Cambodja i Tailàndia

Xavi:

We're back. Dia plujós i amb vent,tempesta tropical a Ko Phiphi, poca cosa a fer en un destí de platja i submarinisme… potser és el moment per escriure el blog?

Dimarts 8 de Març:

Doncs pujem al barco (recordem que estàvem a Chau Doc, a Vietnam) i apa, Mekong amunt! Parem a una oficina de frontera on ens fan pagar 2 dolars de més per "agilitzar els tràmits" del visat, és a dir, pagar als polis de turno con el beneplácito de l'empresa que ens porta en barco, i entrem a Cambodja (no huyas). Arribem a Phnom Phen i directes a una guest house barateta. Primera sorpresa: fan servir més els dòlars que els rials, que és la moneda del país. Així que fins i tot quan hem tret diners d'un caixer ens ha donat dolars!!!! Fan servir els rials com si fossin cèntims de dólar. Així, si tu pagues un dinar de 9,3 $ amb un bitllet de 10, et tornen l'equivalent a 0,7 $ però en moneda local… imperialisme… bé, donem una volta per la ciutat, que més aviat és un poble gran i cap a casa. Sorpreses del dia:

1- un xiriguito que venia insectes (d'aquests ja n'havíem vist a Tailandia) però que tenia unes aranyes del tamany d'un puny!! I no de nen precisament… la tendera no ens va deixar fer fotos a les aranyes però si a les serps i els baby pollitos.

2-Monos al parc! Els locals els donen llaunes de refrescos... i els monos se les veuen!! (feia que no veiem monos a una ciutat desde la India!)

3-Aeròbic al passeig al costat del riu… doncs si, hi ha gent que es guanya la vida fent de profe d'aeròbic al carrer. Es posen amb els peaso equips de música al carrer i ale! Com si estiguéssis al gimnàs però a l'aire lliure! N'hi ha per tots els gustos: música house, música tradicional, hip hop… i res, després de la classe li dones un dólar al paio i cap a casa a dutxar-se!

Dimecres 9 de Març:

Avui és dia cultural, toca el museu d'història antiga (principalment sobre l'imperi Jemer) i el palau reial, que ens recorda bastant als palaus de Bangkok. Per la tarda anem a veure l'altra cara de la posta de sol al riu.

Dijous 10 de Març:

Avui poca cosa fem de bo. Passegem i passegem per la ciutat, el mercat (quina pudor que fa el peix!!) i anem a un llac a veure la posta de sol pel costat que toca. El llac està ficat a un barri una mica xungo, està rodejat de chaboles i segurament no fóra el barri que triarieu per viure, però la veitat és que són bastant privilegiats en quan a l'emplaçament. Veiem un cartell oficial que posa data límit a les cases que hi ha per allí. Les volen tirar totes a terra per fer passar una autovia, per pisos guays…sembla que això és típic a tots els llocs del món…ens prenem un batut a un bar on la terrassa era el labavo d'una casa que ja han tirat a terra i disfrutem d'una magnífica posta de sol. Al llac inclús hi veiem un pescador!!

Ester:

Divendres 11 de març: de camí a Siem Riap

Agafem un bus a primera hora (bé, no bnm bé... era a les 10:00h del matí... però ens vam haver de llevar d’hora igualment! Jejeje) i cap als temples d’Angkor! El viatge es va fer una mica llarguet però vam poder veure petits poblets cambodjans en un paisatge súper pla, entre dormida i dormida clar. La ciutat més propera als temples és Siem Riap, una ciutat que viu del i pel turisme. Només arribar a la parada de bus ja ens espera un túk-túk que mou un paperet amb el nom de Xavi! Ostres tu ja ens esperen! Com saben el nostre nom?¿? Pues perquè al comprar el tiquet de bus a l’hotel de Phenom Phen , també ens reserven una habitació a un hotel de la mateixa “família”. Un cop a la Guest House ens diuen que no queden habitacions de les barates però que ens deixaran una que val 10$ per 6$. L’habitació era una passada, perquè era per tres persones i enormee!!!! Tot i que al matí següent... esbrinarem perquè era tant barata...

Dissabte 12 de març: temples d’Angkor I

Sis del matí: aaaaaaajjjjjjaaa aaahhh hhhhaaa aaammmm  aaaajjjjjjahh hhhhhhaaammmm càntics dels monjos que arribàvem amb qualitat de so “bisorraun” a la nostra habitació! Deu ni do si es lleven d’hora aquesta gent! Si és a quien madruga dios le ayuda!! Però et lleves amb una mala llet... jejeje Fem un bon esmorzar per preparar-nos pel primer dia als temples. Decidim anar-hi en bici tot i les recomanacions de la gent de “fa molta calor!!” o “són molts km” res... nosaltres som així de massoques. La veritat és que en bici surt tirat de preu i no estarà malament fer una mica d’exercici.. total que el Xavi m’acaba convencent... (la pela és la pela tu!).
Els temples estaven a uns 8 km del poble, però entre temple i temple després hi ha 3 o 4 km o més així que tirant tirant i vam arribar a 30 km lluny (sort que era pla). Comprem un tiquet de tres dies, així que decidim anar en “creixendo” pel que fa a la espectacularitat dels temples. Tot i així els del primer dia ja ens semblen impressionants: temples i ciutats mig derruïdes del que va ser l’imperi Jemer. En un paraula: al·lucinant. N’hi ha que són molt alts i has de pujar un munt d’escales per arribar a dalt de tot i n’hi ha que estan literalment al mig de la selva, envaïts per grans arbres que han arrelat entre les pedres. Són temples hinduistes i budistes i a l’entrada d’alguns trobes portes amb 4 cares de buda.
Tot i la gent, les nenes que volen vendre postals i polseres, els túk-túks amunt i avall i els autocars amb grans grups de “l’inserso” o de coreans, anant en bici et sents un explorador de temples i tresors al “Indiana Jones” total ! En serio! És súper divertit! Amb tanta emoció se’ns fan les cinc de la tarda i em de fer 30 km cap a casa! Oh dear... quina mandra! Bueno... amb la calma i anar fent... però de cop ens avancen una parella de francesos que van a tota pastilla! I com que no n’hem tingut prou per avui... ens piquem! I au! Ja ens teniu els 4 anant a tota canya i avançant-nos uns als altres! Jajaja molt emocionant, com una classe d’spinning total.  El que és més curiós és que després amb aquesta parella ens hem acabat trobant varis cops i fan exactament el mateix recorregut que nosaltres... ja ho anireu descobrint! (per cert, ells anaven tant ràpid perquè havien quedat per l’skype, nosaltres “just for fun” frikis...)

Diumenge 13 de març: temples d’Angkor II

Amb agulletes i mal al cul, tornem a pujar a la bici i cap als temples. Avui visitem els següents, encara més impressionants:  Ta Prohm, Ta Kev i Preah Khan. De les coses que més ens impressionen són els arbres que han crescut al mig de les pedres. I es que quan van trobar tot el complex de temples tot eren pedres al terra i van haver de “muntar-los” un altre cop, com els legos. Però clar, els arbres es van quedar pel mig. Tornem a trobar els francesos i petem la xerrada (avui estem massa cansats per picar-nos). Ah! I una cambodjana se’ns posa a corre darrere les nostres bicis perquè dinem al seu restaurant... devia estar ben desesperada pobre; al final hi vam dinar i al dia següent també, estava més contenta que un jinjul. Un dia més aventura i d’exploració i a dormir ben plans, que demà ens llevaran a les sis del matí...

Dilluns 14 de març: temples d’Angkor III

Per fi ha arribat el dia de veure els temples més espectaculars: l’Angkor Wat i l’Angkor Thom. Amb la bici ens plantem davant d’uns dels temples més impressionants del món, enorme, imponent. Tardem dos hores a visitar l’Angkor Wat, tranquil·lament i assaborint cada pedra posada allà fa molts segles. Per pujar a dalt de tot s’ha d’anar tapadet i quin fallo! Jo vaig en shorts! (aquesta gent que volen, amb la calor que fa!!!) però ho solucionem ràpid: primer puja el Xavi, després anem a un racó del temple i ens intercanviem els pantalons!
Jajajaja El Xavi amb els meus shorts... bueno sense comentaris... però no hem podia quedar sense pujar a dalt! Si en aquell moment l’hagués vist aquell de Laos de la bici “que no se vaya a caer...” jejejeje. Pel final deixem, per mi, el millor: el Bayon. És un temple que està ple de cares de buda.

Impressionant. Costa de descriure’l! Per tot arreu hi ha cares de 2m cada una! Una dona cambodjana ens posa una polsera “beneïda” per Buda, perquè ens porti molta sort. Veiem la posta de sol des del temple i decidim posar aquests tres dies en les primeres posicions de la llista de coses més espectaculars del viatge. Cansats i adolorits de tanta bici anem dormir d’hora que demà ens espera dia de transport... em de creuar la frontera!

Dimarts 15 de març: cap a Bangkok

Avui és dels dies més cansats del viatge “moxilero”: comprar un pack de transport Siem Riap – Bangkok però que no saps ni quan sortiràs ni quan arribaràs, ni quantes hores hauràs d’esperar. Les fotos són d'Angkor, perquè no acostumem a fer fotos de busos, taxis ni timadors. En fi, agafem un bus que ens ve a buscar a l’hotel (a les 8:00h) i que ens porta fins la frontera amb Tailàndia. Allà és forma un lio de cal deu!
Treuen les motxilles del bus (la teva està entre 50 més) i troba-la abans de que els carretons que et cobren per passar-te-la a l’altre cantó de la frontera te l’agafin. Un cop amb la teva motxilla, cap a la cua de guiris per fer el check out del país. Caos total, sense files organitzades on tothom es cola. Després camina uns metres cap al punt de check in, a fer cua un altre cop, aquí més organitzat perquè ja estem a Tailàndia. Després t’estan esperant uns tailandesos que et posen un gomet vermell a la samarreta amb un número. La cosa sembla molt organitzada però estic segura que al cap del tailandès està pensant ostres hi ha molts més guiris dels que em pensava... ara on els poso...?¿ Ah!
I en aquest moment ens trobem als francesos de la cursa de bicis!! Ja us he dit que ens aniríem trobant... quina gràcia! Després d’esperar una horeta, comencen a venir furgos i ens van carregant a tots, per fi sembla que si que arribarem a Bangkok! (de fet, el Xavi va de mafiós i li diu al de l’agencia de viatges tot serio: “nosaltres anem a la pròxima furgo” i si si tu, a la tercera furgo que arriba el tailandès ens ve a buscar, auuu sembla que el Xavi imposa! Jejeje)  Però la nostra aventura no s’acaba aquí, arribem a les 20:00h a Bangkok i just just es posa a ploure a bots i a barrals!! Ningú volia baixar de la furgo!!! Total, acabem mullats com dos “besugus” i cap a l’estació de tren a comprar billets per anar cap al sud. No tenim sort i per avui no en queden. En comprem per demà. Trobem un hotel prop de l’estació quan ja són casi les 22:00h... com podeu veure.. molt durrrrrrrrrrrrrrrrr

Dimecres 16 de març: Bangkok

Avui dia de relax per Bangkok (com que ja us vam posar fotos en el primer post de Tailàndia, us en posem una altra d'Angkor, que en tenim més de 300). Repetim al barri on hi ha menjar molt bo al carrer, a part de botiguetes i edificis alts i centres comercials. Bangkok és una ciutat bulliciosa però amb encant, ens agrada molt! Mengem sopa de noodles (per variar) per dinar i per sopar. Mmmmmmmm boníssim!! A les 19:00h sortia el tren cap a Chumpon, el port d’on surten els ferrys cap a Ko Tao. El tren és nocturn, amb lliteres prou confortables (no com a la India!!). Llàstima de l’aire condicionat que està a tope i hem de dormir amb polar! Arribem “nada menos” que a els 5:00 de la matinada!! Tots els guiris sortim del tren mig adormits i au! Ja ens tornen a col·locar un altre gomet!! (per saber a quin ferry hem d’anar). Mentre esmorzem unes galetes coneixem una parella d’argentins que estan de lluna de mel molt simpàtics. Tot animats perquè anem cap a les platgetes, poc ens pensem el que ens espera... Xavi:

Dijous 17 de Març:

Total que després d'una nit a la nevera arribem al port de Chumphon per pillar un barco cap a Koh Tao, una illa famosa pels seus cursos de submarinisme tirats de preu. El dia no acompanya gaire i desde la platja a terra ferma sembla que hi hagi mar de fons… never mind, pujem al barco i seiem a uns dels pocs espais que queden. Engeguen motors i part de la tripulació comença a repartir bosses de plàstic… never mind, ja hem vist que en general els locals es marejen a tot arreu per aquestes terres (recordeu a Muang Sing?). La cosa comença a bellugar-se, estem botant més del que desitjaríem però anem bé. Hi ha gent que riu i xiscla quan fem un salt… never mind. Li dic a l'Ester "mira, aquell ja està treient el primer cafè, sort que només hem esmorzat galetes"… la cosa es comença a posar xunga. (nota: no estic segur si les fotos d'aquí a baix correspon o no correspon a aquest dia... segurament no perquè se'ns veu molt somrients...). Total, que ja no només són els bots up and down sino que tambés anem fent bots de costat… ja no se senten xiscles ni riures  i de tant en quant ens ve un olor a àcid clorhídric combinat amb café i galetes que no és gaire agradable… tanquem els ulls i ens agafem de la mà. Més d'un en el barco comença a témer per la seva vida, però les ones només són de 2 o 3 metres i el barco està fet per suportar ones de 5 metres… total que al final és el nostre torn i l'Ester es posa a vomitar. Jo penso, millor ni la miris ni la toquis perquè se t'encomanarà… però no ho puc evitar i m'inclino per aguantar-li elcap… i nice… very nice… l'olor d'àcid clorhídric em sacseja i vinga correm-hi tots  "on està la meva bossa??!!?" així que ja ens veieu en mig de la tempesta, i just havent dipositat els dos les galetes de l'esmorzar a una bossa de plàstic, rient-nos a carcajada suelta per la sincronització que tenim!!!
És que estem fets un per l'altre! Total, que finalment després d'una hora i mitja de parc d'atraccions (jo sempre que vaig a port aventura acabo fet una sopa) arribem a port… però jo no me'n puc estar i just abans d'arribar a terra torno a necessitar una altra bossa!! Si ho fem, fem-ho bé!! Per rebre'ns, a part dels típics taxistes i venedors dels hotels ens rep un bon aiguat que ens acaba de deixar patidifusos i completament fora de combat… després d'uns minuts de recuperació pillem un taxi, trobem una guest house barateta i després d'asentar el estómago amb una sopa d'arròs, anem a l'habitació i ens quedem sobats. Estem KO per la resta del dia.

Divendres 18 de Març:

Avui és el meu aniversari!! 25 tacos! Ja hauria de començar a ser hora de saber què vull ser de gran…però en lloc d'això avui ens dedicarem a passejar per la platja i explorar una mica els voltants del lloc on estem, que està al sud de la illa a uns 30 min del port i el poble principal de la illa. Trobem un minigolf, moltes escoles de submarinisme, uns quants bars i restaurants… lo típic d'un lloc de platja per guiris! No fa gaire bon dia i estem una mica perjudicaos del dia d'ahir… però és igual, és el meu aniversari, estic amb l'Ester i estem a les platjes de Tailàndia en un viatge del copon!Ho celebrem amb un mojito a un bar just davant de la platja i a sobar!

Dissabte 19 de Març:

Ja ens comencem a recuperar, ens veiem amb forces de llogar una piragua i tot!! Ens han dit que a la cala del costat hi ha taurons vegetarians així que ens hi acostem. Al club de submarinisme del costat de casa ens han dit que si fas crec crec amb una ampolla d'aigua buida, el soroll atrau els taurons, així que ja ens veus posant la mà a l'aigua i fent crec crec amb l'ampolla… i tu vas pensant, mixet mixet, vine cap aquí… i et vas imaginant els taurons de "la playa" o "tiburón" que s'acosten cap a tu per acariciar-te la mà… si claro!!! Que te crees tu eso!!! Ens agafa un jinye del copón i ale, rema cap a la platja abans qe s'acostin!! Un cop a terra, de passeig per la sorra ens trobem uns argetins companys de viatge en el ferry-atracció-barco-pirata i ens posem a xerrar amb ells…fins que es posa a ploure… si amics meus; sembla que venen uns quants dies de platja passada per aigua! Total, que entre Maradona i el corralito se'ns passen les hores i toca tornar cap a casa rema que remaràs en un interval de no-pluja! Quedem amb els per l'endemà per fer una excursió amb piragua i tornem a la nostra cala.

Diumenge 20 de Març:

Això sembla un cap de setmana a la costa brava… tornem a llogar una piragua i torna a remar cap a la cala dels taurons i dels argentinos (per cert, ens diuen que ells només tenen 15 dies de vacances en tot l'any…). Els recollim i seguim camí (mar) dos cales més enllà. Va bé això de fer una mica d'esport de tant en tant!! El paisatge està prou bé, l'aigua és força clara i quan hi ha sorra al fons agafa un color blau turquesa que és molt maco,similar a la costa brava (i va en serio). La diferència està en que hi ha menys edificis i que hi ha palmeres que li donen un caire tropical. Tornem que casi està fosc i fem una dutxa per recuperar-nos (freda perquè per 9€ la nit no tenim aigua calenta!).

Dilluns 21 de Març:

Avui toca cole!!! Comencem el curs de submarinisme per saber què fer en cas d'acabar com els de Waterworld. Primer una mica de teoria: ens enxufen a la tele i ens posen un video-profe d'unes 3 horetes. Després fem els exercicis que són preguntes sobre el video i llestos, primer dia de curs enllestit! Ara bé, no us imaginéssiu pas una classe tipus autònoma o institut… la nostra classe és el rebedor de l'escola de submarinisme, a peu de platja, veient el mar, les gavines… potser en unentorn així m'haguéssin entrat millor les integrals?? De totes les maneres noto que fa dies que no foto brot perquè em costa concentrar-me… la falta de costum.

Dimarts 22 de Març:

8:30- a coleeeeee!! Comencem repassant les preguntes del dia anterior amb la profe i veiem un parell de capítols més de video-profe. La veritat és que és un bon mètode educatiu perquè repeteixes el temari tres cops (el vídeo, les preguntes sol, i les respostes amb la profe). Així, les coses importants com que si estàs a 100m de profunditat has de pujar a tota velocitat perquè no t'afecti la presió, se't queden ben gravades. A la tarda toca la primera immersió en piscina. Ens posem l'equip i ale, a respirar sota l'aigua!!! Mola molt!! Fem exercicis com treure'ns les ulleres (jo en porto de graduades), treure'ns i posar-nos el regulador (per on es respira), treure'ns l'armilla… la veritat és que no saps mai quan ho faràs servir, fins que ho necessites! Who knows. El mateix pensava de mètodes numèrics i a Grifols vaig fer servir Newton!

Dimecres 23 de Març:

7:15- a coleeeeeeeeeee!!! Si, avui ens hem llevat una mica més d'hora que de costum. Ara va de debó. Fica't en el neoprè, posa't l'armilla amb la bombona d'aire penjant, ulleres, peus de pato… i salta!!! Anem en un barco amb uns altres 25 aprenents de bruixot i els seus corresponents mestres i anem saltant per la borda un darrera l'altre. A los tiburones!!! L'Ester i jo tenim molta sort perquè tenim una profe per nosaltres 2 sols, així que aprofitem bastant. I res, un cop a l'aigua tira avall. I vas veient que l'agulla del profundímetre es va movent… 2 metres, 5, 9, 12… arribem al fons i voilà! Peixets de totes formes i colors, anèmones, coralls, submarinistes… la fauna és d'allò més variada! Ens agrada molt, vas com volant a 1 o 2 metres del fons… quins nervis!! Estem una mica tensos perquè es fa ben extrany això de respirar pel regulador, tenir 12 metres d'aigua per sobre i no tocar de peus a terra (a això últim ja hi estem una mica més acostumats). Repetim els exercicis de la piscina i ja toca pujar, que se'ns acaba l'aire!! El temps a baix es passa super ràpid, poter és que el pes de l'aigua aixafa l'espai-temps fent-lo més petit?? Potser és això el que fa que quan sortim a superficie em mig maregi…
us havia dit que vaig acabar fet una sopa després del salt al buit al maig de 2010? Suposo que allò també deuria ser degut a la deformació espai-temps. Doncs total, que quan pujem al barco m'he de tirar a les galetes, els sucs, la pinya… i estirar-me a terra, of course. Per la tarda torna a tocar teoria. Repassar les preguntes dels exercicis del dia anterior i exàmen!!! Quins nervis! Fa més d'un any que no faig un exàmen! Aquí es nota qui és la empo de la parella: Ester 98% i Xavi 94%! Tinc una fama que no me la mereixo.

Dijous 24 de Març:

7:15-a coleeeeeeeeeee!!! Avui tornem a la mar. Un poc menys salá que el MareNostrum, i amb menys silici, per descomptat. Ho disfrutem molt més que el dia anterior, ja equalitzem sense pensar-hi, tenim la respiració controlada i estem molt més relaxats. Una de les coses que més em va agradar va ser veure un banc de barracudes, que són aquells peixos allargats típics de foto de National Geographic. Quasi diria que nedàvem enmig del banc!!! Total que cap al migdia acabem llicenciats de submarinisme per la meitat de preu que a casa. No está mal. Per la tarda seguim amb el pijerio: anem al minigolf. És bastant divertit i ens piquem una miqueta; però com que l'Ester no acaba de controlar per on s'agafa el pal (veure foto) aconsegueixo guanyar-la per dos puntets i reestablir la reputació dels machitos. :) Per cert! Avui ens hem trobat amb en Bruno, que és el fill d'uns amics dels pares de l'Ester que ha estat estudiant anglès a Austràlia i va de camí cap a casa (amb parada tècnica a Tailàndia). Hem sopat amb ell, intercambiat música per jocs d'ordinador i li hem ensanyat les quatre coses imprescindibles del barri: d'on gorronejar internet, on menjar bé i barat, i on comprar aigua i sabó. :)

  Esterspeaking:

Divendres 25 de març: últim dia a Ko Tao

Bé, avui es suposava que havíem de passar el dia al festival més important de la illa, com si fos una festa major: amb concerts, alliberació de tortugues al mar... però quan ens llevem plouuu!!! Total, que ens perdem això de les tortugues, no hi ha ningú pels carrers i decidim que segurament els concerts de nit seran passats per aigua... així que decidim comprar el billet de barco+bus+ barco cap a Ko Phi Phi, en busca de millor temps... Ens despedim del Bruno i anem cap al port a les 21:00h. El plan de dormir al barco... és que s’ha de veure per creure-ho: tot de matalassos al terra, ronyosos,bruts, la gent per tot arreu (unes 140 persones.. tot i que el màxim eren 120...) i a nosaltres, of course, ens toquen els millors llocs: con vistas al motor. Ajjaaaaa! Perfecte! Tenim el motor a un metre, així que us podeu imaginar el soroll durant tota la nit... El Xavi estirat ocupant el llit de la del costat amb les cames, jo encongida perquè no hi havia més espai, tota la olor a humanitat, jo controlant “la sortida d’emergència”... erem una patera però de legals amb les vises ben carregades... flipant! I a la nit, clar, allà al terra rodolant amb les ones... i pensant... plis plis que no em maregi.. uff uufff súper confortable per dormir. Els del costat portaven tot de birres, potser és la única manera de sobreviure... per sort, ens acabem adormint com podem... Que no quedi per aventures!!

Dissabte 26 de març: Ko Phi Phi

A les 6:00 del matí arribem al port i per fer més fàcils les coses... plou. Aconsegueixo trobar la meva maleta entre totes les altres al terra, xopa i a seguir els que criden el nom de la nostra agència. Som un munt de gent, i ens van carregant amb túk-túks i furgonetes cap a l’agencia. Ens posen el gomet de turno conforme anem a Ko phi phi (allà la gent anava a diferents llocs). Per fi, ens passa un bus a recollir i ens porta a Krabi (anàvem tant justos de lloc que jo vaig haver d’anar de copilot!). A Krabi agafem el ferry cap a phi phi, per sort no hi ha gaires ones i hi arribem sense complicacions. Un cop allà agafem un taxi barca que ens porta a una llarga platja amb varis resorts i nosaltres ens quedem al de dalt d’un turó. L’aigua és súper turquesa, la illa fa unes formes impressionants, súper verda i des del nostre restaurant tenim unes vistes súper xules a la illa Ko Phi Phi Leh, una illa deshabitada amb una platja paradisíaca, on van gravar la peli de “La Playa” del Leonardo Di Caprio. Estem bastant perjudicats del viatget i fa una mica de mal temps, així que ens quedem al bungalow. Tenim moltes ganes d’anar a explorar la illa, però potser millor demà!!!

Diumenge 27 de març: Ko Phi Phi

Sembla que el temps ha millorat i decidim agafar una piragua per anar a la illa Ko Phi Phil Leh, a la platja “La Playa”. És una pallissa del mil!! (no se com el Xavi m’engatussa cada cop!). Remem durant 1 hora i mitja fins que per fi arribem a la platja... i és el paradís!!! Rodejada de penya-segats rocosos i formant una petita badia ens trobem amb una platja d’aigua turquesa, sorra blanca i selva; realment de peli. Hi ha alguns barquitos amb grups de guiris per allà, però el paisatge és tant maco que és igual la quantitat de gent que t’envolta. Aparquem la piragua, i ens fem un gran “xapusson!”. Després dinem de picnic a l’ombra dels penya-segats i fem la mig diada, ufffffffff jo ja anava pensant en el pal de la remada de tornada. Tranquil·lament al cap d’unes hores decidim que es hora de marxar. Ens adonem que ens hem fet una cremada del mil a les cames... la crema de sol factor 40 que vam comprar a la India... no ha passat el control de qualitat diria! Just abans de pujar a la piragua... va i ens tornem a trobar els nostres amics francesos que vam conèixer a Angkor, quina gràcia. I com que veiem que anar-nos trobant de casualitat és tonteria, decidim quedar per Kuala Lumpur directament sota les torres petrones... a veure si ens trobem!
Ja us explicarem! Pugem a la piragua i comença l’aventura... nosaltres com sempre tant feliços de la vida anem remant, decidim acabar de donar tota la volta a la illa, i just quan ja engaltem la direcció cap a la nostra platja... oh my god!!! Nuvarrones del mil de cop i volta!!!! Quin cague... però estem en plan indiana Jones i diem tirem tirem... total que al cap de tres minuts es posa a ploure gotarrones del mil, una ventisca que casi no ens deixava remar, ones, i una boira que no veiem ni la illa de la que veníem ni a la que havíem d’anar. Us podeu imaginar la por monumental que em va agafar!!! El Xavi anar dient: tu rema Ester rema! I jo: però cap a on?¿¿? I el Xavi: espera que trec la brúixola!! (pijes, sapigueu que vam fer servir la brúixola- moscatell d’aquella caixa que ens veu regalar a la festa de despedida, com em vaig enrecordar de vosaltres!!!! Jejejeej poc m’ho pensava jo que ho faríem servir!!! Jajajaja) de fet, sort que al curs de submarinisme vam fer un repàs a l’assignatura de orientació amb brúixola..., bueno, jo no ho veia gens clar... i cada cop plovia més... i per sort salvació!!! Passa uns dels barcos ple de guiris a prop i comencem a fer senyals amb els rems!! Estem aquiii!!! Jajaja ara ric però en aquell moment.. quin cangueli. Total, vam pujar al barco, vam lligar la piragua i cap a casa! Quin dia! A la nit, entre el mal de braços, el mal de les cremades... estàvem fets un mapa. Si es que, com diria l’Araceli, que poco fundamento!!! I com diria ma mare: Ester, no se com se t’acudeixen aquestes bogeriees!

Dilluns 28 de març: Ko Phi Phi

Ohh!!! Ens fa mal tot avui!!! I només llevar-nos sentim que plou i que fa molt de ventt!!! Com una turmenta tropical, que fa anar a les pobres palmeres amunt i avall. És tant el temporal, que no ens atrevim ni a sortir del bungalow (jo pensant que s’ha de fer en cas de que sortís volant el bungalow... com diu el Xavi: tu has vist masses pel·lícules! Jejeje però és que la tele és molt dolenta! Mira els de Twister!!!) Bueno, ens quedem tot el dia per “casa” o al restaurant veient com plou. Només sortim per anar al restaurant del costat que passaven la peli de “Waterworld”.  Bona! I aprofitem per fer el blog. Ja ho veieu, Ko Phi Phi si, però poco.

Dimarts 29 de març: Pukhet

Oh noooo!!! Em d’agafar un barco cap a Pukhet (2 horetes) i encara fa vent, ones i mal temps... a mi només em venia el record del barco a Ko Tao (i la vomitera)... per sort, som gent amb experiència i aquest cop, tot i el meneito, no ens maregem!! Ueeeeeeeeeee És més!! Després de l’aventura de la piragua jo estava tant tranquil·la, no com una pobre sueca que estava plorant al meu costat i d’altres portàvem el xaleco salvavides i tot!! La gent vomitant per tot arreu... nicee very niceeee... jo anava mirant cap al front, vista a l’horitzó i anar pensant en coses maques... Ara estem a un bar amb wifi de Pukhet, esperant per anar a l’aeroport i només espero que no hi hagi turbulències amb l’avió... el que em faltaria!!!

Una abraçada molt forta! Us trobem a faltar, fins la pròximaaaa!!! Per cert, us enganxem la ruta que hem fet pel sud-est asiàtic, ja que com que agafem un avió, per nosaltres es com que comencem una nova etapa del viatge. Si em de triar el que més ens ha agradat, en trets generals, és Tailàndia (tot: el nord, Bangkok i les platges) i els poblets del nord de Laos, perquè és del més autèntic que hem vist. En quan a monument: els temples d’Angkor, impressionant. A més, segons la nostra comptabilitat, ens ha costat tot súper barato: una mitja de 24 euros diaris (amb el curs de submarinisme i tot) per persona. Així que la bossa encara sona i això encara no s’ha acabat!!! Us deixem amb els exemplars que vam veure durant les immrsions a Koh Tao. Fins la propera!

Vietnam

Intro, by Xavi:

Estimats i estimades… quin apalanque que portem!!! Però hem aconseguit sobreposar-nos i aquí estem de nou, omplint el ciber espai amb uns bites  perquè ens recordeu...Abans de començar en matèria m'agradaria contestar a la Cris, que en un dels seus comentaris ens preguntava com ens organitzàvem per fer la ruta… bé, inicialment el plan era anar a Australia, però l'Ester va comentar que la India venia de camí… així que hi vam parar uns dies!! Després vam pensar que ja està bé això de fer escales, així que cap a Tailàndia! A una de les excursions que vam fer a Chiang Mai un noi ens va comentar que anava cap a Laos i Vietnam (nosaltres no ho teniem en el plan), i com que seguim una política de retrassar la compra de bitllets d'avió fins que no ho tenim molt clar, vam decidir girar cap aquí… ja que estem tant a prop… ara estem a Cambodja (que deixarem pel següent post) i tenim previst anar a l sud de Tailàndia a fer submarinisme, després a Kuala Lumpur, Singapur i un parell de mesos a Indonesia…
més enllà no tenim res 100% segur… suposem que baixarem (o pujarem) cap a Austràlia i Nova Zelanda, però no tenim bitllets… així que com a conclusió seria que tenim un pla de ruta però que no el seguim a rajatabla!!! Així que un cop aclarit aquest punt, nem cap a Vietnam!! Ai no! Que  he de respondre lo dels ous!! Doncs després de 4 dies amb els ous dels ous amunt i avall (el meu, que estava trencat, s'havia deshidratat i tenia menys de la meitat de volum), resulta que vam obrir els ous i estaven grocs!!! Ni vermells ni negres! Estaven tal qual estaria un ou obert just bullit!! Quina desilusió que ens va agafar!! Així que vam decidir que groc també era bona sort. I ara tornem a Vietnam.

Ester Speaking:

Dilluns 14 de febrer: Bien Dien Phu

Avui ens llevem a les 4 de la matinada per agafar el bus que ens portarà cap a Vietnam. Així que ja ens teniu, tot a les fosques, carregats amb les motxilles, agafant una petita barca per creuar el riu que passa per Muang Khua i a l’altre cantó ens esperava el bus. Tot ple de vietnamites, un italià, un madrileny i dos catalans (nosaltres)! (of course va sortir el tema del futbol, l’italià adorava al Murinyo, el madrileny que si donant excuses... no hi ha com tenir el millor equip del món! Ens van acabar donant la raó!!). Tot i els sotracs, vam aconseguir dormir fins que va sortir el sol. I quan ens vam despertar, vaya tela per les carretes que passem! Sense asfaltar, amb corbes, la vall a baix.. una mica de yuyu però els conductors ja saben el que fan. I ens va fer un ruixat del mil, feia mesosss que no vèiem ploure! El bus ens porta fins la frontera de Laos, fem el check out (vol dir un segell al passaport) tornem a pujar al bus fins a 500 metres on hi ha l’entrada a Vietnam, nou segell i omplir papers i fins i tot ens posen un termòmetre a l’orella per assegurar-se de que no estem malalts i no entrem al país microorganismes indesitjats!
Passem per un munt de camps d’arròs ben verds i per fi arribem a Bien Dien Phu, un petit poble del nord per fer escala. El madrileny ens lia i no sabem com acabem baixant abans del que toca del bus, només nosaltres tres i ens trobem al mig del poble sense hotels ni guests houses i ningú parla anglès... un desastre! Amb el diccionari de la guia lonely planet intentant fer-nos entendre, carregant les motxilles... ens vam cagar en tot (en el madrileny també!)jejeje Total que vam haver de caminar fins a on era la parada de bus real, i on hi havia tots els hostals. El primer que ens impacta són els cartells amb propaganda comunista. N’hi ha per tot arreu, tot i que al caps d’uns dies a Vietnam vam poder constatar que el país és casi totalment capitalista... i que tots els joves tenen iphones! (reals, ehhh es demanen crèdits i tot!) Decidim finalment que anirem directes a Hanoi, amb un bus nit que surt a les 18:00h i arriba a les 06:00 del mati. Vaya viatget! Uns seients on pots estar estirat però fets per a la mitja d’alçada dels vietnamites (són ben baixets!) i el pitjor tota l’estona amb la música “china” (molt agudaaaaaaaaaa) a tope! Tota la nit!!! EN fi, no vaig poder dormir gens ni mica! S’ha de dir que vaig tenir mala sort, tenia l’altaveu just a sobre del meu cap, al contrari que el Xavi, que estava al pis de baix i va poder dormir força bé.

Dimarts 15: Hanoi

Vietnam és el país de les motos, de les còpies i dels barrets de palla en forma de con. Els carrers estan plens d’scooters tocant el clàxon i passant per aquí i per allà, i carregant tot tipus de coses, des de persones a animals o menjar. Per altra banda, no et faltaran ulleres de sol de totes les marques possibles, totes les lonely planets i llibres actuals fotocopiats a saco! Samarretes de marca, sabates, tot!! Vam arribar a Hanoi a els 6:00 del matí, encara mig fosc i adormits... cosa que encara fa més difícil la arribada a una nova ciutat i país. Per sort, ja portem experiència acumulada i fàcilment trobem el bus públic que arriba fins al centre. El que ven els billets al bus ens ajuda a baixar a la parada que toca, i au! A buscar un hotel decent i barato.
No estem tant “perjus” com podríem estar, així que decidim gastar les energies caminant tot el dia pel centre, que consisteix en un llac, temples, i tot de carrerets estrets ple de botigues de tot el que et puguis imaginar. Hi ha paradetes de menjar al carrer, però ens topem amb un problema... fa molt de fred i va caient un plugim a partir del vespre. Així que mengem als restaurants que ens han recomanat, però problemaaaaaaa aquí no existeix el registre de marca així que pots tenir mil de restaurants que es diuen de la mateixa manera. Igual passa amb les agencies que organitzen excursions... quina poca imaginació! Totes es diuen igual! El Sinh Café havia de ser molt bo perquè ni havia per tooooooooooooooooooot arreu! Jajajaj Total, que si vols buscar un restaurant en concret t’has de fixar molt que estàs a l’adreça correcta.

Dimecres 16: Hanoi

Pel matí visitem la tomba de Ho Chi Min. Aquest revolucionari comunista que va acabar sent el president quan van marxar els francesos i que va lluitar contra Vietnam del sud, aquí és tota una institució. Tenen el seu cos embalsamat i obert al públic a primera hora del matí. Hi ha tota la guàrdia vietnamita custodiant-lo i a dins no pots dir ni mu. Vam visitar també la casa on vivia, els cotxes antics que portava, el seu museu... tot va molt en relació amb la guerra de Vietnam i veus que per ells tot és encara molt recent i tenen el sentiment de que van guanyar als americans a flor de pell. Hi ha moltes exposicions i museus sobre la guerra per tot Vietnam. Fins i tot camps de concentració on pots fer servir armes i escopetes i que nosaltres no vam anar perquè ho vam trobar força desagradable.
Després de dinar anem al Temple de la Literatura, la primera universitat fundada a Vietnam pels confucios. I van descobrir els instruments típics i antics, molt diferents als nostres; el Xavi va provar de tocar-los... li falta una mica de pràctica... jejeje  Per acabar el dia fem una visita ràpida al Museu Nacional, estem esgotats! Aquí passejar pel carrer és ben animat, et pots trobar des de classes d’aeròbic improvisades amb amplis i minicadena, un partit de badminton entre avis a bell mig de la vorera i joves fent salts amb monopatí! Es nota molt la diferencia entre generacions: gent gran que venen del camp i joves que van al centre comercial i juguen amb l’iphone. Tot i que hi ha coses que no tenen permeses pel govern... com tenir facebook. És tot ben curiós. Preguntant als locals ens hem assabentat de que aquesta gent treballa pels descosits (no como otros) i no tenen vacances! (només alguns dies per any nou). Encara tenim una mica de forces per entrar a una petita catedral tipu NotreDame abans d’anar a sopar. Quantes coses! Ens mereixem un bon buffet lliure de pasta i pizzes... jejeje

Dijous 17: Halong Bay

Avui tenim una excursió de dos dies a Halong Bay, una baïa amb tot de muntanyetes que sobresurten del mar. Però ens trobem amb un petit entrebanc quan arribem allà... just la nit anterior hi ha hagut un accident amb un barco que s’ha enfonsat. Així que ens cancel·len l’excursió i no podem passar la nit allà. Tot i això, es possible fer una petita volta amb barca. El paisatge és realment impressionant. Muntanyetes, roques foradades, un poble de pescadors flotant, una passadaaaaaa!! Entrem també a una gruta amb estalactites i estalagmites que formen columnes. Ens quedem bocabadats, fem un munt de fotos  i ja hem de tornar... quina llàstima... però millor això que enfonsar-se! A la pròxima ho farem en helicòpter.

Divendres 18: Hanoi.

Avui havíem de passar el dia a la baïa, així que el canvi de plans ens fa pillar desprevinguts. Total que vam decidir anar a “matar burros” a un centre comercial. Vam passejar també per un parc (una mica depriment, perquè feia molt de fred i el paisatge era totalment d’hivern). Passem la tarda en un bar molt acollidor connectats a internet com si es tractes d’un dia casolà. Per la nit agafem un tren nocturn que ens porta a la següent ciutat: Hue. (Un tren no tant còmode com el de Tailàndia, però vam dormir prou bé!). Decidim anar en direcció sud directament, ja que portem un mes de muntanyes i tenim més aviat ganes de platja. A més, hem escoltat que al nord fa molt de fred... així que decidit!

Dissabte i diumenge 19 i 20: Hue

Hue era l’antiga capital i ho va ser fins la segona guerra mundial. Hi ha una petita ciutat emmurallada amb el palau imperial a dins. Després de que un motorista insistent ens perseguís des de l’estació fins a la ciutat endins, ens va acabar convencent d’anar al seu hotel. Per la tarda vam fer una petita volta per dins de les muralles, on hi ha també cases familiars i botiguetes però se’ns va posar a ploure i vam tornar cap a l’hotel. Vam comprar menjar per emportar i vam sopar a sobre el llit (pinxitos varios: gambetes fregides, verdures, arròs..., molt exòtic!). El dia següent al mati visitem el recinte imperial. És molt maco, però els americans ho van destruir bastant amb els bombardejos aeris. És una llàstima. L’arquitectura és bastant xina, amb dragons i teulades de colors.  Torna a plovisquejar i se’ns treuen totes les ganes de fer el turista (que tens ganes de fer quan plou? Ficar-te en un bar i petar la xerrada mentre beus un cafetó, Doncs això es el que vam fer, però amb un batut de fruites jejeje.) Vam jugar al Backgammon (ens piquem un munt jo i el Xavi... ja sabeu que no li agrada perdre... i a mi tampoc! És l’únic moment que ens discutim: però perquè em mates la fitxa? Buaa.. això ha sigut per pura sort... jejejeje). Abans d’anar cap a l’hotel entrem en una catedral on els vietnamites catòlics resen a la vietnamita. Ben curiós!

Dilluns 21: Hoi An

Uns km més al sud hi ha Hoi An, un poblet molt a prop de la platja mooolt turístic però monu. Hi arribem en bus cap al mig dia. Hi ha tants turistes que ens adonem de que tot és caríssim. Però a mi m’agrada molt perquè hi ha un munt de botiguetesssssss! De roba, de sabates, de records... ( al contrari que el Xavi clar) s’ha de dir que només miro ehh! No compro res! M’estic tornant estalviadora tant procurar pel pressupost!. Al centre hi ha un casc antic amb temples, un pont japonès, cases antigues, l’ajuntament antic, un mercat amb paradetes de menjar, un recinte que toquen música tradicional i ballen... comprem un tiquet que inclou totes les visites.
El Xavi para a totes les paradetes de menjar (això si veus! Comprar menjar raro només per provar si que li agrada! jejeje) Un poblet ideal per passejar i passar uns dies tranquils.

Dimarts 22: Hoi An i ruines de My Son

Pel mati fem una excursió a unes ruïnes de l’antic Imperi Cham amb un guia que ens explica quatre coses sobre els temples. S’ha de dir: ojo amb els guies! Perquè n’hi ha cada uno suelto... o t’expliquen el que ja surt als cartells del costat dels temples, o t’expliquen 4 parides per fer-se els graciosos.. o el més bo de tot.. es dediquen a dir-te quin són els millors llocs per fer les fotos! A casa meva els guies expliquen coses de historia, reis, anys, batalles... aquí no! (al menys els guies pagats per pressupostos baixos).
Conclusió: a la pròxima res de guia. Les ruïnes ens agraden força, sobretot pel paisatge que els envolten perquè estan al mig de la selva i tot és molt verd. Després de dinar lloguem uns bicis i anem cap a la platja. Ens trobem amb una platja preciosa (molt més maca que a la que acabem anant després), llarga, amb palmeres i sorra molt blanca. Aquí ja fa més bo que al nord, però tampoc tant com per banyar-te. Fem un passeig sucant els peus a l’aigua, collint petxines i esquivant alguna medusa morta a la sorra! També has d’esquivar els venedors de restaurants que et venen a perseguir i . Ens estirem, ens adormim i tornem xino xano cap a Hoi An. Ens perdem amb la bici pels carreronets del poblet fins que es fa fosc.

Dimecres 23 i dijous 24: Hoi An

Avui havíem d’agafar un bus cap al poblet de platja però error.. ho fem a últim moment i ens quedem sense lloc. Hem d’esperar a demà. Com que el poblet ja no dona gaire més de si, decidim fer dia de connexió, parlar amb papis i... bé bàsicament pul·lular per l’espai cibernètic. Una cosa de bo si que vam fer: baixar-nos el joc del risc. Vaia tela! Quina visiadaaaa! Si ja ens piquem quan juguem al backgammon, amb el risc ni te digo! El Xavi va a per mi abans que a per la màquina! Quin ultratgi! Quina traïció! Jejejejeje  i els que heu jugat amb ell a aquest joc sabeu de que va la cosa... una tensió!! Jejeje jo m’ho passo bé! Sobretot perquè le guanyat més d’un cop! (s’ha de dir que quan perdo jo faig morros una bona estona...) jejejeje kina parella! El dijous tornem a llogar una bici i tornem a la platja que ens va agradar tant. Passegem i disfrutem del mar. Ja en teníem ganes (des de Goa que no el vèiem!). A mitja tarda agafem el bus nocturn (serà una pesadilla..) per sort aquest cop la música està off i tot i no tenir gaire espai hi ha alguna oportunitat de son... creuem els dits!!!

Xavi:

Divendres 25 de Febrer:

Abans de començar, us aviso que no tenim fotos ni del 25 ni del 26 ni del 27. Les fotos corresponen a My Son... es lo que tiene la perreria...Total, que després de unes quantes hores d'autobús nocturn (jo em vaig despertar a les 3 de la matinada i no em vaig tornar a dormir) arribem a Nah Trang, i allí cambiem a un bus diurn. Arribem a Mui Ne cap a l'hora de dinar, petats però contents d'haver superat el llarg dia de transport. Mui Ne és la capital del windsurf i kitesurf a Vietnam, que dius, olé! Hem triumfat! Però això també té una desventatja: el vent engega a les 10 i no para fins a l'hora d'anar dormir. I no una brisa suau no, unes ràfagues que a Barcelona engerarien el pla "vent cat"!!. I això cada dia!!! La platja és més aviat estreta, però és  igual perquè al cap de 1 hora destar estirat ja tens ganes d'entrar al xiringuito per posar-te a recer del vent! Anyway, arribem, dinem i com que estem petadissims  ens estirem una estona per fer una migdiada… i ens despertem a les 11 de la nit!!! Així que res, ens posem el pijama i castigats sense sopar!!!

Dissabte 26 de Febrer:

Ens llevem completament recuperats. Suposo que és el que té dormir 14 hores!!! Estem recuperats però mandrosos alhora. No fem res de bo en tot el dia: passejem una estona per la platja, consultem els preus d'un lloc per fer windsurf… i resistim el vent, que bufa, bufa i bufa…. Així que cap a l'habitació a jugar al risk, que ens hem descarregat el joc de la interné i estem una mica viciats. La veritat s'ha de dir que l'Ester ho ha pillat ràpid… i m'ha guanyat dos o tres cops!!! Serà possible!!!! Això si; quan perd es posa com una mona!!

Diumenge 27 de Febrer:

Per celebrar que avui es diumenge lloguem una taula de windsurf. Molts us preguntareu si en sé… la resposta és que no! EN vaig fer un parell de cops amb mun pare a Sant Feliu i de fet l'últim cop em vaig carregar la seva taula… però res, que com que no fa gaire vent m'hi llenço, que segur que me'n surto… al principi ni m'aguantava dret a la taula, però després de 5 o 7 cops de caure i tornar-me a aixecar vaig aconseguir surfejar unes bones distàncies… però cau i torna a aixecar-te… al cap de mitja hora ja estava petat (penseu que la meva activitat esportiva durant aquest viatge es redueix a passejar pels llocs que visitem…). Però res, erre que erre, amunt, avall, aixeca vela… i mentrestant que el vent puja i puja… total que un dels cops, amb ratxes de vent que venien de totes direccions, mig deshidratat, hipoglucèmic i a punt d'insolació, casi no puc aixecar la vela… i encara estava a 200 m de la platja… (per cert anava sense ulleres perquè les vaig perdre al mar just unes caigudes avans, per sort eren les de recanvi)… total que després de 4 o 5 intents ho aconsegueixo i arribo a la platja…. That's it. Far too much. Millor que ho deixi per avui que sino enacara prendré mal…total que rebentat torno la taula de windsurf i anem a dinar… per la tarda ja tenia agulletes!!!

Dilluns 28 de Febrer:

Decidim que ja hem tingut prou vent i agafem un bus (diurn) cap a Ho Chi Min City, la  ciutat més gran del país.I em direu, Ho Chi Min city? No em sona de res… bé, potser si us dic Saigón us sona? Com a mínim a alguna peli de ela guerra de Vietnam… Doncs si, resulta que el president del Vietnam del Nord va decidir posar-li el seu propi nom (el paio es deia Ho Chi Min) quan la va conquerir el 1975. Us imagineu que Barcelona es digués Francisco Franco city?? Arribem de nit a l a ciutat, però ja ens adonem que és bastant diferent de Hanoi. Moltes llumetes, edificis alts, bona temperatura… ens recorda una mica a Bangkok. Trobem un hostal per 8 euros i a sobar-la!

Dimarts 29 de Febrer ;)

Avui el plan és doble: pel matí feina, és a dir, visitar el palau presidencial des d'on es va dirigir la guerra el govern de Vietnam del Sud, i per la tarda centre comercial… el palau ens va gradar força, no us imaginéssiu pas un palau a lo versailles o algo així… més aviat seria la moncloa, o 8 down street. .. Es podia visitar tot tal qual va quedar quan les tropes de Vietnam del Nord van entrar a la ciutat un cop Saigón es va rendir. Els mobles, els mapes militars als despatxos, el piano de cua a lo titanic… també hi havia rèpliques d'helicopters i avions americans amb les banderes tatxades!! Un cop fets els deures vam anar capal centre comercial. Per començar una mica de shopping: una cremeta de cara per l'Ester. Era com la planta baixa del corte inglés de pl. catalunya.
Tot ple de botiguetes de l'Oreal paris, lancome, shesheido, vichy, inneov, kerastasse…una cosa… totes aquestes botiguetes tenen una cosa en comú! Totes són del grup l'Oréal! Vaya tela! Resulta que la  meitat de l aplanta del centre comercial pertany a l'Oréal!! A mi personalment em va fer molta gràcia perquè me'n vaig enrecordar molt del concurs que vaig fer amb l'Edu i l'Iban i quan vam anar a Paris a defensar el nostre business plan…jeje! Total que un cop feta la compra toca una mica d'esport: a jugar als bolos!!! I ja que hi estem posats comprem una tarrina d'aquelles de 500 g de gelat i ens l'anem menjant entre strike i strike… ho haig d'admetre: vaig perdre les dues partides! Tot i que va ser per poc!!

Dimecres 30 de Febrer ;)

Poca cosa de bo. Com que el dia d'avui no existeix ens dediquem a matar el burro amb un punxó. L'activitat més emocionant és anar al cine al mateix centre comercial d'ahir. Vam veure "I am number 4". Ens ho vam passar bé. Ara tot va de "sagas". Ah! I quan tornàvem cap a casa ens va passar una cosa ben curiosa: l'Ester es va trobar a  una amiga seva de l'Estarit!!! Així que ens vam acoblar amb ella i uns amics seus i vaam acabar la nit a un bar Espanyol anomenat "pacharan". Es veu que es el punt de reunió de la colònia espanyola a Saigón!! Hi ha empresaris del textil, sabaters, pilots d'avió, azafates… ens ho vam passar super bé ballant slasa i merengue!!

Dijous 31 de Febrer ;)

S'acaba el mes. I otro más! Per celebrar-ho matem el burro amb un punxó i per la tarda anem a visitar l'amiga de l'Ester (la Claudia) que està allotjada a casa d'una amiga (la Joana)  que el seu marit és pilot i treballa a Airasia. Així que vam poder visitar el modus vivendi dels expatriats… com si fos Españoles por el mundo! La veritat és que estan a un pis ben xulo, a la planta 24 d'uns edificis nous amb unes vistes a la ciutat impresionants. Tenen piscina, gimnàs, restaurant… lo mínim i imprescindible per sobreviure vaja. Després vam fer un còctel o algo al bar del complexe (amb concert de guitarra i violí en directe) i a dormir cap a la nostra guest house de 8€ la nit!

Divendres 4 de Març:

Comencem el mes de transport. Pillem un bus cap al delta del Mekong i arribem a la ciutat de Vinh Long. L'autobús ens deixa… com dir-ho… com si ens deixés a mitja Via Laietana, ja sabeu, ple d'hotels, serveis per guiris i aquestes coses…(no hi ha ni estació de bus….) per sort els locals saben que els autobusus deixen tirat al personal així que no triga en aparèixer una noia en moto que ens ofereix la casa de la seva familia per dormir i menjar. La noia va preparada com una autèntica sales woman: porta unes fotos de la seva familia amb guirirs, un folleto explicatiu amb les meravelles de la seva casa, i un quadern on els guiris que hi han dormit posen els seus comentaris. Com que no tenim res millor, anem amb ella. Però, i les motxilles? No worries, contractem un parell de moto taxis (tal qual) i capa a casa la noia! La veritat és que està a un lloc molt maco: està a una illa al mig del Mekong (per arribar-hi vam haver d'agafar un ferri)plena de canals com si fos venècia però al segle IX. Cases petites, barquetes de rems aquí i allà, pescadors, agricultors… ens donen un bon sopar a base de sopa de fideus, peix a la brasa i pollastre a la remanguillé i a dormir, que demà hem de llevar-nos d'hora!

Dissabte 5 de Març:

Dice asín: ens llevem aquarts de 7 del matí i pujem a una barqueta amb un motoret que més aviat sembla l'agitador d'un reactor. Després d'una hora i mitja de passeig pel Mekong i els canalillos de la Illa (illa és femení, oi?), arribem a l mercat flotant, tota una meravella visual i cultural del sud est asiàtic (no us cregueu pas). Bé es tracta de 15 o 20 barcos que porten la seva mercaderia a bord i la traspassen d'un barco a l'altre, a terra o barcos més petits. I per saber què porta cada barco, porten un pal a la proa (es nota que sóc patró i no dic "al darrera"!) d'on penja un exemplar del producte. Peres, patates, melons… un cop passat el mercat arribem a un taller d'artesania o destilen licor a partir d'arròs, fan carmel de coco, dolços tradicionals, arròs inflat…
ben curiós de veure! Ja de tornada cap a casa parem a un viver de bonsais sense bonsais però on ens donen a tastar fruites locals. I con eso y un bizcocho, pa casa! Que viene tormenta. Y la que cayó! Ens vam passar la tarda a l'habitació veient com plovia. Nice and warm!

Diumenge 6 de Març:

Avans que se m'oblidi, el dia 18 és el meu cumple!! Que faré un quart de segle!!Ejemejem... prosigamos. Com que els de la casa que són els qui ens van montar l'excursió d'ahir ens van dir que entrava un trip en barco de rems pels canalillos més petits de la Illa i ahir no va donar temps per la Tempesta i/o la Marea que estava baixa, avui fem el trajecte.

És una de les parts que ens ha agradat més a la visita del delta. Un poco imperialista perquè tens a la paia remant mentre tú fas fotos (tot i que o l'Ester o jo l'ajudàvem), però va ser molt maco. Quan vam tornar del passeig en barca vam agafar unes bicis y ale! A recòrrer la illa. El problema és que hi havia tot de caminets que creuaven canals, que ara no tenien sortida, que ara et trobes amb el Mekong de cara…si, ens vam perdre.

I el que va costar trobar-nos!! I preguntaves als locals i cadascú t'indicava nua direcció diferent… no idea…. Es veu que no som els únics, que a altres guiris també els hi ha passat, que en preguntar als locals per alguna direcció t'enganyen o no es posen d'acord…. Hem sentit que és perquè a Vietnam és de mala educació no dir cap a on és un lloc… vaya tela!! Per sort ens vam trobar uns guiris que venien de la zona on estàvem allotjats i vam arribar sans i estalvis però afamats.

Dilluns 7 de Març:

Ens posem en moviment. Pillem les mototaxis i anem a per un bus que ens ha de deixar a prop de la frontera amb Cambodja: Chau Doc. Aquí donem un passeig pel poble i comprem els bitllets de barco que ens hauran de portar cap als temples d'Angkor… però esto será en el próximo episodio!!

Una abraçada a tots i fins la propera!!!

Ester i Xavi