rato! Dic això dels monus perquè n’hi havia un munt!

Per cert, abans d’anar als temples vam fer una petita excursió a un llac molt maco que hi havia molt a prop de l’hotel i aprofito per presentar-vos als nostres conductors (el becari és el de la camisa rosa). Ah! I vam veure de molt lluny una cosa que avançava per l’aigua: un cocodril! Després de visitar els temples vam agafar el cotxe cap a la següent parada: Udaipur.

Dia 5 de novembre: seguint amb la tradició del colors, Udaipur és la ciutat blanca. És una ciutat tranqui-la i que et dóna sensació de pau potser perquè no ens van atossigar gaire pel carrer. Diuen que és la ciutat més romàntica de la India ja que està envoltada per un llac que li dóna una calidesa especial. A més, avui és Diwali. És tracta d’una festa religiosa molt important que es celebra a tota la India: tothom porta roba nova, fan una neteja exhaustiva de les cases (menys mal!) i la gent va als temples on es canta música. A nosaltres ens recordava a una barreja entre Nadal i Sant Joan perquè totes les cases estan decorades amb moltes llumetes i tothom pel carrer et diu Happy Diwali! i es tiren petards i focs artificials per tot arreu durant tota la nit. La veritat és que va ser especialment maco passejar pels carrers de la ciutat amb aquest ambient de festa i vam fer un sopar romàntic a una terrassa d’un restaurant en plan “chill out” mirant els focs artificials (oooooooooohhhhhhhhhhh!!). Vam aprofitar també aquest dia per visitar un palau amb vistes al llac i una haveli on feien un espectacle de danses tradicionals del Rajastán.

 

Dia 6 de novembre: ens passem tot el dia al cotxe de camí a Pushkar, la següent parada. Només vam parar per dinar, però els trajectes sempre són distrets: quan no veus camells veus a gent a munt i avall amb coses al cap, i també coses tan curioses com aquestes: cotxes i motos ben aprofitatsssss!!!

Dia 7 de novembre: avui estem a Pushkar, un centre de peregrinació hindú on hi ha un dels pocs temples de Brahma del món (normalment hi ha mils de temples per cada Deu, però entre tots els Deus del hinduisme, Brahma és el més benvolent, ho perdona tot vaja, i suposem que a la gent tampoc els hi agrada gaire que tot quedi perdonat...).

No és dels temples més macos però acabem fent un oferiment de flors com tots els hindús. La ciutat és preciosa i es respira un ambient molt sagrat: hi ha molta gent banyant-se a un llac artificial i fent diferents rituals. Clar que com sempre hi ha els típics estafadors (gent que es fa passar per sacerdot) que s’aprofiten de la ignorància del turista per clavar-te una timada del mil: et diuen que cal una “benedicció” per poder observar el llac i et reciten una oració mentre has de llançar pètals al llac i al final tot a un “módico precio” clar (25 euros)! Sort que ara ja els olorem a distància a aquests i ens escapem com podem! Després de dinar fem una excursió a un temple que està a dalt de tot d’una montanyeta (1 hora pujant escales!) però la vista des de d’alt val molt la pena i ens hi quedem un bon rato asseguts prenen un té, entre monus, cabres i un sacerdot."

Una abraçada per a tots i totes!! Fins la properaaaa!