Són les 10 de la nit i estem a Auckland. Demà ens hem de llevar a quarts de 5... ens falta encara un catxo de blog... ja veurem a quina hora anem a dormir. Demà encetem una nova aventura. Imprevista. Demà pillem un vola Honiara, a les illes Solomon. Estarem visquent a un vaixell de vela, i navegarem fins a Papua Nova Guinea i després a Austràlia. Haurem de fer recerca sobre el corall amb les eines que hem après al curs de submarinisme... i haurem de fer servir moltes més coses de les que hem après (a l’escola, però sobretot fora) per enfrontar-nos a les noves situacions... una aventura dins una aventura... però esto serà en el pròximo capítulo!!! Que ens havíem quedat amb els canguruuuuuuuuuuuus!!
L'Ester és la primera:Dia 26 de juliol: creuant l’outback de Queensland (Overlanders Way) – Mount Isa
Des d’on som ara (al mig del no res, al centre d’Austràlia) fins a Cairns (al nord de la costa est) ens queden “nada menos que” uns 1.300 kms. Vull dir, 1.300 km per l’outback amb poblets de mala mort cada 400 km. La carretera que seguim no és ni l’autopista, sinó que és una carretera que li diuen l’Overlanders Way. La gràcia d’aquest camí és que hi ha molts jaciments arqueològics on s’han trobat molts esquelets de dinosaures, es com si entréssim una mica al juràssic parc. 
També és on va haver la febre d’or fa un segle, però nosaltres d’or no en veiem ni pisca per enlloc. El primer que ens trobem al creuar la frontera amb Queensland, però, és que hi ha un control policial. El Xavi és el que condueix i ja es posa nerviós (ens em oblidat de dir-vos el petit detall de que la furgu no la tenim al nostre nom?¿?... és que només podem fer el canvi de nom a New South Wales, ejem ejem). Al final només el fan bufar (a les 9:00h del matí dona negatiu, jejeje) i li demanen el carnet de conduir. Mmmmmmm dins d’una furgu plena de trastos... merda on tinc el meu carnet?¿?¿ Total, que tardem tant a buscar-lo que el policia diu que és igual, que podem tirar. Uffffffff El paisatge és totalment diferent del que havíem vist fins ara: tot són camps d’herbes altes de color groc. Hi ha un munt de granges i moltes vaques pasturant a munt i avall. 
Fins i tot ens creuem amb uns vaquerus (pastors que guien a les vaques sobre cavall) tal i com a les pel·lícules. Per l’hora de dinar arribem a Mount Isa, el primer poblet d’aquests perduts on bàsicament la gent viu de les mines de coure, opal, plom que estan casi casi al mig del poble. A la oficina d’informació hi ha un museu de fòssils de marsupials que s’han extingit. D’aquesta manera comencem la nostra aventura d’investigadors de fòssils! Per altra banda, ara mateix tinc al Xavi ben entretingut mentre jo condueixo, vol arreglar totes les coses que se’ns han espatllat de la furgu: una llanterna, un carregador de bateries, l’invertor... Total, té totes les màquines obertes en canal amb tots els cargols per la furgu. A veure si se’n surt!!! 
Dia 27 de juliol: Overlanders Way – Richmond Avui ens passem tot el mati conduint, kms i kms per camps i camps amb només herbes, cap arbre a l’horitzó. A la tarda arribem just per visitar un museu on hi ha exposats fòssils de dinosaures marins. Es veu que fa milers d’anys aquesta part d’Austràlia estava coberta per mar i que per aquesta raó hi ha jaciments d’animals marins. El que primer ens trobem és una rèplica del Kronosaurus, un dels dinosaures marins més grans que han existit. És interessant veure els ossos d’aquests animals i imaginar-te que estaven vivint per aquí abans que nosaltres. Si més no, aquestes paradetes culturals fa que no se’ns faci tant pesat el viatge cap a la costa est. Per la nit, parem a dormir a una area de servei d’aquestes de carretera i ens fem amics d’uns grey nomads que estan per allà. Ens apalanquem amb ells al voltant de la foguera i petem la xerrada mentre cuinem unes patates al caliu al costat del foc i el Xavi fa pa casolà al foc també!! Tal com vam aprendre d’uns alemanys a un parc nacional del Northern Territory. No ens va quedar ven bé igual que a ells... potser perquè no vam deixar el llevat reposar gens ni mica... no tenim paciència o potser teníem massa gana! Però l’espècie de pa que va sortir, pa a la foguera, estava molt bo.
Dia 28 de Juliol: Overlanders Way – Hughenden Quan ens llevem els nomads ja fa hores que estan desperts i apunt de sortir. Nosaltres entre que muntem el tinglado, que si el Xavi m’escalfa la llet per fer el cafe, fer malabarismes per fer el llit i endreçar la furgu... tardem una estoneta fins que ens posem en marxa. Al cap d’uns quilometrets arribem a Hughenden, el següent poble a la ruta dels dinosaures. Aquí també ens trobem tot d’ossos de dinosaures petrificats exposats en un museu. Hi ha exposat un dels esquelets més complets que s’han trobat de dinosaure al món. Però no podem perdre el temps! Tenim encara un camí molt llarg per endavant. Al vespre arribem a Charters Towers, un dels pobles on van trobar un munt d’or durant l’època de la febre d’or i el poblet ja se’l veia una mica més currat, ambientat com de l’oeste amb tavernes i tal, molt xulo.
Dia 29 de juliol: carretera i manta i Undara Volcanic National Park
Avui ens desviem cap al nord, per una carretera de mala mort que ens ha de portar a un parc nacional on hi ha volcans extingits. El fet inesperat d’aquesta carretera (ens avisen els veïns grey nomads del càmping) és que bàsicament va ser construïda per als road trains... oh dear! Que vol dir això? Pues que si ja per l’autopista normal els camions aquests enormes ja són els amos imaginat si la carretera està feta per ells!! Igualment ens aventurem.
Ens diuen que sobretot deixem el camí esfaltat pels camions perquè sino aixequen tot de pedres del camí i poden trencar el parabrises (la cosa es posa interessant, carretera sense esfaltar?¿? perdó¿? Això no surt al mapa!!). I si si, anem tirant i de tant en tant veus una cosa enorme que s’aproxima super ràpid (van a tota llet!) 
i anem per una carretera que només hi cap un cotxe... aleee corre cap a la “cuneta no esfaltada”, pim pam, sot, salt (que la furgu no és un 4x4!) i el road train puuuffffffff ens passa pel costat tant tranquil per l’asfalt, quina aventura! Per dinar em de parar al mig del no res, perquè bàsicament durant tots els 300 km i pico de carretera no hi ha res de res (bueno si, vaques). És curiós perquè el paisatge ja torna a canviar: aquest cop hi ha herbes altes pero també arbres i recorda més a un paisatge de sabana. És molt maco. A la tarda arribem al parc nacional i ens dirigim cap a un càmping on passarem la nit a part de fer rentadora de roba i de nosaltres. Pel camí ens creuem un munt de cangurs! Salten a la carretera i has d’anar molt en cuidado però és súper xulo anar veient-los camuflats entre el bosc. Els de per aquí semblen d’una altra raça, perquè són grisos i una mica més grans. 
Dia 30 de juliol: Undara Volcanic National ParkAvui ens hem apuntat a una excursió amb guia per visitar els tubs de lava que van deixar les erupcions volcàniques fa milers d’anys. Uns tubs de lava enormes!!! Per la zona es veu que hi ha desenes de volcans i es creu que hi ha tot un laberint de tubs de lava cobrint centenars de kms per sota terra. Nosaltres com a bons experts espeleòlegs ens posem els frontals al cap i anem a investigar. Dins dels tubs ens ensenyen restes d’ossos animals (nice very niceeee) i eines deixades pels aborígens, es veu que vivien per aquí fa uns anys. Ens endinsem cap a dins del tubs (no si veu ni pisca!) i el guia ens enfoca ratpenats penjats del sostre. 
Ens explica que durant uns mesos (ara no recordo quins...), la època de cria, hi ha milers per tot arreu i que tanquen les coves al públic i tot! I ojo!! No podem trepitjar les caques seques de ratpenat! (les toves si?¿?) bueno que és veu que la pols d’aquestes caquetes si la respires és molt tòxica! O sigui que tots aquests contes de vampirs i de dents i de sang... res!!! Que la part terrorífica són les caques home!!! La Bella millor que no trepitgi una caca de l’Edward doncs!! (pels que s’hagin quedat ¿eing?... són els protagonistes de Crepúsculo!). Després de la visita guiada fem una excursioneta fins a dalt del conus d’un volca, on tenim unes vistes súper xules del parc nacional. Per la tarda arribem a una zona que es diu els Tablelands. Ara si que ens quedem ben parats: 
hem passat de la zona desèrtica del red center, per camps d’herbes altes, per sabana i de cop ens trobem a una zona que s’assembla un munt al País Basc o Astúries però amb tantes vaques lleteres com a Holanda. Amés, hi ha pobles a cada 50 kms! Uuuaauuuu ens estem apropant a la civilització!! I és que em començat el tros de carretera que es diu The Tropical Way, ja casi casi estem a la costa est! Es nota que per aquesta zona abans de que arribessin els blanquitos amb les segadores era tot selva tropical. Visitem tres cascades súper xules (Milla Milla Waterfalls) envoltades per trossets de selva que van deixar de peu. On ens instal·lem per dormir (a un dels pàrquings de les cascades) coneixem a uns francesos que estan donant la volta al món (però bueno, que no estamos en crisis?) i sopem amb ells i petem la xerrada. Quan et quedes a dormir a un lloc on està prohibit sempre està bé que hi hagi algú altre, no vol dir que t’estalviïs la multa, però al menys no seràs l’únic! 
Dia 31 de juliol: Tablelands Sembla que tan els francesos com nosaltres ens hem estalviat la multa, esmorzem tots junts i després cadascú segueix el seu camí. Nosaltres parem a fer la foto a un llac volcànic i també a una arbre gegant “The Curtain Figue”. Es veu que l’arbre en realitat és un paràsit que s’aprofita al principi d’un altre arbre per alimentar-se fins que es fa tant gran que mata a l’hoste perquè li treu tota la llum. Que dolent no?¿? Així és la naturalesa! I atenció avui conduïm durant una bona estona per una carretera de curves! Totes les curves que no hem fet a Australia (fins ara tot era recte!) ens les trobem aquí acumulades. El Xavi que és el que conduïa casi es mareja i tot (és un preludi del que ens espera...) i estava tant poc acostumat que anem baixant a 10km/h i fem una cua del copón! Ups! Després de tantes curves per fi arribem a Cairns. Ja hem arribat a la costa est!! Primer problema d’arribar a una ciutat: on dormim?¿? Aquí a part d’estar prohibit tens més possibilitats de que arribi la poli. 
Doncs au! Ja ens teniu primer sopant al mig d’un parquing al costat d’un súper (sisis molt cutre) i a les onze aprox (por la noche todos los gatos son pardos!) pues agafem la furgu i a passejar-nos pels barris residencials a veure quin és el lloc que més ens agrada: el volem poc lluminós, silenciós, que no faci ni pujada ni baixada (no sabeu com d’incòmode és dormir de cap per avall amb tota la sang cap al cap). Total que jo em sentia com els lladres de la peli de “solo en casa” que van mirant a veure quina roben amb la furgu de pintors... mira!! Quin riure! I clar, quan aparques al carrer, au! Surt de la furgu, posa trastos varios als seients, treu-te les sabates i cap a dins! Súper dissimulat!!! Només pensava “que els veïns no truquin a la poli plis...” Dia 1 d’agost: Cairns
Avui passem el dia a Cairns, trobem que és una ciutat ben xula! Passegem pel passeig marítim i per la lagoon: és com una piscina pública just al costat del mar on t’hi pots banyar. La lagoon els hi fa servei com de platja perquè bàsicament no t’hi pots banyar al mar per culpa dels cocodrils i de les meduses mortíferes que habiten aquestes aigües a l’estiu!! Menys mal que no en tenim d’això a la costa brava! També aprofitem per informar-nos de preus i opcions de barcos per anar a la barrera de corall famosa. Fa molt de vent i ens diuen que demà encara serà pitjor,a més ens notem súper cansats de tota la kilometrada que hem fet en una setmana... així que decidim tirar una mica més cap al nord i deixar l’excursió per quan baixem de tornada. 
Dinem al pàrquing del costat del passeig amb tots els backpackers per allà (és una de les poques zones sense parquímetre!) i ens quedem mandrejant per la gespa del costat. Se’ns fa de nit buscant un lloc per dormir i ens acabem colant (no volíem, però es que no hi havia ningú a recepció!!) a un càmping a la Palm Cove Beach. 
El càmping estava tot ple i just trobem un únic espai lliure (que raro no?) total que allà ens instal·lem sense dir res a ningú, demà al matí ja pagarem. Quan el Xavi està a mig cuinar “patatas con cerdo” arriba el jefe del càmping i ens fot la bronca i ens fa fora! Es veu que aquest lloc estava reservat!! Upppsss! El Xavi anar dient... i ens podem quedar fins que arribin i així puc acabar de fer el sopar? I el tiu que no! I el Xavi: i si compartim la parcel·la amb algú altre? I ell: si home! I el Xavi: i on anem ara? I l’home pues vosaltres sabreu! Jejeje bé, que vam haver de tallar tot el rollo al porc, agafar tots els trastos i cap al pàrquing de la platja del costat! A sopar sota la llum de les faroles i després carrer amunt i carrer avall per trobar el nostre amagatall... que dura la vida dels furgueruuss! Ara, una cosa està clara: tots els backpackers s’acaben colant algun dia a algun càmping o dutxes etc... nosaltres ho intentem un cop i ens pillen! I això que hauríem pagat el dia següent i tot! Som massa bones persones!!
Dia 2 d’agost: Daintree National ParkAvui ens dirigim cap al Daintree National Park. Aquest parc nacional conté una de les selves tropicals més antigues del món i de les poques que arriben fins al costat del mar. Per arribar-hi hem de creuar un riu amb un ferry, nomes és 1 minut però fa gràcia. I tot just creuar el riu, ens fiquem per una carretera estreta i ja ens trobem al mig de la selva! A banda i banda de la carretereta és bosc súper túpit, no pots veure més enllà de la segona filera d’arbres. I el sol no hi traspassa gens ni mica fins aquí, anem sempre a la ombra. És súper xulo conduir per aquí dins! A més es veu que per aquesta zona d’Austràlia habita un animaló únic: el cassowary! És una espècie d’estruç, una mica més petit i amb molts calors al cap. 
Està en perill d’extinció o sigui que serà una mica difícil de veure’l però nosaltres estem atents a qualsevol moviment! A més, per la carretera hi ha un munt de senyals de “peligro cassowary” per que no els atropellis! Deu ens en guardi! Parem a alguna platjeta però només a fer la foto perquè entre que fa mal temps (és el que té la rainforest! Per això hi ha tants vegetals) i a més no et pots banyar pels cocodrils... pues vaya gràcia! Ja em diràs que fas de bo per aquí doncs! Veient el panorama i que realment és un d’aquells dies que anem arrossegant-nos pel món de lu cansats que estem... decidim anar a un càmping com deu mana (res de passar la nit furtivament avui!) amb cuina i dutxes (que ja ens toca! sino vaya “cachowarris” que serem nosaltres!!). 
Dia 3 d’agost: Daintree National Park – Cape Tribulation Avui al matí ens ho prenem amb calma. Ja em pillat una mica el truquillo de la rainforest: pel matí plou i per la tarda surt el sol i fa molt bon temps. Així que el matí ens el passem bàsicament dormint i descansant de tant conduir! (portàvem una mitja d’uns 400 kms diaris ehh!!). Després de dinar fem una excursioneta al Cape Tribulation, un cap molt xulo amb molta selva al voltant d’una platja molt maca. El més emocionant de l’excursió (no veiem cap cassowary, oohhhh) és que el Xavi agafa un coco de les palmeres de la platja. Al rico cocooooo!!! Primer intenta rudimentàriament amb una pedra intentar obrir-lo però no se’n surt! 
Li falta una mica de pràctica, potser hauria de treballar un estiu de becari del cocotero de la platja de l’Estartit! Jejeje Un cop al càmping i amb la navalla a mà anar picant fins que el coco es va rendir i tachan!! Un coco ben bo tu! Jo no en donava quatre duros, però si si uns dels més bons que he menjat mai. Minipunto para el equipo de los xicos! Per la nit anem a la cuina del càmping a fer el sopar i hi ha un munt de jovent, és ben graciós anar veient que cuina cada nacionalitat, sembla un concurs. Fijo que nosaltres haguéssim sigut els guanyadors: lentejas a la porquerana! Dia 4 d’agost: Daintree National Park
Com cada matí per aquí plou així que encara ens quedem pel càmping fent mandritis una estoneta. Semblem ja bastant recuperats i per tant comencem el camí de tornada cap a Cairns. Dinem a una area de picnic molt xula al mig de la selva. 
Avui estem de sort perquè just quan ens posàvem a cuinar apareix un guia d’un d’aquests grups organitzats que ens diu que li han fallat uns quans turistes i que per tant té un superàvit de menjar. Sense pensar-nos-ho dos segons: i tant que en volem!!! Pa la saca! Aquí no es llença res i menys pernil dolç (des de casa que no en menjava!!), amanida, tomàquets, patates amb salsa, amanida de pasta, olives... mmmmmmm un dinar boníssim! Com s’aprecien aquestes petites cosetes (tipus el pernil dolç) quan no el tens!!! I més si és gratis! Jejeje Per baixar el menjar fem una excursioneta per unes passarel·les de fusta que van pel mig de la selva (no fos pas que t’embrutessis els peus! Una mica tiquismiquis aquestes australians!). Però està bé perquè hi ha panells informatius i aprens coses interessants: qui és un paràsit i aquestes coses. Parem a un lookout on es veu el mar i la desembocadura del riu però se’ns posa a ploure a bots i a barrals i marxem pitant. I quan ja anem a sortir del parc... ara si que ens quedem ben parats: em de fer dos hores de cua per poder agafar el ferry! Quan feia que no feiem cua??¿ Des de la típica cua de la ronda de dalt a les 8 i mitja del matí? Sort que tenim l’UNO a mà i ens viciem un munt. Sempre ens hi juguem coses tipus qui perdi 30 flexions, o corre 10 minuts... però encara és hora que algú les compleixi... mañana mañana... Per dormir anem al mateix spot a la Palm Cove Beach, al mig d’un carrer residencial, on vam estar fa tres dies, així ens sentim més com a casa tot i estar al mig del carrer. 
Dia 5 d’agost: The Great Barrier Reef – La barrera de corallAvui és el dia que fem l’excursió a la barrera de corall i com ja he anticipat unes línies més amunt la cosa va de mareig total. No se si la cosa va ser degut a que vam esmorzar amb presses de peu, si perquè vam anar corrents fins al port (fèiem tard) o perquè ens vam prendre una biodramina amb l’efecte contrari... però la veritat és que el Xavi ja estava groc i rebufant al cap de 10 minuts d’estar al barco. El mar no acompanyava, feia mal dia i l’aigua estava mogudeta però tampoc tant tant tant. Per arribar a la barrera des de Cairns havíem de navegar una hora i mitja mar endins. A més ens vam apuntar per fer submarinisme (s’ha d’aprofitar que tenim el PADI!) i clar, que si ha coberta per preparar el material, que si amunt i avall, el dive master explicant-nos la ruta, el barco es movia moltíssim... 
em despisto un moment i quan torno el Xavi ja esta amb la bosseta de marejus plena... comencem bé!! I al cap de 1 minut el monitor ja diu vinga vinga vinga a posar-se els neoprenos i a l’aigua! Miro al Xavi i em diu si si ara ja em trobo millor! Pues vinga! Jo estava un pèl marejada però anava aguantant, potser per l’adrenalina d’haver de fer submarinisme per primer cop sense la profe. Quins nervis! Però la veritat és que la immersió va anar súper bé: equalitzant orelles, poc a poc... recordant tota la teoria del curs mentalment... no se si vaig estar més pendent de les maniobres, que si d’on era el Xavi (el meu buddy!) que si mirant l’ordinador rellotge que t’indica profunditat i temps, que si mirant l’aire que em quedava... són moltes coses i només vam baixar a 13 metres! És guay perquè dins de l’aigua t’envolta molta calma, silenci, la visibilitat era molt bona i semblava que estaves en una piscina. El que més em va impactar va ser la grandària dels coralls, eren enormes! Vam veure peixets però no tants com a Indonèsia... no vam tenir sort i no vam veure ni taurons ni tortugues... va estar bé però sincerament... em segueixo quedant amb Indonèsia pel que fa al tema marí. 
Passen els 40 minuts (uff no me quedat sense aire, bien!) i pugem a la superfície. De seguida m’adono que el Xavi no fa gaire bona cara... i comença a dir ai ai ai, l’agafo perquè s’agafi a la barana del barco i veig que comença a vomitar. Mira! Quins sustos que em dona!! Allà carregats amb les bombones, a l’aigua... un percal. Total, que resulta que a la sortida un altre cop amb el mar remugut es va tornar a marejar. I aquí si que jo, entre que l’adrenalina ja havia marxat perquè tot havia anat bé i que sempre jo i el Xavi em d’anar a una... jo també em poso a vomitar (fora de l’aigua ja per sort)! Vaya dos! Així que ja ens teniu els dos als sofàs del barco dormint la mona i no vam poder fer cap més immersió ni snorkeling... Vam pagar una pasta per res! Ni vam poder provar el bufet lliure a l’hora de dinar! I hi havia gambes!!! Crec que això és el que ens va fer més ràbia. Jajajaj ens hauríem d’haver portat el taper. Bé... jo vaig fer racó per una mica de pernil dolç... així que l’experiència com podeu veure una mica desastrosa... espero que no ens passi el mateix en futures aventures... 
Dia 6 d’agost: Mission beachAvui ja estem recuperats del mareig d’ahir. Potser també estem una mica fluixos del ritme que portem. Però encara s’han de fer moltes coses i hem d’arribar a Sydney d’aquí 15 dies! Pel matí fem una visita ràpida als The Boulders, un riu amb roques rodones gegants i envoltat de selva. Fem una excursioneta però acabem ràpid perquè se’ns posa a ploure. Per la tarda anem a la Mission Beach. Sembla una platja molt maca però aquesta zona va quedar molt castigada pels ciclons i inundacions que hi va haver el gener passat i la platja estava literalment destrossada: palmeres caigudes,zones de picnic fetes mal bé... Ha sortit el sol i fa una tarda molt maca així que igualment aprofitem per fer un passeig per la vora del mar. Es veu que aquesta zona també es troben cassowaries però no se jo si amb els ciclons van quedar tots uns mica ventats... total que no en veiem cap.
Dia 7 d’agost: Wallaman Falls i Paluma National Park
Seguim fent kilòmetres per la Tropical Way! Avui ens desviem una mica per visitar les cascades més altes d’Austràlia, les Wallaman Falls. La desviació és considerable: són forces kilòmetres de curves i de carretera no asfaltada (en bones condicions) però creiem que val la pena. I efectivament, un cop som allà quedem ben impressionats! És com màgic veure com l’aigua cau des de tan a dalt i arriba a baix que està casi evaporada. Llàstima que no podem fer l’excursió que et porta fins a baix de les cascades perquè hi ha esllavissades pel camí degut al cicló. Ens hem de quedar amb la imatge des del mirador. Com que la cosa ha sigut visita ràpida al final i ens em quedat amb les ganes de caminar una mica, per la tarda anem a fer una excursió al parc nacional Paluma.
També hem de fer un munt de curves per arribar-hi, està força a munt del nivell del mar, i quina llàstima!!! (estem de pega!) quan arribem a dalt de tot hi ha molta boira i no podem veure les vistes des dels miradors (es veu que s’arriba a veure el mar i tot...). Se’ns ha fet tardet però igualment agafem el caminet que et porta per dins la selva. Resulta que també té el seu encant anar pel mig de la jungla amb la boira... és com més misteriós. Veiem un munt d’arbres caiguts també per culpa de les inundacions, realment deuria ser l’inferm perquè que el vent pogués tombar arbres centenaris enormes... Quan arribem al poble de baix... oh oh... sembla que s’ha espatllat el marcador de la velocitat (la fletxeta no es mou!) i el contador de kms tampoc corre... a veure si els ratolins van rossegar coses per la furgu i ho van espatllar... definitivament demà toca mecànic.
Dia 8 d’agost: TownsvilleDia de mecànic. Deixem la furgu a primera hora perquè li facin un check general, canvi d’oli i de filtres i mirin això del marcador de velocitat. Ens passem el dia esperant al local de comida ràpida para llevar del costat (no vam trobar res millor en el polígon industrial). Per sort tenien connexió a la corrent i vam poder estar amb els ordinadors enxufats. El diagnòstic de la furgu és que les rodes que vam canviar a Alice Springs estàn fetes caldo! Ja ens van fotre el pal!!! Mira que el mecànic estava portat per uns indios i ja ens l’han tornada a clavar! No aprenem!! La resta està perfecte. Uueuuueueueue I el contador de velocitat és un cable que s’ha trencat i que haurem de demanar al concessionari oficial... puuuuffff marrón i a pagar!!! El canviarem més endavant.
Dia 9 d’agost: The WhiteSundaysAvui arribem a les Whitesundays. És una zona on hi ha tot d’illes amb platges molt maques. Donat la pasta que ens vam gastar a Cairns amb la visita a la barrera de corall decidim que preferim quedar-nos a terra ferma. Trobem un poblet de costa amb un port molt xulo que es diu Airlie Beach i decidim instal·lar-nos allà uns dies. Fa un temps boníssim, s’hi poden llogar Hobbie Cats per practicar vela i hi ha una d’aquestes lagoons (piscina davant del mar pública) ja que un cop més aquesta zona es súper perillosa pel bany per culpa de les meduses venoses que arriben a l’estiu. La cosa té molt bona pinta i a més sembla que el pàrquing amb vistes al mar (el que serà el nostre “apartamentet” durant 3 dies) és força tranquil, tenim font al costat, lavabos, dutxes... perfecte!!! Avui no fa gaire vent així que deixem la vela per demà. 
Ens quedem fent mandritis per la gespa de la lagoon, el Xavi es posa en forma fent piscines mentre jo llegeixo. Fem el sopar allà mateix al pàrking (la gent se’ns queda mirant, no se pas que deuen pensar. O “que cabrons”...”jo he pagat 60 dolars per sopar amb aquestes vistes al restaurant del costat” o segurament també n’hi ha que deuen dir mira aquests... “segur que això no ho fan a casa seva” pues no!, no em posaria a cuinar a la furgu al pàrquing de la platja de Sant Pol! jejeje). És una zona bastant pijeta (no hi ha gaires backpackers per la zona), hi ha molts velers ancorats a la baia... és molt maco. Rentem dents als lavabos de la lagoon i au! A buscar un lloc arrecerat per dormir! Trobem un lloc que està com amb obres en una carretereta secundària. I dormim perfectes, uufffff la poli no passa per aquí! Bien!! Dia 10 d’agost: Airlie Beach
Yeessss!!! Avui si que fa vent i podem agafar el cata! Nos vamos de regata, oseaaa! (un poco pijos!!) Disfrutem molt els dos amunt i avall de la baia fent maniobres per entre els barcos. Molt xulo!! El Xavi m’ensenya a portar el cata i en un moment de despiste... me’n porto una trabutxada!! Com a les pel·lícules de pirates! Paaaaaaammm al cap! Aauuuuuuuuuuuuu em va sortir un bon nyanyo. No fa tant ben com per anar escurats (no com a Grècia!) però ens hi passem dos hores i mitja anant d’un cantó a l’altre. Per la tarda toca passeig per les botiguetes típiques de platja i menjar un gelat! Jo tenia la sensació una mica com si estiguéssim a l’Estartit!
Dia 11 d’agost: Airlie BeachAvui ja toca marxar... hi estem tant bé aquí que ens fa mandra... però hem de seguir el nostre camí!! Aprofitem abans per fer-nos un banyitu a la lagoon i fer unes quantes piscinetes que estem en molt baixa forma. Després de dinar a conduir de camí a Rockhampton on ens espera el cable que hem de canviar a la furgu. (si si... ejem... anem sense contador de velocitat.. una mica precari però heu de pensar que la furgu igualment no tira a més de 110 km/h... així que anirem bé). Ah!! El Xavi ha fet xocolata calenta per esmorzar!!!
Dia 12 d’agost: RockhamptonArribem a Rockhampton, segons diuen la ciutat amb més bestiar boví pels voltants de tot Austràlia. Comprem el cable per la furgu i ens costa una bona estona trobar un mecànic disponible per fer la reparació d’avui per avui. Per sort el trobem!! A més el mecànic era de molt bona pasta i ens cobra súper poc per la reparació. També canviem una de les rodes que està molt gastada. Ens adonem de que hi ha un bar que organitza torneigs de rodeo els divendres!! Iuujuuu avui és divendres!! Ens hi arribem i ens diuen que avui només es dia d’entrenament però que igualment ve força gent a veure-ho i que ens agradarà i ens podrem fer una idea.
Doncs s’haurà de veure!! Dinem i passem la tarda davant d’un llac on hi ha un munt d’ànecs, ocells varios, oques,tortugues... un lloc preciós. Llegim, toquem la guitarra, veiem la posta de sol... genial! A les 7 del vespre ens dirigim cap al rodeo! El primer de que ens adonem és que no anem vestits per l’ocasió. 
Tothom porta texans, camisa de quadres, cinturó, cotes i sobretot barret de cowboy! Nosaltres tenim el barret però ens l’hem deixat a la furgu. Bueno, és igual... es veu d’una hora lluny que som els turistes. El rodeo és genial! Ens ho passem súper bé. Primer surten els petits muntant vaquilles, són ben graciosos però no aguanten gaire... desprès surten els grans i vaya vaques!! Són enormes i fan uns salts que si jo fos el cowboy acabaria al terrat de la casa del costat. Normalment duren uns 5 segons, el que més 10 segons a sobre de la vaca... el pitjor és quan està a terra el cowboy i la vaca encara esta per allà tota boja saltant... tots han de sortir per cames de la pista! Ben curiòs! Una cosa més per apuntar a la llista de coses noves que hem fet!!
Dia 13 d’agost: 1770 ( si si.. així és diu el poble on avui anem a parar)Mai havia vist un poble que de nom tingués un número. Pues aquí el tenim!! És un poblet petitonet de costa amb una baia on hi desemboca un riu, és molt pintoresc. Fem una excursió a un lookout amb vistes a la bahia i veiem uns dofins que treuen el cap (bé, l’aleta) al mig del mar. Com mola veure els animals així a l’aire lliure, és una de les millors coses que té Austràlia! Ens passem la tarda acampats davant del mar, anar mirant com la marea puja i baixa, com venen les famílies a pescar... quin relax! Ens encanta!!!
Dia 14 d’agost: Agnes WatersEns aproximem a finals de mes i ja ens comencem a preparar per la venta de la furgu. Com que avui el paisatge és preciós a la baia de 1770, li fem el book a la furgu! Foto per aquí, foto per allà... però de lluny que no es vegin els detalls que no l’hem netejat. Després anem cap al poblet del costat, Agnes Waters, que és típic per aprendre surf. És la primera platja, venint des del nord, on comencen a haver-hi ones. El Xavi aprofita per llogar una taula i fer dos horetes de surf mentre jo prenc el solet. Aquí si que hi ha un munt de backpackers i de furgus per tot arreu. Això ja comença a ser ambientillo de la costa est!
Dia 15 d’agosrt: Rainbow beachLa Rainbow beach esatà dins del Sandy National Park. I com diu el nom hi ha molta sorra per tot arreu... kms i kms de platja verge. Aquí la gràcia es venir amb 4x4 per conduir i fer el cabra per la platja... nosaltres amb la furgu... ens hem de buscar un altre plan. Caminem per la platja, llegim, prenem el sol... ja ho veieu... uns dies de relax total!!! I com sempre fent vida a la furgu al pàrquing amb més bones vistes al mar i muntant el xiringito allà mateix. Això si, per dormir a buscar-nos la vida a trobar un lloc d’amagatotis!
Dia 16 d’agost: Rainbow beachAvui anem a veure unes dunes de sorra que estan sobre de la platja. Les vistes són súper xules, per un cantó veiem el mar i la platja i per l’altre el poblet cap a l’interior. Després del reportatge fotogràfic tornem a la platja i ens fem un bany a l’aigua. Esta bastant freda així que aguantem poc però és divertit jugar amb les ones. Per la tarda anem a un ciber a penjar l’anunci de la furgu a la zona de Brisbane... comença l’aventura de la venta!!! A veure que passarà!!
Dia 17 d’agost: Australia ZooAvui és un dels dies que m’ho he passat millor a Austràlia: anem al zoo!!! I per fiiii veig i toco i agafo un coala!!! Uueeee quina monadaaa el pèl és super finet... com un ós de peluix. La majoria estan pels arbres dormint (dormen 20 hores al dia!! Alguns pensaran quin morro!!). També veiem cassowaires, aahhh!! Resulta que estan al zoo i no a la selva!! Jejeje Veiem tigres, elefants, el diablo de tasmania (una mica tímid i dormilega), un eriço, dingos, wombats, serps i cocodrils. Anem a un espectacle on els hi donen de menjar i fa molta impressió perquè són enormes i es posen súper aprop dels cuidadors del zoo. 
No se si us sona... el fundador del zoo és un tal Steve Irwin que surtia a la tele fent molts documentals amb cocodrils.. serps.. Fa uns anys es va morir per culpa d’un latigazo d’una sting ray... i es veu que era molt estimat i encara ho és aquí a Austràlia. La gràcia és que hi ha zones del zoo on pots interactuar molt amb els animals i hem pogut donar de menjar i tocar cangurs!! Un dia genial!!!! Dia 18 d’agost: Brisbane
Avui passem per les Glass House mountains, són restes de volcans extingits però plou i fem només visita relampago. Passem per Brisbane de revolada també amb la furgu... no trobem lloc per aparcar i tenim gana així que ens quedem per les afores. Ningú ens ha trucat interessat per la furgu així que decidim anar tirant ràpid cap a Sydney.
Dia 19 d’agost: Gold Coast
Ens llevem a un cap amb vistes a Brisbane. Esmorzem tranquil·lament i anem tirant cap a la Gold Coast. Parem a Surfers Paradaise, una ciutat amb aquest nom s’ha de veure!!! És rollo Benidorm però amb més classe... ple d’edificis alts i centres comercials... ben curiós! Els australians diuen que si Surfers Paradaise hagués de ser una persona seria Paris Hilton... així que us podeu fer una idea. No hi ha ones així que no veiem gaires surferus a la vista. A més... em baixat força cap a baix i per aquí fa més rasquilla! Trobem un mercat on es venen productes artesanals i fem una passejadeta per l’àrea comercial (jo aprofito per fer algunes compres!! Uueeeee).
Dia 20 i 21 d’agost: Byron bayTravessem la frontera entre estats i entrem a New South Wales, ja queda menys per Sydney!! Avui i demà passat ens toca conduir i conduir a tota pastilla perquè només tindrem 10 dies per vendre la furgu!! De totes maneres fem una visita a la mítica Byron Bay. Hi ha molt ambientillo backpacker i molta gent jove, és xulo, però se’ns posa a ploure... així que no ens podem quedar a la platja. Passegem pels carrers amb botiguetes i au! No hi ha temps per més!!! Carretera i mantaaaaaaaaaa
Xavi speaking: Dilluns 22 d’agost: Sydney. Avui és el dia, per fi, després de kilòmetres i kilòmetres (16.000 desde Perth; si, ho has llegit bé, 16.000 km) arribem a Sydney! Perquè us feu una idea, és com sortir d'Algecires per anar a Copenhaghe, baixar fins a Milà, tornar a pujar fins a Sant Petersburg i baixar a Atenes... no stá mal... Total que Sydney d’entrada és bastant recomfortant perquè s’assembla molt més a les ciutats europees que tots el pobles que hem anat veient fins ara. I res, anem directes cap a Victoria street que hem quedat amb un croata per ensenyar-li la furgo... a veure si la venem! I què és Victoria street... doncs és un carreró com podria ser el carrer diputació, on entre els números 100 i 150 s’hi posen tots els backpackers-hippies-surferos-etc. 
que han acabat de donar la volta pel continent i només pensen que en vendre la furgo. Total que ja ens veieu a l’Ester i a mi aparcant allí, traient les cadires de picnic i passant l’estona: jugant a l’UNO, tocant la guitarra, llegint... de fet com que avui és el primer dia cuinem una mica de pasta i tot!! Intentarem vendre la furgo per 4.900$. La vam comprar a 4.800 però vam fer reparacions, checks mecànics i vam comprar coses per valor de 900$... a veure per quant la venem. El croata s’ha mirat la furgo i li ha agradat; no l’ha probada però s’ha apuntat totes les dades per mirar si tenim multes per pagar. Per la nit anem a voltar per uns carrerons més enllà i dormim, per dir algo, en mig del poblenou, dins la furgo, clar. 
Dimarts 23 d’agost: El croata encara no ens diu res així que ens instal·lem en mig de Victoria Street i comencem a fer estudi de mercat: qui ven què i a quin preu. La qüestió és qui té més pressa, si els que arriben per començar a viatjar o els que marxen perquè tenen un vol... nosaltres som dels segons, clar... l’altre punt és de què n’hi ha més, si dels que venen o dels que compren... i sembla que els que venen són 10 vegades més que els que compren... en tot el dia de pulular per allà potser només ha passat un potencial comprador... i tenim uns veïns que marxen d’aquí dos dies així que tenen el preu por los suelos. Total que estem una mica nerviosos. A més, para más inri, tenim un poli per la zona que va passant i comprova que no t’estiguis més d’una hora al mateix lloc... així que ja veus a les furgos de tant en tant intercanviat-se rollo el joc de les cadires, a veure qui és el tonto que es queda sense lloc...Total que amb tot el merder que fotem, els veïns no esta gaire contents, i en particular als bars no els fa ni pisca de gràcia... així que el tema de les furgos al carrer està en debat públic... 
i un parell de periodistes recorren el carrer per cobrir la crònica. I entre tot el personal, n’hi ha un que porta el cabell llarg i despentinat i que toca la guitarra...total que li fan una petita entrevista... Els periodistes em diuen que no estem fent res il·legal però que ens volen reubicar en un parking com es feia fa uns anys enrera... que què em semblaria... i jo, clar que si! Cap problema! I així passant el temps... el croata ens diu que quin és el nostre preu mínim...nosaltres li diem un però es veu que és massa alt perquè no ens torna a trucar... i ens anem posant nerviosos... avui per dormir anem a la Bondi beach, que és un S’Agaró però just en mig de la ciutat... es que Sydney mola! 
Dimecres 24 d’agost: Lo bo que té bondi beach és que l’esmorzar el fem davant del mar, amb els surferos dándolo todo a primera hora, gent corrent, passejant el gos... així desconectem una mica de Victoria street. I cap a les 11 o així, tornem cap allà, a veure si passa algú...i el dia és el que passa... s’ha venut una furgo... que l’han hagut de posar a 3.500$ perquè piraven el divendres. Estaven una mica jinyats... i nosaltres estem cada cop més nerviosos. Baixem el preu a 4.300$. No ens la volem jugar. Es que no passa ningúúúúú?? Total que de tornada cap a casa (tornem a dormir a la furgo a Bondi beach) decidim que hem de fer algo, i preparem un pla de marketing que pa eso emos etudiao tanto tiempo. 
Dijous 25 d’agost: Imprimim un munt d’anuncis de la furgo i anem a passejar per la ciutat penjant l’anunci a tots els hostals de backpackers que trobem. Acabem ben rebentats però podem dir que hem vist una mica de Sydney! Trobem que és una ciutat prou acollidora, hi ha molts asiàtics (incloent restaurants, supermercats, botigues vèries) i se sent parlar xinès. Per acabar el pla ens anunciem a una altra pàgina web que és de pago i és més especifica per backpackers... ja veurem si serveix de res! La noticia del dia és que sóc noticia. Resulta que vaig agradar als periodistes de l’altre dia i em posen a la segona pàgina del diari del barri que es reparteix de gratis a totes les cases de l’est de Sydney http://wentworth-courier.whereilive.com.au/news/story/vans-off-the-street/ ups!! I de fet una senyora del carrer Victoria em ve amb el diari a la mà i em diu: “ets famós!” quines coses...
Divendres 26 d’agost: Hem decidit que a partir d’avui dormirem a un hostal a la Bondi beach. Després de comprovar preus i qualitat de les habitacions ens quedem amb una de les més pijes: 300 euros una setmana els dos, amb vistes a la platja i el mar!! Uoooooo!! Traslladem totes les coses de la furgo a l’habitació i tornem al curro. Això de la venta és molt dur! Ens passem el dia al carrer. Hem vist que hi ha uns compradors mirant les furgos de dos o tres espais més endavant... ueeee!! Sembla que s’acosten! Ara miren la furgo de dos espais més endavant... i merda! El ranger que ve a comprovar que no haguem estat més d’una hora al lloc!! I totes les furgos porten una mica més d’una hora!! 
De cop tothom engega la furgo i es posa en moviment. A canviar de lloc! Quatre furgos (inclosa la nostra) desaparcant i aparcant a un altre lloc... i els compradors??? En els 5 minuts que dura el joc de les cadires els compradors desapareixen com per art de magia!! Mira que és casualitat!!! Quan ja comencem a estar desesperats (just avui hem baixat el preu a 3800), passa un francés que sembla interessat en la nostra. El tio se la mira bé i fins i tot s’apunta el nostre telèfon, però just quan estem parlant amb ell, arriba un avi que també se la mira, comença a fer preguntes una mica fora de lloc... tot el dia de braços creuats i ara no donem a l’abast!!! I para más inri quan tenim el francés i l’avi per allí, passen els compradors del matí donant un cop d’ull... a aquests no els podem dir ni res! Però bé, si més no sembla que al francès (es diu Yann) li ha agradat i s’ha apuntat el número. Per la tarda ens truquen uns altres dos interessats en veure-la (això de baixar el preu sembla que ha fet efecte!) i quedem per l’endemà. Anem a dormir a l’hostal ben contents de tenir un altre cop un lloc a recer, amb lavabo, dutxa, cuina, electricitat... poc a poc ens anem reintegrant a la societat. 
Dissabte 27 d’agost: El francès ens ha trucat!! ueeeeee!! Sembla que vol provar la furgo! També hem quedat amb un anglès que l’ha provada en fred. No semblava massa convençut. Hem anat tot el dia de cul i hem arribat 15 minuts tard a la cita amb el francès... el paio no la vol conduir, diu que la condueixi jo, així que arrenco amb ell de copilot i deixo l’Ester xerrant amb uns amics del Yann (el francés). Durant tot el rato em va dient, i aquest soroll? I aquest altre soroll? Les amortiguacions sonen molt, no? La veritat és que estic tant nerviós com a l’examen de conduir. Total que de cop es comença a sentir un soroll que no era gens familiar per mi... i el tio pregunta, clar. Jo li dic que deuen ser unes branques que es deuen haver quedat encallades sota la furgo... al cap de 10 segons el soroll para, deu ser que les branques ja s’han deixat anar... el tio mira enrere i jo miro pel retrovisor però no veiem res... mmm.... estrany... aleshores em diu que porto la senyal de la bateria encesa al panell de mandos... i jo em quedo a quadros... no se... aquest matí no passava! I aleshores me n’adono que la temperatura de l’aigua està quasi a tope... vaya tela... per sort just arribem des d’on havíem sortit i li dic a l’Ester tot pàl·lid “hem d’anar al mecànic”... vaya tela... resulta que a més ara surt un munt d’aigua i fluid refrigerador... no ens ho podem creure... mira que hem fet kilòmetres... i peta quan la proba un possible comprador! Desastreeeeee!! 
Per sort el francès i els seus amics saben una mica més de mecànica que nosaltres i descobreixen que es tracta de la corretja del ventilador, que s’ha trencat i ha sortit de puesto. Per sort no s’ha trencat del tot sinó que només una banda així que els franchutes tornen a posar el que queda a puesto... les llumetes s’apaguen i la temperatura torna al seu estat habitual. Vaya tela... el francès ens diu que encara està interessat i que dilluns vol anar al mecànic per fer una revisió... i de pas canviarem la corretja. Total que ens diu que millor no moguem la furgo així que tornem cap a casa (el hostel) en bus. Quin dia!!
Diumenge 28 d’agost: Com que es diumenge i ahir va ser un dia atrafegat, ens dediquem a fer mandritis a l’habitació amb vistes a la platja i a passejar per la vora del mar... és ben maco!Dilluns 29 d’agost: Quedem al costat de la furgo amb el francès i anem junts al mecànic amb l’Ester de polissó estirada al llit. Deixem la furgo perquè li faci una revisió i anem a tràfic per comprovar que no tenim multes... estem nets. De tornada al mecànic, sense saber el diagnòstic, el tio diu que vol pirar l’endemà. Sembla que ja ho tenim! Però ens farà suar fins l’últim moment... quan tornem al mecànic la furgo encara no està llesta... així que l’Ester i jo pirem a veure l’Òpera i el francès se’n va a l’hostal.
Quan tornem al mecànic ens trobem al francès i els seus amics mirant l’informe... diu que hi ha un problema al canvi de marxes i que la reparació costarà uns 1000 dòlars, i que els pneumàtics també s’hauran de canviar... com se les saben els putus mecànics... Total que el paio ens regateja, i com que nosaltres comencem ja a estar una mica preocupats i ens ho volem treure de sobre li deixem per 3500 i que es faci càrrec ell de totes les reparacions incloent el ventilador.. ueeeeeeeeeeeeee!! Venuda!! És un èxit una mica amarg però... hem hagut de baixar molt el preu però ens compensa. Amb la diferència de preu compra-venta i els mecànics diversos hem perdut uns 1800 euros... de fet no està malament! tenint en compte que hi hem dormit 72 dies, ens surt a 12.5 euros la nit per cap! Dimarts 30 d’agost: Tornem a la city per veure la òpera des d’una altra perspectiva i l’antic barri portuari que l’han convertit en barri de pubs de moda. Comencem a estar relaxats que ja ens hem tret de sobre la furgo!
Dimecres 31 d’agost: Avui dia de vacances. Anem a donar un vol pel passeig de ronda i veiem els surferus dándolo todo. A mi lo del surf em fa força mandra perquè estic en baixa forma i a més fa força rasca com per ficar-se al mar. També hi ha un munt de gent corrent a la vora del mar... ens recorda que algun dia ens haurem de tornar en forma quan tornem a casa... fem el blog (a veure si aconseguim posar-nos al dia) i ens quedem de mandritis a l’habitació de l’hostal que s’hi està super bé.
Dijous 1 de setembre: Comencem el mes una mica nerviosos. Certament hem liquidat el tema de la furgo però hem obert un nou front. Resulta que buscant cases on allotjar-nos de gratis a canvi d’unes hores de feina al dia (helpX.net), hem trobat una ONG (oceanswatch.org) que busca algú que sàpiga navegar, fer submarinisme i tingui estudis relacionats amb biologia marina... (biotecnologia potser cola????)... per anar amb ells a monitoritzar esculls coral·lins i fer alguna cosa amb les tribus de les illes Solomon i Papua Nova Guinea... i sembla que estarien interessats en nosaltres!!!! Uooooooooo! Estem molt emocionats però molt nerviosos també perquè això canvia els plans de l’Ester que tenia pensat fer un curs d’anglès a Nova Zelanda... i a més això seria per començar a mitjans de Setembre!!! O sea que ya!! La petita pega és que ens hem de comprar patos, ulleres, neoprè... i a més hem de pagar 1200 euros en concepte de manutenció. I els hem de pagar de cop... total que no ens en fiem gaire i ens anem escrivint mails amb la tal Julia de la ONG (que és de Nova Zelanda) per mirar de veure si arribem a algun acord.Divendres 2 de Setembre: Dia de comiat de cangurs, aborígens i surfers. Agafem l’avió a quarts de 8 del vespre i cap a Nova Zelanda!!! Us deixem amb la ruta que hem fet per no perdre la tradició. I seguim cap a Auckland!.
Dissabte 3 de Setembre: Auckland. Arribem a Auckland a quarts de dues de la matinada i no paro de preguntar-me com és que no vam pagar 20 euros més per arribar a una hora decent. Per sort hi ha un munt d’hotelets baratets al voltant de l’aeroport i n’hem reservat un. 
Total que a les 3 a dormir...zzz...zzz... i a les 9:50 pipipip! Pipipip!! Despertador que hem de fer el check-out abans de les 10! A les 11 i pico ens ve a buscar a l’hotel la senyora de la família on ens allotjarem els propers dies. Es diu Nicki i té uns 40 anys. De més jove va viure amb seu marit (en Liam) per Europa una mica com ho hem anat fent nosaltres aquest últim any, tenen tres fills (un de 4, una de 6 i un de 8) i viuen a una casa a les afores de Auckland. Ara bé, és una casa amb bastants terrenys al voltant... tenen 6 ovelles, 6 vaques, 2 porcs, una gat, un gos, un conill, 3 gallines i un gall... i fins i tot un poni!! Tot és molt verd i súper maco! Però la part dolenta de tenir tants camps i jardí és la feinada que dóna! Has de donar de menjar a tot el bestiar, tallar la gespa, arreglar les plantes...i aquí és on entrem nosaltres! 
A canvi d’estar amb ells a “bread and knife” i disfrutar de les instal·lacions (tenen inclús un jacuzzi...) a nosaltres ens toca fer treball de jardineria... Diumenge 4 de Setembre: Ahir vam fer poca cosa i avui anem pel mateix camí... hem plegat roba, fet rentadores nostres i de la familia... però estan força ocupats: que si dia del pare (ahir), que si dinar amb nosequí, que si festa d’aniversari, que si partit de Netball de la nena (la vam anar a veure)... total que no tenen temps ni per donar-nos feina...
Dilluns 5 de Setembre: Se’ns ha acabat la bona vida. Avui tothom a treballar! Ens toca 
trasplantar unes plantes, escombrar el pati, treure males herbes de l’hort, posar-hi adob, treure unes valles... com a anècdota podríem explicar que una gallina a entrat a la casa i s’ha cagat a la catifa!! Oh dear! Recollim la cagadeta i seguim.. 6 hores de feina al camp són bastant matadores, acabem rebentats i ben guarros. Dimarts 6 de Setembre: Vam quedar amb la Nicki que podíem adelantar feina i això és el que vam fer ahir per poder aprofitar avui el dia a visitar la ciutat. Però ahir ens vam passar i estem bastant fets caldo...A més tenim força coses a fer per preparar el viatge a les Solomon entre elles els visats... 
anem a l’ambaixada de Papua Nova Guinea però resulta que l’han canviada de lloc... total que després de matar el burro amb un punxó anem al centre de la ciutat i pugem a l’Sky Tower, l’edifici més alt d’Auckland amb unes vistes prou xules. Dinem al port i donem un passeig per una zona a mig camí entre la zona franca i el maremàgnum... ho estant arreglant molt però encara queden uns quants dipòsits del grossos que no fan gaire maco... però a dos o tres anys vista la cosa promet. Per tornar cap a casa agafem un barco que al cap de mitja hora ens deixa a una marina on ens ve a recollir la Nicki. 5 minuts més tard som a casa. 
Dimecres 7 i Dijous 8 de Setembre: Estem rebentadíssims. Acumulem el cansament de dilluns i d’ahir a la ciutat... i a mi m’espera una de bona... haig de cavar un canal d’uns 20 o 30 metres de llarg per fer-hi passar una tuberia!! 
Per sort no ha de ser gaire ample, però de fondaria el Liam em diu que necessita dos o tres pams... A mi m’agrada jugar amb l’aigua, quan passo per un riu sempre em distrec amb les pedres i el fang fent preses o canals alternatius i fer passar l’aigua per on encara no passa... pos esto es lo mismo pero ya en serio! Cavar cavar, cavar cavar... el primer mig pam és relativament fàcil, les agulletes no ajuden però bé, es va fent; clavo pala, pico amb el peu, palanca i fora... i així successivament. Ara bé, la segona fase, quan toca anar una mica més avall amb l’argila i fangs endurits, la cosa es posa un mica més complicada... al cap del dia és com si hagués tingut un gimnàs de gratis a casa. No se’m fa pesat però cansa. I mentrestant l’Ester, trasplantant lliris, plantant pèsols, escombrant el pati, traient males herbes... 
per dinar ens hem d’espavilar, cadascú dina el que vol i quan vol, però per sopar la cosa canvia. A les 6 de la tarda la Nicki ens té el sopar fet i seiem a taula amb tota la família (en Liam sol ser l’excepció). Cada dia toca un país diferent: un dia curri, l’altre espaguetis, l’altre sushi, menjar mexicà, cous-cous... durant el sopar la Nicki no para de donar pressa als nens... vinga menja! No et distreguis! Acaba’t-ho tot! Total que sempre acaben abans que nosaltres. I quan encara no hem acabat el primer que s’aixequen i a llegir en veu alta amb la mama i el papa. Quan nosaltres arribem als postres els petits ja tenen el pijama posat, i quan per fi ens aixequem per recollir ells van a dormir. Quin sargento de mama!! 
Divendres 9 de Setembre: Avui comença el mundial de rugbi a Nova Zelanda. Ha estat casualitat però mira, estem aquí! Així que anem a la ciutat (ens porta en Liam que ha quedat amb algun client - és corredor de Seguros i hipoteques), i està tot de gom a gom. Els carres al voltant del centre estan tallats i es veuen un munt de grups amb banderes dels respectius països. També hi ha Escòcia! Els Dragons no es veuen per enlloc. A les 4 arriben al port unes 20 canoes (waka) carregades amb uns 600 guerrers maoris vestits per la ocasió (més aviat no vestits). Nosaltres hem agafat un lloc intermig: veiem arribar les canoes per un forat entre 2 iots i estem relativament a prop d’on faran un haka, el vall tradicional d’aquests guerrers. Per situar-vos, és el ball que fan els jugadors de rugbi de Nova Zelanda i altres països abans de començar un partit. Si no l’heu vist mai, val molt la pena! Total que tot a medias tintas. Les canoes de lluny i per un forat i el ball desde la quarta o cinquena fila i des del lateral, jo vaig veure poc i l’Ester gens ni mica. 
Per sort, un cop acabat el macroespectacle seguim a la riuada de gent, vora el port, i ens trobem un parell d’equips de rugbi juniors que han muntat unes tarimes i que fan els seus respectius balls... i ara si que ho apreciem!!! Quina energia! Quines cares!! Quina expresivitat!! Aquests van vestits d’uniforme de cole però realment val molt la pena veure’ls de tant a prop! Per dinar pillem uns noodles amb salseta (com els trobàvem a faltaar!!) i anem cap al barco i cap a casa. Dissabte 10 de Setembre: Ens passem el dia de curreles. Jo cavant i l’Ester transplantant lliris, traient males herbes... 
al final del dia el boss creu que el forat ja es prou profund i hi passem la tuberia de plàstic. La cobrim amb gravilla i ale! A tapar! Diumenge 11 de Setembre: Per celebrar la diada plou a bots i barrals. I fa tant vent que de fet plou de costat. En aquestes condicions, quina mandra treballar!! Ens passem el matí de mandritis... l’Ester veient pelis i jo jugant a l’ordinador... com que no tenim feina d’interior... una mica escaqueators!! Per dinar, lo de cada dia... apáñense como puedan! Ah... però la gràcia de tenir vaques és que te les pots menjar... i si, aquesta família maten una de les vaques l’any i es veu que en tenen per tota la temporada... així que vinga salsitxes de vedella i xai, bistecs... hem descobert que tenen roquefort a la nevera... uauuuuuuu!! Fa que no menjem roquefort des de grècia ara fa un any!
Dilluns 12 de Setembre: Avui tenim visita al metge. No us espanteu! Estem bé! Resulta que la noia de la ONG ens ha enviat un paperot recomanant que ens posem la vacuna de la febre groga...si... ja hem fet el pagament i sembla que estem confirmats a les Solomon... si, també tenim coll avall lo dels visats... doncs anem a veure el metge (una clínica privada) perquè ens posin la vacuna... i la metgessa ens visita i a mitja visita ens diu que la febre groga no és perillosa a les Solomon ni a Papua... que al Sudamèrica i a l’Àfrica potser si, però no a Àsia... vaia tela... total que la tia segueix amb el checklist de vacunes per veure si encara ens en pot enxufar alguna... 
però ja les portem totes posades... aleshores treu el tema de la malària... escolta... i què prendreu? Nosaltres li diem que doxiciclina perquè el Lariam no ens deixa dormir... doncs mira, diu, aquí teniu, 50 $ cadascú per aquesta caixeta... suficient tractament per tot el viatge... escolta escolta.... 50$??? Li pregunto q si és el preu de mercat i ella dubta...i després diu que si... li dic que és molt car, que ens faci una recepta i comprovarem a la farmàcia el preu... si és el mateix tornarem. A la tia se li canvia la cara de cop. La sonrisita que portava des del principi ja no li surt tant fàcilment i ha de fer esforços per treure-la... però no ens escapem de pagar la visita... culpa nostra. Però amics meu, la doxiciclina, a la farmàcia del davant, 21$!!! Exactament el mateix!!! 
Així que moraleja!!! Que no os la cuelen!!! I a nosaltres ja ens la van colar amb la visita! De tornada cap a casa, un xic cabrejats amb la paia de la ONG, comprem neoprens, ulleres, cremes, pastilles... tot el que poguem necessitar els propers mesos. Dimarts 13 de Setembre: No ens adonem que avui és dimarts 13. No ens n’adonem perquè ens passem tot el dia treballant. Les hores d’avui i les d’ahir. A més de feina de jardineria avui netejem tots els vidres de la casa, i una part important dels miralls. Acabem rebentats. I res, a fer motxilles que demà fem el check-out!
Dimecres 14 de Setembre: Avui. A primera hora anem a la ciutat a recollir les ulleres de 
submarinisme pal cegato de la parella, o sease jo. També comprem els peus de pato i uns biquinis pa la niña. Tornem ràpid en barco i la Nicki ens recull amb les maletes al cotxe per portar-nos a l’hotel. Engeguem els ordinadors i ens posem a escriure... i a escriure... Una abraçada ben forta a tothom!!! Ens esperen un parell de mesos de barco i no sabem quanta facilitat tindrem per conectar-nos... segurament poca. Hem llegit que hi ha llocs d’aquests que amb prou feines tenen aigua dolça!! Noves aventures assegurades al pròxim capítol!! Us deixem amb unes fotos ben xules!!!
Fins la properaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
El Cassowari...
El Koala
El ximpanzé
Parejita feliz
Parejita feliz II
La mona
Parejita feliz III
Posta de sol des de la casa a Auckland
Xavi:
Coneixent Oceanswatch:
Oceanswatch s’encarrega de monitoritzar anualment determinades zones de protecció marina recomptant els individus de determinades espècies de peixos, el tipus de sòl, els invertebrats, el tipus de corall... i així veure que efectivament la zona es recupera (això és el que farem nosaltres!! Uoooo!!). Aquestes dades després també s’envien a una organització mundial (reefcheck) que aglomera dades globals de seguiment d’esculls coral·lins. A llarg termini, l’bjectiu és que els locals s’encarreguin de gestionar aquestes zones i garantitzar la seva continuïtat. Una altra de les tasques de la organització, a més de monitoritzar el corall és informar els locals sobre les pràctiques destructives que duen a terme als esculls, i que són també causa de que tinguin menys pesca disponible. Els ensenyem power points, documentals, la peli de Nemo, etc. i així poden modificar els seu comportament per assegurar el menjar de demà. Ara que esteu situats amb la organització passarem a la tripulació.
Oceanswatch s’encarrega de monitoritzar anualment determinades zones de protecció marina recomptant els individus de determinades espècies de peixos, el tipus de sòl, els invertebrats, el tipus de corall... i així veure que efectivament la zona es recupera (això és el que farem nosaltres!! Uoooo!!). Aquestes dades després també s’envien a una organització mundial (reefcheck) que aglomera dades globals de seguiment d’esculls coral·lins. A llarg termini, l’bjectiu és que els locals s’encarreguin de gestionar aquestes zones i garantitzar la seva continuïtat. Una altra de les tasques de la organització, a més de monitoritzar el corall és informar els locals sobre les pràctiques destructives que duen a terme als esculls, i que són també causa de que tinguin menys pesca disponible. Els ensenyem power points, documentals, la peli de Nemo, etc. i així poden modificar els seu comportament per assegurar el menjar de demà. Ara que esteu situats amb la organització passarem a la tripulació.
Ester:
És veu que és la noia “forta” del barco, la que fa les feines més dures. Es veu molt maca i amb molta energia. Dona la casualitat que el seu novio la vingut a veure 5 dies a Honiara i venia amb el nostre vol també! Tots 4 anem cap al port on coneixem la resta de la tripulació. El Cris, de cincuanta i pico anys és el boss i l’skipper: el capità. És el capitost de tota la organització i sempre està súper enfeinat, es passa el dia a l’ordinador o bé en reunions amb la gent local per veure a on podem ajudar més. Es veu que hi ha molta gent que ha sentit a parlar de nosaltres, de la organització Oceanswatch vull dir, i que estan interessats en que els ajudem. Després coneixem la Bara, la dive master, la professional del submarinisme. De moment ha sigut la encarregada de fer la compra de menjar també. És d’aquesta gent que diu les coses molt directes així que m’hi hauré d’acostumar. És de la república txeca. 
També tenim el Joseph, que és un noi d’aquí de les Solomon, es veu que es va unir a la tripulació fa una setmana després d’estar al seu poble fent feines. El Joseph ha quedat com l’encarregat d’anar vigilant el corall del seu poble i anar enviant informes a la organització, així que comprovem que també impliquen molt a la gent d’aquí. Tot i que ara està amb nosaltres, es quedarà a les Solomon. El que ens ha dit ell és que desde que Oceanswatch va instal·lar les zones de protecció marina poden pescar molt més peix!! Finalment coneixem a la Noel, la biòloga marina. Ella és la que m’ha caigut millor de moment, és súper alegre i molt esbojarrada. És vegetariana i està sempre preocupada pel reciclatge al barco i sap totes les desgracies marines que passen al món i està molt involucrada en conservació ambiental. La noticia que ens espera és que ella marxa d’aquí dos dies o sigui que el Xavi i jo passarem a ser els “científics” del grup i els encarregats del monitoratge del corall!!! O sigui que en tres dies ens hem de posar al dia de biologia marina, fer un màster concentrat. Ens estem llegint manuals i llibres per aprendre noms de corall, peixos, invertebrats, tipus de substrats... una feinada!! Però és molt xulo i estem súper emocionats perquè estem aprenent un munt de coses súper interessants sobre biologia marina tropical!! 
És veu que és la noia “forta” del barco, la que fa les feines més dures. Es veu molt maca i amb molta energia. Dona la casualitat que el seu novio la vingut a veure 5 dies a Honiara i venia amb el nostre vol també! Tots 4 anem cap al port on coneixem la resta de la tripulació. El Cris, de cincuanta i pico anys és el boss i l’skipper: el capità. És el capitost de tota la organització i sempre està súper enfeinat, es passa el dia a l’ordinador o bé en reunions amb la gent local per veure a on podem ajudar més. Es veu que hi ha molta gent que ha sentit a parlar de nosaltres, de la organització Oceanswatch vull dir, i que estan interessats en que els ajudem. Després coneixem la Bara, la dive master, la professional del submarinisme. De moment ha sigut la encarregada de fer la compra de menjar també. És d’aquesta gent que diu les coses molt directes així que m’hi hauré d’acostumar. És de la república txeca. 
També tenim el Joseph, que és un noi d’aquí de les Solomon, es veu que es va unir a la tripulació fa una setmana després d’estar al seu poble fent feines. El Joseph ha quedat com l’encarregat d’anar vigilant el corall del seu poble i anar enviant informes a la organització, així que comprovem que també impliquen molt a la gent d’aquí. Tot i que ara està amb nosaltres, es quedarà a les Solomon. El que ens ha dit ell és que desde que Oceanswatch va instal·lar les zones de protecció marina poden pescar molt més peix!! Finalment coneixem a la Noel, la biòloga marina. Ella és la que m’ha caigut millor de moment, és súper alegre i molt esbojarrada. És vegetariana i està sempre preocupada pel reciclatge al barco i sap totes les desgracies marines que passen al món i està molt involucrada en conservació ambiental. La noticia que ens espera és que ella marxa d’aquí dos dies o sigui que el Xavi i jo passarem a ser els “científics” del grup i els encarregats del monitoratge del corall!!! O sigui que en tres dies ens hem de posar al dia de biologia marina, fer un màster concentrat. Ens estem llegint manuals i llibres per aprendre noms de corall, peixos, invertebrats, tipus de substrats... una feinada!! Però és molt xulo i estem súper emocionats perquè estem aprenent un munt de coses súper interessants sobre biologia marina tropical!! 
El barco: 
La cuina l’anomenen la sauna, perquè allà dins fa una calor insuportable i més quan et poses a cuinar, comences a suar un munt. De moment, però, només he vist cuinar el Xavi, i sempre ha surtit xop com un pollastre. Ens hem adonat que no hi ha rols gaire assignats, tot és una mica anàrquic o com diuen ells hippie i en general impera la regla “último marica”. Pel que fa als menjars passa que el primer que té gana pringa perquè si es posa a fer el menjar pues s’hi ha de posar a fer-lo per tots. I clar... a nosaltres ens agafa la gana els primers, i ja sabeu que ena agrada seure a taula, res de sandwichos o sigui que ahir va cuinar el Xavi verdures amb patata i avui ha tornat a cuinar espaguetis. Després agafem la olla i la portem cap al port (on esta la resta de la tripulació, fent altres feines o no fent tres)i s’acaben tota la resta. Una altra cosa poc organitzada és l’anada i vinguda des del barco a terra. El barco està anclat al mig del mar (no és un port com a tal) o sigui que em d’anar amb el xinxorro remant cap a terra. Però només n’hi ha un... o sigui que sempre hem d ‘estar pendents dels altres, quan vols anar a terra està pendent de que el xinxorro no estigui a terra ja, o quan volem tornar cap al barco (a les nits sempre som els primers de voler anar a dormir, van a dormir molt tard!!) però clar hem d’esperar que una majoria vulgui tornar perque si ens emportem el xinxorro ells no poden tornar al barco ... així que ja veieu que la cosa no és trivial. 
La cuina l’anomenen la sauna, perquè allà dins fa una calor insuportable i més quan et poses a cuinar, comences a suar un munt. De moment, però, només he vist cuinar el Xavi, i sempre ha surtit xop com un pollastre. Ens hem adonat que no hi ha rols gaire assignats, tot és una mica anàrquic o com diuen ells hippie i en general impera la regla “último marica”. Pel que fa als menjars passa que el primer que té gana pringa perquè si es posa a fer el menjar pues s’hi ha de posar a fer-lo per tots. I clar... a nosaltres ens agafa la gana els primers, i ja sabeu que ena agrada seure a taula, res de sandwichos o sigui que ahir va cuinar el Xavi verdures amb patata i avui ha tornat a cuinar espaguetis. Després agafem la olla i la portem cap al port (on esta la resta de la tripulació, fent altres feines o no fent tres)i s’acaben tota la resta. Una altra cosa poc organitzada és l’anada i vinguda des del barco a terra. El barco està anclat al mig del mar (no és un port com a tal) o sigui que em d’anar amb el xinxorro remant cap a terra. Però només n’hi ha un... o sigui que sempre hem d ‘estar pendents dels altres, quan vols anar a terra està pendent de que el xinxorro no estigui a terra ja, o quan volem tornar cap al barco (a les nits sempre som els primers de voler anar a dormir, van a dormir molt tard!!) però clar hem d’esperar que una majoria vulgui tornar perque si ens emportem el xinxorro ells no poden tornar al barco ... així que ja veieu que la cosa no és trivial. 
Xavi:
Treballar al barco és cansat, si fa sol fa molta calor i sovint en quant et poses a fer feina comença a bufar un vent que casi et tira a terra. A més com que no estem completament protegits (estem més aviat una cala més que a un port), les ones ens mouen una mica i acaben de fer la feina una mica més complicada. Però ens en sortim prou bé i encara no ens hem marejat!
Treballar al barco és cansat, si fa sol fa molta calor i sovint en quant et poses a fer feina comença a bufar un vent que casi et tira a terra. A més com que no estem completament protegits (estem més aviat una cala més que a un port), les ones ens mouen una mica i acaben de fer la feina una mica més complicada. Però ens en sortim prou bé i encara no ens hem marejat!
