Hola a tots i totes de nou!! Estimats i estimades, estem a Hanoi però avui toca explicar la meditació i Laos, que hem anat una mica de bòlid i no hem tingut temps d'actualitzar … també val a dir que a Laos no és que hi hagi gaire bona conexió... Laos és un país curiós, es nota que és molt més pobre que Tailàndia però és molt més tranquil. És molt muntanyós i té més de 50 etnies diferents, moltes de les quals viuen en els poblets de muntanya que us deia abans (però no per tots els pobles hi passa una carretera!!). Però ens havíem quedat a Tailàndia amb el curs de meditació… com que l'Ester i jo ho vam viure de manera molt diferent us posarem les dues versions…la realitat que que us la expliqui algú altre…25-28 de Gener
Xavi:Doncs bé, estem a 25 de Gener de 2011 a Xiang Mai, fa molt bon dia i hem estat escrivint l'últim blog. Si; hem arribat tard al temple però encara hi ha cua fent els papers de la inscripció al curs de Meditació. Som un grup d'uns 30 guiris, d'entre 22 i 60 anys bàsicament europeus i americans, predominen les noies ( per variar). Tots tenim experiència prèvia diversa: n'hi ha que fan ioga habitualment, n'hi ha que ja hen fet algún curs de meditació, n'hi ha que n'hem llegit llibres, i n'hi ha que només en saben el nom. Però tots en tenim moltes ganes. El curs no el fem a un temple, sino a un centre apartat de la ciutat tipus casa de colònies però amb el jardí molt ben cuidat, algún buda aquí i allà, i un edifici central que és la sala de meditació. Hi ha unes poques normes: vestir de blanc, no parlar en absolut excepte durant la "monk chat" (2h en grup al matí) i seguir els horaris…ens aixequem a les 5 del matí i anem a dormir a les 9… les habitacions són en parelles del mateix sexe (llits separats) i no et pots dir ni bona nit. Recitem uns salms abans de cada àpat per adonar-nos que el menjar és per eliminar el sentiment de gana i per poder continuar amb el nostre cos… i meditem… meditem… meditem….
Meditem….Meditem conscientment unes 8 o 9 hores al dia. Per començar i per acabar recitem uns salms per recordar-nos que hem de respectar a Buda, els ensenyaments de Buda i atots els monjos que han fet possible que les seves ensenyances arribin fins a nosaltres, i també recitem un altre salm per desitjar felicitat i seguretat a tots els éssers vius ("may all living beeings be happy and secure").El tipus de meditació que ens ensenyen es diu "Insight Meditation" i es veu que porta més directament a la Il·luminació que la "Concentration Meditation". Bàsicament consisteix en ser conscient del present... (alguns em direu que el present no existeix…). Bé, potser aquesta il·luminació que busquen és estar present… anyway, dintre de la Insight Meditation hi ha quatre tècniques bàsiques que corresponen a les quatre posicions naturals del cos: caminar, assegut, estar dempeus i estirat.Nosaltres sempre comencem per la "walking meditation" perquè facilita la "sitting meditation". I enquè consisteix la walking meditation?
Doncs bàsicament a caminar més lent que un cargol. Cada passa té fins a sis moviments: aixeco el taló... aixeco la punta... moc la cama… tot tant a poc a poc com puguis (a menys de 20 m/h), i has d'estar 100% conscient en cada moviment. Però si pel que sigui se t'en va el pensament a la mosca que passa volant has de "notar" que estàs sentint la mosca, fins que el pensament passa i segueixes … baixaola cama… toco punta…..(què deuen estar fent els de la uni)… "penso"…. Baixo taló…aixeco taló….aixeco la cama…. ; si el pensament se te'n va cap a l'aire del ventilador que et toca de plè has de "notar" que estàs pensant… "notar" que estàs sentint, "notar" que estàs pensant… però sempre tornant a "notar" que estàs caminant... Moc la cama…baixo la cama...I així se't passen 25 minuts per caminar 5 metres i ni t'enteres. Potser Einstein tenia raó en allò de la relativitat del temps i el continu espai temps…. Total, que després de 25 minutets de res de walking meditation toca "sitting meditation". La diferència aquí és que no et mous, i per tant el teu cap se'n va a pensar més fàcilment. Aquí el centre és la respiració: "inspiro, expiro, estic sentat" o més ben dit i…n….s….p….i….r…..o………..e…..x…..p……i….r…..o…… .s……e…..n……t……a….t……..i….n…..s….p…i…….r…o…. I et van passant pensaments. Te'ls mires, (jo penso en imatges) t'adones que penses, i tornes a centrar-te en la respiració. I així durant uns 25 minutets més que se't passen volant. 
Al costat d'això, 5 minuts d'espera al dentista és una eternitat!!! Així que anem alternant: walking i sitting fins que se't passa la tarda i és l'hora de sopar…vas cap a l'habitació primer a fer un pil , però hi vas conscientment "c….a…m..i….n….o…….c…a…m.i…n….o..." i arribes a la porta "o….b…..r…o……l…a….p…o….r….t….a" i tanques la porta "t…a…n…c…o…l….a…p…o….r….t….a…" vas al lavabo "c….a…m….i…..n….o…."… i nooooo entrarem en més detalls (gràcies) (de rès). Total que se'm van passar els tres o quatre dies volant i al final la conclusió és que no m'hagués importat estar-m'hi tres setmanes. Easy. Saps el que has de fer a cada moment. Una vida ordenada i serena. No rush. A poc a poc. No m'extranya que hi ha gi gent que es dediqui a la vida contemplativa. Jo sempre he dit que si tingués varies vides una d'elles la dedicaria a la religó…. Però no serà en aquesta.Quan vam tornar cap a la ciutat, Xiang Mai, amb un tuc-tuc amb els meditants….Brrrrrrrrrrrrrrbrrrrrrrrblablbablblablablablabla!brrirrpiiiiiiiiiibrrrrrrrr!blabablablablablabla !!!!!getoffherebaixoaquí! xiexie! opuchai!brrrrrrrrr! comprem-una-mica-de-fruita-tinc-gana-em-fa-mal-el cap-on-dormim?-això-pesa-molt….puffffff ens estirem al llit rebentats i amb u estrés i una mala hòstia impresionant… ens costa unes 4 hores recuperar-nos del xoc, fins que aconseguim sortir a sopar (no sense grans esforços).Així que res, aquí s'acaba la meva vida contemplativa... Ara l'Ester us donarà el seu punt de vista….Ester:
Bé, com heu pogut comprovar el Xavi sempre és l’empo de classe... i motivat!! (és broma...) però és que per mi, l’experiència del curs de meditació ha sigut una micaaa diferent... casi em torno boja!! Per començar, la norma aquesta de no parlar en 4 dies... a veure, potser els monjos no tindran gaires coses a dir-se entre ells, però jo siiiiiiiiiiii! Suposo que el Xavi devia estar encantat de la vida amb una mica de pau... però jo necessitava parlar amb ell perquè en 4 dies em vaig avorrir com una ostra (no vaig parlar ni amb la meva companya d’habitació que era de Califòrnia)!!! Haig de reconèixer que el lloc era molt tranquil i convidava a la reflexió. El primer dia estava súper motivada, em vaig posar l’uniforme de blanc (vist des de fora devíem semblar tota una colla de bojos internats en un centre) i vaig començar amb entusiasme i curiositat el curs. Ens feien cantar i mostrar respecte a Buda (amb les mans com resant) abans de meditar. Després començava el que es bo: walking meditación i sitting meditación.
A veure... el walking meditación: el primer minut molt bé però a partir d’aquí bàsicament em començava a avorrir i clar la única cosa que pots fer per distreure’t és pensar!! A donar-li voltes al cap! El sitting meditación ja em va agradar més (al menys estaves assentat). Vaig aconseguir relaxar-me... concentrar-me en la respiració i tot el rollo. Te’n vas a dormir a les 9 i el monjo et lleva a les 5:00 de la matinada tocant el gongggggggggg! Així que a les 5:30 ja estàs tornant a cantar, caminant a pas de tortuga i meditant sentat (que a aquetes hores el que fas és donar cops de cap perquè estàs mort se son!!). I ja no cal explicar res més perquè bàsicament és el mateixxxxxxxxxx durant 3 dies més, parant només per menjar (menjar vegetarià of course! No matéssim un animaló!) i fins la nit. Alguns suposo que em comprendran que amb tanta menjada de tarro al final ja no podia més! Suposo que també perquè era molt principiant: tots els altres eren o súper aficionats al ioga (que ja els hi va aquest rollo) o que ja havien estat a un retiro). El que més m’agradaven eren les xerrades d’1 hora i mitja amb el monjo: a tothom se li anava la castanya!! A més el monjo era súper mono i la veritat és que la filosofia budista és molt lògica i em fa agradar molt. El millor que me’n porto del curs és que si volgués ara se com meditar, les explicacions del monjo sobre la vida budista i el més graciós de tot... és que quan ara veig bitxus no tinc l’impuls de matar-los! Tots som living beings!!! Dissabte 29: cap a la frontera a Chiang Khon.
Avui ens toca dia de bus cap al poblet que està a la frontera de Tailàndia amb Laos. El bus el passem força tranquils (són molt més còmodes que els de la India i les carreteres estan molt millor!) Parem de tant en tant i aprofitem per menjar un gelat. Després de 7 hores de bus vam arribar de nit al poblet, ens vam instal·lar a una Guest House que ens va venir a buscar a la parada i vam sopar a un terrassa al costat del riu Mekong, despedint-nos de Tailàndia (temporalment! perquè tornarem per anar a les platges!). Tailàndia ens a agradat molt! Les ciutats, la muntanya, la gent i la sensació de pau i tranquil·litat d’un país budista!
Diumenge 30 – Dilluns 31: en barca pel riu Mekong. Bàsicament en aquesta zona el que fa de frontera entre els dos països és el riu Mekong. Aquest riu neix a China, passa per Laos i Cambodja i desemboca a Vietnam (per tant ens el trobarem a tres països diferents!!!). Creuem el riu amb una barqueta (està tot ple de backpakers!) i omplim tota la paperassa per la visa. Per uns moments va ser molt graciós perquè havíem de pagar la visa amb dòlars, després vam treure kids del caixer (la moneda laosiana) però quan pagàvem ens tornaven el canvi amb Baths (la moneda de Tailàndia), a més les coses eren més barates si les pagaves amb baths... bàsicament un lio dels grans! Segurament o fan perquè amb tant de lio et confonguis amb algun canvi! El nostre objectiu era arribar a Luang Prabang, una petita ciutat més cap al Sud, per on hi passa el riu Mekong. Així que vam contractar un viatge de dos dies amb una barqueta que et porta riu avall fins a aquesta ciutat. La experiència va ser maquíssimaa!! 
El paisatge és una passada, amb molta selva, sorra blanca al costat del riu i vas veient petits poblats, nens corrents i que et saluden a la vora del riu, pescadors.. mooolt maco! No dorms a la barca, sinó que paren en un poblet amb un munt d’hostals perquè tothom hi passi la nit. La primera sensació que tens és que Laos no és com Tailàndia. Tot és més verge, la gent una mica més pobre, nens corrents a munt i avall vestits amb roba bruta, molts dels carrers sense asfaltar... però la gent sembla molt amable i tothom t’ofereix lao lao que és un wisky típic laosià d’uns 40º... no està mal! Per cert! Ens trobem a la noia que dormia amb mi i el noi que dormia amb el Xavi al retiro de meditació que estan viatjant junts! Així que quedem per fer el primer sopar laosià! A les 9:00h del matí del dia següent toots els guiris un altre cop cap a la barqueta! Com que nosaltres som una mica mandrosos arribem una mica tard i ens toquen els seients de darrera, al costat del motor... amb un soroll del mil... sort que portem taps! A més encara podria haver sigut pitjor... hi havia gent sentada en cadires de fusta! 9 hores! Cap a les 5 arribem a Luang Prabang i és preciós!!! 
El poble està com en una petita península entre dos rius! A més tot sembla mooooolt pijo! Hi ha hotels súper luxosos, restaurants amb cellers.. es nota molt la influència francesa! Per sort (i gràcies a que ja estem entrenats!) trobem una guest house barata i allà que ens instal·lem! (que després al Xavi li va agafar al·lèrgia creiem per la pols... vaya mochilero! Jejeje) Sortim a passejar i ens trobem que en el carrer principal han muntat un mercat d’aquells que compraria de tot!! Roba, coses de decoració... em conformo en que vam passejar pel mercat cada dia (el Xavi només hi estava d’acord perquè també hi havia alguna paradeta de menjar...) i que em vaig comprar finalment uns pantalons!
El paisatge és una passada, amb molta selva, sorra blanca al costat del riu i vas veient petits poblats, nens corrents i que et saluden a la vora del riu, pescadors.. mooolt maco! No dorms a la barca, sinó que paren en un poblet amb un munt d’hostals perquè tothom hi passi la nit. La primera sensació que tens és que Laos no és com Tailàndia. Tot és més verge, la gent una mica més pobre, nens corrents a munt i avall vestits amb roba bruta, molts dels carrers sense asfaltar... però la gent sembla molt amable i tothom t’ofereix lao lao que és un wisky típic laosià d’uns 40º... no està mal! Per cert! Ens trobem a la noia que dormia amb mi i el noi que dormia amb el Xavi al retiro de meditació que estan viatjant junts! Així que quedem per fer el primer sopar laosià! A les 9:00h del matí del dia següent toots els guiris un altre cop cap a la barqueta! Com que nosaltres som una mica mandrosos arribem una mica tard i ens toquen els seients de darrera, al costat del motor... amb un soroll del mil... sort que portem taps! A més encara podria haver sigut pitjor... hi havia gent sentada en cadires de fusta! 9 hores! Cap a les 5 arribem a Luang Prabang i és preciós!!! 
El poble està com en una petita península entre dos rius! A més tot sembla mooooolt pijo! Hi ha hotels súper luxosos, restaurants amb cellers.. es nota molt la influència francesa! Per sort (i gràcies a que ja estem entrenats!) trobem una guest house barata i allà que ens instal·lem! (que després al Xavi li va agafar al·lèrgia creiem per la pols... vaya mochilero! Jejeje) Sortim a passejar i ens trobem que en el carrer principal han muntat un mercat d’aquells que compraria de tot!! Roba, coses de decoració... em conformo en que vam passejar pel mercat cada dia (el Xavi només hi estava d’acord perquè també hi havia alguna paradeta de menjar...) i que em vaig comprar finalment uns pantalons!
Dimarts 1: Luang Prabang. Amb tant de viatge estem petaaaaaaaaaaaatss!! Així que avui bàsicament ens ho prenem tot amb un ritme lentt... slowly slowly! Esmorzem per primer cop en tot el viatge un pa com deu mana! Una baguette!! No ens ho podem creure!!! (ejem.. amb bacon i saussages ejem...). lloguem una bici i visitem el poblet, entrem a un temple i ens tornem a trobar amb els nostres amics de la meditació amb els que dinem en una pizzeria. Al vespre anem tots plegats a un bar on fan una representació dels vestits tradicionals de totes les tribus de Laos (que n’hi ha més de 50 diferents!!). Nosaltres ens pensàvem que era una mica turistada però quan més tard hem anat a les tribus i als poblets més perduts de Laos vam trobar que portàvem aquestes robes! Ja ho veureu en alguna foto més endavant.
Dimecres 2: Luang PrabangAvui ja estem més descansats i aprofitem millor el dia. Pugem a visitar un temple budista que està a dalt d’un turó; hi ha un munt d’escultures de budes amb una posició diferent per cada dia de la setmana (el més divertit és el Tuesday Buddha que és el que està estirat aguantan t-se el cap com dient... ufff quin rollo...) . Després agafem un tuk-tuk que ens porta a unes cascades que estan a 1 hora de Luang Prabang. Som uns experts del regateig i aconseguim el millor preu ueeeeeeeee (unes altres que anaven al mateix tuk-tuk van pagar més... pringuis!)
Les cascades són de color turquesa i molt altes, impressionants! Però ens quedem sense bateria a la càmera!!! Quina ràbia... només fem 3 fotos... Hi ha guiris que si banyen i tot, però el dia esta una mica tapat i a nosaltres ens fa pal. També hi tenen com un petit zoo d’ossos (on el Xavi es fa aquesta foto de camuflatge...). A la tornada seiem en un banc i observem la posta de sol sobre el riu Mekong. Ens agafa un rampell romàntic i ens auto convidem l’un a l’altre a un massatge a uns dels centres del carrer principal. El Xavi es decanta per un massatge tailandès (sense happy ending of course!) que li va agradar molt i jo per un oil massage (em feia por que amb el thai massage em destrossessin...) . El que va ser graciós que va resultar que el massatgista era un noi i la situació era una mica rara... sort que alhora d’estar cara amunt es va canviar per una noia!
Les cascades són de color turquesa i molt altes, impressionants! Però ens quedem sense bateria a la càmera!!! Quina ràbia... només fem 3 fotos... Hi ha guiris que si banyen i tot, però el dia esta una mica tapat i a nosaltres ens fa pal. També hi tenen com un petit zoo d’ossos (on el Xavi es fa aquesta foto de camuflatge...). A la tornada seiem en un banc i observem la posta de sol sobre el riu Mekong. Ens agafa un rampell romàntic i ens auto convidem l’un a l’altre a un massatge a uns dels centres del carrer principal. El Xavi es decanta per un massatge tailandès (sense happy ending of course!) que li va agradar molt i jo per un oil massage (em feia por que amb el thai massage em destrossessin...) . El que va ser graciós que va resultar que el massatgista era un noi i la situació era una mica rara... sort que alhora d’estar cara amunt es va canviar per una noia! 
Dijous 3: Luang PrabangDesprés de tant menjar de restaurant ens sentim que hem de fer una mica d’exercici així que lloguem una bici i marxem a voltar pels poblets del voltant de Luang Prabang. Són poblets sense asfaltar... 4 cabanyetes de fusta, ni un restaurant... per la tarda creuem a l’altre banda del riu Mekong amb un ferry i investiguem pels poblets i caminets perduts que ens trobem. És súper bonic perquè no hi ha ni motos, ni cotxes.. només has de vigilar de no atropellar gallines, gossos, porquets... de tant en tant et vas trobant monjos pels camí vestits de color taronja que van i venen tot capficats (potser van fent walking meditation!!). Quedem per sopar amb els nostres amics perquè avui ja és dia de comiat. Demà nosaltres marxem cap al nord així que ens desitgem bon viatge però no se sap mai si els nostres camins es tornaran a creuar!!!
Xavi
Divendres 4 de Febrer:Sembla que aquest post va per llarg..anyway, avui és dia de transport. Toca una bona pallissa de bus. Anem desde Luang Prabang fins a Luang Nam Tha. En total unes 9 hores escarxofats entre uns seients on els genolls et toquen al davant (més estrets que les monjes de la catedral). Amb el motor fent brrrrrr, uns guiris que criden dos files endarrera, les curves….… després del sosiego de Luang Prabang això és too much…. Fins i tot ens posem de mala hòstia!! Però bé, durant el viatge no falten els entreteniments: ara passem per enmig d'un poblat, ara un altre, ara mira aquests boscos, ara aquests camps, ara mira aquest talp, ara… un moment… un talp???? What the fu..!! Pos si. A mig camí parem a un pobet on venen bledes, cacahuets, arròs, galls, esquirols, talps i rat-penats! Lliuguen un talp per les potes del davant i del darrera i el fiquen a l'autobús. Ale! Aquesta nit o demà ja serà història! A a cassola!!
Dissabte 5 de Febrer:Encara amb el trauma del talp al cor tornem a pujar a un minibús que ens ha de dur encara més al nord, a Muang Sing, l'últim poblet abans de la frontera amb Xina. Aquest cop només són dues hores però el viaje se las trae… curva, curva, curva, curva… i curva, curva…. Total, que els locals que no estan acostumats a anar en cotxe acaben amb el sopar foraborda…. 2 en total. Sort que l'Ester i jo portàvem 3 ampolles d'aigua i els les (al batxillerat no pensava pas que tornés a fer servir aquesta combinació de pronoms febles...) els les vam donar. O els les vam donar-los-les-hi? Anyway, que es van netejar i vam arribar tots a Muang Sing sans i estalvis. Com que encara era d'hora quan vam arribar, vam llogar unes bicis i cap a xina!! Només 10 km!!! Arribem a la frontera i resluta que els guardes ja havin plegat i no podíem travessar ni per fer una foto!! Quina decepció!! Amb la suada que vam fer! Total que tornem cap a "casa" (així és com sempre anomenem les habitacions-tugurios on dormim) entre camps d'arròs i cautxú. 
De tornada ens trobem a un noi que em demana si el puc portar en bici. Com que hem vist força gent portant passatgers (les bicis tenen seient a sobre la roda també), li dic que si, clar que si. Total que el noi puja. I em pregunta si em pot agafar de la cintura. Clar que si! Faltaria més, no vayas a caer! I després m'agafa amb el braç al voltant de la panxa però torna ràpidament a la cintura. Jo li faig enendre que pot posar el braç al voltant. No vayas a caer! I noto com el noi apoia la galta a l'esquena. Bueno, esto es muy raro, pero, no vayas a caer!! Total que en éstas a l'Ester se li surt la cadena i es queda molt endarrerida. Jo m'aturo i baixem de la bici. I al frenar em toca mis partes "ups, sorry, jeje" bueno, no passa res, no vayas a caer. I mentres espero l'Ester el noi em segueix abraçant… i m'acaracia el braç…esto se está poniendo interesante… pero no te vayas a caer…. Em moc una mica per acostar-me a on està l'Ester… 
no te vayas a caer…total que res, procurant no ser massa irreverent, quant arriba l'Ester seguim camí marcant les distàncies una mica (agafar-me per la cintura ja és més que sufucient para no caer) i finalment arribem al poble sans i estalvis…. Uffff…. Total que anem a sopar i pel camí se'ns acosten unes àvies vestides amb robes tradicionals (en general ja hi van així) i ens ofereixen unes pulseres. Els diem que no, que ja en tenim, i a l'hora de despedir-se diu: opium, opium!! No ens ho podem creure!!! Els camells del poble són àvies!!! Vaya tela!!!
De tornada ens trobem a un noi que em demana si el puc portar en bici. Com que hem vist força gent portant passatgers (les bicis tenen seient a sobre la roda també), li dic que si, clar que si. Total que el noi puja. I em pregunta si em pot agafar de la cintura. Clar que si! Faltaria més, no vayas a caer! I després m'agafa amb el braç al voltant de la panxa però torna ràpidament a la cintura. Jo li faig enendre que pot posar el braç al voltant. No vayas a caer! I noto com el noi apoia la galta a l'esquena. Bueno, esto es muy raro, pero, no vayas a caer!! Total que en éstas a l'Ester se li surt la cadena i es queda molt endarrerida. Jo m'aturo i baixem de la bici. I al frenar em toca mis partes "ups, sorry, jeje" bueno, no passa res, no vayas a caer. I mentres espero l'Ester el noi em segueix abraçant… i m'acaracia el braç…esto se está poniendo interesante… pero no te vayas a caer…. Em moc una mica per acostar-me a on està l'Ester… 
no te vayas a caer…total que res, procurant no ser massa irreverent, quant arriba l'Ester seguim camí marcant les distàncies una mica (agafar-me per la cintura ja és més que sufucient para no caer) i finalment arribem al poble sans i estalvis…. Uffff…. Total que anem a sopar i pel camí se'ns acosten unes àvies vestides amb robes tradicionals (en general ja hi van així) i ens ofereixen unes pulseres. Els diem que no, que ja en tenim, i a l'hora de despedir-se diu: opium, opium!! No ens ho podem creure!!! Els camells del poble són àvies!!! Vaya tela!!! 
Disumenge 6 de Febrer:Per si pensàvem que l'incident del tràfic d'opiacis es limita a la bona dona d'ahir a la nit, a l'hora d'esmorzar rebem una altra visita d'una altra àvia aquest cop oferint-nos-en directament. Confirmem que els camells d'aquí són de la generació hippie. Comencem un trekking de 3 dies per les muntanyes dels voltants de Muang Sing. La idea és caminar per la selva i visitar els poblats Akha, que són una de les moltes ètnies minoritàries del país. Anem amb dos guies: un és el de l'agència i l'altre és un akha. Doncs resulta que el primer dia ja ens perdem pel bosc i hem d'anar jungla a través!!! De camí dinem a sobre d'unes fulles de bananer tots asseguts al terra i amb les mans, que és com mengen als pobles. Després de dinar la guia fa una ofrena de menjar als esperits del bosc perquè tinguem un camí tranquil (i que no ens perdem més), i al final de la tarda arribem al poblat. 
Tot cabanyes de fusta i bambú, amb una font al mig del poble, i amb electricitat obtinguda amb un generador dièsel que funciona 2 hores al dia; tot i que de bombetes en vam veure poques. Hi ha una tele en tot el pobleperò sí que és cert que alguns tenen mòvil. Les cabanyes sempre les construeixen elevades (així els esperits no entren a la casa) i estan fetes bàsicament d'una "sala" ampla que es fa servir per dormir i menjar tota la família. Sovint la cuina està a la mateixa sala, i és un recipient metàl·lic on s'hi pot cremar llenya. Tant el terra com les parets estan fets de canya de bambú de manera que la ventilació és més que suficient (de fet fot força rasca!!). Els llits són matalassos d'un gruix de dos dits que es posen i es treuen cada nit i que si més no protegeixen una mica del fred que puja pel terra.
Tot cabanyes de fusta i bambú, amb una font al mig del poble, i amb electricitat obtinguda amb un generador dièsel que funciona 2 hores al dia; tot i que de bombetes en vam veure poques. Hi ha una tele en tot el pobleperò sí que és cert que alguns tenen mòvil. Les cabanyes sempre les construeixen elevades (així els esperits no entren a la casa) i estan fetes bàsicament d'una "sala" ampla que es fa servir per dormir i menjar tota la família. Sovint la cuina està a la mateixa sala, i és un recipient metàl·lic on s'hi pot cremar llenya. Tant el terra com les parets estan fets de canya de bambú de manera que la ventilació és més que suficient (de fet fot força rasca!!). Els llits són matalassos d'un gruix de dos dits que es posen i es treuen cada nit i que si més no protegeixen una mica del fred que puja pel terra. 
Dilluns 7 de Febrer:Ens llevem d'hora, cap a les 7 o així, però ja fa unes hores que estem desperts: la vida al poble comença a quarts de 6 quan la gent s'aixeca per preparar l'esmorzar, i la nostra guia el dinar. Visitem l'escola del poble (només primaria) amb tots els nens i nenes ben uniformats. Bàsicament els ensenyen mates i Laosià que és la llengua oficial del país i que les minories ètniques no parlen. Quan marxem del poble veiem a tothom amb escombres recollint les femtes de vaques i porcs i endreçant-ho tot per la setmana que comença. A mig camí parem a un cultiu de canya de sucre (Laos n'exporta moltissima, principalment a China) i en fem un tastet. Boníssim!!! També passem per conreus de cautxú, que també s'exporta a la China. Bàsicament el país l'estan deforstant per abastir el veí de matèries primeres. Després d'unes hores de caminar arribem a un altre poblat una mica més decent. Si més no aquí tot està més net i ordenat, i la guia ens confirma que són més "rics". 
En efecte, en lloc d'una font en tenen 2 o 3, tot i que vala a dir que també hi viu més gent… aquí ens trobem amb unes dones que masteguen una barreja de fulles, fruits i pedres (si, pedres), que els deixa la boca tota vermella i les dents ben fosques. Diuen que serveix per evitar els paràsits a les dents i també perquè quan estan embarassades el bebé estigui tranquil i no dongui patades… jo crec però que em quedo amb la pasta de dents… altres coses curioses que ens expliquen… que menjen monos, rates i todo lo que se mueva; que si algú té bessons resulta que és un mal esperit i dónen un dels nens a una altra familia (abans directament cremàven als dos petits…); que per casar-se s'han de ficar al llit amb la persona que triin i si la noia es queda embarassada aleshores es poden casar; que la noia quan es casa passa a la familia del noi però dorm a la terrassa fins que algú de la casa del noi mor, que abans de cada àpat t'has de fotre 2 o 3 chupitos 
de LaoLao (licor d'uns 40 graus)… en definitiva, costums ben extranyes i curioses. Per la nit ens fan una petita cerimònia i ens lliguen unes pulseres al canell tot desitjant-nos el millor per nosaltres (ho fan en la seva llengua així que ni idea del que diuen) i ens donenun ou dur a cadascú per portar penjat durant quatre dies. Si després d'aquests dies l'ou està negre en obrir-lo, resultarà en bona sort; si està vermell no tant bona… quina fila que fem!!
En efecte, en lloc d'una font en tenen 2 o 3, tot i que vala a dir que també hi viu més gent… aquí ens trobem amb unes dones que masteguen una barreja de fulles, fruits i pedres (si, pedres), que els deixa la boca tota vermella i les dents ben fosques. Diuen que serveix per evitar els paràsits a les dents i també perquè quan estan embarassades el bebé estigui tranquil i no dongui patades… jo crec però que em quedo amb la pasta de dents… altres coses curioses que ens expliquen… que menjen monos, rates i todo lo que se mueva; que si algú té bessons resulta que és un mal esperit i dónen un dels nens a una altra familia (abans directament cremàven als dos petits…); que per casar-se s'han de ficar al llit amb la persona que triin i si la noia es queda embarassada aleshores es poden casar; que la noia quan es casa passa a la familia del noi però dorm a la terrassa fins que algú de la casa del noi mor, que abans de cada àpat t'has de fotre 2 o 3 chupitos 
de LaoLao (licor d'uns 40 graus)… en definitiva, costums ben extranyes i curioses. Per la nit ens fan una petita cerimònia i ens lliguen unes pulseres al canell tot desitjant-nos el millor per nosaltres (ho fan en la seva llengua així que ni idea del que diuen) i ens donenun ou dur a cadascú per portar penjat durant quatre dies. Si després d'aquests dies l'ou està negre en obrir-lo, resultarà en bona sort; si està vermell no tant bona… quina fila que fem!!Dimarts 8 de Febrer:
Acabem el trekking ben sorpresos i tornem a dormir a Muang Sing ben contents d'haver conegut totes aquestes costums i rareses.
Dia de transport… la que nos espera. Agafem un bus desde Muang Sing fins a Luang Nham Tha i després un altre des d'aquí fins a Udomxai on passem la nit. Durant el trajecte ens trobem amb uns gafes: quan vanarribar al poble es va cremar el mercat, han perdut el bus de primera hora, "ens han fet" perdre el bus de les 12 que preteníem agafar a Luang Nham Tha, a l'Ester li ha entrat chilli a l'ull mentre dinava (sembla que pica molt…), l'Ester s'ha quedat tancada a l'habitació, ens han portat un quesito de la vaca que ríe qun hem demanat un sanwich amb formatge… bés, ha estat un dia mica dur (els locals han tornat a vomitar al bus) pel tema del transport però ens n'hem sortit i ens hem convençut que ens hem de desfer dels gafes.
Dijous 10: Nong Khiaw i Muang NgoiPel matí agafem el bus (que resulta ser una mini furgo carregada fins al tope) que ens porta fins a Nong Khiaw. Per ser un “bus local” estava envaït de guiris perquè erem 15 tourists i una laosiana amb dos fills que per suposat van acabar vomitant per la finestra! Mare i filla!!! Vaya tela! Com dir jo: vomitera travels! Només passem per Nong Khiaw per canviar el bus per una barca que ens porta riu amunt fins al poblet Muang Ngoi. El viatge pel riu va ser divertit perquè hi havia trossos amb ràpids i uns quans vam quedar ben xops! El paisatge a més és una passada, amb tota la selva i muntanyes rocoses al voltant. Al poblet no hi arriben carreteres, només si pot anar via riu així que podeu imaginar-vos la desconnexió amb el món! Bàsicament es tracta de 4 casetes, 4 hostals... i para de comptar! L’ambient és súper relaxat perquè bàsicament no hi ha res per fer! Van quedar-nos en un bungalow amb vistes al riu i amb una hamaca al porxo... (així sembla molt idíl·lic, però us haig de dir que el bungalow era una cabanya de fusta, cutre cutre, amb un llit i una mosquitera, i ja està!!). La nit només valia 2 euros! L’habitació més barata on hem dormit! Ah! I al poble no hi ha electricitat, quan es fa de nit engeguen uns generadors i els apaguen a les 22:00h. Igualment al nostre bungalow no teníem bombeta... vam comprar unes espelmes i apa! A les 8:00h de la tarda ja estàvem dormint!
Divendres 11: Muang NgoiAvui fem dia de relax que consisteix en donar la roba a la senyora de l’hotel perquè faci una rentadora, ens dutxem, mengem... i... res més! En aquest estupendo hotel, la dutxa consisteix bàsicament en una aixeta a mitja alçada de la paret i una palangana de plàstic al terra amb un pot. Per suposat només amb aigua freda t’has d’anar tirant aigua amb el pot, rudimentari total! Bueno, també tenim un petit conflicte amb la dona de l’hotel... perquè el Xavi la va pillar robant-nos diners!! Al final ens va tornar una part, però sense admetre-ho! Bàsicament no volia que anéssim a la policia. Com que no va ser gaire i estàvem de molt bon humor vam decidir no capficar-nos hi més tot i que ens ha servit de toc d’atenció per que ens estàvem relaxant una mica últimament amb les precaucions (a la India si que estàvem entrenats!)
Dissabte 12: Muang NgoiAvui ja aprofitem una mica més el dia. Després d’un esmorzar contundent, decidim fer tubing! Aquesta activitat consisteix en que et porten riu amunt en una barca i en un punt et deixen al riu amb un flotador en forma de pneumàtic per anar baixant amb la corrent. Sona molt emocionant però alhora de la veritat va ser una mica rollo... perquè els ràpids que havíem trobat a l’anada al poble en aquest tram de riu no existien, sinó que era el tros més tranquil del riu. Ens movíem a 0 km/h o inclús velocitat negativa ja que anàvem enrere perquè feia vent! Després de 2 hores fent el gamarús, havent avançat 100 metres i estant cansats de tenir el cul en remull vam tornar cap al poble amb barca. Tot i això vam riure molt per la fila que fèiem allà els dos tirats al mig del riu fent el panoli. A més dóna molt gust tenir temps per observar el paisatge, les papallones, els núvols... va estar bé. A la tarda vam fer una petita caminata cap a l’interior dels boscos. Un cop es fa de nit, com que no hi ha ni llum ni res a fer ens ve la son ràpidament!
Diumenge 13: Muang KhuaAu! S’ha acabat el relax! Toca un altre cop anar a munt i avall! Ara és l’hora de fer camí cap a Vietnam. Agafem una barca que ens porta encara més riu amunt fins al poblet on surt el bus cap a Vietnam. Aquests viatges amb barca pels rius son ben distrets: ràpids, pescadors, nens banyant-se, poblets... També hi viatgen locals que van als poblets de més al Nord amb les seves gallines! Muang Khua no té res d’especial, un petit mercat i 4 cases. Demà ens tocarà llevar-nos molt d’hora, el bus que creua la frontera surt a les 5:00h de la matinada! Ja us explicarem!!!
Una abraçadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!(per cert, la tovallola de la senyora és un barret tradicional, no us penséssiu pas que acaba de sortir de la dutxa...)
