Illes Solomon

Xavi:

Estem a un bar al centre nàutic de Honiara, capital de les illes Solomon, rodejats amb la tripulació amb la que passarem 8 setmanes junts. Les cerveses van que volen (no per nosaltres, nosaltres aclaparem hamburgueses ara que podem) i el temps és variable. Quan fa sol, fa molta calor, a molt de vent a estones, a vegades es veuen llamps a la llunyania... estarem viatjant de la mà d’una ONG així que us la presentarem. Després us presentarem la tripulació, el barco i les feines que fem de moment... de moment de grumets, però la cosa promet!!

Coneixent Oceanswatch:

Oceanswatch és una ONG que es va crear fa uns 5 anys i que té seu a Nova Zelanda, EEUU i pròximament a les illes Solomon. L’objectiu principal és millorar la qualitat de vida dels pobles pescadors del pacífc. Un dels problemes que tenen els pobles de pescadors d’algunes illes és que cada cop pescar és més difícil. I sembla que una de les raons principals és que els coralls, que són la font d’alimentació principal dels peixos, estan desapareixent. Poc corall, poc peix. Poc peix, poca pesca per menjar. Hi ha varies causes que provoquen la pèrdua de corall, entre elles el sobreescalfament de l’aigua pel canvi climàtic; però també hi ha raons locals com per exemple pescar dempeus des del corall, pescar amb dinamita, sobrepesca d’alguna espècie que desequilibra l’ecosistema... L’objectiu d’Oceanswatch és crear zones de protecció marina a prop d’alguns poblats per tal d’intentar que l’escull coral·lí estigui en les òptimes condicions. D’aquesta manera es crea una zona on els peixos poden créixer adequadament i després colonitzen altres zones. Així els pescadors tenen pesca assegurada! Oceanswatch s’encarrega de monitoritzar anualment determinades zones de protecció marina recomptant els individus de determinades espècies de peixos, el tipus de sòl, els invertebrats, el tipus de corall... i així veure que efectivament la zona es recupera (això és el que farem nosaltres!! Uoooo!!). Aquestes dades després també s’envien a una organització mundial (reefcheck) que aglomera dades globals de seguiment d’esculls coral·lins. A  llarg termini, l’bjectiu és que els locals s’encarreguin de gestionar aquestes zones i garantitzar la seva continuïtat. Una altra de les tasques de la organització, a més de monitoritzar el corall és informar els locals sobre les pràctiques destructives que duen a terme als esculls, i que són també causa de que tinguin menys pesca disponible. Els ensenyem power points, documentals, la peli de Nemo, etc. i així poden modificar els seu comportament per assegurar el menjar de demà.  Ara que esteu situats amb la organització passarem a la tripulació.

Ester:

Coneixent a la tripulació:

Arribem a les Illes Solomon després de 6 hores d’avió i la primera sensació és com si haguéssim tornat enrere en el temps. Des de l’avió la illa sembla completament verge, 4 poblets petits, sense carreteres asfaltades, súper verda... ens recorda a Laos o a Indonèsia. El primer que ens trobem al posar els peus a terra és que fa una calor insuportable, l’aire és súper calent crec que un dels llocs on hem estat que fa més calor. I el pitjor... venim vestits amb roba d’hivern: botes, texans, polar, jaqueta... au! Torna a canviar tot l’armari!! Ara que ja ens havíem acostumat al fred...Després de fer una hora de cua a l’aeroport perquè ens estampin el passaport sortim i ens trobem a la Jo, l’australiana encarregada de les reparacions mecàniques del barco. És veu que és la noia “forta” del barco, la que fa les feines més dures. Es veu molt maca i amb molta energia. Dona la casualitat que el seu novio la vingut a veure 5 dies a Honiara i venia amb el nostre vol també! Tots 4 anem cap al port on coneixem la resta de la tripulació. El Cris, de cincuanta i pico anys és el boss i l’skipper: el capità. És el capitost de tota la organització i sempre està súper enfeinat, es passa el dia a l’ordinador o bé en reunions amb la gent local per veure a on podem ajudar més. Es veu que hi ha molta gent que ha sentit a parlar de nosaltres, de la organització Oceanswatch vull dir, i que estan interessats en que els ajudem. Després coneixem la Bara, la dive master, la professional del submarinisme. De moment ha sigut la encarregada de fer la compra de menjar també. És d’aquesta gent que diu les coses molt directes així que m’hi hauré d’acostumar. És de la república txeca. També tenim el Joseph, que és un noi d’aquí de les Solomon, es veu que es va unir a la tripulació fa una setmana després d’estar al seu poble fent feines. El Joseph ha quedat com l’encarregat d’anar vigilant el corall del seu poble i anar enviant informes a la organització, així que comprovem que també impliquen molt a la gent d’aquí. Tot i que ara està amb nosaltres, es quedarà a les Solomon. El que ens ha dit ell és que desde que Oceanswatch va instal·lar les zones de protecció marina poden pescar molt més peix!! Finalment coneixem a la Noel, la biòloga marina. Ella és la que m’ha caigut millor de moment, és súper alegre i molt esbojarrada. És vegetariana i està sempre preocupada pel reciclatge al barco i sap totes les desgracies marines que passen al món i està molt involucrada en conservació ambiental. La noticia que ens espera és que ella marxa d’aquí dos dies o sigui que el Xavi i jo passarem a ser els “científics” del grup i els encarregats del monitoratge del corall!!! O sigui que en tres dies ens hem de posar al dia de biologia marina, fer un màster concentrat.  Ens estem llegint manuals i llibres per aprendre noms de corall, peixos, invertebrats, tipus de substrats... una feinada!! Però és molt xulo i estem súper emocionats perquè estem aprenent un munt de coses súper interessants sobre biologia marina tropical!!

El barco:

El barco és molt xulo. És un catamarà estil polinesi on les dues quilles estan unides a la part central per cordes (n’hi ha moltes, no us preocupeu, i els polinesis van arribar a hawaii amb aquest tipus de barco molt abans que els europeus...), que es veu que fan molt de soroll quan naveguem (encara no hi hem navegat). Hi ha molt poc espai interior, però en canvi per la coberta hi ha molt espai per estar. Ens han donat la única habitació doble del barco i també és on hi ha el lavabo, o sigui que als matins mentre dormim va entrant tothom per anar-hi. Però no està tant malament, hem posat una cortineta i la cosa queda molt íntima. L’espai per guardar coses és mínim així que estem una mica apretats. La cuina l’anomenen la sauna, perquè allà dins fa una calor insuportable i més quan et poses a cuinar, comences a suar un munt. De moment, però, només he vist cuinar el Xavi, i sempre ha surtit xop com un pollastre. Ens hem adonat que no hi ha rols gaire assignats, tot és una mica anàrquic o com diuen ells hippie i en general impera la regla “último marica”. Pel que fa als menjars passa que el primer que té gana pringa perquè si es posa a fer el menjar pues s’hi ha de posar a fer-lo per tots. I clar... a nosaltres ens agafa la gana els primers, i ja sabeu que ena agrada seure a taula, res de sandwichos o sigui que ahir va cuinar el Xavi verdures amb patata i avui ha tornat a cuinar espaguetis. Després agafem la olla i la portem cap al port (on esta la resta de la tripulació, fent altres feines o no fent tres)i s’acaben tota la resta. Una altra cosa poc organitzada és l’anada i vinguda des del barco a terra. El barco està anclat al mig del mar (no és un port com a tal) o sigui que em d’anar amb el xinxorro remant cap a terra. Però només n’hi ha un... o sigui que sempre hem d ‘estar pendents dels altres, quan vols anar a terra està pendent de que el xinxorro no estigui a terra ja, o quan volem tornar cap al barco (a les nits sempre som els primers de voler anar a dormir, van a dormir molt tard!!) però clar hem d’esperar que una majoria vulgui tornar perque si ens emportem el xinxorro ells no poden tornar al barco ... així que ja veieu que la cosa no és trivial.  

Xavi:

Les feines que fem:

Doncs de moment les feines que fem són de grumet!! És el que toca! El primer que vam fer va ser netejar la quilla amb en Joseph. Ens vam tirar els tres a l’aigua i equipats amb ulleres i patos vam començar a treure totes les algues que s’enganxen...nice... també s’enganxen moluscs i fins i tot vam veure un cranc! Tot i que estem al port de Honiara, l’aigua és molt clara i podíem veure el fons a 3o 4 metres, amb un munt de peixos per sota el barco aprofitant-se del banquet que els queia. Una altra de les feines va ser netejar la coberta: tira aigua i respatlla, tira aigua i respatlla... també ens ha tocat anar a omplir la bombona de gas, omplir i portar amunt i avall bidons de benzina (no hi ha bezinera portuaria), reomplir els diòsits d’aigua (ves a buscar aigua, omple els dipòsits, carrega’ls amb el xinxorro...). I cuinar. Com bé ha dit l’Ester, cada dia cuino el dinar per 4 o 5, depenent de la gana del personal. La gracia de cuinar és que mai passes gana!! I és que jo en quant tinc una mica de gana em poso de mala llet i m’ofusco molt ràpidament, així que en quant començo a tenir símptomes, cap a la cuina. Treballar al barco és cansat, si fa sol fa molta calor i sovint en quant et poses a fer feina comença a bufar un vent que casi et tira a terra. A més com que no estem completament protegits (estem més aviat una cala més que a un port), les ones ens mouen una mica i acaben de fer la feina una mica més complicada. Però ens en sortim prou bé i encara no ens hem marejat!

Ruta:

La ruta prevista és anar des de les Solomon fins a Papua (ens estarem 3 setmanes a la illa de KarKar) i des d’allí baixarem fins a Cairns por la via directa. En total seran unes 8 setmanes i el tram de mar més llarg seran 4 dies de navegació (de dia i de nit, non-stop). El capità, en Cris, ja ha fet la ruta 5 vegades i porta treballant com a capità una bona pila d’anys... o sigui que estem en bones mans.

Y eso es todo amigos!! Segurament demà comencem la ruta, estem ben emocionats i llestos per la aventura!!!

Una abraçada beeeeen forta!!

Ester i Xavi