De Goa a Chennai

Xavi speaking:

Dear friends, estem a Sri-Lanka, ¿¿¿??? No, no estava previst… jeje, no; estem a l'aeroport de Colombo de pas, en espera pel nostre vol cap a Bangkok que surt a la 1:30 de la matinada; en total 12 hores d'espera. Es veu que quan vam reservar els bitllets no estavem gaire lúcids….però amb el portàtil i un llibre s'estan passant les hores molt ràpid i potser no ens dona temps a fer tot el que volíem!! (de fet no ens ha donat temps, estic acabant el blog desde Bangkok… però no ens adalentem als aconteixements…)

Ens vam quedar al dia 2 de Gener…de 2011! Esperem que hagueu entrat l'any amb molt bon peu!

Doncs el dia 2 va ser dia de fer el guiri per Goa. Vam llogar una moto (que no cunda el pánico! Papis i mamis: portàvem casc i anàvem molt lents) i vam anar a una plantació d'espècies per després visitar la ciutat vella excapital de Goa. Un dels motius per anar a la plantació d'espècies va ser que s'hi podia fer un passeig en elefant… i quan vam arribar ens vam trobar amb que inclús es podia rentar l'elefant!! De fet sembla que l'elefant et renta a tú!!!  Però no portavem banyador així que ens vam conformar amb el passeig. La plantació va ser prou interessant: canyella, vainilla, pebre, cardamomo, etc.por el módico precio de 6 € ens van ensenyar les plantes i ens van explicar totes les virtuts de cada espècie...i al final hi havia la shop, of course.

Em va agradar el model de negoci… vam pagar perquè ens fessin una xerrada comercial!!! (com a mínim ens van "convidar" a dinar). De tornada cap a casa vam parar a l'esglèsia de Sant Francesc Xavier… que encara se'l pot veure mig momificat a un taút de vidre. Es veu que va viatjar molt pel sud-est asiàtic difonent la fe cristiana (era jesuita, com Vicenç Ferrer) però no el van fer Sant per això, sino perquè quan va morir, el seu cos no es descomposava… anyway, em va fer gràcia perquè és  el meu sant :)

3 de Gener:

Dia de relax a la platja. Juguem als escacs, al backgamon, banyet, lectura… estem fent temps perquè per la tarda surt el bus cap a Hampi. Com sempre apurem massa i ens toca correr: en lloc d'anar en bus urbà fins a l'estació d'autobusos, ens toca anar en taxi perquè si no no arribem… i mira que hem tingut tot el dia per preparar la maleta!!! El bus  és un d'aquells sleepers deluxe amb lliteres. Tot i que tenim més espai que de costum arribem a Hampi massa d'hora com per poder descansar suficientment.

4 de Gener

A les 5:30 de la matinada ens fan fora del bus. "No em puc quedar un rato més? " Sembla que no, que tenen pressa. Així quebaixem del bus i fem via cap a la guest house. Habitualment la triem el més lluny que poguem de manera  que haguem de fer una mica d'exercici (veure el blog de Goa), però aquest cop ens hem superat: fins i tot hem de creuar un riu… mira que hi havia hostals... Doncs resulta  que hi ha una barqueta que uns indis utlitzen per transportar el personal d'una banda a l'altre del riu, però el primer ferry és a les 7 del mati… així que esperem mentre veiem la sortida de sol fins que comença l'embarcament… i voilà! veiem que és l'hora del bany de l'elefant sagrat del temple (que està ensinistrat a donar una benedicció amb la trompa si li dones 20 rupies (pels indis només 1)). No crec que hi hagués límit de persones per la barca…era com una petita barca de pescadors amb un fora borda i amb uns 20 passatgers i 2 bicis o motos a la proa, però bé, fa el fet i arribem a l'hostal. (atenció: l'hostal està a una banda del riu, la banda maca, però tots els monuments estan a l'altra banda).

Total que ens donen una petita "hut" davant d'uns arrossars molt macos, deixem les motxilles i tornem a creuar el riu (preu de guiri 15 rupies, guiri amb motxilla 20, indi 10)per anar a veure els monuments. Hampi és una mica com Goa en quant a nº de guiris; de fet la sensació és que encara n'hi ha més perquè Goa és molt gran, però Hampi és un poble que molts dels que passem per les platges nem a veure; així que probablament és el lloc de la India on més densitat de guiris hi hagi. Hampi… la veritat és impresionant; fins fa 300 anys aproximadament, va ser la capital del regne més important del sud de la India … fins que una coalició de sultans de més al nord ho van arrassar… desenes de temples mig en runes, ciments del que va ser una pròspera ciutat, runes de parts dels palaus…es pot palpar que alguna cosa va acabar … de cop!

5 de Gener:

Ahir vam acabar rebentats. Arrossegar el cansament d'un bus nocturn i anar a fer el guiri durant tot el dia és molt dur. Intentarem no repetir-ho.Avui ens pres el descans que havíem d'haver fet ahir i la nostra activitat principal ha estat enviar per correu un paquet amb roba i llibres cap a Barcelona i sopar en un restaurant mentre veiem "Come, reza y ama". Teníem curiositat per veure com pintava la India… es mulla poc. El trosset de carrer que surt en el taxi és real, això si que us ho podem assegurar, però nosaltres no hem anat a cap dels ashrams. Per cert, nit de reis…

Torn de l'Ester

Dia 6 de Gener:

Ens llevem d’hora i han passat els reis!! Ueeeeeeeeeeee! Ens han portat un llibre i una pulsera per mi. Es que ens portem molt bé... jejeje. Avui toca fer maleta ràpidament i sortir pitant per agafar el tren cap a Anantapur (agafem una barqueta per entravessar el riu de Hampi i agafem un autorickshow per arribar fins l’estació de tren, sempre el transport és com una gimcana!) . L’objectiu d’anar a Anantapur és fer una visita a la Fundació de Vicente Ferrer. La meva avia té un nen apadrinat a la fundació i se’ns va acudir que seria molt maco fer-li una visita de part seva (de fet la meva avia fa dos anys hi va anar-hi també, així que a ella ja la coneixen), a part de que estàvem interessats a veure quins projectes té la fundació i com s’organitza com a ONG en un país com la India. I la veritat és que només arribar ja vam quedar impressionats. A la ciutat d’Anantapur hi tenen com un campus amb casetes on viuen alguns dels treballadors de la fundació i els voluntaris. A part hi tenen habitacions pels visitants, tothom que hi vulgui anar per conèixer la seva obra és molt ben acollit. Al campus també hi ha una cantina (on vam poder menjar pa amb tomàquet i gazpacho!!!) i hi ha les oficines, és un lloc súper tranquil al mig del bullici de la ciutat.

Es respira un ambient molt agradable, un exemple és que els voluntaris van preparar un tortell de reis per a les indies que treballen de cuineres a la cantina i van fer com una festa. Ens va impactar que a aquí a la India hi ha 2.200 persones treballant per la fundació i més del 95% són gent local o sigui que a part de tota la contribució que fan al poble (sobretot pels dàlits) amb hospitals, escoles, projectes perquè les dones puguin aprendre un ofici etc... generen un munt de llocs de treball per a la gent d’aquí. Ah! I els indis que et reben i que estan amb tu tot el dia parlen català! És impressionant! Només porten 6 mesos d’aprenentatge i ja el parlen casi millor que nosaltres! Ens vam unir a un grup de catalans que arribaven en un viatge organitzat i al vespre vam anar al pavelló cultural on uns nens ens van fer una representació amb balls i cançons per donar-nos la benvinguda. Molt macoo!!

Dia 7 de Gener:

Tot el grup (érem uns 16) ens repartim en jeeps i sortim cap als poblets, on realment treballa la fundació. Pel camí es pot observar que és una regió seca i àrida per això els programes d’ecologia també tenen tanta importància. Primer ens reben tot un grup de dones que han aprés a fer bastonets d’encens i d’aquesta manera poden guanyar els seus propis diners i ser independents. Després visitem un centre on tenen cura de persones discapacitades on també han aprés a fer objectes d’artesania i així poden tenir un sou. Després anem a una escola pels nens més pobres que van haver de deixar l’escola. A la tarda visitem un hospital i un centre de malalties infeccioses. Realment quedem impressionats amb tota la feina que han fet i que tenen previst fer! És increïble! Per acabar anem a la tomba de Vicents Ferrer i la veritat és que en aquell moment t’emociones pensant en com havia de ser aquest home per aconseguir que la vida de tanta gent pobre hagi millorat tant. Sopem a la cantina amb tota la gent del grup, s’agraeix haver passat un dia amb gent de casa nostre!!!

Dia 8 de Gener (no recordo quin dia de la setmana era):

Avui visitem el poblet on hi ha la família del nen apadrinat, el nen es diu Hanumantharayudu! Al jeep ens vam aprendre tots els noms de la família i quan els deies pel nom els hi feia molta gràcia. Es tracta d’un poblet de nomes 400 habitants, súper petit!! Anàvem amb un traductor (un hindú que sabia parlar castellà). Ens va venir a rebre tot el poble! Ens van posar un collaret de flors, el punt al front i tots en seguici ens van acompanyar a la casa de la família. Ens van acollir amb plàtans, cacauets, suc de coco... estaven molt il·lusionats per la nostra visita. Els hi vam portar roba i vam repartir caramels a tots els nens, va ser molt divertit. Ens van ensenyar l’escola del poble (feta per la fundació) i tots ens volien convidar a dinar però ja havíem de marxar. Va ser una visita moooltt macaaaaaaaaa!!! En resum, la visita a la fundació ha sigut una experiència inoblidable, també perquè ha sigut molt interessant poder veure com funciona una ONG.
Inclús a la tarda vam tenir una petita entrevista personal amb l'Anna Ferrer (la dona del Vicents) i vam aprofitar per preguntar-li amb quines dificultats s'havien trobat al principi i com havien aconseguit motivar a la gent per construir aquesta "empresa”. Bàsicament ens va dir que és gràcies a tenir-hi tanta gent local que hi treballa amb dedicació i il·lusió. A sigut molt bona idea visitar la fundació com a última parada a la India!!! Una bona manera de dir adéu a un país caòtic, ple de diferencies i de contradiccions, però també un país amb esperances i il·lusions! Anant de camí amb autorikshaw cap a la parada d’autobusos d’Anantapur per agafar el bus cap a Chenai el Xavi i jo ens adonem que al final li hem agafat carinyu a la india, que trobarem a faltar els carrers plens de pols, els cartells de colors i llums a totes les petites botigues, el transit caòtic, la gent... i és que aquí tot és molt autèntic i perdre’t per un poblet perdut de la india sempre és una aventura!

Dia 9 de Gener:

Arribem a Chenai després d’un viatge nocturn amb bus esgotador... i es que els indios són molt optimistes: a tots els trens els hi diuen expressos, els hotels royal o imperial, les companyies de busos es diuen “super luxury” o “ultra deluxe”... si claroo i que mésss!! Bueno, el que vull dir és que el bus era … no sleeper sino "awaker", amb seients reclinables, total que vam dormir molt poc. Així que estàvem super cansats, fins i tot vam deixar que un comissionista ens portés a l’hotel que ell volgués sense retxistar (lo nunca visto!!) i ens vam quedar tot el mati dormint. Al migdia vam sortir a donar un vol i vam acabar a un gran centre comercial, la veritat és que et quedes ben parat quan al mig de la brutícia trobes botigues de lacoste, levis... ben curiós! I vam acabar entrant al cine. Vam fer un passeig de camí a l’hotel per acabar de dir adéu a la India... inclús va donar temps a que intentessin timar-nos demanant el doble de preu per uns plàtans... aixxxxxxxxxxx.... algun dia tornarem a la India!!!!!

Dia 10: dia a l’aeroport. Dotze hores entre un vol i l’altre... no coments! (I a més no vam poder acabar el blog...)

Xavi i Ester:

Acabem una etapa així que és temps de reflexionar…

1-Hem sobreviscut. A part de la setmana del'hospital i algún timo mayor ens n'hem sortit prou bé.

2-No és un país per venir a descansar. Si teniu un mes de vacances, reserveu-vos una setmana per relaxar-vos. Diga-li Goa diga-li la costa Brava.

3-La sensació general és molt bona. Ens ho hem passat molt bé i ens ha agradat molt que cada dia hagi estat una aventura. No trobar-te un guiri en una setmana, i no poder menjar res que s'assembli al que estàs habituat és molt interessant.

4-Creiem que val molt més la pena venir per compta pròpia que en viatge organitzat. Hi ha moltes coses que només és viuen de la primera manera (ex: trens)

5-No hem trobat gens d'espiritualitat, sino més aviat un "sobrevive como puedas", una mica la llei de la jungla.

6-Si ens preguntéssiu què és el que més ens ha agradat diríem que cada regió té el seu punt especial. Anyway, intentem sintetitzar:

Ciutat: Mumbai

Religiositat: Varanasi

Monument: Taj Mahal

Temples: Kahurao

Poblet: Hampi

Paissatge: les muntanyes

Relax: Goa

Estrés: Rajastán

7-Què canviaríem del viatge? El Rajastán va ser too much. Potser perquè acabavem d'arribar i va ser el primer impacte, però també pel fet d'anar amb taxi… no us ho recomanem; son massa kilòmetres en molt pocs dies; millor feu menys ciutats i amb més tranquilitat (i si podeu en tren millor). També ens agradaria dir-vos que si teniu la opció, feu un safari pel de desert durant 3 dies, és barat i tothom ens ha dit que val molt la pena (nosaltres no el vam poder fer perquè anàvem a matacavallos amb el taxi).

8-Pressupost:

Com que portem els portàtils, hem anat fent un excel de totes les despeses  per dia i persona per controlar el que ens gastem. Podríem dir que no ha estat massa. De mitja, diariament ens hem gastat 7.5€ en menjars, 5€ en dormir, 6€ en transports (inclou el taxi pel Rajastàn però no inclou els vols), 2.5€ en excursions i museus i 4 € diaris en altres (regals, trajes, paper de water, sabons…). En total uns 25 € per persona i dia.

9-Ruta!! Aquí teniu un mapa per seguir el qeu hem fet fins ara!! Vam sortir desde Delhi i hem arribat a Chennai després de creuar la India 3 vegades de banda a banda!!!

10-Tornarem, that's a fact: ens falta Kerala, Himachal-Pradesh i Kachemira (potser en ordre invers per poder descansar a les platges de Kerala!!).

Un pto i una abraçada a cadascú!!! Al pròxim blog us explicarem com ha anat per Bangkok, com  de suau és la pota d'un tigre i potser... què és això de la meditació!

Adeeeeeeeeeeeeeeeeeuu