Intro del Xavi:Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! Ja som aquííííííííí! Estem a l'habitació de l'hostal a Christchurch, Nova Zelanda, i portem unes quantes hores escribint el blog. Que tenim moltes aventures per explicar-vos!! En la nostra aventura marinera hem navegat més de 2.000 milles pels mars del sud, hem conegut a tribus de les illes del pacífic, hem pescat, hem fet submarinisme... hem tingut dies durs i dies fantàstics, les relacions personals entre la tripulació han sigut molt intenses (tipus gran hermano), hem fet coses super diferents de la resta del viatge i ha valgut molt la pena!Esperem que us agradi el post! Disfruteu!!
Ester:Dijous 6 d’octubre: Madang
Vinga! Res de mandres i a treballar! Avui toca les feinetes típiques de quan arribes a port després de 10 dies: que si netejar el lavabo, la quilla, les estores, la cuina, l’acer inoxidable de les politges (al menys això aquest cop no em toca a mi) etc. Mentre nosaltres fem tota aquesta feina el Chris es reuneix amb governadors de província i amb gent que pot estar interessada en que l’ajudem amb algun projecte d’eco-turisme o altres. Després de treballar tot el matí a ple sol i amb una calor del mil (penseu que ara estem súper a prop de l’equador i la temperatura ha pujat uns quants graus) anem a dinar a un mercat de peix que hi ha pel poble. Són 4 paradetes on tot de dones venen tonyina i altres peixos cuinats amb patates tropicals o plàtans cuinats o cocu. Alguns dels peixos estan durs com una pedra i molt secs, però la tonyina queda súper bé i està molt bona (la patata l’acompanyem amb una mica de ketchup que portem del barco... sino no hi ha manera de que tiri avall). Avui coneixem el Noah, un home d’uns 40 anys de Papua que té molts contactes i que el Chris el coneix des de fa anys perquè sempre l’ajuda a concertar reunions amb els locals. 
Sembla un home molt maco i correcte i fins i tot ens regala un peix frecs comprat al mercat. El Noah ens organitza una excursió per demà al seu poble que està a les muntanyes, a uns 20 km de Madang. Es veu que no podem anar a fer turisme gaire lluny perquè per les muntanyes hi ha petits conflictes entre tribus i es veu que a vegades ataquen als autobusos o cotxes amb arc i fletxes. Uau! No ens hi acostarem pas! Per la nit anem tot l’equip al club nàutic” a fer el got” i una bona hamburguesa amb patates fregides i ketchup! Mmmmmm carneeeeeeeee! El Noah es queda amb nosaltres però veu una mica més del compte i perd l’autobús de tornada... així que es queda a dormir amb nosaltres al barco.
Sembla un home molt maco i correcte i fins i tot ens regala un peix frecs comprat al mercat. El Noah ens organitza una excursió per demà al seu poble que està a les muntanyes, a uns 20 km de Madang. Es veu que no podem anar a fer turisme gaire lluny perquè per les muntanyes hi ha petits conflictes entre tribus i es veu que a vegades ataquen als autobusos o cotxes amb arc i fletxes. Uau! No ens hi acostarem pas! Per la nit anem tot l’equip al club nàutic” a fer el got” i una bona hamburguesa amb patates fregides i ketchup! Mmmmmm carneeeeeeeee! El Noah es queda amb nosaltres però veu una mica més del compte i perd l’autobús de tornada... així que es queda a dormir amb nosaltres al barco. 
Divendres 7 d’octubre: MadangQuan ens llevem el Noah ha desaparegut i amb ell l’excursió que ens havia preparat... potser amb la ressaca ni se’n recorda! Així que avui res de turisme... el capità ens posa a treballar de pintors! Amb tota la solana que fa i la calor... a ple migdia rascant pintura i pintant capes i capes... però que pringuis! Jo anava pensant... però com m’he fotut aquí.. només faig que pencar i encara no he vist cap peixet... però espero que la cosa s’ho valdrà. A més he aprés coses de pintura, potser ens hi podríem dedicar un cop a casa. Algú té alguna paret per pintar? Acabo amb una bona insolació, of course. 
La part bona del dia és que hi ha una festa al poble dedicada a la prevenció i tractament de la malària (PNG és un dels països del món amb més malària, molts la passen com si fos un refredat per nosaltres) i hi ha representacions i balls tradicionals a la “plaça” del poble (a un descampat vull dir). La gent dels pobles del voltant de Madang s’han vestit amb les robes (més aviat amb poca roba) tradicionals: plumes al cap, faldilles fetes de plantes, pits a l’aire... (sembla mentida que aquesta gent visqui a 10 km del centre de la ciutat capital de provincia, com si fossin de Ripollet!), molt autèntic. Realment et se’ns com al mig d’un documental. El ball em recorda una mica a les sardanes (ara he fet que la cosa sembli poc exòtic, oi?), però és que ballen en un cercle i mouen els peus una mica semblant a nosaltres. Per sort, la gralla no hi era per enlloc sinó que són les dones que canten súper agut cançons en el idioma local i l’instrument principal són els tambors que toquen els nois joves al mig del cercle. Hi ha un mestre de cerimònies al centre del ball, un home gran, que dirigeix tot l’espectacle. És molt emocionant. 
Hi ha paradetes amb un munt de cartells informatius, vídeos, inclús microscopis per ensenyar a la gent local què provoca la malària i el perquè han d’anar al metge de seguida. Sembla que la gent té excés a medicació sempre hi quan vagin a l’hospital, que no sempre passa. Nosaltres ens estem medicant amb doxiciclina per prevenció, potser no tindrem la malària, però si passem més de mitja hora al sol podem quedar ben axixarrats. Donat que els dies són tant intensos, treballem tant i estem en un espai molt reduït amb la resta de la tripulació a vegades ens sentim que tenim poc temps per nosaltres (per mi i el Xavi, vull dir) així que aquesta nit, mentre tots estan al bar nosaltres ens quedem al barco de nit romàntica, veient una peli i cantant sota les estrelles. Que bàsicament és el que fèiem fa un mes cada dia durant un any, enteneu que ho trobem una mica a faltar oi? Encara tenim sort que tenim el nostre camarot! (sempre hi quan la gent no hagi d’anar al lavabo clar...). Però no us preocupeu, seguim tant units com sempre!!
La part bona del dia és que hi ha una festa al poble dedicada a la prevenció i tractament de la malària (PNG és un dels països del món amb més malària, molts la passen com si fos un refredat per nosaltres) i hi ha representacions i balls tradicionals a la “plaça” del poble (a un descampat vull dir). La gent dels pobles del voltant de Madang s’han vestit amb les robes (més aviat amb poca roba) tradicionals: plumes al cap, faldilles fetes de plantes, pits a l’aire... (sembla mentida que aquesta gent visqui a 10 km del centre de la ciutat capital de provincia, com si fossin de Ripollet!), molt autèntic. Realment et se’ns com al mig d’un documental. El ball em recorda una mica a les sardanes (ara he fet que la cosa sembli poc exòtic, oi?), però és que ballen en un cercle i mouen els peus una mica semblant a nosaltres. Per sort, la gralla no hi era per enlloc sinó que són les dones que canten súper agut cançons en el idioma local i l’instrument principal són els tambors que toquen els nois joves al mig del cercle. Hi ha un mestre de cerimònies al centre del ball, un home gran, que dirigeix tot l’espectacle. És molt emocionant. 
Hi ha paradetes amb un munt de cartells informatius, vídeos, inclús microscopis per ensenyar a la gent local què provoca la malària i el perquè han d’anar al metge de seguida. Sembla que la gent té excés a medicació sempre hi quan vagin a l’hospital, que no sempre passa. Nosaltres ens estem medicant amb doxiciclina per prevenció, potser no tindrem la malària, però si passem més de mitja hora al sol podem quedar ben axixarrats. Donat que els dies són tant intensos, treballem tant i estem en un espai molt reduït amb la resta de la tripulació a vegades ens sentim que tenim poc temps per nosaltres (per mi i el Xavi, vull dir) així que aquesta nit, mentre tots estan al bar nosaltres ens quedem al barco de nit romàntica, veient una peli i cantant sota les estrelles. Que bàsicament és el que fèiem fa un mes cada dia durant un any, enteneu que ho trobem una mica a faltar oi? Encara tenim sort que tenim el nostre camarot! (sempre hi quan la gent no hagi d’anar al lavabo clar...). Però no us preocupeu, seguim tant units com sempre!! 
Dissabte 8 d’octubre: MadangAvui si que ens toca dia lliure (per fi!, el primer des de que vam arribar a Honiara!). Aprofitem el dia per fer una excursió pels poblets del voltant de Madang i visitem una zona protegida on hi viuen un munt de papallones. Bàsicament és una extensió de bosc on hi planten uns arbres i flors que atrauen a les papallones i així es poden reproduir i viure sense cap perill. Papua és un dels països del món amb més diversitat de papallones i moltes espècies estan en perill per culpa de les plantacions de cocu i altres. Una de les més xules que veiem és la Ulisses, una papallona que fa un pam de llarg i és negre i turquesa súper intens. De camí de tornada parem a casa (a la cabanya) d’uns familiars del nostre guia (les famílies són tant grans i tenen tants fills que aquí tothom és família de tothom). 
Ens donen cocus recent collits. Són cocos joves (els agafen de dalt de tot dels arbres) i tenen molt de suc a dins. Així que amb el “maxete” que tots carreguen a munt i avall (inclús els nens de 5 anys) fan primer un petit forat i veus tot el suc. Després te’l acaben d’obrir per menjar la mica de carn que hi ha a les vores. Al Xavi li agrada molt, jo preferiria un milkshake amb gel amb una palleta, però si hi ha gana, que n’hi ha, me’l menjo ben agust. Després agafem el bus de tornada, una camioneta on vas a la part del darrere i que bàsicament has d’anar ben agafat perquè a la mínima pots sortir volant. Em fa molta gràcia quan el que recull els diners li diu a un dels passatgers: “ei! Seu bé, no seguis a la vora de la camioneta!”. Quan pregunto al noi del costat que perquè ho diu m’explica que a la ciutat els policies posen multes si algú seu a la vora de la camioneta, has de seure dins. Com són les coses... a casa et posen una multa de 500 euros si no portes el cinturó, aquí el cul ha de tocar el terra de la camioneta, encara que al primer frenasu puguis quedar estampat a la cabina del conductor o sortir pels aires.
Ens donen cocus recent collits. Són cocos joves (els agafen de dalt de tot dels arbres) i tenen molt de suc a dins. Així que amb el “maxete” que tots carreguen a munt i avall (inclús els nens de 5 anys) fan primer un petit forat i veus tot el suc. Després te’l acaben d’obrir per menjar la mica de carn que hi ha a les vores. Al Xavi li agrada molt, jo preferiria un milkshake amb gel amb una palleta, però si hi ha gana, que n’hi ha, me’l menjo ben agust. Després agafem el bus de tornada, una camioneta on vas a la part del darrere i que bàsicament has d’anar ben agafat perquè a la mínima pots sortir volant. Em fa molta gràcia quan el que recull els diners li diu a un dels passatgers: “ei! Seu bé, no seguis a la vora de la camioneta!”. Quan pregunto al noi del costat que perquè ho diu m’explica que a la ciutat els policies posen multes si algú seu a la vora de la camioneta, has de seure dins. Com són les coses... a casa et posen una multa de 500 euros si no portes el cinturó, aquí el cul ha de tocar el terra de la camioneta, encara que al primer frenasu puguis quedar estampat a la cabina del conductor o sortir pels aires. 
Diumenge 9 d’octubre: MadangAvui ens toca posar la segona capa de pintura al barco. El capità ens explica que no ho fem per estètica, sinó que els de la Quarantina d’Austràlia poden posar molts problemes quan arribes des de països com Papua perquè petits animals indesitjats poden viatjar com a passatgers a la fusta no tractada del barco (no se si ho he dit abans, però el nostre barco no és de fibra de vidre sinó que és de fusta, ben hippie). Després dinem com cada dia al mercat de peix i anem al hotel Madang Resort per connectar-nos a internet. La connexió és una merda i per parlar amb els pares hem de fer servir el sistema “canvio – corto” perquè hi ha un retràs de mig minut. I és el millor internet de la ciutat! Sopem una hamburguesa, ara que podem hem de menjar carn.
Dilluns 10 d’octubre: MadangAvui toca, endevineu? La tercera capa de pintura! Després anem al mercat a fer la compra de verdures i fruita i després al supermercat. Aquesta compra és important, a de servir per dos setmanes per de 5 a 8 persones. Les persones són variables perquè a vegades tindrem locals de convidats. De moment ja tenim un noi de Karkar instal·lat al barco, en Donn. El Chris li diu el hobbit, perquè és petit i rabassut. Karkar és la illa on anem a treballar com a voluntaris (per fi!) i sembla que hi anem avui!! Iujuuu! En Donn és un dels nois joves (té 20 anys) amb els que el Chris treballa i que fa uns anys el va posar com a cap del centre cultural del poble. A karkar coneixerem al Danny, un noi de 24 anys que el Chris vol formar com a futur líder de l’àrea de Mamoke. Per posar-vos en situació, Oceanswatch porta 4 anys venint a aquesta illa, concretament per ajudar a tres pobles que formen l’àrea de Mamoke: Marangis, Mater i Mom. Una de les nostres responsabilitats serà ensenyar ordinador a aquests dos nois. La cosa promet! De moment el que sabem és que aquesta gent tenen les necessitats bàsiques cobertes: tenen menjar, tenen cases (cabanyes de bamboo), tenen escoles i un hospital. El que vol aportar Oceanswatch és ajudar aquesta gent a gestionar els seus recursos naturals, com els reefs de corall, que és on els peixos es reprodueixen i per tant àrees que han d’estar protegides i fer “capacity building”, es a dir, fer que aquesta gent sigui capaç algun dia de gestionar-ho ells mateixos. Es veu que el govern de Papua pot donar moltes ajudes monetàries pel desenvolupament de les zones rurals però es necessita presentar un projecte on s’expliqui com, on i perquè, pel qual es necessita un ordinador, un microsoft word i algù que sàpiga fer una redacció coherent, cosa que a Karkar és impossible de trobar. Un sistema que no ajuda gaire aquesta gent, oi? Això et dona una mica la idea de la incompetència del govern de Papua. Per tat, creiem que potser una cosa tant senzilla com fer algunes classes de word i excel a aquests dos nois pot suposar un gran canvi per aquests tres pobles de karkar. A les 22:00h de la nit ens preparem per sortir a navegar cap a Karkar, i com sempre ens passa, just es posa a ploure (mira que hem tingut hores!). Així que ens esperem fins que la pluja para per començar a navegar. Karkar està a mig dia navegant, així que la idea és arribar-hi demà al matí. Acabem sortint a les dues de la matinada.
Dimarts 11 d’octubre: arribada a Karkar IslandPer sort hem toca el torn de navegar a les 6 del matí i just sortir del camarot ja puc veure la illa de Karkar. És súper verda i amb un munt d’arbres cocoters (és veu que és un dels terrenys més fèrtils de Papua). A la illa hi ha un volcà actiu, la última explosió va ser als anys setanta. El Chris em deixar tocar un súper clàxon que portem al barco per dir a tothom de la illa que ja hem arribat. Dos segons després d’ancorar a una baïa súper maca ja tenim tot de canoes de fusta amb nens per donar-nos la benvinguda. Primer anem al poble de Marangis. El Donn ens fa una visita pel poble, tothom està súper content de veure’ns (no veuen cada dia blanquitus passejant pel poble) i molta gent reconeix el Chris. Hi ha un munt de nens descalços i mig despullats que ens segueixen a tot arreu i que quan els hi vols dir alguna cosa surten corrents. Trobo un nen que va amb la samarreta del barça! 
Quina gràcia! Si és que a on no trobes una samarreta del millor equip del món?¿? Per la tarda visitem el poble de Mater.Els pobles són súper macos, estan molt nets i les casetes tenen jardins amb plantes, flors, testos... Les famílies ens preparen unes cadires a la plaça del poble i petem la xerrada amb els amics del Chris. N’hi ha un que ens diu que ara té malària i que s’està medicant! Ajaa... o sigui que si hi ha un mosquit que et pica a tu i després em pica a mi... així que decidim marxar abans de que es faci de nit que és quan els mosquits es desperten. A més, a la illa hi ha un munt de serps venenoses que també els hi agrada sortir de nit a la carretera perquè l’asfalt està calent... així que a tots ens sembla bona idea a les 5 tornar cap al barco. El dingui el deixem aparcat a la platja i de la platja al barco és u minut. A sigut un dia molt intens, conèixer a tanta gent i tants noms. Estem súper cansats així que anem a dormir d’hora que demà comencem a treballar de debó! El Chris ens avisa que tots els anys hi ha hagut robatoris de flip-flops i samarretes que estaven penjades pel barco després d’una rentadora. O sigui que hem de vigilar de no deixar res pel mig sense vigilància.
Quina gràcia! Si és que a on no trobes una samarreta del millor equip del món?¿? Per la tarda visitem el poble de Mater.Els pobles són súper macos, estan molt nets i les casetes tenen jardins amb plantes, flors, testos... Les famílies ens preparen unes cadires a la plaça del poble i petem la xerrada amb els amics del Chris. N’hi ha un que ens diu que ara té malària i que s’està medicant! Ajaa... o sigui que si hi ha un mosquit que et pica a tu i després em pica a mi... així que decidim marxar abans de que es faci de nit que és quan els mosquits es desperten. A més, a la illa hi ha un munt de serps venenoses que també els hi agrada sortir de nit a la carretera perquè l’asfalt està calent... així que a tots ens sembla bona idea a les 5 tornar cap al barco. El dingui el deixem aparcat a la platja i de la platja al barco és u minut. A sigut un dia molt intens, conèixer a tanta gent i tants noms. Estem súper cansats així que anem a dormir d’hora que demà comencem a treballar de debó! El Chris ens avisa que tots els anys hi ha hagut robatoris de flip-flops i samarretes que estaven penjades pel barco després d’una rentadora. O sigui que hem de vigilar de no deixar res pel mig sense vigilància. 
Dimecres 12 d’octubre: Karkar island Quan dic treballar... bé, tampoco tanto!El que hem fet fins ara era treballar, ara toca fer les coses divertides. Per començar passem el matí fent dive training. Com que som una mica pardillus encara amb el submarinisme,només portem 5 immersions contant les del curs (que van ser 4), pues ens toca fer un petit examen sobre la nostre buoyancy amb la nostra estimada dive master (ironia pel que fa a estimada, ja sabeu que és una mica escaqueirtor i amb mala baba). La buoyancy és la capacitat d’estar sota l’aigua, estar on vols estar, sense tocar res ni flotar cap a la superfície, sense estar movent els braços i cames com un boig, que bàsicament és el que passa a tots 
els principiants de submarinisme i és el que no hauria de passar si vols fer un estudi sobre corall, on potser t’hi has d’acostar a un pam sense tocar-lo ni, per suposat, fotre-li un cop de pato i trencar-lo. Així que tornem a repetir els exercicis que vam fer al PADI curs i aprovem amb un excel·lent. Tot es qüestió de respirar adequadament. El problema bé quan comencem a fer un petit exercici de reconèixer peixets i tipus de corall i per primer cop escric sota l’aigua! Sembla mentida com en 5 segons que et concentres en la escriptura pots perdre tota la concentració en la respiració i uuuooooo que toco el corall!! Ens caldrà una mica de pràctica... Al cap de 60 minuts toca pujar a la superfície i just en aquest moment el Xavi es comença a trobar malament (per variar) i puja directe sense fer al safety stop! (en aquest cas no és un gran issue perquè només estàvem a uns 13 metres màxim) però em vaig espantar! 
Què passa, què passa!! Com sempre no sap ben bé que li passa, només és que de cop es troba marejat... Tornem cap al barco nedant amb tot el pes del tanc i el BCD, això si que peta. Només arribar ja tenim el dinar preparat (la Jo s’ha de quedar al barco perquè només tenim tres tancs), iujjuuuu perquè sempre és té molta gana després de fer diving. Per la tarda ens venen a visitar un munt de nens al barco amb les canoes. Només els nens poden tenir canoes, així que els hi has de demanar sius plau qeu tornin a la platja a buscar les pobres noies que no tenen cap transport. Els hi deixem algunes ulleres d’snorkel i salten del barco i neden al voltant, estan súper contents. A canvi ens porten cocus i papaies! Mmmmm he descobert que m’encanta la papaia! Quan marxen comprovem que totes les sabates estan a lloc, jejeje. Després toca omplir els tancs amb aire comprimit. Tenim una màquina al barco per fer-ho que fa un soroll terrible i que tarda mitja hora a omplir un tanc, així que la cosa sembla eterna. Demà més submarinisme! No està mal el plan ehh!
els principiants de submarinisme i és el que no hauria de passar si vols fer un estudi sobre corall, on potser t’hi has d’acostar a un pam sense tocar-lo ni, per suposat, fotre-li un cop de pato i trencar-lo. Així que tornem a repetir els exercicis que vam fer al PADI curs i aprovem amb un excel·lent. Tot es qüestió de respirar adequadament. El problema bé quan comencem a fer un petit exercici de reconèixer peixets i tipus de corall i per primer cop escric sota l’aigua! Sembla mentida com en 5 segons que et concentres en la escriptura pots perdre tota la concentració en la respiració i uuuooooo que toco el corall!! Ens caldrà una mica de pràctica... Al cap de 60 minuts toca pujar a la superfície i just en aquest moment el Xavi es comença a trobar malament (per variar) i puja directe sense fer al safety stop! (en aquest cas no és un gran issue perquè només estàvem a uns 13 metres màxim) però em vaig espantar! 
Què passa, què passa!! Com sempre no sap ben bé que li passa, només és que de cop es troba marejat... Tornem cap al barco nedant amb tot el pes del tanc i el BCD, això si que peta. Només arribar ja tenim el dinar preparat (la Jo s’ha de quedar al barco perquè només tenim tres tancs), iujjuuuu perquè sempre és té molta gana després de fer diving. Per la tarda ens venen a visitar un munt de nens al barco amb les canoes. Només els nens poden tenir canoes, així que els hi has de demanar sius plau qeu tornin a la platja a buscar les pobres noies que no tenen cap transport. Els hi deixem algunes ulleres d’snorkel i salten del barco i neden al voltant, estan súper contents. A canvi ens porten cocus i papaies! Mmmmm he descobert que m’encanta la papaia! Quan marxen comprovem que totes les sabates estan a lloc, jejeje. Després toca omplir els tancs amb aire comprimit. Tenim una màquina al barco per fer-ho que fa un soroll terrible i que tarda mitja hora a omplir un tanc, així que la cosa sembla eterna. Demà més submarinisme! No està mal el plan ehh!
Dijous 13 d’octubre: Karkar islandAvui us explicaré que és això del Reef Check. És una associació mundial que recopila informació sobre l’estat de les barreres de corall de tot el món. Qualsevol pot aportar informació a la seva base de dades sempre hi quan estiguis certificat (tota la tripulació ha fet un examen sobre monitoratge del corall menys nosaltres, per tant som una mica il·legals) i has d’aportar les dades que et demanen i com te les demanen (bàsicament en uns excels pre- dissenyats). Nosaltres ens hem empollat tota la teoria i ara ens falta la pràctica, que és bastant important. Em de ser capaços d’identificar entre corall tou i dur, entre corall mort i roca. Entre troçets de corall i sorra. També hem de contar 6 espècies diferents de peixos tropicals, només aquestes espècies. Hi quan tens un munt de peixos davant, petitonets, mirar els llavis per poder identificar-los... no és trivial. Fins hi tot has de diferenciar grandària! 
No us penseu que anem com bojos seguint els peixos, sinó que el que fem és posar una línea mètrica de 100 metres i hem de comptar el que veiem al seu voltant (2,5 metres a cada costat de la línea). Per últim també hem de comptar certes espècies d’invertebrats: cogombres de mar, eriçons, cloïsses gegants, llagostes (ja us dic ara, no n’hem vist cap però millor perquè hem vindrien unes ganes de fer-la a la brasa...), gambes (tampoc n’hem vist cap, oh man!) etc. Llavors portem unes fulles amb unes taules i llapis sota l’aigua i anem apuntant el que veiem. Avui ens passem el matí practicant tot això fent submarinisme. Sembla que el Xavi és una mica millor que jo, sempre ha de ser el repel·lent i empollón de la classe!!! Ja el coneixeu. Jejeje amb carinyuuuuu Jo em prou feines controlo que el cul no em pugi cap a la superfície!! Jejeje Estic exagerant, tampoc sóc taaaant patata. 
Però és que hem posat el transsecte a 6 metres o menys i costa una mica mantenir la buoyancy. Així que anar respirant per controlar la meva posició se m’acaba l’aire súper ràpid! (una altra cosa que els hi passa als principiants, la dive master encara tenia aire per mitja hora més). A vegades has de tocar el corall una mica per acabar de veure si és roca o corall, o l’has de ventar per veure si es mou i veure si és una esponja o corall. La qüestió és que he aprés un munt de coses!!! És el primer cop que realment em preocupo, a part de pensar ohhhhhhh que macuuuuu (que de debó és súper maco) de saber el que realment és el que estic veient. Mola! No hi ha mooolts peixos (a Indonèsia en vam veure més) però el corall és molt maco i n’hi ha de moltes formes i colors diferents. Oceanwatch té, en aquesta illa, tres MPAs (Marine Protected Areas) que és on hem de fer el reef check. La gràcia és que tot això va acompanyat amb la formació dels locals perquè sobretot no pesquin en aquestes àrees (estan delimitades amb boies durant tot l’any), no trepitgin sobre el corall, no agafin petxines, bàsicament res de res. 
Així els peixos poden reproduir-se en els reefs i anar cap a altres zones on si que es pot pescar i així no extingir la principal font d’aliment d’aquesta gent: el peix. El Xavi torna a trobar-se malament després de la immersió... així que potser la cosa és seria perquè li ha passat sempre. Avui el dia és súper intens i per la tarda comencem a les classes d’ordinador al Donn i al Danny! Els dos alumnes tenen diferents nivells així que jo em quedo amb el Donn (nivell 0) i el Xavi amb el Danny (nivell 1). S’ha de tenir una paciència per ensenyar ordinador de zero... però m’ho he agafat amb moltes ganes i m’ho passo molt bé. El problema és que no ha xatejat mai el Donn i per tant és molt lent escrivint i quan li poso un exercici triga dècades... solució: fes-te una compte de Messenger (cal dir que ens certs moments m’he preguntat de la utilitat d’aquestes classes tenint en compte 
que quan marxem aquesta gent no tindrà ni ordinador ni internet, ara fan servir els nostres ordinadors, però el Chris diu que demanaran una beca al govern per comprar un portàtil, a veure que passa). La classe dura fins les 9 de la nit, quan les neurones de tothom ja estan saturades. Demà més!
No us penseu que anem com bojos seguint els peixos, sinó que el que fem és posar una línea mètrica de 100 metres i hem de comptar el que veiem al seu voltant (2,5 metres a cada costat de la línea). Per últim també hem de comptar certes espècies d’invertebrats: cogombres de mar, eriçons, cloïsses gegants, llagostes (ja us dic ara, no n’hem vist cap però millor perquè hem vindrien unes ganes de fer-la a la brasa...), gambes (tampoc n’hem vist cap, oh man!) etc. Llavors portem unes fulles amb unes taules i llapis sota l’aigua i anem apuntant el que veiem. Avui ens passem el matí practicant tot això fent submarinisme. Sembla que el Xavi és una mica millor que jo, sempre ha de ser el repel·lent i empollón de la classe!!! Ja el coneixeu. Jejeje amb carinyuuuuu Jo em prou feines controlo que el cul no em pugi cap a la superfície!! Jejeje Estic exagerant, tampoc sóc taaaant patata. 
Però és que hem posat el transsecte a 6 metres o menys i costa una mica mantenir la buoyancy. Així que anar respirant per controlar la meva posició se m’acaba l’aire súper ràpid! (una altra cosa que els hi passa als principiants, la dive master encara tenia aire per mitja hora més). A vegades has de tocar el corall una mica per acabar de veure si és roca o corall, o l’has de ventar per veure si es mou i veure si és una esponja o corall. La qüestió és que he aprés un munt de coses!!! És el primer cop que realment em preocupo, a part de pensar ohhhhhhh que macuuuuu (que de debó és súper maco) de saber el que realment és el que estic veient. Mola! No hi ha mooolts peixos (a Indonèsia en vam veure més) però el corall és molt maco i n’hi ha de moltes formes i colors diferents. Oceanwatch té, en aquesta illa, tres MPAs (Marine Protected Areas) que és on hem de fer el reef check. La gràcia és que tot això va acompanyat amb la formació dels locals perquè sobretot no pesquin en aquestes àrees (estan delimitades amb boies durant tot l’any), no trepitgin sobre el corall, no agafin petxines, bàsicament res de res. 
Així els peixos poden reproduir-se en els reefs i anar cap a altres zones on si que es pot pescar i així no extingir la principal font d’aliment d’aquesta gent: el peix. El Xavi torna a trobar-se malament després de la immersió... així que potser la cosa és seria perquè li ha passat sempre. Avui el dia és súper intens i per la tarda comencem a les classes d’ordinador al Donn i al Danny! Els dos alumnes tenen diferents nivells així que jo em quedo amb el Donn (nivell 0) i el Xavi amb el Danny (nivell 1). S’ha de tenir una paciència per ensenyar ordinador de zero... però m’ho he agafat amb moltes ganes i m’ho passo molt bé. El problema és que no ha xatejat mai el Donn i per tant és molt lent escrivint i quan li poso un exercici triga dècades... solució: fes-te una compte de Messenger (cal dir que ens certs moments m’he preguntat de la utilitat d’aquestes classes tenint en compte 
que quan marxem aquesta gent no tindrà ni ordinador ni internet, ara fan servir els nostres ordinadors, però el Chris diu que demanaran una beca al govern per comprar un portàtil, a veure que passa). La classe dura fins les 9 de la nit, quan les neurones de tothom ja estan saturades. Demà més!Divendres 14 d’octubre: Karkar island
Aquest matí fem el primer reef check com a tal(ja estem preparats!). Com que només hi ha tres tancs i el Xavi s’ha trobat malament els últims cops, la Bara, la Jo i jo fem submarinisme mentre el Xavi prepara la cinta a la zona poc profunda. Amb el dingui i el GPS trobem el punt exacte on ens hem de submergir. El corall és súper xulo i em dedico a estudiar el substrat. Com era d’esperar se m’acaba l’aire a mi primera així que haig de pujar sola a la superfície (no és el més recomanat tenint en compte que soc una L però és el que hi ha, elles han d’acabar el check). Per sort quan surto el Xavi em ve a buscar amb el dingui. Més tard fem l’estudi a la part poc fonda. El corall també és súper maco. Aquí no fem servir bombones però és molt cansat perquè la cinta està entre 3 i 6 metres i has d’anar tota la estona submergint-te a pulmó per identificar el corall. 
Els primers cops a mi em costava molt perquè les orelles et fan mal, per culpa del neopreno floto i pujo cap a munt, total que quan sóc a baix ja se m’ha acabat l’aire. Sirenita de pacotilla! Però suposo que tot és pràctica! Per la tarda més classes d’ordinador i més nens al veler. Els has de tenir ben controlats que no s’escapin cap a les habitacions però són més monus! I al vespre... encara no s’ha acabat la feina! Hem d’entrar totes les dades del reef check a l’ordinador. Un dia més de no parar!
Els primers cops a mi em costava molt perquè les orelles et fan mal, per culpa del neopreno floto i pujo cap a munt, total que quan sóc a baix ja se m’ha acabat l’aire. Sirenita de pacotilla! Però suposo que tot és pràctica! Per la tarda més classes d’ordinador i més nens al veler. Els has de tenir ben controlats que no s’escapin cap a les habitacions però són més monus! I al vespre... encara no s’ha acabat la feina! Hem d’entrar totes les dades del reef check a l’ordinador. Un dia més de no parar! Dissabte 15 d’octubre: Karkar island
Són les sis del matí i ja sentim als locals rondant pel barco (clar! Com que aquesta gent no treballa gaire no estan rebentats al llit dormint...). El pitjor és que són tant curiosos que comencen a mirar per les finestres a veure si et veuen! Podeu comptar: intimitat zero. També hi ha canoes pel costat del barco traient el cap per la finestra... Bueno, que amb aquest panorama dius ok ok ja em llevo que no em fa gaire gràcia que em veieu amb pijama! Avui el capità ens posa pressió i ens diu que hauríem de fer els reef cheks més ràpid. 
I llavors tenim un petit problema d’organització i la dive master em deixa sense buddy per fer la immersió, total que ens enfadem molt amb ella, perquè és la responsable de la seguretat i en canvi va a la seva bola. Així que avui vaig el reef check bàsicament a la part poc profunda (que són 6 metres!) amb el tanc així no haig d’anar tota la estona amunt i avall a buscar aire. Per altra banda... un cop al barco ho passo fatal perquè tinc cremades de primer grau a les mans (és un efecte secundari de la doxiciclina que ens estem prenent per la malària) així que estic bastant perju perquè em fan molt de mal (encara hi tinc marques ara!). El Xavi va a buscar aigua a una font natural que hi ha a la platja de davant del barco. És ben curiós perquè l’aigua surt de la paret i el mar està súper a prop! És un activitat de risc perquè fa uns mesos hi va haver una esllavissada en aquesta zona i et van 
caient pedretes petites al cap mentre vas agafant l’aigua, però no hi ha gaires opcions, la següent és caminar dos hores cap a una altra font. L’aigua l’has d’agafar del bassal de terra perquè no es veu d’on exactament surt l’aigua dolça. Agafar aigua és una activitat de dones així que el Chris i el Xavi tenen una gran expectació , el Xavi fins hi tot es fa una dutxa, que irreverent! Les dones han de carregar litres i litres cap al poble després mentre els homes... mmmmmm... ah si, mentre els homes jeuen, que raro. Tarda d’ordinador i sopem uns pastissos de mongeta que ens prepara una dona de Mater, mmmm boníssims!
I llavors tenim un petit problema d’organització i la dive master em deixa sense buddy per fer la immersió, total que ens enfadem molt amb ella, perquè és la responsable de la seguretat i en canvi va a la seva bola. Així que avui vaig el reef check bàsicament a la part poc profunda (que són 6 metres!) amb el tanc així no haig d’anar tota la estona amunt i avall a buscar aire. Per altra banda... un cop al barco ho passo fatal perquè tinc cremades de primer grau a les mans (és un efecte secundari de la doxiciclina que ens estem prenent per la malària) així que estic bastant perju perquè em fan molt de mal (encara hi tinc marques ara!). El Xavi va a buscar aigua a una font natural que hi ha a la platja de davant del barco. És ben curiós perquè l’aigua surt de la paret i el mar està súper a prop! És un activitat de risc perquè fa uns mesos hi va haver una esllavissada en aquesta zona i et van 
caient pedretes petites al cap mentre vas agafant l’aigua, però no hi ha gaires opcions, la següent és caminar dos hores cap a una altra font. L’aigua l’has d’agafar del bassal de terra perquè no es veu d’on exactament surt l’aigua dolça. Agafar aigua és una activitat de dones així que el Chris i el Xavi tenen una gran expectació , el Xavi fins hi tot es fa una dutxa, que irreverent! Les dones han de carregar litres i litres cap al poble després mentre els homes... mmmmmm... ah si, mentre els homes jeuen, que raro. Tarda d’ordinador i sopem uns pastissos de mongeta que ens prepara una dona de Mater, mmmm boníssims! 
Diumenge 16 d’octubre: Karkar islandAvui és el nostre dia lliure! Uuuueeeeee per poder anar a missa. Quina llàstima que plou i ens quedem al barco. Que plogui sempre va bé per fer una dutxeta natural i treure’t sal de sobre. Per cert, que sigui diumenge no vol dir que aquí puguis dormir fins tard... nooooo, a les 7 del matí ja teníem al Donn tocant la guitarra al barco i de pas també tocant els... Cap al mig dia anem al poble de Mater, on avui es juga la final del torneig local de voleibol, tot un esdeveniment, donat que és l’esport més important de la illa. Primer hi ha el partit de les noies el qual em toca inaugurar. Quin pena que faig quan saco la primera bola de partit i no passa de la xarxa!! Pues si que estic “flojucha”! És el que té una setmana sense proteïnes! (perquè la tècnica la tinc eh!). Demano a veure si ho puc repetir... així que rebobinem i faig una segona inauguració, aquest cop si que entra al camp contrari... ufff menys mal! 
La veritat és que ens quedem ben sorpresos del que dominen aquesta gent, juguen súper bé!!! El Danny (el noi al que li fem classes) juga i l’animem força però perden el joc (segons ell la meitat dels jugadors anaven una mica beguts... em sona que aquest problema passa amb el futbol a casa també oi?!). Regalem palomites a l’equip de noies guanyadores i una nova pilota a l’equip dels nois. Les dones del poble ens preparen un munt de sopar: patates (són d’una espècie diferent de les de casa, són com dolces), plàtan, salsa de coco, vegetals nunca vistos antes... ideal per anar bé de ventre. T’ho has de menjar tot sobretot, perquè si no és molt irrespectuós, sort que tenim els nostres estómacs ja súper entrenats. Conec a la Molly, una dona del poble que ens porta menjar i que és molt agradable. 
No se ben bé perquè ens caiem bé l’una a l’altre i fem amistat. No cal dir que hi ha un munt de nens tota la estona al nostre voltant jugant i corrents a munt hi avall. També veus molts bebès i m’impacta que la majoria de mames et diuen que estan malalts... no se, potser són gasos o mal de panxa, a casa potser també passa amb els bebès però aquí els veus com més desemparats. Ah! Potser surto a alguna foto amb uns guants així com de homeless... és que el Xavi me’ls ha cosit des d’una camisa vella perquè no em toqui més sol a les mans... última moda!
La veritat és que ens quedem ben sorpresos del que dominen aquesta gent, juguen súper bé!!! El Danny (el noi al que li fem classes) juga i l’animem força però perden el joc (segons ell la meitat dels jugadors anaven una mica beguts... em sona que aquest problema passa amb el futbol a casa també oi?!). Regalem palomites a l’equip de noies guanyadores i una nova pilota a l’equip dels nois. Les dones del poble ens preparen un munt de sopar: patates (són d’una espècie diferent de les de casa, són com dolces), plàtan, salsa de coco, vegetals nunca vistos antes... ideal per anar bé de ventre. T’ho has de menjar tot sobretot, perquè si no és molt irrespectuós, sort que tenim els nostres estómacs ja súper entrenats. Conec a la Molly, una dona del poble que ens porta menjar i que és molt agradable. 
No se ben bé perquè ens caiem bé l’una a l’altre i fem amistat. No cal dir que hi ha un munt de nens tota la estona al nostre voltant jugant i corrents a munt hi avall. També veus molts bebès i m’impacta que la majoria de mames et diuen que estan malalts... no se, potser són gasos o mal de panxa, a casa potser també passa amb els bebès però aquí els veus com més desemparats. Ah! Potser surto a alguna foto amb uns guants així com de homeless... és que el Xavi me’ls ha cosit des d’una camisa vella perquè no em toqui més sol a les mans... última moda! Dilluns 17 d’octubre: Karkar island
Avui tornem a la feina i tenim una llarga reunió a primera hora tots plegats per parlar del problema que vaig tenir amb la Bara i la cosa acaba amb bastant mal rollo. La resta de l’equip estan de part meva, ningú l’aguanta, parlant clar. Però la feina s’ha de fer! Avui el Chris em posa a càrrec del projecte escoles. 
La escola de Mater té una escola germana a Nova Zelanda i haig d’anar a entregar cartes que han escrit els penpals de Nova Zelanda. També portem llibres, colors i altres materials. L’escola de Nova Zelanda a vegades fa activitats per recollir diners per aquesta escola i així portar a terme nous projectes. Així que passo un matí ben divertit, tots els nens estan assentats al pati i jo els vaig cridant i donant les cartes. Amb el Chris, tenim una petita reunió amb els professors i els hi demanem a veure si els nens poden organitzar una representació (ball o cançó) per divendres; la idea és grabar-ho per ensenyar-ho a l’escola de NZ. També demanem que tots els nens escriguin cartes (ara només són poquets els que tenen “amic de carta”) i les recollirem divendres, a veure que passa.... L’escola és súper senzilla, són tres edificis baixos on hi ha les classes. A les classes hi ha pupitres i pissarra, però les finestres no tenen vidres i les parets són de totxos. 
El pati és molt gran, súper verd i amb cocoterus. Ara estan d’exàmens així que els professors ens demanen que marxem que per avui ja em distret prou als alumnes. Ups! Una altra cosa curiosa és que es tracta d’una escola de primària i veus nois que ja tenen bigoti i casi barba! El Chris m’explica que hi ha molts pares que no porten els nens a l’escola quan són petits i que per això hi ha nois i noies que van molt endarrerits. Bueno, millor tard que mai! Com que el dingui el tenen la Bara i la Jo, el Chris i jo hem de tornar al barco amb una de les canoes de fusta que ens deixa un local i just quan m’estiro una mica per tocar el barco... plaffff la canoa es gira i caiem els dos a l’aigua!!! Quin riure (sobretot el Xavi que estava al barco esperant-nos)! Sort que ja no portàvem les cartes ni res de valor a sobre perquè sortim ben xops! Per la tarda em toca entrar dades de reef check a l’ordinador. Pel Xavi, el dia ha sigut diferent. 
Pel matí ha estat donant classes d’ordinador al Danny i al Donn i durant una estona ha hagut de donar conversa al propietari del MPA2 que és un home gran que està una mica tarat... més que res perquè li ha explicat al Xavi totes les converses que té amb Déu i altres coses rares. Per la tarda va a l’entreno de reef guardians. Un reef guardian és un noi local que està entrenat per fer un reef check una mica més senzill. Els hi ensenyem a distingir entre coralls, a posar la cinta mètrica, a fer el recompte de peixets, tot fent snorkel. És una manera d’involucrar a la gent de Karkar en el projecte i conscienciar als joves de la importància del corall i de que l’han de cuidar. L’any passat els reef guardians van fer tres estudis per ells sols, que ja és alguna cosa. Hi ha molts nois que venen a l’entrenament i la Jo els hi explica tot el procediment mentre el Xavi fa de fotògraf. És l’encarregat de la càmera aquàtica del barco i s’ho passa genial fent un munt de fotos del corall i dels peixets. I per si avui ens havíem avorrit acabem el dia fent una projecció de pel·lícules al poble de Marangis. 
Quan ja és de nit muntem el xiringuito a la “plaça” del poble: posem un llençol a la paret d’una cabanya, muntem el projector, l’ordinador, els altaveus... i ja tenim el cinema a la fresca! A la gent els hi encanta, sobretot als nens que estan tots asseguts al terra súper emocionats (penseu que aquesta gent no tenen ini tele, bé, no tenen ni electricitat vull dir!) (si, em de carregar un generador també). En cartellera avui hi ha: documental de la BBC sobre la fragilitat de l’ecosistema marí i sobre pesca sostenible (per cert, corramos un estúpido velo quan a mig documental surt un barco atunero español amb unes xarxes descomunals que arrosseguen totes les tonyines i tot el que troben pel camí de pas, tortugues, taurons... i l’únic que deixen és aigua i cap possibilitat per l’espècie de reproduir-se i fer més tonyinetes pel futur..., alé orgullo nacional!), per on anava.... en segon lloc projectem uns documentals fets a Papúa sobre el desastre ecològic que fan les empreses mineres al país (aquest cop al menys reben els chinos, que són els propietaris de les mines). 
L’objectiu d’ensenyar aquestes pel·lícules és fer veure a la gent el que passa al seu país per si algun dia els hi toca a ells. I de fet, ara mateix la illa de Karkar està en una posició delicada: una empresa d’Islàndia els hi vol comprar uns terrenys per edificar una planta d’energia geotèrmia (aprofitant el volcà de la illa). El govern de Papúa és tant corrupte que donaran el vistiplau al que sigui si els hi posen uns quans bitllets a la taula i el perill és que els drets d’aquesta gent i el seu ecosistema es vegin afectats. Oceanswatch s’ha compromès a moure cel i terra perquè un expert independent ajudi aquesta gent a l’hora de firmar contractes. Ja veurem que passarà. Total, que arribem al barco a les 11 de la nit petats... però et sents súper bé perquè avui em fet un munt de coses per ajudar als locals!
La escola de Mater té una escola germana a Nova Zelanda i haig d’anar a entregar cartes que han escrit els penpals de Nova Zelanda. També portem llibres, colors i altres materials. L’escola de Nova Zelanda a vegades fa activitats per recollir diners per aquesta escola i així portar a terme nous projectes. Així que passo un matí ben divertit, tots els nens estan assentats al pati i jo els vaig cridant i donant les cartes. Amb el Chris, tenim una petita reunió amb els professors i els hi demanem a veure si els nens poden organitzar una representació (ball o cançó) per divendres; la idea és grabar-ho per ensenyar-ho a l’escola de NZ. També demanem que tots els nens escriguin cartes (ara només són poquets els que tenen “amic de carta”) i les recollirem divendres, a veure que passa.... L’escola és súper senzilla, són tres edificis baixos on hi ha les classes. A les classes hi ha pupitres i pissarra, però les finestres no tenen vidres i les parets són de totxos. 
El pati és molt gran, súper verd i amb cocoterus. Ara estan d’exàmens així que els professors ens demanen que marxem que per avui ja em distret prou als alumnes. Ups! Una altra cosa curiosa és que es tracta d’una escola de primària i veus nois que ja tenen bigoti i casi barba! El Chris m’explica que hi ha molts pares que no porten els nens a l’escola quan són petits i que per això hi ha nois i noies que van molt endarrerits. Bueno, millor tard que mai! Com que el dingui el tenen la Bara i la Jo, el Chris i jo hem de tornar al barco amb una de les canoes de fusta que ens deixa un local i just quan m’estiro una mica per tocar el barco... plaffff la canoa es gira i caiem els dos a l’aigua!!! Quin riure (sobretot el Xavi que estava al barco esperant-nos)! Sort que ja no portàvem les cartes ni res de valor a sobre perquè sortim ben xops! Per la tarda em toca entrar dades de reef check a l’ordinador. Pel Xavi, el dia ha sigut diferent. 
Pel matí ha estat donant classes d’ordinador al Danny i al Donn i durant una estona ha hagut de donar conversa al propietari del MPA2 que és un home gran que està una mica tarat... més que res perquè li ha explicat al Xavi totes les converses que té amb Déu i altres coses rares. Per la tarda va a l’entreno de reef guardians. Un reef guardian és un noi local que està entrenat per fer un reef check una mica més senzill. Els hi ensenyem a distingir entre coralls, a posar la cinta mètrica, a fer el recompte de peixets, tot fent snorkel. És una manera d’involucrar a la gent de Karkar en el projecte i conscienciar als joves de la importància del corall i de que l’han de cuidar. L’any passat els reef guardians van fer tres estudis per ells sols, que ja és alguna cosa. Hi ha molts nois que venen a l’entrenament i la Jo els hi explica tot el procediment mentre el Xavi fa de fotògraf. És l’encarregat de la càmera aquàtica del barco i s’ho passa genial fent un munt de fotos del corall i dels peixets. I per si avui ens havíem avorrit acabem el dia fent una projecció de pel·lícules al poble de Marangis. 
Quan ja és de nit muntem el xiringuito a la “plaça” del poble: posem un llençol a la paret d’una cabanya, muntem el projector, l’ordinador, els altaveus... i ja tenim el cinema a la fresca! A la gent els hi encanta, sobretot als nens que estan tots asseguts al terra súper emocionats (penseu que aquesta gent no tenen ini tele, bé, no tenen ni electricitat vull dir!) (si, em de carregar un generador també). En cartellera avui hi ha: documental de la BBC sobre la fragilitat de l’ecosistema marí i sobre pesca sostenible (per cert, corramos un estúpido velo quan a mig documental surt un barco atunero español amb unes xarxes descomunals que arrosseguen totes les tonyines i tot el que troben pel camí de pas, tortugues, taurons... i l’únic que deixen és aigua i cap possibilitat per l’espècie de reproduir-se i fer més tonyinetes pel futur..., alé orgullo nacional!), per on anava.... en segon lloc projectem uns documentals fets a Papúa sobre el desastre ecològic que fan les empreses mineres al país (aquest cop al menys reben els chinos, que són els propietaris de les mines). 
L’objectiu d’ensenyar aquestes pel·lícules és fer veure a la gent el que passa al seu país per si algun dia els hi toca a ells. I de fet, ara mateix la illa de Karkar està en una posició delicada: una empresa d’Islàndia els hi vol comprar uns terrenys per edificar una planta d’energia geotèrmia (aprofitant el volcà de la illa). El govern de Papúa és tant corrupte que donaran el vistiplau al que sigui si els hi posen uns quans bitllets a la taula i el perill és que els drets d’aquesta gent i el seu ecosistema es vegin afectats. Oceanswatch s’ha compromès a moure cel i terra perquè un expert independent ajudi aquesta gent a l’hora de firmar contractes. Ja veurem que passarà. Total, que arribem al barco a les 11 de la nit petats... però et sents súper bé perquè avui em fet un munt de coses per ajudar als locals! 
Dimarts 18 d’octubre: Karkar islandPel matí tenim una altra reunió de grup i aquest cop si que hi ha mal rollo: tothom li canta les quaranta a la Bara (està començant a putejar inclús al Chris). No vull entrar en detalls que prou que ens va amargar els dies i no vull recordar-ho sempre. El Xavi torna a participar en el reef guardian training mentre el Chris, la Jo (es pronuncia Jou, és el nom de la noia australiana, més que res que queda una mica raro) i jo anem a Marangis a una reunió que hem organitzat amb les dones. Hem de fer una reunió per separat, perquè el Chris diu que quan hi ha homes les dones no diuen ni piu. Altres anys el Chris els hi ha comprat billums per vendre a Nova Zelanda, i així poden tenir una font més d’ingressos i ser una mica més independents. Un billum és un bolso tradicional fet de fils vegetals. 
Les dones dediquen un munt de temps a filar les fibres vegetals utilitzant els dits i la cuixa per enrotllar-ho! Una dona intenta ensenyar-me la tècnica durant una estona i es ben entretingut! Aquest any els hi portem un regal: una filadora de fusta. El Chris no n’està segur si ho faran servir però la idea és facilitar la seva feina i així l’any que ve pugui comprar més billums per vendre a NZ. El problema ve quan el Chris diu”aquestes noies us ensenyaran a utilitzar la fliadora”, perdona? Puc ensenyar a utilitzar un ordinador, a utilitzar un microones, a utilitzar un ipod, però no en tinc ni idea d’utilitzar una filadora! El Chris que viu al segle passat? L’únic cop que he vist una filadora és a la pel·lícula de la Bella Dorment! Tenim sort que la besàvia de la Jo tenia una filadora i que una tarda quan ella tenia 12 anys va passar una hora intentant ensenyar a la seva besnéta la tècnica de filar. Pobre Jo, of course no se’n recordava de res i allà fent esforços per veure per on tenia que passar el fil... aquelles dones devien pensar però vaia inútils! 
Total, que al final ens vam rendir i vam deixar a les dones investigant per elles mateixes a veure com l’aparell funciona, espero que algun dia se’n surtin! S’ha de dir que el Chris és el que va aportar més coneixement sobre l’assumpte, i és que tenint el Zara, la Mango... qui necessita saber avui dia com filar?¿? Donat que podem aportar zero a la reunió, la Jo i jo (tenim el mateix nom! Jeje) ens dediquem a jugar amb els nens i les nenes i és que a tot el món es juga de la mateixa manera: el pilla pilla, un dos tres pica la paret, jocs de mans tipu “dandandero” ben divertit!!! Les nenes primer es fan molt les tímides però al cap d’una estona jugant ja no et deixen, t’abracen, t’ensenyen balls tradicionals, canten... molt xulo! I sabeu que ens va unir també? Coneixien la cançó de la Macarena!!! Podeu comptar com de contentes es van posar quan els hi vaig ensenyar tots els passos i els hi vaig cantar tota la cançó! Quina gràcia! Vaig ballar la Macarena com si fos l’últim hit musical del moment! Les nenes de karkar ballen super bé! Avui ens tornen a oferir menjar al poble, més patates i vegetals varis. Bàsicament ho prepara la Khati, la dona més espavilada de Marangis, gràcies Khati!!
Les dones dediquen un munt de temps a filar les fibres vegetals utilitzant els dits i la cuixa per enrotllar-ho! Una dona intenta ensenyar-me la tècnica durant una estona i es ben entretingut! Aquest any els hi portem un regal: una filadora de fusta. El Chris no n’està segur si ho faran servir però la idea és facilitar la seva feina i així l’any que ve pugui comprar més billums per vendre a NZ. El problema ve quan el Chris diu”aquestes noies us ensenyaran a utilitzar la fliadora”, perdona? Puc ensenyar a utilitzar un ordinador, a utilitzar un microones, a utilitzar un ipod, però no en tinc ni idea d’utilitzar una filadora! El Chris que viu al segle passat? L’únic cop que he vist una filadora és a la pel·lícula de la Bella Dorment! Tenim sort que la besàvia de la Jo tenia una filadora i que una tarda quan ella tenia 12 anys va passar una hora intentant ensenyar a la seva besnéta la tècnica de filar. Pobre Jo, of course no se’n recordava de res i allà fent esforços per veure per on tenia que passar el fil... aquelles dones devien pensar però vaia inútils! 
Total, que al final ens vam rendir i vam deixar a les dones investigant per elles mateixes a veure com l’aparell funciona, espero que algun dia se’n surtin! S’ha de dir que el Chris és el que va aportar més coneixement sobre l’assumpte, i és que tenint el Zara, la Mango... qui necessita saber avui dia com filar?¿? Donat que podem aportar zero a la reunió, la Jo i jo (tenim el mateix nom! Jeje) ens dediquem a jugar amb els nens i les nenes i és que a tot el món es juga de la mateixa manera: el pilla pilla, un dos tres pica la paret, jocs de mans tipu “dandandero” ben divertit!!! Les nenes primer es fan molt les tímides però al cap d’una estona jugant ja no et deixen, t’abracen, t’ensenyen balls tradicionals, canten... molt xulo! I sabeu que ens va unir també? Coneixien la cançó de la Macarena!!! Podeu comptar com de contentes es van posar quan els hi vaig ensenyar tots els passos i els hi vaig cantar tota la cançó! Quina gràcia! Vaig ballar la Macarena com si fos l’últim hit musical del moment! Les nenes de karkar ballen super bé! Avui ens tornen a oferir menjar al poble, més patates i vegetals varis. Bàsicament ho prepara la Khati, la dona més espavilada de Marangis, gràcies Khati!!Dimecres 19 d’octubre: Karkar island
Avui toca matí d’ordinador, mentre el Xavi ensenya al Danny i al Donn, jo preparo una presentació power point sobre les dades que van recollir l’any passat els reef guardians (office day, sent realistes el que millor se’m dona: taules i formules a l’excel i gràfics al ppt). 
Per la tarda els dos anem a fer snorkel amb els reef guardians i juguem una bona estona amb la càmera aquàtica. Llàstima que al Xavi li entra tota l’estona aigua a les ulleres (se les va comprar petites...) i s’ofusca ben ofuscat. Quan tornem, el barco està ple de dones locals, les mateixes amb les que vam tenir la reunió ahir. El Chris les ha de portar i tornar amb el dingui perquè per suposat els seus homes no faran l’esforç d’acompanyar-les amb les canoes. Ens han portat tot un festín: patates i vegetals però aquest cop acompanyat de peix! El que ens va fer més gràcia és que va i ens porten peixets de reef: un surgeon, un parrot fish... els que contem nosaltres en el reef check! Alé! Dos menos! Jajajaja esperem que els pesquessin fora dels MPAs. El comentari del Xavi va ser: ostres! Pues estan bons aquests peixets, ja no me’ls tornaré a mirar de la mateixa manera! Vaya ambientòleg que està fet! 
Després del sopar a descansar i dormir... no home no! A treballar més que us penseu! El dia encara no ha acabat! Avui toca anar a Mater a projectar pel·lícules i a presentar el power point que he fet aquest matí. Per sort, en cartellera toca Finding Nemo! Als nens els hi encanta, tot i que crec que no acaben d’entendre el sentit de la peli. Ho dic perquè curiosament quan el Nemo està a punt de morir... és quan els nens riuen! No se... potser el humor de Karkar és diferent. També projectem els documentals de les mines i el Danny fa unes petites xerrades en pigeon, l’idioma nacional, perquè tothom ho entengui bé (en general tothom xapurreja l’anglès, però moltes coses se’ls hi escapen). El meu power point el presenta el Chris, queda súper professional però segurament el públic només es va quedar amb colors i dibuixos, que hi farem. Però si més no vam creure bona idea ensenyar a la gent que després fem estudis amb les dades que ells recopilen i així els motivem perquè l’any que ve facin més checks. Toca tornar de nit cap al barco... una mica de por quan et diuen vigileu amb les serps, però hi arribem sans i salvos i petats.
Per la tarda els dos anem a fer snorkel amb els reef guardians i juguem una bona estona amb la càmera aquàtica. Llàstima que al Xavi li entra tota l’estona aigua a les ulleres (se les va comprar petites...) i s’ofusca ben ofuscat. Quan tornem, el barco està ple de dones locals, les mateixes amb les que vam tenir la reunió ahir. El Chris les ha de portar i tornar amb el dingui perquè per suposat els seus homes no faran l’esforç d’acompanyar-les amb les canoes. Ens han portat tot un festín: patates i vegetals però aquest cop acompanyat de peix! El que ens va fer més gràcia és que va i ens porten peixets de reef: un surgeon, un parrot fish... els que contem nosaltres en el reef check! Alé! Dos menos! Jajajaja esperem que els pesquessin fora dels MPAs. El comentari del Xavi va ser: ostres! Pues estan bons aquests peixets, ja no me’ls tornaré a mirar de la mateixa manera! Vaya ambientòleg que està fet! 
Després del sopar a descansar i dormir... no home no! A treballar més que us penseu! El dia encara no ha acabat! Avui toca anar a Mater a projectar pel·lícules i a presentar el power point que he fet aquest matí. Per sort, en cartellera toca Finding Nemo! Als nens els hi encanta, tot i que crec que no acaben d’entendre el sentit de la peli. Ho dic perquè curiosament quan el Nemo està a punt de morir... és quan els nens riuen! No se... potser el humor de Karkar és diferent. També projectem els documentals de les mines i el Danny fa unes petites xerrades en pigeon, l’idioma nacional, perquè tothom ho entengui bé (en general tothom xapurreja l’anglès, però moltes coses se’ls hi escapen). El meu power point el presenta el Chris, queda súper professional però segurament el públic només es va quedar amb colors i dibuixos, que hi farem. Però si més no vam creure bona idea ensenyar a la gent que després fem estudis amb les dades que ells recopilen i així els motivem perquè l’any que ve facin més checks. Toca tornar de nit cap al barco... una mica de por quan et diuen vigileu amb les serps, però hi arribem sans i salvos i petats.
Dijous 20 d’octubre: Karkar islandSi el dia d’ahir va ser intens... prepareu-vos per avui! (tot i que no em queixo ehh! Tants kms i kms amb el barco per arribar aquí i ja està bé que fem molta feina, et sents molt útil!). Pel matí anem els dos a fer un reef check amb la Jo (que ve que perdem de vista a la Bara, que per cert les coses estan tant tibants al barco que vol anar a dormir al poble en comptes de amb nosaltres...). Els tres ens ho passem súper bé (per sort l’australiana és súper bona noia i ens explica un munt de coses sobre el corall i els peixos). Contem peixets, contem cogombres de mar, mirem el corall... és genial! Tot i que també súper cansat perquè treballem entre 2 i 3 metres de profunditat i t’has d’anar capbussant tota l’estona per mirar i tocar. Per la tarda hem d’anar amb la Bara al poble de Mom. 
Mom és un poblet que està a les muntanyes així que tenim la oportunitat de fer una excursioneta de dos hores cap al poble. El Danny i altres nois ens acompanyen també, sort perquè un d’ells ens ajuda a carregar el projector. L’objectiu és anar a fer una reunió amb els professors de l’escola ja que el Chris els hi vol trobar una escola germana a NZ per l’any vinent. Arribem súper cansats (tot i que els meus pulmons haurien d’estar entrenats ara!) però és que fa una calor insuportable i sues tant que arribem a dalt xops. La reunió amb els profes va súper bé, estan encantats amb el projecte. Quan es fa de nit a tornar a muntar la paredeta de cinema a la fresca. I per tercer cop tornem a veure les mateixes pelis, ara si que em d’aguantar-nos el cap per no dormir-nos. Jo aprofito per anar a la pelu, m’explico. 
Avui al matí no me pentinat (aquí no dones la nota, qui va pentinat?¿) total que després d’estar tot el matí a l’aigua he sortit amb els cabells ben entortolligats, bé més ben dit he sortit amb una rasta descomunal. Noooooooooooo!!! El meu cabell estimat!! Si no estigués en un país on la gent amb prou feines es pot permetre unes sabates, seria la fi del món , però clar... aquí relativitzes. Total, que fins hi tot les noies locals s’adonen de que porto el cap com si m’hagués barallat amb un tigre (penseu que amb tot el dia no he tingut un sol minut per dedicar a mi mateixa) i s’ofereixen a ajudar-me a treure els nusos. Pobres noies, no saben pas on s’han ficat! Així que allà estava jo, entre mig de noies locals i totes amb un troç de cabell anar fent-me estirades. La més despentinada del poble si no de la illa! Que devien pensar aquestes noies... Total, que després d’una hora... la última noia que quedava es va acabar rendint així que la rasta encara estava allà tant maca ella. 
Després de les pel·lícules els líders del poble es presenten i ens donen les gràcies perquè tot ho han trobat molt interessant. Amb tot això són les nou de la nit i nosaltres hem d’anar cap al barco! La Bara troba l’excusa perfecte per quedar-se al poble però nosaltres dos decidim enfrontar-nos al perill de les serps! Així que de nit comencem a fer el camí de tornada. Sort que el Danny i un altre noi ens acompanyen i estan pendents dels bitxus. El camí se’ns fa més curt que el d’anada, primer perquè fa baixada i després perquè el Xavi i el Danny comencen a explicar histories i contes. Us podeu imaginar amb el gust que agafo avui el llit quan després d’una horeta i mitja arribem al barco...
Mom és un poblet que està a les muntanyes així que tenim la oportunitat de fer una excursioneta de dos hores cap al poble. El Danny i altres nois ens acompanyen també, sort perquè un d’ells ens ajuda a carregar el projector. L’objectiu és anar a fer una reunió amb els professors de l’escola ja que el Chris els hi vol trobar una escola germana a NZ per l’any vinent. Arribem súper cansats (tot i que els meus pulmons haurien d’estar entrenats ara!) però és que fa una calor insuportable i sues tant que arribem a dalt xops. La reunió amb els profes va súper bé, estan encantats amb el projecte. Quan es fa de nit a tornar a muntar la paredeta de cinema a la fresca. I per tercer cop tornem a veure les mateixes pelis, ara si que em d’aguantar-nos el cap per no dormir-nos. Jo aprofito per anar a la pelu, m’explico. 
Avui al matí no me pentinat (aquí no dones la nota, qui va pentinat?¿) total que després d’estar tot el matí a l’aigua he sortit amb els cabells ben entortolligats, bé més ben dit he sortit amb una rasta descomunal. Noooooooooooo!!! El meu cabell estimat!! Si no estigués en un país on la gent amb prou feines es pot permetre unes sabates, seria la fi del món , però clar... aquí relativitzes. Total, que fins hi tot les noies locals s’adonen de que porto el cap com si m’hagués barallat amb un tigre (penseu que amb tot el dia no he tingut un sol minut per dedicar a mi mateixa) i s’ofereixen a ajudar-me a treure els nusos. Pobres noies, no saben pas on s’han ficat! Així que allà estava jo, entre mig de noies locals i totes amb un troç de cabell anar fent-me estirades. La més despentinada del poble si no de la illa! Que devien pensar aquestes noies... Total, que després d’una hora... la última noia que quedava es va acabar rendint així que la rasta encara estava allà tant maca ella. 
Després de les pel·lícules els líders del poble es presenten i ens donen les gràcies perquè tot ho han trobat molt interessant. Amb tot això són les nou de la nit i nosaltres hem d’anar cap al barco! La Bara troba l’excusa perfecte per quedar-se al poble però nosaltres dos decidim enfrontar-nos al perill de les serps! Així que de nit comencem a fer el camí de tornada. Sort que el Danny i un altre noi ens acompanyen i estan pendents dels bitxus. El camí se’ns fa més curt que el d’anada, primer perquè fa baixada i després perquè el Xavi i el Danny comencen a explicar histories i contes. Us podeu imaginar amb el gust que agafo avui el llit quan després d’una horeta i mitja arribem al barco... 
Divendres 21 d’octubre: : Karkar islandNo ha sigut un mal son, avui al mati encara tinc la rasta. A veure si trobo algun moment per pentinar-me, estaria bé! Però a primera hora no hi ha temps, avui és divendres i hem d’anar a recollir les cartes a l’escola de Mater! Passem un matí genial, ja que els nens i les nenes han preparat un munt d’actuacions per els seus amics de NZ. Primer un ball tradicional amb vestits súper xulos! Es pinten la cara de color vermell, amb plumes, amb faldilles vegetals, les noies amb els billums de samarreta, els nois amb tambors... una passada! Després cançons acompanyades de guitarra i més balls. I el millor de tot: recollim un cententar de cartes! Ueee tot un èxit! Fem una foto a cada nen i nena que el Chris entregarà conjuntament amb la carta a l’escola germana. 
Hi ha moltes cartes que van acompanyades de regals, els nens s’ho han currat moltíssim: collarets de petxines, billums, dents de porc o de gos... quina gràcia! Ens passem tot el matí a l’escola. Aprofito per ensenyar als nens amb el meu ordinador fotos de l’escola germana i el ball tradicional de nova zelanda, el haka dance (el que fan abans dels partits de rugby) que van preparar els nens de NZ pels seus amics de Papúa. Ho trobo súper maco ensenyar les diferents costums als nens. Per la tarda per fi tenim uns moments de relax... primer anem a la font natural a buscar aigua i aprofito per fer una dutxa d’aigua dolça i després el Xavi es passa dos hores intentant pentinar-me mentre entro dades del reef check a l’excel. Al cap de dos hores tots decidim que no hi ha més remei (la Jo ha acabat ajudant a pentinar també) així que toca moment estisores (això o m’haig de fer rastes a tot el cabell). Bàsicament ara tinc una clapa de cabell, menys mal que queda dissimulada perquè està com al mig. És tot un detall quan la Jo diu: “Ester, quina rasta més maca! Tinc una amiga que fa art a partir de cabell i això li encantaria! Me la puc quedar per donar-li? Pensa que ha arribat a sortir a una revista d’art important...” No hi ha mal que por bien no venga! Potser la meva rasta algun dia es farà famosa! Així que vaig fer una donació a l’art. Iujuuu!
Hi ha moltes cartes que van acompanyades de regals, els nens s’ho han currat moltíssim: collarets de petxines, billums, dents de porc o de gos... quina gràcia! Ens passem tot el matí a l’escola. Aprofito per ensenyar als nens amb el meu ordinador fotos de l’escola germana i el ball tradicional de nova zelanda, el haka dance (el que fan abans dels partits de rugby) que van preparar els nens de NZ pels seus amics de Papúa. Ho trobo súper maco ensenyar les diferents costums als nens. Per la tarda per fi tenim uns moments de relax... primer anem a la font natural a buscar aigua i aprofito per fer una dutxa d’aigua dolça i després el Xavi es passa dos hores intentant pentinar-me mentre entro dades del reef check a l’excel. Al cap de dos hores tots decidim que no hi ha més remei (la Jo ha acabat ajudant a pentinar també) així que toca moment estisores (això o m’haig de fer rastes a tot el cabell). Bàsicament ara tinc una clapa de cabell, menys mal que queda dissimulada perquè està com al mig. És tot un detall quan la Jo diu: “Ester, quina rasta més maca! Tinc una amiga que fa art a partir de cabell i això li encantaria! Me la puc quedar per donar-li? Pensa que ha arribat a sortir a una revista d’art important...” No hi ha mal que por bien no venga! Potser la meva rasta algun dia es farà famosa! Així que vaig fer una donació a l’art. Iujuuu!Xavi al telèfon:
Dissabte 22 d’Octubre: Karkar Avui em llevo mandrós. He decidit que aniré fent. Ens llevem i esmorzem tard, faig una rentadora, l’Ester comença a ordenar les cartes que ha rebut de les escoles... és una llàstima perquè ha de treure tot el que pugui ser susceptible de portar malalties (animals, vegetals o humanes) cap a austràlia... les aduanes són molt dures i no deixen passar fusta que no estigui tractada, o plomes, o llavors... així que ha d’obrir les cartes i verificar que no hi hagi res d’això. En una d’elles hi ha plomes de Cassowary! Cap al migdia sentim com un munt de nens ens criden desde la platja. Es veu que tenen més cartes per enviar així que faig de taxista amb el xinxorro amunt i avall mentre les noies s’encarreguen dels nens. Un dels nens més curiosos que ve és un que té una àguila per mascota!! 
El nen porta un barret de punt on l’àguila s’hi enganxa i el porta amunt i avall. El nen ens deixa la seva mascota i ens la posem a sobre el braç! Com mola! Le veritat és que punxa una mica però veure un bitxarraco d’aquests de tant aprop... jeje! Es veu que li tallen la punta de les ales perquè no se’n vagi volant...així que els amos els han de donar menjar que cacen: ratolins, altres rossegadors, peix...Quan els nens marxen l’Ester i la Jo es dediquen a fer collarets perquè el Chris ens ha dit que segurament ens donaran algun regal de despedida i que està bé tenir alguna cosa per donar-los. Jo mentrestant em dedico a fer manteniment al generador que me’l vaig deixar ahir a sota la pluja... A la tarda anem cap a Mater per despedir-nos (sembla que marxem dilluns) i ens fan un sopar a base de patates locals (són dolces), peix, bananes i herbotes varies. Després de sopar, i tal i com havíem estat previnguts, ens regalen un bilum a cadascú. 
El bilum és una bossa tradicional feta bé de fibres vegetals o bé de nylon que fan les dones i que porta de 3 a 6 setmanes de feina. L’Ester, que ja sabeu que és una mica mimada, en rep dos, un de nylon i uno ya bueno que li dona la seva amiga Moly. I després dels regals, festa!!! A provar el beatlenut! El beatlenut és la droga nacional (de fet internacional perquè també se’n consumeix a les Solomon, a altres illes de la polinesia i a llocs com a la India tot i que en altres formes) i consisteix en 3 coses juntes: el betel nut que és el fruit d’un tipus de palmera, una branqueta de mostassa i pols de corall. Si, una de les amenaces pel corall és que els locals n’agafen per fer-ne droga... Anyway, la cosa és que cap de les tres coses és vermella, però quan les barrejes a la boca en les proporcions adecuades fas una salivera vermella que has d’anar traient. 
I com que jo sóc una mica sensible a les drogues (cafeína, alcohol, etc.) amb el betel nut també. Em vaig començar a marejar, vaig haver de seure, el cap em donava voltes... vaya, todo un percal. Per sort estàvem rodejats de locals que en veure que no em sentava bé la cosa m’ho van fer escopir tot i em van fer glopejar aigua per treure-ho. Vaig veure aigua i al cap de 10 minuts ja se m’havia passat. Uffffff! De tornada al barco ja era de nit i vam haver d’anar amb molt de cuidado de no trepitjar serps perquè es veu que a la illa n’hi ha de molt verinoses. I si, vam caure rodons al llit.
El nen porta un barret de punt on l’àguila s’hi enganxa i el porta amunt i avall. El nen ens deixa la seva mascota i ens la posem a sobre el braç! Com mola! Le veritat és que punxa una mica però veure un bitxarraco d’aquests de tant aprop... jeje! Es veu que li tallen la punta de les ales perquè no se’n vagi volant...així que els amos els han de donar menjar que cacen: ratolins, altres rossegadors, peix...Quan els nens marxen l’Ester i la Jo es dediquen a fer collarets perquè el Chris ens ha dit que segurament ens donaran algun regal de despedida i que està bé tenir alguna cosa per donar-los. Jo mentrestant em dedico a fer manteniment al generador que me’l vaig deixar ahir a sota la pluja... A la tarda anem cap a Mater per despedir-nos (sembla que marxem dilluns) i ens fan un sopar a base de patates locals (són dolces), peix, bananes i herbotes varies. Després de sopar, i tal i com havíem estat previnguts, ens regalen un bilum a cadascú. 
El bilum és una bossa tradicional feta bé de fibres vegetals o bé de nylon que fan les dones i que porta de 3 a 6 setmanes de feina. L’Ester, que ja sabeu que és una mica mimada, en rep dos, un de nylon i uno ya bueno que li dona la seva amiga Moly. I després dels regals, festa!!! A provar el beatlenut! El beatlenut és la droga nacional (de fet internacional perquè també se’n consumeix a les Solomon, a altres illes de la polinesia i a llocs com a la India tot i que en altres formes) i consisteix en 3 coses juntes: el betel nut que és el fruit d’un tipus de palmera, una branqueta de mostassa i pols de corall. Si, una de les amenaces pel corall és que els locals n’agafen per fer-ne droga... Anyway, la cosa és que cap de les tres coses és vermella, però quan les barrejes a la boca en les proporcions adecuades fas una salivera vermella que has d’anar traient. 
I com que jo sóc una mica sensible a les drogues (cafeína, alcohol, etc.) amb el betel nut també. Em vaig començar a marejar, vaig haver de seure, el cap em donava voltes... vaya, todo un percal. Per sort estàvem rodejats de locals que en veure que no em sentava bé la cosa m’ho van fer escopir tot i em van fer glopejar aigua per treure-ho. Vaig veure aigua i al cap de 10 minuts ja se m’havia passat. Uffffff! De tornada al barco ja era de nit i vam haver d’anar amb molt de cuidado de no trepitjar serps perquè es veu que a la illa n’hi ha de molt verinoses. I si, vam caure rodons al llit.Diumenge 23 d’Octubre: Karkar
Avui és l’últim dia a Karkar i quan ens llevem no està res clar... en principi avui tocava anar a fer una visita al voltant de la illa (day off) però el Chris ens diu que no està lligat encara i ens pregunta si hi volem anar... 
és un d’aquells matins en què t’has de saber espavilar en mig de la incertesa...hi ha feines per fer al barco, tens ganes d’anar una mica a la teva, també mola la idea de donar la volta a l’illa però no està clar ni el preu ni l’hora de sortida... al final ens posem a treballar (l’Ester ordenant cartes de les escoles i jo netejant la quilla fent snorkeling) i al cap de vint minuts el Chris ens diu que el cotxe que ens ha de portar està a punt d’arribar! Vinga! Fora de l’aigua i cap a la camioneta. Però un moment... i les meves xancles? Algú les ha vistes? No? Estaven aquí la nit passada...merda! robades... total que m’he de posar les bambotes. Anem l’Ester, el Danny, la Jo, el conductor, el copilot i jo. Tots anem a darrera la camioneta (que és descoberta) excepte el conductor i el copi que van davant. Mola anar amb aquest tipus de camioneta perquè és com el bus turistic, sense sostre, i tens la sensació d’estar més a prop del paisatge. 
Passem palmeres cocoteres, bananeres, cacao, un parell de rius sense pont, un parell de ponts sense baranes, gent anant cap a misa... tot plegat ben autèntic! La primera parada la fem a una planta de biodièsel a partir de coco. Biotecnologia!!! No parem de fer preguntes a l’encarregat fins que ens explica el procés ben explicat! La veritat és que té un rendiment ben baix, amb un litre d’aquest biodièsel fan poc més d’un kilòmetre... però com que tenen tant de coco, el que fa aquesta gent és processar part de la producció per tal de fer funcionar els vehicles de la plantació i estalviar-se uns calerons... però a mi no m’acaben de sortir els números i me da que està subvencionat per algun ministeri. Seguim donant la volta a la illa i quan gairebé arribem al final parem a una plantació de coco i cacau on ens ensenyen i expliquen les primeres etapes de producció de la xocolata! Nyam!! 
Fermentació de les llavors de cacau durant 7 dies per endolcir-les, assecat durant dos dies en contacte amb una superfície de pedra amb aire calent, empaquetat i enviament cap a la capital de província per exportar cap a Europa. Tot plegat ben interessant! Quan acabem el recorregut parem a Marangis que ens han preparat una petita festa de despedida amb menjar local. Ens ofereixen peix en salsa de coco i... soprpresa! Sabeu de quin peix es tracta? Parrotfish, que és un dels que contem durant els reef checks! Ja no els tornaré a comptar de la mateixa manera!! Abans de dinar-sopar però, els nois del poble ens fan un petit concert amb guitarres, mandolina, jambé i bambú a modo de baix elèctric. Les noies locals ballen un ball bastant sistemàtic i quan l’Ester s’hi afegeix per aprendre’l, l’enganxa ràpidament. 
Per acabar la festa fem un intercanvi d’adresses i una de les dones del poble, la Khaty, em regala un collaret amb una dent de gos. Es veu que és una cosa molt tradicional lo dels collarets amb dents de gos i la veritat és que fa goig! Quan es fa fosc tornem cap al barco i comencem a preparar-nos per la navegació cap a Madang. Portem a quatre locals cap a la ciutat per estalviar-se el trajecte I per variar... llamps i trons! Comença a ploure i a llampellegar a la llunyania... m’encanta comencar a navegar de nit i encara més amb mal temps... tens ganes d’anar a dormir, estàs cansat... i ale, posa’t a treure veles, llevar àncora, treure el xinxorro de l’aigua... en fi... donde manda patrón no manda marinero...
és un d’aquells matins en què t’has de saber espavilar en mig de la incertesa...hi ha feines per fer al barco, tens ganes d’anar una mica a la teva, també mola la idea de donar la volta a l’illa però no està clar ni el preu ni l’hora de sortida... al final ens posem a treballar (l’Ester ordenant cartes de les escoles i jo netejant la quilla fent snorkeling) i al cap de vint minuts el Chris ens diu que el cotxe que ens ha de portar està a punt d’arribar! Vinga! Fora de l’aigua i cap a la camioneta. Però un moment... i les meves xancles? Algú les ha vistes? No? Estaven aquí la nit passada...merda! robades... total que m’he de posar les bambotes. Anem l’Ester, el Danny, la Jo, el conductor, el copilot i jo. Tots anem a darrera la camioneta (que és descoberta) excepte el conductor i el copi que van davant. Mola anar amb aquest tipus de camioneta perquè és com el bus turistic, sense sostre, i tens la sensació d’estar més a prop del paisatge. 
Passem palmeres cocoteres, bananeres, cacao, un parell de rius sense pont, un parell de ponts sense baranes, gent anant cap a misa... tot plegat ben autèntic! La primera parada la fem a una planta de biodièsel a partir de coco. Biotecnologia!!! No parem de fer preguntes a l’encarregat fins que ens explica el procés ben explicat! La veritat és que té un rendiment ben baix, amb un litre d’aquest biodièsel fan poc més d’un kilòmetre... però com que tenen tant de coco, el que fa aquesta gent és processar part de la producció per tal de fer funcionar els vehicles de la plantació i estalviar-se uns calerons... però a mi no m’acaben de sortir els números i me da que està subvencionat per algun ministeri. Seguim donant la volta a la illa i quan gairebé arribem al final parem a una plantació de coco i cacau on ens ensenyen i expliquen les primeres etapes de producció de la xocolata! Nyam!! 
Fermentació de les llavors de cacau durant 7 dies per endolcir-les, assecat durant dos dies en contacte amb una superfície de pedra amb aire calent, empaquetat i enviament cap a la capital de província per exportar cap a Europa. Tot plegat ben interessant! Quan acabem el recorregut parem a Marangis que ens han preparat una petita festa de despedida amb menjar local. Ens ofereixen peix en salsa de coco i... soprpresa! Sabeu de quin peix es tracta? Parrotfish, que és un dels que contem durant els reef checks! Ja no els tornaré a comptar de la mateixa manera!! Abans de dinar-sopar però, els nois del poble ens fan un petit concert amb guitarres, mandolina, jambé i bambú a modo de baix elèctric. Les noies locals ballen un ball bastant sistemàtic i quan l’Ester s’hi afegeix per aprendre’l, l’enganxa ràpidament. 
Per acabar la festa fem un intercanvi d’adresses i una de les dones del poble, la Khaty, em regala un collaret amb una dent de gos. Es veu que és una cosa molt tradicional lo dels collarets amb dents de gos i la veritat és que fa goig! Quan es fa fosc tornem cap al barco i comencem a preparar-nos per la navegació cap a Madang. Portem a quatre locals cap a la ciutat per estalviar-se el trajecte I per variar... llamps i trons! Comença a ploure i a llampellegar a la llunyania... m’encanta comencar a navegar de nit i encara més amb mal temps... tens ganes d’anar a dormir, estàs cansat... i ale, posa’t a treure veles, llevar àncora, treure el xinxorro de l’aigua... en fi... donde manda patrón no manda marinero...
Dilluns 24 d’Octubre: MadangL’Ester em lleva a les 2 de la matinada per fer el meu torn de guardia… com trobava a faltar els torns!!! Faig fins a les 4 del matí i me’n torno a dormir. I a les 6… vinga amunt que estem arribant a Madang i s’ha de desembussar el lavabo abans d’arribar a port… que bé!! Havent dormit poc, sense esmorzar, ale! Salta al xinxorro, posat a sota el barco i fica el tub desembussador pel desaigüe! I fica’l ben endins perquè sinó no funciona! I com saps que funciona?? Doncs perquè veus com surt tot un liquid marró groguenc amb tropezones… nice! Veeery nice! Aleshores m’aparto ràpid i espero mig endormiscat a que la merda s’escampi... i quant la merda s’escampa també es dilueix. Així que ja pots tornar cap a sota (recordeu que és un catamarà o sigui que de fet no m’he de ficar a l’aigua), em poso soat el barco amb el xinxorro, i torna a ficar el tub com si es tractés d’una endoscòpia... i un altre cop un munt de merda fora. Com que ja ho he fet dos cops el capità creu que ja deu estar enllestit així que seguim cap a port. 
Ancorem i ens posem al mateix lloc on l’últim cop, quan vam arribar desde les Solomons: just davant del Madang Club. En comprovar el dipòsit del lavabo encara no sona buit del tot així que torno a repetir la operació i per fi, a la tercera, queda ben buit. Avui és dia de pringar així que després del lavabo em toca netejar la quilla de tota la biomassa que hi creix. Ale, fregall en mà y a darle. El problema és que hi ha un tipus de bitxo que s’enganxa super fort i no es pot treure a no ser que facis saltar la pintura! Així que com que el capità no vol que salti la pintura, queda com queda. Limpio, pero poco. Fem una bona rentadora (amb llençols i tot!) i anem a voltar per Madang per veure si puc comprar unes xancles i trobar internet. 
També tinc els pantalons esparracats (si, els dos curts que portava els tinc ben bruts irrecuperables i esparracats) així que també busco uns shorts. Dinem amb els locals tonyina fregida i patates mig bullides-mig fregides i les acompanyem amb ketchup que portem del barco. Pots dinar ben bé per només dos o tres euros! De tot el que volíem fer només aconseguim comprar una mica de menjar i uns pantalons per mi. Quan tornem al Madang club ens posem manos a la obra amb el blog (no fem ni el 10%).
Ancorem i ens posem al mateix lloc on l’últim cop, quan vam arribar desde les Solomons: just davant del Madang Club. En comprovar el dipòsit del lavabo encara no sona buit del tot així que torno a repetir la operació i per fi, a la tercera, queda ben buit. Avui és dia de pringar així que després del lavabo em toca netejar la quilla de tota la biomassa que hi creix. Ale, fregall en mà y a darle. El problema és que hi ha un tipus de bitxo que s’enganxa super fort i no es pot treure a no ser que facis saltar la pintura! Així que com que el capità no vol que salti la pintura, queda com queda. Limpio, pero poco. Fem una bona rentadora (amb llençols i tot!) i anem a voltar per Madang per veure si puc comprar unes xancles i trobar internet. 
També tinc els pantalons esparracats (si, els dos curts que portava els tinc ben bruts irrecuperables i esparracats) així que també busco uns shorts. Dinem amb els locals tonyina fregida i patates mig bullides-mig fregides i les acompanyem amb ketchup que portem del barco. Pots dinar ben bé per només dos o tres euros! De tot el que volíem fer només aconseguim comprar una mica de menjar i uns pantalons per mi. Quan tornem al Madang club ens posem manos a la obra amb el blog (no fem ni el 10%).
Dimarts 25 d’Octubre-Divendres 28 d’Octubre: MadangAnem fent feinetes del barco. Que si anar a buscar benzina amb el xinxorro (això de fet mola!), pintar, embadurnar de greix els cables que aguanten el màstil, comprar menjar, omplir els dipòsits d’aigua, fer rentadores varies, donar un cop de mà als locals amb els ordinadors...i entre feineta i feineta la nostra “brillant” relació amb la dive master. Crec que no val la pena entrar en detalls perquè em poso de mal humor de recordar-ho i no en tinc ganes. El fet és que ens diu davant d’uns convidats locals que tenim al barco que no ens estem cuidant prou d’ells... és la gota que colma el vaso. Ens anem a dormir d’una mala hòstia que dona gust... i l’endemà ens llevem encara de moooolt mala lluna i li fotem un parell de crits. 
Paral·lelament li diem al capità que no pensem treballar ni mitja hora més que ella, i que de fet quan ens conectem a internet buscarem vols per anar cap a Nova Zelanda directament per estalviar-nos estar dues setmanes més amb ella si no la fa fora del barco abans... así de mal pintan las cosas... El capità comença a prendre’s en serio la situació perquè la paia li deu 2000€ i vol assegurar-se que li paga. Per altra banda ens necessita a nosaltres per fer les feinetes, ens necessita com a tripulació per fer la travessa cap a Austràlia... total que dedica unes quantes hores (unes quantes moltes) a parlar amb ella per fer-li entendre que ha de canviar el comportament... al cap d’un parell de dies aconsegueix que cadascú s’assegui amb ella per intentar arreglar la situació. El seu comportament canvia una mica però tant l’Ester com jo ens sentim super incòmodes quan ella està a menys de dos metres a la rodona (cosa que en un barco de 11 x 5 passa sovint...). 
Ah! I per acabar-ho de rematar ens adonem que la penya que hem anat a ajudar ens ha robat un munt de coses, a part de les meves xancles, entre elles el meu mòvil, i l’Iphone de l’Ester...sumant totes les coses robades als membres de la tripulació, al barco, al capità, etc. sumen 800 €... deu n’hi doret... Per sort un dels dies parlem amb els nostres pares i ens animen i ens donen forces per tirar endavant!!!! Merciiiiiiiiii!! Al dia següent ja veiem les coses d’un color més clar i remuntem la situació. La rutina d’aquests dies es llevar-se cap a les 9, esmorzar, treballar fins les 2, anar a dinar als xiringuitos dels locals (peix fregit amb patates), anar al resort a conectarnos a internet (la meitat de temps no funciona), tornar al barco abans que es faci fosc perquè sinó és perillós, dutxa, hamburguesa amb patates a compartir, i a dormir!! No sona gaire estressant no?
Paral·lelament li diem al capità que no pensem treballar ni mitja hora més que ella, i que de fet quan ens conectem a internet buscarem vols per anar cap a Nova Zelanda directament per estalviar-nos estar dues setmanes més amb ella si no la fa fora del barco abans... así de mal pintan las cosas... El capità comença a prendre’s en serio la situació perquè la paia li deu 2000€ i vol assegurar-se que li paga. Per altra banda ens necessita a nosaltres per fer les feinetes, ens necessita com a tripulació per fer la travessa cap a Austràlia... total que dedica unes quantes hores (unes quantes moltes) a parlar amb ella per fer-li entendre que ha de canviar el comportament... al cap d’un parell de dies aconsegueix que cadascú s’assegui amb ella per intentar arreglar la situació. El seu comportament canvia una mica però tant l’Ester com jo ens sentim super incòmodes quan ella està a menys de dos metres a la rodona (cosa que en un barco de 11 x 5 passa sovint...). 
Ah! I per acabar-ho de rematar ens adonem que la penya que hem anat a ajudar ens ha robat un munt de coses, a part de les meves xancles, entre elles el meu mòvil, i l’Iphone de l’Ester...sumant totes les coses robades als membres de la tripulació, al barco, al capità, etc. sumen 800 €... deu n’hi doret... Per sort un dels dies parlem amb els nostres pares i ens animen i ens donen forces per tirar endavant!!!! Merciiiiiiiiii!! Al dia següent ja veiem les coses d’un color més clar i remuntem la situació. La rutina d’aquests dies es llevar-se cap a les 9, esmorzar, treballar fins les 2, anar a dinar als xiringuitos dels locals (peix fregit amb patates), anar al resort a conectarnos a internet (la meitat de temps no funciona), tornar al barco abans que es faci fosc perquè sinó és perillós, dutxa, hamburguesa amb patates a compartir, i a dormir!! No sona gaire estressant no? Dissabte 29 d’Octubre: Sortim de Madang
Sembla que avui marxem. Hem estat esperant un dia per veure si reapareixien les coses però no hi ha hagut sort. Al capità se li ha acabat la paciència i llevem àncora. Per sort aquest cop comencem el viatge al migdia. Quin gust! 100% desperts, amb llum per veure a on anem, no plou... això sí que és començar un viatge! 
La idea és anar baixant per la costa est de Papúa fins arribar a l’últim cap del sud-est i després anar des d’allí directes fins a Cairns por la vía ràpida creuant el mar de corall. En total seran 12±3 dies de navegació (de 9 a 15). Ens esperen tempestes, dies de calma chicha, pesca i els maleïts torns de nit... i avui és una de les nits de tempesta!! Llamps i i llamps i més llamps!! Durant una estona durant el torn de l’Ester, en va comptar quatre per segon! Estava ben espantada! I jo mentrestant durmiendo a pierna suelta...
La idea és anar baixant per la costa est de Papúa fins arribar a l’últim cap del sud-est i després anar des d’allí directes fins a Cairns por la vía ràpida creuant el mar de corall. En total seran 12±3 dies de navegació (de 9 a 15). Ens esperen tempestes, dies de calma chicha, pesca i els maleïts torns de nit... i avui és una de les nits de tempesta!! Llamps i i llamps i més llamps!! Durant una estona durant el torn de l’Ester, en va comptar quatre per segon! Estava ben espantada! I jo mentrestant durmiendo a pierna suelta...Diumenge 30 d’Octubre: Mar de Bismark
Suposem que el dia comença a les 4 del matí (de fet començar a fer-se clar abans de les 5). Avui a aquesta hora és el meu torn, i com que és abans de les 6, és un torn de 2 hores, de 4 a 6 de la matinada. Els torns de nit són només de dues hores (els de dia són de 3 hores), i com que som quatre que fem torns (el capi no fa torns però sempre està disponible para dudas) això vol dir que els horaris dels torns varien cada dos dies. 
Una mica abans de les 6, encara en el meu torn, em preparo un mini esmorzar, me l’endrapo i me’n torno a dormir. Els primers dies tenim torrades però al cap de tres dies s’acabaran i passarem a esmorzar fideus, o arròs... si queden ous potser una truita... portem llet amb pols i molt de cafè i sucre així que cafeïna no faltarà. Els cereals també fa temps que es van acabar i el pressupost de menjar (100€ per cinc tripulants dues setmanes...) no dona de si per comprar cap extra. Anyway, em torno a ficar al llit a les 6 del matí i amb l’Ester dormim fins que ja fa massa calor a la cabina o bé hi h amassa xivarri fora. Esmorzem i ens rentem les dents. And that’s it. No dutxa, no rentar cara, no triar què et poses avui. Un dels dos pantalons curts que portava estan completament esparracats i els altres van pel camí així que no tinc gaires opcions. 
Samarreta... intenta portar la mateixa tants dies com la resta pugui suportar perquè l’aigua per rentar roba està limitada (bàsicament la dutxa està limitada a un got d’aigua al dia més o menys, a no ser que plogui!). El torn de l’Ester avui és de 12 a 3 de la tarda. I jo faig de 3 a 6. Durant el meu torn diurn aprofito per fer feina al barco. Com que això de pescar em mola, una de les coses que faig és ocupar-me que els hams i els fils estiguin a lloc. En portem tres que penjen de la popa. Un a cada banda i un al mig. I Ueeeeeeeeeee!!! Avui diumenge pesquem una tonyina del copón!! Ueeeeeeeeeee!! A això de la pesca hi dedico el temps que faci falta perquè sovint tinc un budell buit, i un peixot d’aquests garantitza que puc menjar tant com vulgui!! I ei!! El peixot pesa més de 40 kilos!!! No ens l’acabarem pas!! 
El procediment de pesca és el mateix que l’últim cop. El Chris estira del fil amb cuidado de no perdre el peixot i jo el remato amb el garfi i el pujem a bordo. I ale! Un cop a bordo a fer filets. Qui s’emmerdarà amb sang i budells de tonyina??? Servidor, of course. Així que res, cap fora, budells fora i a fer filets. Aquest cop només faig una banda de la tonyina perquè en surt tanta carn que si en tallo més serà feina en va. Així que per sopar: tonyina. A mida que vaig fent preparant el peix les ones pujen d’intensitat i acabo ben xop i un xic marejat. Anem de pet a dormir per estar descansats pel torn de nit. L’Ester fa de 10 a 12 de la nit i jo de 12 a dues de la matinada. Com que feia mala mar l’únic disposat a cuinar era el Chris que ens ha deixat un bon tall de peix a cadascú per sopar! Com mola això de la pesca!
Una mica abans de les 6, encara en el meu torn, em preparo un mini esmorzar, me l’endrapo i me’n torno a dormir. Els primers dies tenim torrades però al cap de tres dies s’acabaran i passarem a esmorzar fideus, o arròs... si queden ous potser una truita... portem llet amb pols i molt de cafè i sucre així que cafeïna no faltarà. Els cereals també fa temps que es van acabar i el pressupost de menjar (100€ per cinc tripulants dues setmanes...) no dona de si per comprar cap extra. Anyway, em torno a ficar al llit a les 6 del matí i amb l’Ester dormim fins que ja fa massa calor a la cabina o bé hi h amassa xivarri fora. Esmorzem i ens rentem les dents. And that’s it. No dutxa, no rentar cara, no triar què et poses avui. Un dels dos pantalons curts que portava estan completament esparracats i els altres van pel camí així que no tinc gaires opcions. 
Samarreta... intenta portar la mateixa tants dies com la resta pugui suportar perquè l’aigua per rentar roba està limitada (bàsicament la dutxa està limitada a un got d’aigua al dia més o menys, a no ser que plogui!). El torn de l’Ester avui és de 12 a 3 de la tarda. I jo faig de 3 a 6. Durant el meu torn diurn aprofito per fer feina al barco. Com que això de pescar em mola, una de les coses que faig és ocupar-me que els hams i els fils estiguin a lloc. En portem tres que penjen de la popa. Un a cada banda i un al mig. I Ueeeeeeeeeee!!! Avui diumenge pesquem una tonyina del copón!! Ueeeeeeeeeee!! A això de la pesca hi dedico el temps que faci falta perquè sovint tinc un budell buit, i un peixot d’aquests garantitza que puc menjar tant com vulgui!! I ei!! El peixot pesa més de 40 kilos!!! No ens l’acabarem pas!! 
El procediment de pesca és el mateix que l’últim cop. El Chris estira del fil amb cuidado de no perdre el peixot i jo el remato amb el garfi i el pujem a bordo. I ale! Un cop a bordo a fer filets. Qui s’emmerdarà amb sang i budells de tonyina??? Servidor, of course. Així que res, cap fora, budells fora i a fer filets. Aquest cop només faig una banda de la tonyina perquè en surt tanta carn que si en tallo més serà feina en va. Així que per sopar: tonyina. A mida que vaig fent preparant el peix les ones pujen d’intensitat i acabo ben xop i un xic marejat. Anem de pet a dormir per estar descansats pel torn de nit. L’Ester fa de 10 a 12 de la nit i jo de 12 a dues de la matinada. Com que feia mala mar l’únic disposat a cuinar era el Chris que ens ha deixat un bon tall de peix a cadascú per sopar! Com mola això de la pesca!
Dilluns 31 d’Octubre: Mar de BismarkAvui l’Ester té torn de 6 a 9 i jo mentrestant dormo, m’estic recuperant del torn que he fet a la nit. L’Ester fa esmorzar per ella i per mi i potser per algú més. Què tenim avui per esmorzar? Tonyina!! Jo em desperto cap a les 9, per fer el meu torn de tres hores (sempre vaig després de l’Ester). A vegades puc dormir fins més tard tot i que sigui el meu torn perquè de dia com que tothom està despert (incloent el capi) el tema dels torns és més laxe, però no m’acostumo a llevar més tard de les 10. Avui dedico el matí a desmuntar el projector que vaig fer malbé a Mater. Tot va petar segurament degut a que el generador d’electricitat que ens van deixar no tenia el voltatge adequat i ningú em va explicar que s’havia de canviar...
total que obro l’aparell i trec la placa que sembla que està danyada. Em mola desmuntar aquests cacharros. A veure si quan arribem a Cairns puc trobar el component adequat i ho arreglo. Quan acabo ens posem a dinar. Què toca avui? Tonyina! A les sis de la tarda li toca el torn a l’Ester. És un torn fàcil, es comença a fer fosc però la gent encara pulula per coberta i la wheelhouse, i potser sopem durant aquest torn. Què sopem avui? Tonyina! A mi avui em toca el torn de 8 a 10 que ja és més fotut perquè portes el cansament de tot el dia a sobre i tens ganes d’anar a dormir, però a vegades encara hi ha algú despert per donar-te conversa...zzz...zzz...
total que obro l’aparell i trec la placa que sembla que està danyada. Em mola desmuntar aquests cacharros. A veure si quan arribem a Cairns puc trobar el component adequat i ho arreglo. Quan acabo ens posem a dinar. Què toca avui? Tonyina! A les sis de la tarda li toca el torn a l’Ester. És un torn fàcil, es comença a fer fosc però la gent encara pulula per coberta i la wheelhouse, i potser sopem durant aquest torn. Què sopem avui? Tonyina! A mi avui em toca el torn de 8 a 10 que ja és més fotut perquè portes el cansament de tot el dia a sobre i tens ganes d’anar a dormir, però a vegades encara hi ha algú despert per donar-te conversa...zzz...zzz...Dimarts 1 de Novembre: Mar de Bismark
Ja som a Novembre...Ufffff! Com passa el temps! Avui per esmorzar el personal ja no pot més amb la tonyina. Jo en faig un tastet més amb una mica d’arròs i la resta que hi ha cuinada (gairabé una cassola) l’hem de llençar per la borda. I la mitja tonyina que encara queda per filetejar... a los tiburones!! La lliguem d’una corda i deixem a veure si atrau algun bicho ya grande...
Dimecres 2 de Novembre: Mar de SolomonUna de les altres feines que el Chris m’acostuma a carregar és de manteniment general. I això inclou... el lavabo!! Of course!! Avui algú ha fet una gran cagada seguida d’un bon tros de paper de vàter i s’ha fet un tap a les canyeries. Endevineu a qui li toca obrir-ho tot, netejar el centímetre de calç acomulat a les canyeries treure el paper de vàter i tornar a muntar el sistema? Sip, a mí mismito. Com diria la Jo “grosssssssssssssss!”. I el asunto no acaba ahí perquè quan coloco les canyeries a puesto i bombejo, encara està encallat...uff... això vol dir que el problema està dins el tanc d’emmagatzematge... per sort està buit! Així que torna a desmuntar, netejar el mulllader, mira de desembussar el tanc.... i no, no hi ha manera. Un bon tap de merda! Així que segello el tanc, faig un bypass de la bomba a la vàlvula de sortida i prou per avui!
Dijous 3 de Novembre: Mar de Solomon
La primera noticia que rebo inclús abans d’esmorzar és que el lavabo perd... shit! No! Només perd aigua! Sembla que el bypass goteja així que he de tornar a obrir i fer mans i mànigues perquè no perdi. Aquí em va bé algun truquillo que vaig aprendre a Grifols treballant amb tancs i mànegues varies. Així que al final més o menys queda utilitzable. 
El punt positiu d’aquestes batalletes amb lavabos, peixos, projectors i demés és que així estic distret! Que són moltes hores al barco!l
El punt positiu d’aquestes batalletes amb lavabos, peixos, projectors i demés és que així estic distret! Que són moltes hores al barco!lDivendres o dissabte 4 de Novembre: Mar de Solomon
Avui és divendres o dissabte? Aribem a la conclusió que és dissabte perquè ahir va ser divendres. Anyway, ahir a la nit es van liar els fils de pescar entre ells i està tot ben enrollat. Coils i super-coils... així que tot el matí traient tots els nusos... em recordava del DNA, les helicases i les liases... no m’hagués pas anat malament un d’aquests enzims per desfer els supercoils que hi havia!!! Quatre o cinc hores que m’hi he estat (dues de les quals compartides amb l’Ester) fins que tot torna a estar completament a lloc, llest per a la propera pesca.
Diumenge 5 de Novembre: Estret de china
Estem arribant a la punta de Papúa... ueeeeeeeee!! Per nosaltres és una gran fita perquè d’aquí ja travesserem el mar de corall directes cap a Cairns!! Passem per l’estret de china, a estribord la illa de Papua (mainland) i a babor diverses illetes ben mones. Davant nostre l’estret de china. És un paisatge molt i molt maco i amés fa bon temps. Hi ha corrents de 4 nusos, remolins... 
les aigües dels dos mars es barrejen i fan la navegació i la biodiversitat ben entretingudes... i la pesca!!! Just en arribar a l’estret hem pescat una barracuda de més d’un metre!!! Les barracudes són aquells peixos que es poden veure en grans bancs tot arremolinant-se... sí... la típica foto d’una banc de peixos girant amb la llum del sol que ve de la superfície! Pos uno de esos. Y bien bueno!! I per si no en fos prou tornem a pescar una de més petita però el capi ens la fa tornar perquè encara li queda molt per crèixer...quin desperdici! Com si ens sobrés el menjar! Per la tarda després de dinar peixet ancorem a una baïa per acabar de netejar la quilla i que estigui llesta pels responsables d’immigració Australians... no ens la podem jugar. Després de sopar tornem a llevar àncora i cap a Cairns!!
les aigües dels dos mars es barrejen i fan la navegació i la biodiversitat ben entretingudes... i la pesca!!! Just en arribar a l’estret hem pescat una barracuda de més d’un metre!!! Les barracudes són aquells peixos que es poden veure en grans bancs tot arremolinant-se... sí... la típica foto d’una banc de peixos girant amb la llum del sol que ve de la superfície! Pos uno de esos. Y bien bueno!! I per si no en fos prou tornem a pescar una de més petita però el capi ens la fa tornar perquè encara li queda molt per crèixer...quin desperdici! Com si ens sobrés el menjar! Per la tarda després de dinar peixet ancorem a una baïa per acabar de netejar la quilla i que estigui llesta pels responsables d’immigració Australians... no ens la podem jugar. Després de sopar tornem a llevar àncora i cap a Cairns!!
Diumenge 6 de Novembre: Mar de CorallAvui ens hem adonat que és diumenge. Això vol dir que ahir era dissabte! Mola perquè vol dir que hem tingut dos diumenges seguits!!! Estem ben bé passats de rosca. No sabem ni en quin dia vivim. I mira que estàvem convençuts que avui era dilluns!! Ho hem escrit al diari de a bordo i tot!! Per sort o per desgràcia en obrir l’ordinador i mirar de fer el blog, he mirat el calendari i m’ha fet tornar a la realitat. 6 de Novembre. A casa ja deu començar a fer fred. La tele ja deu fer anuncis de joguines i potser més d’un s’està pensant què fer pel pont de la puríssima. I potser algú està dissenyant un aqüeducte i tot! Back to reality, aquí estem escrivint el blog, que portem molt i molt de retràs. Anem a 5 nusos amb vent suau de sud-est. Poques ones. Cel clar però núvols a l’horitzó. A aquest ritme arribarem a Cairns d’aquí 3 dies. Ja en tenim ganes.
Dilluns 7 i dimarts 8 de Novembre: Mar de Corall
Seguim navegant a vela, els vents ens son propicis i tot i que hi ha ones de 3 metres, són prou espaiades com per no marejar-nos massa. A més això del catamarà està super xulo perquè no escora i inclús pots deixar un got amb aigua a terra que no es tomba!! L’Ester i jo fem els torns que ens toca i passem gairebé tota la resta del temps a la nostra cabina. 
Tenim ganes d’estar junts i xerrar. I de dormir, que ja portem molt dies fent torns i menjant poc i estem petats. I seguim a 6, 7, 8, 9 nusos... arribem a un pic de 9.7 nusos! La gràcia és que gairebé no sembla que ens moguem! Però al capità no li mola perquè els vents als voltants dels núvols de tempesta poden arribar a pics de 30-40 nusos i fer malbé el barco o inclús tombar-nos, així que fem rissos a les veles i a estones inclús naveguem només amb la major, així que majoritàriament ens mantenim a 5-7 nusos. És una gran experiència marinera! De Papúa a Cairns hi ha unes 500 milles nàutiques (més de 900 kilòmetres) i els farem a vela en menys de 4 dies!!!
Tenim ganes d’estar junts i xerrar. I de dormir, que ja portem molt dies fent torns i menjant poc i estem petats. I seguim a 6, 7, 8, 9 nusos... arribem a un pic de 9.7 nusos! La gràcia és que gairebé no sembla que ens moguem! Però al capità no li mola perquè els vents als voltants dels núvols de tempesta poden arribar a pics de 30-40 nusos i fer malbé el barco o inclús tombar-nos, així que fem rissos a les veles i a estones inclús naveguem només amb la major, així que majoritàriament ens mantenim a 5-7 nusos. És una gran experiència marinera! De Papúa a Cairns hi ha unes 500 milles nàutiques (més de 900 kilòmetres) i els farem a vela en menys de 4 dies!!!
Dimecres 9 de Novembre: Arribem a Cairns (Austràlia)Avui em llevo a les 4 per fer el torn de 4 a 6. Estem arribant a la barrera de corall però hem d’esperar a que es faci de dia per tal de veure’ns-hi i no topar amb els esculls. Així que baixem les veles i anem fent xino xano. I ja quan em preparava per esmorzar uns noodles i tornar a dormir veig que els fils de pescar estan mig liats... merda! Ja m’hauré de tornar a passar tot el dia desfent nusos... miro més detingudament per avaluar la situació i... ostres!! Que hem pescat!!! Així que crido al Chris i ens posem els xalecos salvavides. Aquest cop sóc jo el que estira del fil! Que encara no ho havia fet i en tenia moltes ganes!!! Estira que estira, amb cuidado de no tensar massa... és un Mahi Mahi!!! Com el primer que vam pescar!! 
Xulíssim i encara millor: boníssim!! Un cop a dalt del barco netejo una mica la coberta i me’n vaig a dormir, que no vull tragar-me el brownie d’obrir-lo i netejar-lo ara que tinc molta son! Zzz...zzz... a les nou el Chris ens lleva i a treballar!! Esmorzem el peix que em pescat i endrecem el barco per tenir-lo llest per quan els paios d’aduanes i quarentena ens inspeccionin... es veu que no se andan con chiquitas, i si no compleixes amb la llei et poden negar l’entrada al país... a qualsevol port! Quan arribem els tíos ja ens estan esperant tot uniformats. Quan vaig a passar-los l’amarre em diuen “no et puc ajudar perquè l’assegurança no ens ho cobreix”. Benvingut a Austràlia! Ens inspeccionen el barco amb gossos, ens llencen part de menjar que pugui portar malalties no presents a Austràlia, es queden collarets fets de llavors que també poden portar malalties, 
fumiguen les coses de palla no tractada... en fi... un cop passades totes les proves, ara si, welcome to Australia!!!! Per dinar ens acabem el Mahi Mahi i per la tarda fem rentadores de llençols i roba varia. I per la nit, cuando todos los gatos son pardos... sopar romàntic: hamburguesa i pizza!!
Xulíssim i encara millor: boníssim!! Un cop a dalt del barco netejo una mica la coberta i me’n vaig a dormir, que no vull tragar-me el brownie d’obrir-lo i netejar-lo ara que tinc molta son! Zzz...zzz... a les nou el Chris ens lleva i a treballar!! Esmorzem el peix que em pescat i endrecem el barco per tenir-lo llest per quan els paios d’aduanes i quarentena ens inspeccionin... es veu que no se andan con chiquitas, i si no compleixes amb la llei et poden negar l’entrada al país... a qualsevol port! Quan arribem els tíos ja ens estan esperant tot uniformats. Quan vaig a passar-los l’amarre em diuen “no et puc ajudar perquè l’assegurança no ens ho cobreix”. Benvingut a Austràlia! Ens inspeccionen el barco amb gossos, ens llencen part de menjar que pugui portar malalties no presents a Austràlia, es queden collarets fets de llavors que també poden portar malalties, 
fumiguen les coses de palla no tractada... en fi... un cop passades totes les proves, ara si, welcome to Australia!!!! Per dinar ens acabem el Mahi Mahi i per la tarda fem rentadores de llençols i roba varia. I per la nit, cuando todos los gatos son pardos... sopar romàntic: hamburguesa i pizza!! Dijous 10 de Novembre: Cairns
Avui quan ens llevem el capità no té forces ni per dir-nos què cal fer... està enamorat de la txeca i viu en un món paral·lel. Com que tampoc tenim massa ganes de treballar, netejem les escotes amb aigua dolça i acabem de fer la rentadora d’ahir. I c’est finie. Després anem a internet per reservar els vols cap a Nova Zelanda... 
tenim ganes de marxar perquè l’ambient del barco amb el capi i la txeca rollo parejita adolescente ja ens té una mica saturats... així que decidim marxar l’endemà! Pam! Comprem els bitllets i organitzem el trajecte a l’aeroport... anem per feina! A l’hora de reservar l’hostal a Nova Zelanda (Christchurch) ens enduem una petita sorpresa...resulta que a ran del terratrèmol que van tenir recentment, molts dels hostals estan a terra... i com que avui tenim una cita important a les 7 de la tarda no ens dona temps a reservar res. I quina és aquesta cita? Doncs resulta que la Jo es va lligar ahir a la nit al jefe del restaurant d’un hotel de 4 estrelles i avui li ha demanat si ens podia convidar a sopar... així by the face... i el tal Ryan ha dit que si!! Total que ja ens veieu a tota la tripulació hippie amb els millors vestidets que trobem per anar a sopar al Rydges... ueeeeeeeeeeeeee!! Jo em poso camisa i sabates i tot!!! El sopar no podia ser millor... Per començar uns coctails varis, després botifarres de la casa (les de catalunya són millors, però després de mesos de pasta arròs i peix això va ser la glòria) i vieires. Vi blanc. Chardonnay s’il vous plait. 
Seguim amb uns bistecs a la planxa amb mongetes. Vi negre del bo. Peixet (barramundi que és molt típic aquí a Austràlia) i taula de formatges amb fruits secs. Camembert, roquefort... no ens ho podem creure... el tal Ryan no s’està de res, i a més ens explica un munt de coses sobre el menjar i el beure... ens ho passem molt bé i disfrutem molt... i seguim amb els coctails, cerveses... i nosaltres amb la motxilla per fer... total que tornem al barco a quarts d’una mentre els altres es queden a la piscina de l’hotel seguint amb la festa privada... i si, la Jo es queda a dormir a l’hotel.
tenim ganes de marxar perquè l’ambient del barco amb el capi i la txeca rollo parejita adolescente ja ens té una mica saturats... així que decidim marxar l’endemà! Pam! Comprem els bitllets i organitzem el trajecte a l’aeroport... anem per feina! A l’hora de reservar l’hostal a Nova Zelanda (Christchurch) ens enduem una petita sorpresa...resulta que a ran del terratrèmol que van tenir recentment, molts dels hostals estan a terra... i com que avui tenim una cita important a les 7 de la tarda no ens dona temps a reservar res. I quina és aquesta cita? Doncs resulta que la Jo es va lligar ahir a la nit al jefe del restaurant d’un hotel de 4 estrelles i avui li ha demanat si ens podia convidar a sopar... així by the face... i el tal Ryan ha dit que si!! Total que ja ens veieu a tota la tripulació hippie amb els millors vestidets que trobem per anar a sopar al Rydges... ueeeeeeeeeeeeee!! Jo em poso camisa i sabates i tot!!! El sopar no podia ser millor... Per començar uns coctails varis, després botifarres de la casa (les de catalunya són millors, però després de mesos de pasta arròs i peix això va ser la glòria) i vieires. Vi blanc. Chardonnay s’il vous plait. 
Seguim amb uns bistecs a la planxa amb mongetes. Vi negre del bo. Peixet (barramundi que és molt típic aquí a Austràlia) i taula de formatges amb fruits secs. Camembert, roquefort... no ens ho podem creure... el tal Ryan no s’està de res, i a més ens explica un munt de coses sobre el menjar i el beure... ens ho passem molt bé i disfrutem molt... i seguim amb els coctails, cerveses... i nosaltres amb la motxilla per fer... total que tornem al barco a quarts d’una mentre els altres es queden a la piscina de l’hotel seguint amb la festa privada... i si, la Jo es queda a dormir a l’hotel.Divendres 11 de Novembre: Cairns-Christchurch
Avui és 11/11/2011. És una data maca no? Fa un any i un mes que vam marxar de casa. Ens hem llevat a les 6:30 tot ressacosos hem agafat l’equipatge i hem anat de pet cap a l’hotel on vam sopar ahir. En Ryan ens va dir ahir que podíem anar a esmorzar al buffet i no ens ho hem pensat ni dos cops! Hem entrat a l’hotel de 4 estrelles amb les nostres motxilles de backpackers, ens hem colat al restaurant i hem esmorzat ous amb beacon, fruita i croissants!! Oh yea!!! Després de tants dies de privacions aquests petits plaers moooooolen!! Un cop enllestits ens hem despedit de la tripulació, que també ha esmorzat a l’hotel, i cap a l’aeroport!! 
Arribem Christchurch a quarts d’onze de la nit sense tenir cap hostal reservat. Bé, no és la primera vegada que ens passa... però aquí comencem a trucar als llocs i tot ple... tot ple... truquem a 15 hostals i hotels i només trobem habitacions per 90 euros la nit...per sort apareix una oficinista d’informació que ens troba un alberg on dormir (en habitacions-dormitoris separats perquè no tenen habitacions dobles) i respirem alleujats. Ja som a Nova Zelanda un altre coooooooooooooooooooooooooooooop!!!!! Ueeeeeeeeeeeee!! El plan ara serà recòrrer el país de cabo a rabo en furgo! Y eso es todo amigos!
Una abraçada ben forta a cadascú!!
Hola parella, no tinc paraules per diuse tot lo que sento el llegir tot lo que espliqueu.
ResponderEliminarsou fantástics!!!
Tinc moltes ganes de poderos abreçá!!!!!
Molts petooooooooooooons. Roser
Me acabo de terminar la novela que habéis escrito.. XD, y sinceramente estoy impresionado..Es todo un pupurrí de emociones y experiencias lo que vivís, y la verdad, no lo podíais expresar de forma más cristalina..
ResponderEliminarCuando pienso que la aventura está en su punto de inflexión, me seguís sorprendiendo y dejando sin palabras.. Y lo que uno aprende leyéndoos..
Por cierto, las fotos son geniales! Impagables la de Xavi mutilando el atún, la del coco y con las pintas de pirata posando! y de ester en la que toma anotaciones bajo el agua!!
Y como comentarios célebres me he quedado con estos: (por su surrealismo y dureza intrínseca)
-(bàsicament la dutxa està limitada a un got d’aigua al dia més o menys, a no ser que plogui!
-Aribem a la conclusió que és dissabte perquè ahir va ser divendres
-“no et puc ajudar perquè l’assegurança no ens ho cobreix” (paios d´aduanes)
-Chardonnay s’il vous plait
Felicidades por todo chicos!! Os echo de menos!! Un abrazooo graaaandeeee!!!
Hola a tots, que macos que sou i ens agrada molt seguir les vostres aventures, encara que hem patit una mica les travesies amb barco, pero es molt interesant tot el heu fet. Un peto mooooooooolt fort
ResponderEliminar