De Calcuta a Mumbai

Xavi speaking:  Quant de temps amics meus!! Han passat més de dues setmanes desde que us vam escriure des d'un poblet a les muntanyes, a 5ºC i pelant-nos de fred; ara en canvi estem a Mumbai, la ciutat més gran de la India (16 MM de persones) a ran de mar, a 30ºC amb els ventiladors enjegats i just a l'altra banda del país. Estem a l'habitació de l'hostal (tipus camarot de barco però encara més petita) en el típic estat de mandra d'un diumenge al matí. Ens ha costat posar-nos-hi, però un cop engeguem, ja sabeu que ens costa retallar. Let's go!

Dijous 25 de novembre:

Després de posar-vos al dia desde  la cafeteria de Darjeling, vam agafar un taxi cap a Siliguri per anar capa a Calcuta amb el tren nocturn. Arribar a l'estació no va ser fàcil: vam fer 3 hores per carretera de muntanya tipus collada de tossa (pero peor) fins arribar a la ciutat, i un cop allí el taxi ens diu que no ens pot deixar a l'estació així que pujem a un ciclorickshaw (una bici-taxi a lo "imperialista") intentant que les motxilles no caiguin. Apunt: ara les nostres motxilles, a més del traje porten unes bambes, pantalons de xandall i polar comprats  a Darjeling. Total que després que el "taxista" ens deixi a l'estació (aquests paios s'haurien d'apuntar al tour de france) pujem aporuguits al nostre vagó i… voilà! No té res a veure amb l'aglomeració dels últims trens, cadascú el seu seient, res d'empentes, locals amb les seves raquetes de tenis que van a jugar un torneig a calcuta…. Flipant.

Divendres 26 -Dissabte 27 de Novembre:

Arribem a Calcuta a les 7 del matí. Després de trobar allotjament bé de preu (4€/cap) sense massa bitxos (no hi ha res comparable a l'hotel de Delhi) anem a voltar. Calcuta és una ciutat xula… després d'un mes a la India és d'agrair trobar voreres, semàfors, absència de vaques i porcs… si més no al centre històric, és a dir, la part més colonitzada pels britànics; però dóna la sensació que grans extensions de la ciutat són així. De totes maneres només ens hi passem un dia i mig que ensdona temps per veure el Victoria Memoria (monument dedicat a la reina Victòria d'Anglaterra a principis de s.XX), un parc on hi ha cavalls lligats a estaques, i el museu nacional on s'hi poden trobar desde fetus de cabra amb 8 potes  en formol fins a escultures dels deus hindús.Dissabte agafem el tren de nou, aquest cop en classe 3AC, és a dir, amb aire acondicionat i sense possibilitat que hi hagi overbooking. Ens esperen 17 hores de tren i 1000 km per endavant per arribar a Nagpur, una ciutat d'uns 2MM de persones situada pràcticament al centre de la India.

Diumenge 28 de Novembre:

Desde Nagpur agafem un autobús i un taxi i arribem a la reserva de tigres de Pench 24 h després de sortir de Calcuta. No sta mal. Però valdrà la pena. Va  ser per aquestes terres que cap a 1830 Mogli va viure per aquí, i anys més tard un escriptor britànic es va assaventar de la història per escriure el llibre de la selva! Ens allotgem a un resort turistic per guiris total (tot i que no veurem ni un blanquito fins a mumbai, tots els guiris son indis) però a lo barato: en dormitori compartit. La gràcia és que el dormitori compartit només el compartim l'Ester i jo!!! Jejeje. Una habitació per 6 o 8, 3 lavavos…ens costa 11€/dia amb pensió completa. Més o menys és el que ens venim gastant diàriament per cobrir les necessitats bàsiques.


Es el turno de Ester Paré Carrillo...

 Dilluns 29 de novembre: Ufff avui ens llevem a les 5:00 del matí! Pujem a un jeep amb una família de Bengalore amb una nena petita clavada al Mogli, i entrem a la reserva. Bé, l’objectiu és molt clar: veure un tigre en estat salvatge, però a la hora de la veritat no és tant fàcil. Ens passem quatre hores gip cap aquí gip cap allà (el tigre s’ho debia passar bé marejant-nos), total el més a prop que vam estar dels tigres van ser aquestes petjades del camí.

La veritat és que igualment el moment va ser emocionant quan intentàvem escoltar els sorolls dels animals, dels ocells... el guia anava buscant tot el rato petjades... però no vam tenir sort! Per altra banda, vam veure altres animals salvatges pel que ja valia la pena entrar al parc: búfals salvatges, un ramat de bambis, “chacals”, lemurs, un elefant, blue dear... va ser molt xulo! Hi havia indios que havien entrat fins a sis cops intentant veure tigres (tot i que val una pasta!), nosaltres vam optar per asumir-ho i dedicar els altres dies a descansar (vaguear) i passejar per la zona.Una experiència ben emocionant! Ah! Ara que ho penso aquest dia el Xavi li va agafar la falera de l’esport i vam sortir a corre per la tarda i vam fer una sessió d’aeròbic i body pam a l’habitació! Jejeje va ser ben divertit! li vaig fer fer tantes sèries de flexions que el vaig deixar kaoo!

Dimarts 30 de novembre:

Això no hauria de sortir a la llum... però la veritat és que ens vam passar tot el matí jugant a l’ordinador al joc dels worms. Pels que no sàpiguen de que va són dos equips de cucs que s’han de matar uns als altres. La gracia és que es poden posar noms als cucs, així que lluitàvem guais contra pijes! Jajajaja (ara que el Xavi no em sent... les pijes vam guanyar uns quans copsss!). Després de tant matar el burro amb un punxo, vam decidir sortir a fer alguna cosa de profit, i vam fer un passeig ben maco per tots els poblets de la zona. Tot eren camps, gent treballant a les collites o amb els ramats o nens jugant per aquí i per allà. Ens vam adonar que no aniríem gaire lluny gràcies a les agulletes d’ahir, així que vam fer autostop per poder arribar a un poble que estava a uns 10 km. Al poble semblava que ningú havia vist un “blanquito” en sa vida (com ens diem a nosaltres mateixos) i tothom ens perseguia i se’ns quedava mirant. L’autostop de la tornada va ser una mica més precari: vam jugar al tètrics amb 17 indios i un gip. Com el Xavi diria “como solucionar un problema logístico”.  De fet, era un taxi que com que no pot portar guiris a un preu de 200 rupies, ha de portar a un munt de indios a un preu de 10 rupies. Cleverrr veryyyy clever!

Dimecres 1 de desembre:

Avui ha de ser d’aquests dies que t’has d’omplir de paciència a la India. Pel matí vam agafar un bus per anar de la Reserva a Nagpur. El Xavi és va haver de barallar una mica amb l’indio de turno que ens volia cobrar més del compte en el tiquet. El problema és la falta d’informació. No saps quan val el bitllet per tant poden fer-te pagar el que volen, però podríem dir que ara ja no som tant estúpids, així que el que cal és preguntar a tot quisqui quin és el preu real i quan trobes a l’indio que sap parlar amb anglès i et diu que val la meitat ja pots barallar-te amb el dels tiquets fins que et torna la pasta. Llavors, quan arribem a l’estació de tren ens adonem que el nostre tren arribarà tard, res... 8 hores de retard que van acabar per ser 12. No està mal! I nosaltres ens queixem de la renfe! Sort que portem amb nosaltres els portàtils, ens assentem a un bar i juguem als worms sense parar!! També vagi fer deures d’anglès (papaa et vaig dir que faria servir el llibre que estic carregant!). Finalment, vam agafar el tren a la 1:00h del matí, vam fer fora al indio que ocupava el nostre llit i a clapar! Per cert, com odio estar a la andana dels trens... hi ha una fauna de lo mejorditooo: rates, escarbats, aranyes.. mmmmmmmmmmmmm nice very niceeeeeeeeee!!! Quien me ha visto y quien me ve!

Dijous 2 de desembre:

Per si us semblava poc l’espera que vam passar ahir i les hores de transport, va i ens passem la parada de tren que havíem de baixar!!! A veure, ahir el tren portava 12 hores de retard i resulta que avui arribem una hora i mitja abans a la nostra parada, clar encara estàvem dormint!! Com es pot entendre això? Van escurçat les vies per la nit o que??¿ A més és que no hi ha manera de saber on ets, allà ningú t’avisa de res! No hi ha un “ding dong, la següent parada és tal” no.. aquí ja t’espavilaràs! Total la vam liar parda! Jo em vaig posar com una mona i el Xavi va intentar improvisar com va poder: vam baixar a la següent parada (que era a una hora de distància) i vam tornar cap enrere. Quan vam arribar a l’hotel em saltaven les llàgrimes d’alegria!

Però ja havíem perdut prou temps, i vam sortir pitant sense temps per res per agafar un bus cap a les Coves de Adjanta. Són uns temples budistes excavats a les coves de l’any 200 a.C. força impressionants. Hi havia moltes escultures de budes i pintures a les parets. Hi havia varies coses interessants, com per exemple en un temple picaves a unes columnes concretes i ressonava una música per tot el temple. Un cop feta tota la visita, vam tornar amb el bus petats cap a l’hotel.

Divendres 3 de desembre:

Avui hem fet una excursió al cràter del meteorit de Lonar. Ens va cridar molt l’atenció fer aquesta visita perquè es veu que el meteorit va caure només fa uns 50.000 anys i va formar el tercer cràter més gran del món (després d'un dels EUA i un altre a l'Àfrica): 2 km de diàmetre i 170 de profunditat. El que no sabíem és que aquest meteorit va anar a caure a 7 hores amb bus del nostre hotel, això ho vam descobrir un cop allà. Total, us imagineu el final? No vam aconseguir fer la visita i ser a temps per tornar al nostre hotel. Bé, el cràter era una passada, enorme, amb un estany i jungla als voltants. Ens va passar una cosa rara, un indio ens va estar seguint quan passejàvem pel cràter i ens va dir que si continuàvem per aquell camí era perillós.

 No vam acabar d’entendre perquè, però vam preferir girar cua; creiem que potser el tio hi tenia una  plantació de maria hiperproductiva gràcies a les radiacions còsmiques. Podria ser no?¿ No vam veure indicis de vida extraterrestre, les pedres que vam recollir les podríem trobar potser a la Mola, però la experiència va ser emocionant. A part, ens vam adonar que per allà no havia passat mai un turista perquè la gent es quedava flipada al veure’ns. Simplement en qüestió de segons s’organitza un “corro” al voltant nostre d’unes 20 persones que ens deixen un espai vital de 20 cm. No parlen anglès, així que se’ns queden mirant atònits fins que se’n cansen. Vam acabar per agafar un bus a les 6 i mitja de la tarda que ens va portar a un altre poble amb l’esperança de poder agafar un bus nit fins al poble on teníem el nostre hotel, però no va poder ser i vam haver de dormir a aquest altre poble “con lo puesto”. No us imagineu lo horrorós que és anar amb bus: no hi ha manera de dormir perquè a cada metre hi ha un sotrac que fa trontollar tot el bus que sembla que s’hagi de trencar.

Dissabte 5 de desembre:

Agafem un bus de quatre hores cap a Jalgaon, arribem justos a l’hotel per dutxar-nos fer la maleta i anar cap a l’estació de tren. Avui el tren només va dos hores tard, a més anem en segona classe, pel que el grau de comoditat és major. Coincidim al vagó amb un sacerdot de Veranasi i els seus deixebles amb els qui xerrem una mica.  Acabem arribant a Mumbai a les 2:00h de la matinada i gràcies a Déu arribem a l’hotel després d’agafar el metro i un taxi. Ens mereixem un bon descans!!!!

Xavi speaking again (se estan  poniendo pesaos...):

 

Diumenge 5 de Desembre:

Avui ens llevem tard. De fet fem un esmorzar-dinar i per la tarda anem a donar un volt per la zona de l'hostal. No ens ho acabem de creure: no hi ha vaques, les voreres són transitables, es veu el mar… és tipus  Calcuta però encara millor. Anem de passeig fins a la porta de la India que és com un arc de triomf (de fet record de l'època britànica) però més gran i al costat del mar i veiem que hi ha una gran aglomeració… amb poli i tot… "what's happening?" li dic a un dels mirons. "Shah Rukh Khan" em diu. Es veu que és el Tom Cruise de Bollywood, així que ens esperem a que arribi (aquí els actors no arriben en limusina sino que ho fan en llanxa). Entretanto passejem al voltant del monument cuando de repente se'ns acosta un noi  i amb un bon anglès ens diu que si volem anar a bolllywood a fer d'extres… després d'una estona de parlar passem al castellà (l'accent cantava una mica) i vet aquí per on… que acabem parlant en català, de la floresta. Quina gràcia! Total que el Tom Cruise aquest de bollywood arriba, axií que després d'observar atònits com tota la massa va corrents a demanar fotos i autògrafs i sentir "quiero un hijo tuyo!!" "tio buenooooo!" tornem a l'hostal ben contents d'estar a Mumbai.

Dilluns 6 Desembre:

L'oferta del català era per avui a la nit. Passr-nos la nit gravant ens fa mandra però bueno… una oportunitat és una oportunitat… però resulta que n'hi ha unes quantes, i ens enterem a l'hostal que busquen extres per l'endemà. Així que agafem aquesta opció ja que el trasnochar no se'ns dona gaire bé, i encara ens adormirem al mig del plató. Passem el dia passejant per Mumbai: la universitat, el palau de justicia, un passeigmarítim molt xulo, una estació de trens que sembla un palau… ens encanta aquesta ciutat. Segurament si haguéssim de viure a la India triaríem Mumbai. Si més no, dels llocs que hem vist fins ara.De camí també passem per un mercati atenció que trobem… arbres de Nadal!!! I llumetes i voles d'aquestes de colors!! La veritat es que es troba a faltar una mica l'ambientació nadalenca! Clar que Nadal a 30ºC… anyway, que a vegades ens anyorem.

Dimarts 7 de Desembre:

Avui comença la nostra aventura a la gran pantalla. La veritat és que quan planejàvem el viatge teníem clar que era una de les coses obligades a fer….Ens llevem ben d'hora i pujem a una furgo amb uns altres 7 blanquitos i una negrita. Ens porten a les afores i deprés de passar el control de seguretat arribem a l'edifici de gravació. Allí ens donen d'esmorzar, ens vesteixen amb roba india de película (no veureu a cap tío fent la fila que feia entot el país, només a la tele)i maquillen a les noies amb una bona dosi de pote i pintallavis. Quan estem tots llestos entrem al plató.En total som uns 30 extres. Hi ha afganesos, iranís, americans, francesos, algún japonès, anglesos, espanyols… i indis que no semblen indis sino xinesos. Es veu que típicament els extres de les pelis de Bolliwood (de caire clàssic tipo chico conoce a chica) són sempre extrangers. Em pregunto per què. Potser és que els indis ja  estan ocupats als call centers? La peli es dirà  "Ready" i serà un exitazo perquè el prota és Salman Khan, el George Cloney d'aquestes terres, així que és el segon actor important que veiem en 2 dies. La gravació és guai, hi ha molta gent jove (de fet el guionista, vestuari, coreògraf, etc )tenen menys de 30 anys.Vam estar unes 10 hores al plató per gravar 1 o 2 minuts de peli. Als extres bàsicament ens posen al fons del plató i ens fan aplaudir mentre sona la música o bé aguantar un got de cubata fals amb un somriure als llavis. A més dels actors i els extres tens hi ha los "chicos y chicas de bollywood" que són un exèrcit de joves ballarins uniformats amb vestuari blanc i rosa que fan la coreografia central amb la música tant característica. El resultat el veurem cap al Juny segurament. L'ester i jo sortim uns 20-30 segons al fons de tot. Ho haurem de veure!!Se'ns ha passat el dia volant! Quan tornem ens donen les gràcies i… 500 rupies!!

Dimecres 8- Divendres 10 de Desembre:

Ens agrada la ciutat i decidim quedar-nos-hi uns dies més. S'hi està molt bé! El nostres barri és molt maco, anem a esmorzar i sopar a un restaurant musulmà molt bo (i econòmic) i passegem per la ciutat, anem a veure algun temple i també aprofitem per descansar una mica que encara no ens hem recuperat de la pallissa de la visita al cràter. Vaia tela. Un dels dies vam poder veure una típica boda india mab tots els homes amb els seus millors turbants i les dones amb els millors saris. Hi havia també una banda de músics , un grup de ballarins amb vestits tradicionals, un cavall (també amb vestit tradicional) i un cotxe que imitava un Rolls Royce. Parlant d'imitar… és sorprenenent veure pels carrers anuncis de les botigues dient "fem imitacions de dolce gabana", "fem copies pirates", "Rolex de mentida". A mi em va agafar la vena consumista i em vaig comprar 2 o 3 programes de diseny gràfic incloent l'autocad, un programa de música, un dediseny de procés industrial, pelis i un joc. No está mal per 20 euros.

Dissabte 11 de Desembre:

Dia d'excursió a la illa elefanta. Agafem un barco i en una hora ens plantem al mig de la bahia de Mumbai. Des del barco comencem a prendre dimensions de la ciutat… no s'acaba!! És immensa! I no es veu tota, per suposat. Però en kilòmetres i kilòmetres es veuen gratacels aquí i allà… a la illa hi ha unes coves tipo les de Ajanta, amb temples excavats, però més cutres. Donem un volt per allí i tornem a l'hostal. Crec que estem saturats de temples.

Diumenge 12 de Desembre:

Lazy day…. El séptimo descansó. Ens llevem tard, organitzem les fotos, escrivim el blog… també els viatgers necessiten caps de setmana!!

Una abraçada ben fortaaaaaaaaaa!!! Cuideu-vos molt i recordeu de fer la carta als reis!!

Per cert… 5-0 és millor que 1-6 oi? :))))))))

   

Khajuraho-Varanasi-Trekking

Xavi speaking:

Hola de nou!! Ens fa molta gràcia que ens aneu llegint i comentant el blog. Realment ens fa sentir més a prop de casa!

Estem a una cafeteria a la europea a Darjeling, un poble important de muntanya. Compartim uns dolços típics, amb un cafè amb llet l'Ester i un tè jo. Hi ha jazz i swing de música d'ambient i es veeuen les muntanyes per la finestra. Anem amb jersei, pantalons de xandall i ens cau una mica el moc… jeje, està arribant l'hivern aquí al nord. Han passat molts dies desde que us vam donar noticies així que haurem de resumir un xic, anem per feina!

Divendres 12 de novembre:

Us vam deixar amb l'intriga del tren… bé, des d'aleshores n'hem agafat 4 i sempre hem viatjat en sleeper class, que és la més tirada. Perquè us feu una idea general, anar en sleeper class és com anar en la renfe de barcelona a sitges un vespre de sant joan… però durant 12 o 14 hores! Per reservar el bitllet, si ho vols fer pel teu compte en lloc de fer-ho a través d'una agència ja té la seva gràcia. Has de fer una cua d'uns 60-90 minuts rodejat de locals que ocupen el teu espai vital fins al  punt de notar el seu alè al clatell, omplir un formulari a mà (si no saps quins són els trens i els horaris hauràs de fer una cua prèviament per demanar informació) i insistir al senyor de la guixeta que vols aquest o aquell tren (un cop ens van dir que no hi havia places i no era cert). No és trivial entendre's amb el paio de la guixeta: anglès poc depurat, ganes de fer el break del tè, trucades de telèfon, un indi a cada banda i un per darrera fent sanwich europeu… en definitiva, no t'extranyi si després de comprar els bitllets t'adones que … merda! El tren que has reservat surt  2 hores abans que arribis a la ciutat!! així q has de tornar a fer la cua, fer un formulari de cancelació i tornar a fer un formulari de compra de nou. Un cop tens els bitllets a la mà i ets ben feliç perquè t'han tornat el canvi correctament (no sempre passa), has d'anar directe a l'hotel i celebrar-ho amb una birra i una bona migdiada per recuperar-te!

Hora d'agafar el tren… l'andana la localitzes ràpidament,i arribes amb temps per no perdre el tren, però on esperes…? No hi ha bancs, hi ha desenes d'indis estirats al terra, a sobre chals o els seus equipatges, gent amunt i avall venent tè, menjar, etc. però bé, et fas el teu racó. Si el tren ve d'una altra ciutat vindrà tard… i potser tindrà 30 vagons…quin és el teu? No hi ha senyals a fora, està fosc, tens por que es posi en marxa i quedarte a terra, hi ha portes que hi ha deu indis intentant entrar, d'altres  es comencen a tancar… preguntant preguntant desobreixes el teu vagó, i no saps ben bé com (segurament trepitjant a 10 indis mig estirats al passadís i estirant el cabell a otros tantos que sobresurten de les lliteres) arribes al teu "compartiment". Bàsicament quan vas pel passadís vas passant pels compartiments, que no estàn tancat sino que són 2 lliteres de tres llits a una banda i una llitera de 2 a l'altra, amb el passadís que passa pel mig. Entre les lliteres hi ha indis estirats, asseguts, equipatges, sabates….

Finalment trobes el teu llit: està ocupat. Així que desperta al paio (o als 3 paios) que hi ha estirats i fes-te el teu espai. Coloca les motxilles estratègicament, el llençolet que portem, el coixí… i per suposat, els taps i l'antifàs. Més o menys així pots mig dormir el 70% del temps de viatge (sovint has d'aplicar un factor de 1,2 en la duració del trajecte cosa que fa que el temps total sigui acceptable). I la pregunta és, com pot ser que un tren que va a 30-50 km/h trigui 14 h a fer 300 km? Tic tac tic tac… més o menys paren de 10 a 20 min a la majoria d'estacions. De fet és durant aquestes estones quan pots dormir més profundament...  per acabar un petit problema de logística:

El trajecte Varanasi-Siliguiri té una demanda de 4000 passatgers setmanals . El tren té  10 vagons i cada vagó té 50 lliteres, amb una freqüència de 2 trens setmanals. Quanta gent ha d'esperar a la setmana següent?

a)2000 passatgers

b)  3000 passatgers

c) 0 passatgers

d) Cap de les  anteriors

La resposta correcta és … la c! Evidentment! La capacitat de transport de la xarxa de ferrocarrils india és il·limitada. De fet transporten 22 milions de passatgers diàriament!

Dissabte 13 de novembre:

Arribem a Khajuraho, un petit poblet amb més de 25 temples. No són temples qualsevol, són els temples del kamasutra. En les seves parets es poden trobar desenes d'imàtgies bastgant explícites… hi ha coses de  la cultura india que no deixen de ser contradictòries: no et pots fer un petó en públic però tens aquestes classes d'educació sexual als temples, no veuràs parelles agafades de la mà però desprès  a bolliwood tindràs a les noies ensenyant el melic i remenant el cul ben aprop del guapo de turno… anyway, els temples molt xulos. Us ensenyem un algun dels detalls per si esteu avorrits… :)

 

Diumenge 14:

Lloguem unes bicis i anem d'excursióa veure unes cascades a 20 km del poble. En total són 40 km. Una bona matada, i més tinguent en compte que no hem aixecat el cul del cotxe/hospital/sweet home barcelona desde l'agost en el viatge a grècia! Però val la pena… passem per sabana, poblets ben petits, una maca posta de sol… i les cascades, tot i que no tenen gaire aigua perquè és època de pluja… bé la foto parla per ella mateixa (és foto de foto).

Dilluns 15:

Desprès d'un tren nocturn arribem a Varanasi. La ciutat més sagrada de la India. Venim al que venim: a veure el Ganges, cremar morts i un creuer pel riu. I això és el que fem, ens allotgem ben aprop del riu i lloguem a un barquer perquè ens porti a veure els rituals des de la distancia prudencial que ofereix el riu. El ritual és curiós: porten el mort en un llit de fusta amb flors mentre canten. Després preparen la pira. Suquen les potes del llit a l'aigua (per purificar el mort) i desprès posen el difunt a la pira mentre llences el llit amb les flors a part. Encenen la pira, i un cop tot cremat, llencen les  cendres al riu. Després tota la familia es banya al riu per purificar-se. N'hi ha que fins i tot glopegen aigua…nice… veeery nice! Per cert, si algún cop aneu a Varanasi i aneu pel riu amb barca, no us extranyi veure cossos embalsamats flotants: són o bé dones embarassades, o bé nens o bé santons que no poden ser cremats i van directes al riu (i als cocdrils d'aigues avall). També pot ser que us passi un crani a ran de rem…Anècdota freaky: el Ganges a Varanasi té una concentració de 100000 cfu/ml (E. Coli principalment), la qual cosa ens porta a especular amb una idea de negoci: iinocular E.Coli amb un gen d'interès upstream de la ciutat i muntar un sistema de filtres i centrífugues downstream per purificar la proteína d'iinterès… això si que és un biorreactor amb volums de por!!

Dimarts 16:

Viatge en tren diurn desde Varanasi fins a Patna (el pitjor tren que hem agafat) i tren nocturn desde Patna fins a Siliguri… cap a les muntanyes!!

Ester on the phone:

Dimecres 17 de novembre-Bengala Occidental: Després de 30 hores de viatge arribem a Darjeeling, un poblet a les muntanyes, molt a prop dels Himalayas. Estem petats, hem hagut d’agafar dos trens (passar les anècdotes que us ha explicat el Xavi) i un jeep (3h30min) per arribar fins aquí. Però quan arribem ens quedem bocabadats. És mooooolt diferent de tot el que em vist fins ara de la India, sembla un altre país! Tot és súper verd, la gent és d’aparença xina (hi ha molta influencia del Nepal), tot són muntanyes i valls i sobretot: ningú t’empipa pel carrer!!! Uffff no sabeu com s’agraeix això!! Però no tot són flors i violes (seguim a la India) fot un fred de collons i no hi ha estufes enlloc!! Quan arribem a l’habitació de l’hotel ens caguem en tot (mai millor dit) perquè esperàvem una xemeneia, un menjador acollidor... pues no!!! Ens hem de posar a sobre tot el que portem i dormir sota el pes de 4000 mantes! Però estem molt contents perquè hem conegut a una parella d’Holandesos (han pujat amb nosaltres al jeep gràcies a les habilitats comercials del Xavi, com si fos un comissionista!) i sopem amb ells i fem unes cerveses (bé, una, ja sabeu que en tenim prou per posar-nos contentillos!).

Dijous 18 – divendres 19: Darjeeling és típic perquè té unes vistes dels Himalayes impressionants, de fet és veu perfectament la tercera muntanya més alta del món, el Khangchendzonga (8.598 m), però tenim mala sort perquè hi ha molta boira i no podem veure res... Decidim contractar un trekking de 5 dies pel Parc Natural de Singalila, que està a la frontera amb Nepal, amb l’esperança que el temps millori i puguem veure les muntanyes. Ens passem aquests dos dies passejant tranquil·lament amb els holandesos: comprem roba d’abrigar per quatre duros, unes bambes pel Xavi (recordeu com les va “regalar” oi?¿?¿!) i  disfrutem del relax d’aquest poblet...! Ah! I una parella d’anglesos s’apunten a fer el trekking amb nosaltres, així que estem súper contents de  poder practicar l’anglès! (els holandesos ja marxen...). Anem a dormir d’hora perquè ens espera una bona dosis de caminar!

Dissabte 20 – dimecres 24:

Trekking pel Parc Natural de Singalila. Ens llevem ben d’hora pel matí i uauuuuuuuu!! tenim molta sort perquè fa molt bon temps i ja podem veure el Khangchendzonga des del restaurant de l’hotel, realment impressionant!! Ens dóna moltes forces per començar el trekking. Un jeep ens porta als 4 a un poble de muntanya on comença l’aventura. Coneixem el nostre guia, un noi de Darjeeling d’uns 33 anys, i comencem a caminar. No volem enrotllar-nos molt així que ho intentaré resumir en poques paraules. Hem caminat per molts tipus diferents de paisatges: boscos, prats, alta muntanya, jungla... Hem visitat gompes (temples budistes) i hem passat per petits poblets nepalís que consistien en dos cabanyes, galls, cabres i ovelles. Semblaven pobles de les pelis de robin hood, sortits de la baixa edat mitja!

Tan teníem els peus al Nepal com a la India perquè els camins discorren entre els dos països. Hem vist fauna local salvatge com un porc senglar gegant, cavalls i yaks. Hem caminat de mitja cada dia unes 7 hores (entre 18 i 28 km al dia), no està gens malament ehh!!, a les nits hem passat força fred, per descomptat dormíem en cabanyes de fusta sense estufes, però intentàvem arreplegar-nos tots al voltants del foc de la cuina mentre la gent local ens feia el sopar. Els sopars sempre consistien en arròs, llenties, verdures i  sopa de pollastre, la veritat es que no hem passat gens de gana! Els esmorzars eren impressionants també: truites, tants tés com volguéssim, pa nepalí, melmelada, porridge (com una papilla rara).

Quan havíem d’anar al lavabo, si n’hi havia, era un espai d’1 metro quadrat amb un forat al terra on t’has de posar en posició caganera... no seria res de l’altre món sinó tinguessis els músculs tan adolorits que et comencen a tremolar les cames i pateixes pensant fins quan podré aguantar la posició... Una altra cosa curiosa era que a cada 10 km hi havia una estació de militars que et feien fitxar (ensenyar el passaport) i firmar... suposem que deu ser per controlar que no sen’s a menjat cap yak pel camí...

Hem arribat als 3.600 metres d’alçada, i hem vist unes vistes dels Himalayes tant impressionants que no sabem com descriure-ho... ens llevàvem cada dia a les 5:30 del matí per veure la sortida del sol i vas veient com s’il·luminen les muntanyes davant teu, enormes, blanques, imponents... és una sensació molt especial està a dalt de tot d’un pic i veure aquest paisatge... inclús hem arribat a veure l’Everest! A la tornada estem súper cansats, ens fan mal tots els músculs del cos, estem farts de dormir amb el polar... però estem molt satisfets de la nostra aventura i ens hem fet molt amics amb els anglesos. Una experiència inoblidable!!! Tornem cap a l’hotel de Darjeeling amb jeep (ben apretadets per no perdre el costum) però amb un somriure als llavis i ho celebrem a l’arribada amb unes cerveses i una dutxa calenta (bé... no hi ha aigua calenta així que ens apanyem amb una galleda amb aigua escalfada a la cuina...!)

Para saber aún más:

Primer dia: de Maney Bhanjyang a Tumling (3.070 m) (12km). Segon dia: de Tumling a Sandakphu (3.636 m) (20 km). Tercer dia: de Sandakphu cap a  Phalut (3.600 m) (21km). Quart dia: de Phalut a Srikhola (28 km de baixada) i cinqué dia: de Srikhola a Rimbick (7 km) on agafem el jeep cap a Darjeling.

Dijous 25: avui ens hem de despedir de Darjeeling i dels anglesos i conscienciar-nos que tornem a la India real... a les 20:00h agafarem un tren cap a Calculta. Aquí a la pastisseria sembla un bon lloc per acabar de carregar les piles, mentre veus per les finestres gent  carregant bombones de butà a l’esquena, nens vestits amb l’uniforme del cole, venedors de verdures i de fruita i jeeps que toquen el clàxon sense parar.

Jaipur i Agra

Xavi on the phone:

Dilluns 8 de novembre: avui ha sigut un dia de cotxe des de Puskhcar cap a Jaipur. Jaipur és  la capital del Rajastán i és una ciutat força gran (4,5 MM de persones). El primer que hem fet  quan hem arribat ha sigut anar a un centre a fer-nos  un MASSATGE AYURVÉDICO (13€/hora) que ens ha deixat ben relaxats! Consisteix en un massatge per tot el cos amb un oli especial que té propietats curatives però que no m'ha tret el cronismo. Hem deixat tota la ronya a les tovalloles amb que ens han assecat i nets i polits hem fet via a un temple construit l'any 1985 gràcies a la donació d'una de les families nobles de Delhi. Sembla que això no ha passat de moda aquí a la India…

Ester en directe:

Dimarts 9: Jaipur, com totes les ciutats grans, és un “follón”! sort que avui el guia ens ha portat a munt i avall i només sortíem del cotxe per visitar “el monument”.   Devem ser una mica raros, ja que els turistes volen visitar “els bazares” plens de gangues i de gent... però nosaltres els odiem! Hem anat a Amber a veure un palau enorme fortificat. A l’entrada se t’ofereixen un munt d’indius per fer-te de guia i ens dediquem a esquivar-los tots (ja tenim la tècnica apamada) perquè ja ens coneixem com vivien els marajàs en aquests palaus de memòria! Tot i això les vistes són molt maques i passegem una bona estona per les diferents estances. Perquè en veieu un exemple, adjuntem una foto força gràfica de les letrines (jejejej!). Després de dinar vam fer el millor del dia: anar a veure elefants! Són els elefants que fan servir per passejar els turistes  amunt i avall per la fortificació d’Amber. Com que plovia una mica no hi havia possibilitat de fer la passejada sobre l’elefant (esperem fer-ho més endavant) però l’alternativa va ser encara millor! Vam estar a “casa” seva! Va ser al·lucinant perquè tu estàs acostumat a veure’l al zoo, engabiat i a 5 o 10 metres lluny.  Aquí el vam tocar, li aixecàvem les orelles, ens hi ficàvem a sota... molt divertit!! Pobre Rupa... va tenir molta paciència amb nosaltres!



I ara vull fer un stop important: fins ara el nostre conductor no ens havia portat a cap botiga enganyats, fins ara (ja sabeu que se’n porten comissió). Quan ens ha passat algun cop això, entrem resignats amb la única idea al cap d’aguantar el tirón, que t’ensenyin com fan les coses artesanalment i escapar-te de  seguida que puguis.

Però no se pas com va passar una cosa molt curiosa: mentre jo m’emprovava uns pantalons (vam pensar de començar a comprar alguns regalets) surto del provador i em trobo al Xavi dret a un mostrador, mirant teles i que li estan prenent mides!!! (aquest noi no em deixa de sorprendre, quina paciència!!!!) Total, que s’ha fet fer un traje a mida. (hola?¿?)Aquí  queda ben clar qui és el pijo ehhh! Clar... es que vol anar ben elegant per fer el safari amb elefant!!! Bé com veieu  no se sap mai com acabarà el dia... de totes maneres, vam tenir a un pobre indiu treballant a marxes forçades perquè ens van dir que el traje estaria llest pel dia següent a les 12:00h del matí! Per fliparrrrr! Els pantalons meus 7 euros, el traje del Xavi 150 euros, para todo lo demàs Master Card.

Dimecres 10: ens llevem i esmorzem el mateix de cada dia: torrades amb mantega i melmelada i una truita de formatge (no està mal ehh!  al menys per esmorzar ens alimentem bé, mai se sap on acabarem per fer els altres àpats!). Visitem  el City Palace (estem ja una mica farts de palaus i forts... necessitem una mica d’aventura!) així que fem una vista ràpida. Anem a la botiga a buscar el traje. El Xavi se’l emprova i els pantalons li venen petits (sort que estic jo allà per tenir en comte aquests detalls!)... i ens esperem una mica més per que li facin els canvis. Al final, haig de reconeixes que el traje li queda súper bé , pivon totall!!!  Amb totes les compres sota el braç marxem cap a Agra, la nostra última parada amb conductor privat, on veurem el Taj Majal!

 

Xavi speaking:

Dijous 11: Fa un mes que vam sortir de Barcelona!!  Si que fa temps si… Paris, Delhi, l'hospital, el Rahastán…. El conductor es despedeix de nosaltres, s'ha acabat a tourné pija; avans però ens acompanya a l'estació de trens per reservar els bitllets cap al temple del Kamasutra i Veranasi (Benarés). A l'estació comença el show: no hi ha bitllets així que estem en llista d'espera; ens trobem a uns que ens diuen que no ens preocupem perquè de totes maneres tothom acaba pujant i apretujant-se (és un tren nocturn amb llits, o sigui que la cosa promet… jeje). A l'hora de pagar, el de la taquilla em torna més canvi del suposat dient: "t'has equivocat de bitllet, falta un dels grans"; és el típic truc per treure't la pasta com si res. Ens el van fer només arribar a l'aeroport de Delhi i va colar, després un taxista i ja no va colar, i aquesta és la tercera vegada i tampoc ha colat… cal anar amb mil ulls!! M'he emprenyat com una mona! (que per cert n'hi ha per aquí als carrers de la ciutat d'Agra). Total que ens despedim del conductor que ha passat 2 setmanes amb nosaltres, li escrivim quatre línies al seu llibre d'abord, i  li deixem una bona propina entre les pàgines. El tio no s'ho llegeix i es torna a fotre al cotxe. Just quan anàvem a marxar em diu: "et puc demanar un favor?" Of course "em pots donar les bambes? Jo et dono les meves sabates" I jo, que a les despedides em poso una mica tendre, i que en general a vegades sóc una mica primo (o tontito) li fai el canvi. Total que ja em veieu amb pantalons curts i samarreta i unes d'aquelles sabates negres que acaben amb punta (i mitjons blancs!!!) Li dic al conductor que es llegeixi la dedicatòria (i que vegi la propina) i se'n va al cotxe a llegir-ho.En quant baixa l'Ester i s'entera, agafa un bon cabreig, como una mona d'aquelles dels carrers d'Agra, i aleshores me n'adono...Pero que tontoooooo!!!! Pero que

 primooooooooooooooooooooo!!! En definitiva, ja és massa tard, tenim 50 € menys (la propina) i estic sense bambes. Ben emprenyats fem via cap al Taj Mahal. Preciós. Inmens. Indescriptible. I és una tomba!!! No hi vivia ningú aquí!!! Tot i que està atiborrat d'indis, és tant gran que no tens la sensació de multitud. Només quan t'ho mires amb perspectiva te n'adones. Ens vam passar tres hores i pico al recinte, l'emprenyamenta no ens passava (tot i que era culpa meva per ser tant pringuis), però mica en mica tornàvem a sonriure devant de tanta inmensitat. I mentre xerràvem, me'n vaig adonar que havia d'escriure una fe d'errates, la lletra de la cançó no era correcta:

"Soy un guiri, el más pringao del lugar, me levantan la camisa, y sonrío al contestar

Soy un guiri, un tontito despistao, paseando por las calles, me timan sin parar

Soy, siete veces más necio que tú,inocentón , y creo que molo un montón"

Sip, that's the fact. Anyway, suposo que és el que toca quan hi ha tanta desigualtat.

Divendres 12 de Novembre:

Avui és dia de vacances. Ens quedem a l'hotel escribint el blog, revisant l'e-mail, facebook, la Vanguardia... en definitiva, tot allò que ens recorda que som d'una petita ciutat del sud d'Europa. (La majoria dels Indis no saben ni tant sols on és Espanya...) pa qué?? Per cert, no us perdeu el marketing transversal que fan les oficines de farmàcia! Una nevera de pepsi i patates fregides al costat de penicilina, paracetamol i tota la familia!! Aquesta nit agafarem el nostre primer tren. El pròxim post del blog pot ser moooooolt bo!

 

Una abraçada a cadascú. Ens enrecordem molt de vosaltres!!!

Fins a la properaaaa!

Ester i Xavi