Ester:
Estem a l'Hotel principal de Madang, a Papúa Nova Guinea, a la business room, el millor lloc per conectar-se a internet de la ciutat (i l'skype casi no rutlla...). Hem fet més de 1000km navegant desde les Illes Solomon; nosaltres que pensàvem que anàvem a comptar peeixets!!! :) Però ens ho estem passant molt bé (a ratos no tant), i estem aprenent un munt de coses!!
Dilluns 19 de Setembre: Honiara
Fa quatre dies que estem a Honiara i sembla que avui serà el dia de començar a navegar. 
Tal com us vam explicar al post anterior hem estat fent feines diverses: des de cuinar a polir les peces d’acer inoxidable, netejar la quilla... El capità fa una visita al consolat de Papua per informar-se de com estan les coses per allà i li comenten que no podrem obtenir la “visa on arrival” si no que l’hem de tramitar aquí mateix i que tardaran 5 dies laborals! Toma ya! Així que res de sortir avui! Amb molta paciència el Chris aconsegueix que ens facin els tràmits en tres dies i així poder sortir el dijous a primera hora. Per altra banda la Bara, la dive master, que sempre xerra amb tothom, coneix a un home que ens pot venir a arreglar la nevera del barco (es veu que està espatllada des del principi del viatge). La veritat és que és un gran inconvenient perquè no podem tenir coses fresques ni carn al barco. Al final però aquest home l’acaba empitjorant més del que estava i quan tornem a la nit fa molta olor a amoníac... un desastre. A qui li tocarà treure la nevera demà de la cuina? Al Xavi!
Tal com us vam explicar al post anterior hem estat fent feines diverses: des de cuinar a polir les peces d’acer inoxidable, netejar la quilla... El capità fa una visita al consolat de Papua per informar-se de com estan les coses per allà i li comenten que no podrem obtenir la “visa on arrival” si no que l’hem de tramitar aquí mateix i que tardaran 5 dies laborals! Toma ya! Així que res de sortir avui! Amb molta paciència el Chris aconsegueix que ens facin els tràmits en tres dies i així poder sortir el dijous a primera hora. Per altra banda la Bara, la dive master, que sempre xerra amb tothom, coneix a un home que ens pot venir a arreglar la nevera del barco (es veu que està espatllada des del principi del viatge). La veritat és que és un gran inconvenient perquè no podem tenir coses fresques ni carn al barco. Al final però aquest home l’acaba empitjorant més del que estava i quan tornem a la nit fa molta olor a amoníac... un desastre. A qui li tocarà treure la nevera demà de la cuina? Al Xavi!
Dimarts 20 de Setembre: HoniaraSón les 8 del matí i a la nostra cabina ja hi fa una calor que t’hi morts amb tot el sol tocant-hi de ple. I així que ens llevem el Chris enganxa per banda al Xavi (o no! Abans d’esmorzar!!) i els dos comencen a treballar per treure la nevera de la cuina, cosa que no sembla gaire fàcil ja que la nevera és més gran que la porta!! Van construir el barco al voltant de la nevera o que? El Chris anava picant i picant i el Xavi aguantant-la per la porta fins que va sortir. I després de dos hores vam poder esmorzar... Avui toca dir adéu a la Noel, la biòloga marina. Oohhhh mira que em cau súper bé!! I també marxa el Moix, el novio de la Jo, així que ens quedem els 5 que formem el nou equip. Per la tarda anem al mercat: és súper xulo, un munt de paradetes amb molta gent a munt i avall. La cosa va per seccions: hi ha la secció de patates, la de cocos (en mengem força sovint, s’obren per la punta, et veus primer el suc de dins i desprès el menges la part sòlida blanca que és bastant diferent del cocu que mengem a casa, tot molt tropical!). 
També hi ha la secció de peixos i la de fruita. Com la plaça de Ripollet vaja, però tot a terra, una mica més brut i amb més mosques.
També hi ha la secció de peixos i la de fruita. Com la plaça de Ripollet vaja, però tot a terra, una mica més brut i amb més mosques. Dimecres 21 de setembre: Honiara
Avui passem un dia més tranquil·let al barco. Fem més feinetes i com que el Moix ja no hi és la Jo ens ajuda. Dinem amanida i una síndria boníssima i per la tarda anem al club nàutic a fer unes birres i a menjar la última hamburger d’aquest dies: ens esperen un munt de dies de menjar vegetarià al barco!!!
Dijous 22 de setmbre: Honiara
Avui sí! És el dia de comencem a navegar!! Quina emoció. Ara, això de sortir a primera hora res de res. Hi ha un munt de coses que hem de preparar. Tenim tota la gasolina necessària: si. Menjar: si. Aigua: no, pues vinga a omplir bidons d’aigua, carregar-los al xinxorru, remar cap al barco i cap al dipòsit (com veieu res de manguera...). 
Barco net: si. Xinxorru net: si. Dipòsit del lavabo buit: mmmmmm no! Oh dear! Resulta que tenim el dipòsit embussat. Fem un sorteig i li toca el Xavi anar a “solucionar el problema”. A d’anar amb el xinxorru a la quilla, buscar el forat per on surt la ... les necessitats diàries, posar-hi un troç de manguera, bufar-hi fort, treure-hi de seguida la boca i remar remar lluny perquè surt tot plegat!! Mmmmmm com diria ell veeeeeeery nice! Total, que amb tantes coses per fer comencem a treure l’ancla per la posta de sol (genial, em d’apendre a navegar en aquest barco de nit). I la cosa no acaba aquí! El capità encara ens va fer netejar les cordes que lligaven el barco al port (estaven plenes d’algues), ens va fer desmuntar i netejar el xinxorro. Netejar la corda de la segona ancora... total que se’ns va fer de nit total, sense sopar i allà treballant sense parar. De moment no trèiem veles perquè com que estem costejant a prop de la illa no hi ha vent i anem a motor. Jo tinc un bon feeling: carai quin mar més tranquil i casi bé ni ens movem. (si si...) 
El Chris organitza torns per navegar. Pel dia els torns són de quatre hores, i per la nit ell dorm i nosaltres ens hem d’anar tornant cada tres hores per vigilar que tot vagi bé. Per qualsevol coseta el podem despertar i comentar-li: unes llums que indiquen un barco, si puja o canvia el vent, si s’acosta una tempesta... De moment, aquests primers dies farem el torn jo i el Xavi junts (suposo que és vol assegurar de que jo m’enteri bé de tot i no ens estimbi). Ens ha tocat el torn de les 21:00 a les 00:00 i ens hem d’aixecar el dia següent a les 06:00. Bueno, no sembla tant malament no?¿? Estem petats i a les 00:00h quèiem rodons al llit. Per cert, mentre naveguem les cabines de davant no és poden utilitzar perquè hi entra aigua a vegades quan hi ha moltes ones (perdó, entrar aigua? En aquell moment encara no ho entenia amb aquest mar tant calmat) així que el nostre dormitori passa a ser dormitori comú. I la cuina també passa a ser dormitori. I com que hi ha torns... no se sap mai amb qui dormiràs. Mmmm sin toqueteos ehhhhh
Barco net: si. Xinxorru net: si. Dipòsit del lavabo buit: mmmmmm no! Oh dear! Resulta que tenim el dipòsit embussat. Fem un sorteig i li toca el Xavi anar a “solucionar el problema”. A d’anar amb el xinxorru a la quilla, buscar el forat per on surt la ... les necessitats diàries, posar-hi un troç de manguera, bufar-hi fort, treure-hi de seguida la boca i remar remar lluny perquè surt tot plegat!! Mmmmmm com diria ell veeeeeeery nice! Total, que amb tantes coses per fer comencem a treure l’ancla per la posta de sol (genial, em d’apendre a navegar en aquest barco de nit). I la cosa no acaba aquí! El capità encara ens va fer netejar les cordes que lligaven el barco al port (estaven plenes d’algues), ens va fer desmuntar i netejar el xinxorro. Netejar la corda de la segona ancora... total que se’ns va fer de nit total, sense sopar i allà treballant sense parar. De moment no trèiem veles perquè com que estem costejant a prop de la illa no hi ha vent i anem a motor. Jo tinc un bon feeling: carai quin mar més tranquil i casi bé ni ens movem. (si si...) 
El Chris organitza torns per navegar. Pel dia els torns són de quatre hores, i per la nit ell dorm i nosaltres ens hem d’anar tornant cada tres hores per vigilar que tot vagi bé. Per qualsevol coseta el podem despertar i comentar-li: unes llums que indiquen un barco, si puja o canvia el vent, si s’acosta una tempesta... De moment, aquests primers dies farem el torn jo i el Xavi junts (suposo que és vol assegurar de que jo m’enteri bé de tot i no ens estimbi). Ens ha tocat el torn de les 21:00 a les 00:00 i ens hem d’aixecar el dia següent a les 06:00. Bueno, no sembla tant malament no?¿? Estem petats i a les 00:00h quèiem rodons al llit. Per cert, mentre naveguem les cabines de davant no és poden utilitzar perquè hi entra aigua a vegades quan hi ha moltes ones (perdó, entrar aigua? En aquell moment encara no ho entenia amb aquest mar tant calmat) així que el nostre dormitori passa a ser dormitori comú. I la cuina també passa a ser dormitori. I com que hi ha torns... no se sap mai amb qui dormiràs. Mmmm sin toqueteos ehhhhh
Divendres 23 i dissabte 24 de setembre: a mar obert Són les sis del matí i ja em llevo marejada. Oh comon! Comencem bé! Pues alé, ni torns ni res. Em passo tot el dia estirada pels racons o al llit mig morida. I no és que faci tant mal temps però hi ha les típiques ones grans que mouen el barco un munt, o pel meu punt de vista o sentit de l’equilibri perquè els altres estan perfectes, les noies inclús diuen que això no és res, que és bon temps, pues no vull saber que és mal temps. Quan es fa fosc ens posem les armilles salvavides i ens lliguem a unes tires que hi ha al barco per evitar caure al mar. Amb tot el mareig em perdo aixecar i treure veles. De tant en tant ens plou força i lluny es veuen uns quans llampecs. Jo anava mirant a la gent a veure les cares, però tothom sobretot el capità semblava ben tranquil així que vaig suposar que tot era de ben normal. (Ja veieu marinera d’aigua dolça total!). Però és que això de navegar a vela a mar obert... és tota una experiència! A les nits, quan estàs a la cabina dormint es senten un munt de sorolls, nyecc... pum pum pum... rrgggsgsrrr... sembla que el barco s’hagi de trencar però un cop més tothom em diu que és ben normal, que són les cordes que aguanten el barco junt. Ahhhh vale.. no vull saber res més. Jejejeje En resum, el feeling de ah! que guai això serà com navegar per les illes gregues... mmmmmmm no! Això és un bon mareig! El Xavi però s’ho va passar bastant bé i no es va marejar gens. Diu que aquest cop no es podia solidaritzar perquè havia de cobrir-me el meu torn... jejeje
Diumenge 25 de setembre: GizoAvui a primera hora ja som als voltants de Gizo, una illa de la província oest de les Illes Solomon. Uuufff que bé que és tornar a veure terra. El vent ha baixat molt i ja em trobo molt millor. Es veu que fa hores que hem arribat però no podíem acostar-nos-hi perquè és una zona on hi ha barrera de corall i hi ha zones molt poc profundes perilloses per navegar. Així que un cop ja de dia, amb el Chris ben despert arribem fins a port i llancem l’ancora. El poblet de Gizo és súper petit. A més, al ser diumenge tothom està a l’església i tot està rigorosament tancat. Així que dediquem el dia a fer neteja general i una mica de teoria de peixets. 
Aquí no farem cap estudi del corall, bàsicament hem vingut perquè el Chris té una reunió amb gent d’una altra ONG i ens donaran uns llibres informatius que han editat que parlen sobre la vida marina de les Solomon. A més, es veu que per la zona s’han vist forces cocodrils... així que no m’agradaria esta fent snorkel i topar-me amb un croc afamat. Que són molt més perillosos que els taurons!!! Coneixem als nostres veïns: una família d’anglesos que viatja en un catamarà com el nostre amb un nen petit de tres anys! Es veu que han estat viatjant des de les Filipines i que han estat més de 60 dies a alta mar... deu ni do! Hi ha gent per tot!!! També ens ve a visitar un local per vendre’ns souvenirs varios. Nosaltres comprem dos collarets iguals, amb una anella de “shell money”, és a dir, moneda petxina. Són unes petxines que van sortit a la superfície amb les illes, és a dir que ara es troben a terra i són molt antigues. Els locals ho fan servir per pagar l’adot per les noies que s’ha de casar. Antigament bàsicament es pagava amb aquest tipus de petxina, avui és paga una part amb diners i una part amb shell money. El local ens explica que són d’un material molt dur i que costa molt de treballar-les i es passen setmanes per fer diferents formes, collars o símbols amb la petxina. 
Nosaltres ho vam comprar perquè s’acosta una data especial...
Aquí no farem cap estudi del corall, bàsicament hem vingut perquè el Chris té una reunió amb gent d’una altra ONG i ens donaran uns llibres informatius que han editat que parlen sobre la vida marina de les Solomon. A més, es veu que per la zona s’han vist forces cocodrils... així que no m’agradaria esta fent snorkel i topar-me amb un croc afamat. Que són molt més perillosos que els taurons!!! Coneixem als nostres veïns: una família d’anglesos que viatja en un catamarà com el nostre amb un nen petit de tres anys! Es veu que han estat viatjant des de les Filipines i que han estat més de 60 dies a alta mar... deu ni do! Hi ha gent per tot!!! També ens ve a visitar un local per vendre’ns souvenirs varios. Nosaltres comprem dos collarets iguals, amb una anella de “shell money”, és a dir, moneda petxina. Són unes petxines que van sortit a la superfície amb les illes, és a dir que ara es troben a terra i són molt antigues. Els locals ho fan servir per pagar l’adot per les noies que s’ha de casar. Antigament bàsicament es pagava amb aquest tipus de petxina, avui és paga una part amb diners i una part amb shell money. El local ens explica que són d’un material molt dur i que costa molt de treballar-les i es passen setmanes per fer diferents formes, collars o símbols amb la petxina. 
Nosaltres ho vam comprar perquè s’acosta una data especial...Dilluns 26 de setmbre: Gizo
Avui toca tornar a agafar provisions pel llarg viatge que ens espera: la idea és arribar a Madang, Papua New Guinea, sense fer cap parada (uns 7 dies a alta mar). Anem al mercat a comprar verdures (pebrots verds, tomàquets, mongeta tendra, albergínies...). Omplim els tancs de gasolina i els d’aigua mentre passegem una mica pel poble. La gent és súper agradable, tothom et diu hola. Alguns tenen la boca súper vermella perquè masteguen “beattlenut”, un tipus de fruita, a vegades barrejat amb corall. És una pena perquè són gent que somriuen molt però fan una mica de por amb totes les dents tacades de vermell. Crec que és un hàbit com fumar per nosaltres. Malo malo! Per la tarda em de deixar-ho tot preparat per demà poder sortir a primera hora, no vull que ens passi com l’últim cop sortir de nit súper cansats... El Xavi ha de reparar un plàstic protector d’una de les cordes que aguanten la vela Major. 
Així que ja el teniu penjat d’una corda i amb un arnés i cap a munt! S’hi passa mitja horeta fent nusos i reparant el plàstic, fins i tot se li posa a ploure! Quina aventura!!!
Així que ja el teniu penjat d’una corda i amb un arnés i cap a munt! S’hi passa mitja horeta fent nusos i reparant el plàstic, fins i tot se li posa a ploure! Quina aventura!!! Xavi:
Dimarts 27 de Setembre: Marxem de Gizo
Un cop arreglat tots els paperots per poder sortir de les illes Solomon legalment, i carregats amb una mica més de fruites i verdures locals, emprenem la segona etapa del viatge cap a Papua Nova Guinea. El destí final, la illa on anem a fer feina, es diu Karkar, però primer haurem de parar a Madang que és la capital de la província perquè el capità s’entrevisti amb possibles col·laboradors. Avui fa un dia molt maco i és ben agradable navegar. La sortida des de Gizo és complicadeta perquè hi ha un munt d’escull coral·lins molt poc profunds així que anem mirant la sonda, el GPS i les senyals marítimes indicadores per no embarrancar. De moment a motor. Els colors són molt més macos que el dia que vam arribar, les diferents tonalitats de blau del mar contrasten amb les platges de restes de coralls i amb tota la verdor de les illes. 
Aquí i allà es veu una cabana, una barca de pescadors, una barca de guiris... Un cop sortim dels esculls parem motor i hissem les veles (crec que és la primera vegada que escric el verb “hissar”). Tampoc és que faci massa vent... anem a velocitats de entre 2 i 3 nusos (3-6 km/h) però tenim la benzina limitada i no podrem recarregar fins a Madang, així que take it easy. Anem direcció Oest-Nord Oest i passem per entre illes ben boscoses. La corrent ens ve en contra així que tot i que puja el vent, no acabem d’agafar embranzida.
Aquí i allà es veu una cabana, una barca de pescadors, una barca de guiris... Un cop sortim dels esculls parem motor i hissem les veles (crec que és la primera vegada que escric el verb “hissar”). Tampoc és que faci massa vent... anem a velocitats de entre 2 i 3 nusos (3-6 km/h) però tenim la benzina limitada i no podrem recarregar fins a Madang, així que take it easy. Anem direcció Oest-Nord Oest i passem per entre illes ben boscoses. La corrent ens ve en contra així que tot i que puja el vent, no acabem d’agafar embranzida.Dimecres 28 de Setembre: Mar endins
Avui fem 4 anys amb l’Ester... quina paciència!! Estem molt contents i tenim un petit regal per a cadascú: un collaret amb un anell-circumferència de “moneda-petxina” que vam comprar expressament a les Solomon. 
Ens posem els collarets i comencem el dia ben feliços. Ja hem deixat les illes principals enrere i ens endinsem mar endins. No es veu terra enlloc. Naveguem endins la posta de sol i el mar està en calma. És ben maco! Comencem a sopar d’hora amb l’espectacle de colors de fons i ens sentim afortunats pel bon temps que fa. Es veu que abans que arribéssim nosaltres van tenir molt dies de mala mar i era bastant més dur.
Ens posem els collarets i comencem el dia ben feliços. Ja hem deixat les illes principals enrere i ens endinsem mar endins. No es veu terra enlloc. Naveguem endins la posta de sol i el mar està en calma. És ben maco! Comencem a sopar d’hora amb l’espectacle de colors de fons i ens sentim afortunats pel bon temps que fa. Es veu que abans que arribéssim nosaltres van tenir molt dies de mala mar i era bastant més dur.Dijous 29 de Setembre: Mar obert
Això de les guardies casca moltíssim. Com que l’Ester ja es troba bé i està més situada al barco ara som quatre a repartir-nos-les (nos-les-en-hi-ho’ls). Per la nit, des de les 6 de la tarda fins a les 6 de la matinada fem guardies de 2 hores. Això vol dir que com a molt, si tot va bé, dorms 6 hores seguides. 
A més, si el vent baixa massa engeguem el motor, amb la seva correspoenent dosi de decibels a quarts de 3 de la matinada... si el vent puja massa tampoc pots dormir bés perquè sents la quilla xocant contra les ones, i tot ressona...Durant el dia les guardies són de 3 hores, així que pots aprofitar estones de les 9 hores de descans per fer migdiadetes i recuperar una mica de son. Però en general és com estar mig-zombi o amb jet-lag. Avui durant la meva guardia a primera hora del matí he vist amb el Chris un peix-espasa d’un metre i pico saltant 5 o 10 vegades fora de l’aigua a modo dofí! Com mola!!
A més, si el vent baixa massa engeguem el motor, amb la seva correspoenent dosi de decibels a quarts de 3 de la matinada... si el vent puja massa tampoc pots dormir bés perquè sents la quilla xocant contra les ones, i tot ressona...Durant el dia les guardies són de 3 hores, així que pots aprofitar estones de les 9 hores de descans per fer migdiadetes i recuperar una mica de son. Però en general és com estar mig-zombi o amb jet-lag. Avui durant la meva guardia a primera hora del matí he vist amb el Chris un peix-espasa d’un metre i pico saltant 5 o 10 vegades fora de l’aigua a modo dofí! Com mola!!Divendres 30 de Setembre: Mar obert.
Ni un barco. Ni una llum a l’horitzó per la nit. Es lluna nova i per la nit és ben fosc. És maco navegar de nit si estàs desvetllat: estàs sol a coberta i no fa gens de calor. Passeges, mires les estrelles, busques llums a l’horitzó (ojo no xocar amb altres vaixells), estàs pendent que no canviï el vent, i t’estires... 
portes ja una hora de guardia i has donat 10 voltes a coberta... comences a dormir-te perquè són quarts de tres de la matinada... t’adorms i et despertes al cap de 5 minuts... et tornes a dormir i et tornes a despertar... zzzz... aleshores veus una llum a l’horitzo, just devant. Les ordres són clares: despertar el capità. Ell decidirà què fer.
portes ja una hora de guardia i has donat 10 voltes a coberta... comences a dormir-te perquè són quarts de tres de la matinada... t’adorms i et despertes al cap de 5 minuts... et tornes a dormir i et tornes a despertar... zzzz... aleshores veus una llum a l’horitzo, just devant. Les ordres són clares: despertar el capità. Ell decidirà què fer.Dissabte 1 d’Octubre: Mar obert
Comencem a no saber en quin dia vivim. Per sort el meu rellotge m’ho recorda de tant en tant. Avui hem vist un parell de Balenes-dofins. Eren del tamany d’un dofí però eren lletjos, una mica com un dugong. En anglès es diuen “false killer whales”, però no s’assemblen a les orques ni por asomo. Ja no recordo quant va ser que també vam passar vora un arbre a la deriva que estava rodejat de peixos i taurons petits... 
estàvem ben emocionats perquè pensàvem que per fi pescaríem alguna cosa!! Però no... vam estar una horeta intentant-ho i res, així que el capità va fer cop de timó i vam seguir ruta. Quin bajón. Si no hem pescat en un lloc ple de peixos com aquest no crec que pesquem en tot el viatge!!
estàvem ben emocionats perquè pensàvem que per fi pescaríem alguna cosa!! Però no... vam estar una horeta intentant-ho i res, així que el capità va fer cop de timó i vam seguir ruta. Quin bajón. Si no hem pescat en un lloc ple de peixos com aquest no crec que pesquem en tot el viatge!!Diumenge 2 d’Octubre: Mar obert
I us preguntareu si és molt important o no per nosaltres el fet de pescar... bé, penseu que ara mateix anem a base de llaunes i arròs. Se’ns han acabat les verdures i la fruita. De patates i ous ja no en queden... així que mongetes de llauna, arròs, alguna fruita en almívar, llenties, tonyina de llauna ja no en tenim... tenim una dieta més aviat hipoproteica i hipocalòrica, o sigui que ens estem aprimant tot el que vam guanyar amb els meus rostits a Austràlia. Total, que un peixet ens aniria suuuuuper bé... snif snif...
Dilluns 3 d’Octubre: Bordejant el sud de Nova BretanyaSeguim navegant i navegant... ara a vela, ara a motor, depenent del vent. Tenim ganes d’arribar, portem molts dies navegant... ah! Al mar també plou!! Tenim una lona tipus per cobrir-nos del sol però que de fet serveix per agafar aigua. Li coloquem un tub de plàstic que va directe al dipòsit i ale! A omplir! Amb un bon ruixat tenim prou per reomplir tots els dipòsits al màxim així que per sort, per aigua no hem de patir! I quan plou també és el moment per fer-se una dutxa!! Que l’aigua dels dipòsits s’ha de reservar per veure!! Mola molt dutxar-se amb la pluja!! Proveu-ho un dia a Barcelona! J
Dimarts 3 d’Octubre: Estret de China
El mar està en calma i tenim força vent de popa. Anem a 6 nusos com a mínim (uns 10 km/h) però ni es nota perquè les ones ens venen de darrera i el catamarà és super estable. És un bon moment per reomplir el dipòsit de benzina amb els barrils extra que portem. Començo a reomplir per vasos comunicants i veig una esquitxada d’aigua a la popa... crido “Chris!! Sembla que estem passant per un banc de peixos voladors!!!” 
I el Chris surt de la wheel-house (casa del timó, per algo és el capi) per veure-ho. Jo m’aixeco per donar un cop d’ull de més aprop i aleshores m’adono que no és un peix volador sinó que és un bon peixot!!! I a més l’hem pescat!!! Jo salto i crido d’alegria i el capità em diu que em tranquilitzi, que em posi el xaleco salvavides i vagi cap a la popa. El Chris s’encarrega d’anar atansant el fil de pescar, acostant el peix a poc a poc. Sembla prou gran i té força. Jo estic recolzat a la barana amb un pal amb un garfi a la punta llest per donar el remate final en quant es dongui la ocasió. És la primera vegada que pesco així i no en tinc ni idea, però estic disposat a no deixar perdre un bon sopar!! Així que en quant el peix està prou a prop, coloco el garfi per sota i foto una bona estrebada amunt. No li dono bé i s’escapa. Però encara està agafat per l’ham així que tornem-hi, el Chris l’acosta i jo... xac! Ara si! 
El garfi ben clavat i amunt cap al barco! Posem el peix a un cubell i li lliguem la cua amb una corda per si fot un salt i torna a l’aigua. El posem al terra i en Chris li clava un ganivet al cap per rematar-lo... el peix va canviant de colors. Ara verd, ara blau, ara blanc, ara punts grocs... quin peix tu! Ara sembla que el vent comença a bufar fort i les ones comencen a pujar també... el Chris ens deixa a la Jo i a mi a la popa netejant la sang i començcant a obrir el peix i ell va a controlar les veles i el timó... i a acabar d’omplir el dipòsit de benzina que jo ni me’n recordava! A mi em toca tallar el cap del peix i treure-li els budells. Després trec tota la carn de banda i banda deixant l’espina dorsal ben escurada i la Jo comença a treure-li la pell mentre jo acabo de netejar la coberta. Es veu que a vegades és més fàcil treure la pell que desescamar. En éstas que es fan les 6 i encara no hem dinat, així que a mida que van sortint filets més petits nets i macos començo a fregir directament en oli d’oliva verge... oh yea! Boníssim!! Faig una tanda i s’acaba en un plis. Mig peix desaparegut de cop!! Jo tinc tanta gana, i fa tant de temps que no menjo un peix així que l’agafo directament amb les mans! 
La segona tanda la faig a l’ajillo... no sabria dir com és millor... al final, quan tothom està ben tip, només queden un parell de filets. Els guardem per l’endemà ja fregits, que no tenim nevera i el menjar es fa malbé super-ràpid. I nosaltres que pensàvem que tindríem peix per 2 o 3 dies!!!
I el Chris surt de la wheel-house (casa del timó, per algo és el capi) per veure-ho. Jo m’aixeco per donar un cop d’ull de més aprop i aleshores m’adono que no és un peix volador sinó que és un bon peixot!!! I a més l’hem pescat!!! Jo salto i crido d’alegria i el capità em diu que em tranquilitzi, que em posi el xaleco salvavides i vagi cap a la popa. El Chris s’encarrega d’anar atansant el fil de pescar, acostant el peix a poc a poc. Sembla prou gran i té força. Jo estic recolzat a la barana amb un pal amb un garfi a la punta llest per donar el remate final en quant es dongui la ocasió. És la primera vegada que pesco així i no en tinc ni idea, però estic disposat a no deixar perdre un bon sopar!! Així que en quant el peix està prou a prop, coloco el garfi per sota i foto una bona estrebada amunt. No li dono bé i s’escapa. Però encara està agafat per l’ham així que tornem-hi, el Chris l’acosta i jo... xac! Ara si! 
El garfi ben clavat i amunt cap al barco! Posem el peix a un cubell i li lliguem la cua amb una corda per si fot un salt i torna a l’aigua. El posem al terra i en Chris li clava un ganivet al cap per rematar-lo... el peix va canviant de colors. Ara verd, ara blau, ara blanc, ara punts grocs... quin peix tu! Ara sembla que el vent comença a bufar fort i les ones comencen a pujar també... el Chris ens deixa a la Jo i a mi a la popa netejant la sang i començcant a obrir el peix i ell va a controlar les veles i el timó... i a acabar d’omplir el dipòsit de benzina que jo ni me’n recordava! A mi em toca tallar el cap del peix i treure-li els budells. Després trec tota la carn de banda i banda deixant l’espina dorsal ben escurada i la Jo comença a treure-li la pell mentre jo acabo de netejar la coberta. Es veu que a vegades és més fàcil treure la pell que desescamar. En éstas que es fan les 6 i encara no hem dinat, així que a mida que van sortint filets més petits nets i macos començo a fregir directament en oli d’oliva verge... oh yea! Boníssim!! Faig una tanda i s’acaba en un plis. Mig peix desaparegut de cop!! Jo tinc tanta gana, i fa tant de temps que no menjo un peix així que l’agafo directament amb les mans! 
La segona tanda la faig a l’ajillo... no sabria dir com és millor... al final, quan tothom està ben tip, només queden un parell de filets. Els guardem per l’endemà ja fregits, que no tenim nevera i el menjar es fa malbé super-ràpid. I nosaltres que pensàvem que tindríem peix per 2 o 3 dies!!!Dimecres 4 d’Octubre: Arribant a Madang.
Per fi, després d’unes dues setmanes de navegació sembla que arribarem a Madang. El vent està pujant molt, però avui ens ve de cara així que hem de posar el motor a tota màquina. En altres circumstàncies aniríem fent però el Chris s’ha proposat arribar avui sigui com sigui així que posem motor i a 6 nusos (normalment quant posem motor seguim a 2-3 nusos). Les ones ens venen de cara i cada cop són més grans. Jo em marejo una miqueta. 
Per sort al cap de dues horetes el vent comença a baixar i despeja una mica. Arribem a Madang amb més o menys bon temps i esperem a que ens facin el control d’aduanes i immigració. Atraquem davant del Madang club, un centre marítim amb bar i restaurant i esperem a que els paios d’immigració facin el check al barco i omplin uns paperots amb en Chris. Un cop arreglada la burrocràcia ens fem una bona dutxa i anem a sopar al Madang Club. Què soparem...? Un bon bistec de vedella amb patates fregides cadascú!!!
Per sort al cap de dues horetes el vent comença a baixar i despeja una mica. Arribem a Madang amb més o menys bon temps i esperem a que ens facin el control d’aduanes i immigració. Atraquem davant del Madang club, un centre marítim amb bar i restaurant i esperem a que els paios d’immigració facin el check al barco i omplin uns paperots amb en Chris. Un cop arreglada la burrocràcia ens fem una bona dutxa i anem a sopar al Madang Club. Què soparem...? Un bon bistec de vedella amb patates fregides cadascú!!! Us deixem amb una foto de l'amarre a Madang, on ara estem. Esperem marxar aquesta nit (10 d'Octubre) cap a la illa de Karkar, les aventures de Madang us les explicarem al següent post perquè no ens ha donat temps d'acabar-ho tot... Y eso es todo desde l'hotel de Madang, esperem que us hagin agradat les fotos i que us hagueu entretingut una mica amb les nostres batalletes!
Una abraçada ben fortaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
