Tailàndia

Doncs aquí estem un altre cop de mandritis… a una habitació amb wifi a la segona ciutat més gran de Tailàndia: Chiang Mai. No us imagineu pas una gran ciutat… és un poble de 200.000 persones, amb un casc antic super tranquil i amb un munt de botiguetes de menjar al carrer on pots dinar per 2€. Però bé, comencem des del principi, que ens havíem quedat a l'aeroport a Sri Lanka.

Dimarts 11 de Gener:

Arribem a Bangkok gairebé 24 h després de sortir de Chennai. En quant arribem ens adonem que això no té res a veure amb la India: poca gent, no hi ha animals pel carrer,  tot està net, moltíssims guiris…i silenci, molt més silenci! Com és això?El cotxes no pites el clàxon!!! A La India no paraves de sentir piiiiiiiiiiii!!! Pooooooooooooooo!!!meeeeeeeeeeeeeeec!!muuuuuuuuuuuuuuu!!! Aquí res, només la remor de fons dels motors… Ens allotgem a una guest house de la zona de guiris i després de dormir un bon rato, anem a donar un volt. Un munt de botigues de menjar pel carrer, moltes llums, edificis ben alts… sopem al carrer pollastre i porc a la brasa (n'hi ha per tot arreu) i anem a dormir ben contents.

Dimecres 12 de Gener:

Avui toca visita cultural. El palau reial, uns temples molt colorits que es troben al recinte imperial, i un buda estirat que medeixuns 30 metres de llarg i 5 d'alt! Per la nit anem a sopar a xina town al carrer, on s'hi poden trobar xiringuitos amb escarbats, llagostes, llagostins, peix, cucs de seda, porc, noodles, arròs fregit… i fruita pelada!! És molt típic de per aquí els xiringuitos que venen trossos de pinya, sindria, poma… pelades i fredes!!! Mmmm……….fins i tot hem trobat un super com deu mana i hem pogut comprar Chocos!!!

Dijous 13 de Gener:

Fem via cap a la zona de les oficines. Hi ha un munt de gratacels, és impresionant, crec que ni Madrid ni Barcelona poden competir amb la quantitat i alçada de les oficines de Bangkok. Anem en metro i en "skyline" que és un metro a cel obert que dona un caire bastant futurista tot i que bloqueja bastant la visió dels vianants. Ens agrada molt anar amunt i avall per Bangkok. Easy. No gaire gent, tot molt ordenat…fem via cap a l'edifici més alt de Bangkok. Es veu que es pot pujar a la última planta, a 300 m del terra, així que hi fem cap. Els ascensors van hiperràpids. En menys del que trigues a pujar 5 pisos amb ascensor a Barcelona, ja hem fet els 83 pisos. Quines vistes!! El que semblaven edificis gegants desde terra ara semblen miniatures! Es fa de nit i anem a donar un volt pel barri de les oficines/hotels. Un munt de llums, pantalles gegants, centres comercials aquí i allà… ara bé, els xiringuitos de menjars, roba i fins i tot viagra no falten a cap carrer principal.

Divendres 14 de Gener:

Avui fem una excursioneta al temple del tigre. És un complexe tipus zoo on tots els animals estan a l'aire lliure: bufals, porcs, cérvols… fins i tot tigres!! (tot i que van lligats amb una cadena…). El temple… bé el temple no l'hem vist, però de tigres n'hi havia més de 15! Així que després de fer el donatiu corresponent, comença la sessió fotogràfica. Ara una foto amb aquest, ara amb l'altre… per cadda tigre hii ha 2 o 3 voluntaris/treballadors que procuren que no et posis just davant de la boca, sempre fem l'aproximació per darrera. Són molt mansos, però just in case… et tiren la foto i siguiente… els has de tocar fort, que notin que estàs darrera, perquè si ho fas molt suau es pensaran que ets una mosca i et fotran un cop de cua (que ja és un senyor cop) o encara pitjor: mourà la pota de cop i t'enduràs un bon ensurt!

Mixet mixet… ens ofereixen la possibilitat d'estar amb els més petits de tots. De 18 a 50 dies, després de pensar-ho una mica (el preu pica) ens hi apuntem. N'hi ha 5 o 6… i què monoooooos!!! Els de 18 dies encara no camina!! Va mig gatejant! Són com gats però grans i musculosos, i el que més sobta és el tamany del "peu"…potser si que es farà gran… total que ens revolquem amb els petits tigres que se't pujen a la falda, els agafes i jugues amb ells… què guai!!! I al final els vam donar un biberó de llet!!! Després de menjar toca migdiada, i depèn de com, vénen i se t'estiren a les cames i ale! A sobarla! Després anem a veure uns tigres que tenen entre 1/2 i 2 anys que juguen amb uns altres guiris. Salten amunt i avall, es tiren a l'aigua, agafen els pals que els ofereixen els guiris… tot un espectacle! Quan marxem del temple l'Ester em diu: "ha estat el que més m'ha agradat de tot el viatge!!"

Dissabte 15 de Gener:

La idea d'avui era anar a veure els jardins del palau reial (Tailandia és una monarquia constitucional però el rei és com un Deu, et trobes la seva foto a cada racó del país), però sembla que no ens vam informar bé i no s'hi pot entrar. Però estan al costat del zoo, i com que ahir ens ho vam passar tant bé amb els tigres, decidim anar-hi. Vam veure cangurs (per mentalitzar-nos que hem d'arribar a australia), chimpanzés, orangutans, tigres, tigres de sibèria, camells, osos… fins i tot una tortuga amb dos caps! Ah! I també vam anar a veure l'espectacle de foques, que per cert em va fer plorar en recordar-me de quan era petit (ja sabeu q sóc una mica floreta…). Per la tarda vam agafar un tren nocturn cap a Chiang Mai. Aire acondicionat, 4 persones per compartiment, llençols…easy.

Diumenge 16 de Gener:

Hem dormit millor que a algun hostal. Això no té res a veure amb els trens de la India! Arribem a Xiang Mai un parell d'hores tard però és igual, hem descansat super bé!! Després de trobar una guest house (2,5€ per dia i persona) anem a fer un volt pel mercat de diumenge al vespre. Artesania, músics al carrer i menjar…. Moooooolt menjar. Hem tornat a trobar insectes però no els hem probat, ens hem d'acabar de mentalitzar.

Torn de l'Ester:

Dilluns 17 de gener:
Avui lloguem una bici per donar un volt per Chiang Mai. És com un poble i hi ha carril bici, així que és molt bona idea passejar-hi sobre dos rodes! Aprofitem per planificar el que farem aquests dies. Anem a un temple on hem llegit que fan cursos de meditació, i atenció! Se’ns en va la pinça i ens matriculem per fer un “retiro de meditación” de 4 dies!!! Ens tornarem uns yoguiss! No se si és que al final em trobat la espiritualitat que buscàvem a la India i que no vam trobar. Però aquí es respira un ambient diferent, molt més de pau i tranquil·litat, la gent és molt més amable i et volen ajudar sempre que poden. Els monjos budistes no et demanen diners quan vas al temple, sinó que realment els veus meditant i concentrats en la seva feina. Pel carrer n’hi ha un munt de monjos vestits amb les túniques taronges i rapats! Espero que no ens facin anar igual! No em penso rapar per res del món! També contractem una excursió de trekking ed tres dies a una agencia. Anirem amb tot un grup de gent a caminar per la selva, visitar poblets perduts, pujar a un elefant, rafting i navegar amb barques de bamboo!!!! (turistada total però moolaaaaaaaaaaaa!).

Dimarts 18 de gener:

Comencem el trekking!!!!! Coneixem els nostres companys de grup: un australià de Sydney que semblava d’una típica sèrie americana (el chico “awesome”!), una noia súper pija de Londres, una de Nova Zelanda “todo terreno”, dos nois anglesos (un de Liverpool i l’altre de Manchester), una noia de Wisconsin (només em sona de les pel·lícules de Holiwood! ), un noi de Colorado però que viu a Hong Kong, una parella d’alemanys... (i tot més o menys de la nostra edat!). És genial està amb gent de tot el món! La majoria d’aquests viatjaven sols i cada un explica les experiències del seu viatge o del seu país! Una de les converses més divertides que vam tenir va ser sobre el menjar: tothom defensava el menjar de la seva terra! No se si vam saber convèncer als altres, però el que està clar que com la cuina mediterrània no hi ha res! Doncs ja podeu veure que ens vam fer molt amics de tots i vam fer un grup molt maco. El primer dia vam caminar per la selva , cap amunt de les muntanyes i vam arribar a un poblet típic tailandès (amb casetes de bambo construïdes dos metres sobre del terra, es a dir, que volen), amb els nens jugant pe allà amb les gallines i els porquets (els nens d’aquests pobles no van a l’escola...), molt macoo! Ens van portar a tota la colla a dormir en una cabanya de bambo, tots junts en una habitació amb matalassos al terra i mosquiteres, com unes colònies!!! A la nit vam fer una foguera i vam estar xerrant, tocant la guitarra (els nostres guies tailandesos sabien tocar la guitarra prou bé!) i alguns fins i tot van provar de fumar opium... (nosaltres noo ehhh!!!). Tot molt hippieee!

Dimecres 19:

aquí tot és amb la calmaaaaaaaaaa i fins a les 11:00 del matí no està tothom preparat per seguir amb el trekking. Avui caminem encara més entre la selva: passes entre arbres enormes, canyes de bambo, zones ben tupides de vegetació, travesses rius fent servir troncs o les pedres, hi ha lianes... i parem a dinar a una cascada súper xulaaaaaaaaa!! Els menjars sempre són o arròs o sopa de noodles però està força bo! Arribem per dormir al centre d’elefants, on passa el riu on farem rafting pel costat. Ens vem un banyitoo al riu i està congelaaaaaaaaaaaaattt (a les nits aquí dalt refresca un “guevooo” i es passa molt de fred en aquestes cabanyes de bambo...). El Xavi i tots els nois juguen a nedar en els ràpids del riu, després sopem i tornem a petar la xerrada tots plegats al voltant de la foguera. Per cert, tothom va a Laos i a Vietnam, tothom diu que és tant maco... així que decidim que també hi anirem! El viatje s’allargaràaaa!!!

Dijous 20:

quin dia més divertit!!! Fem una passejada d’una hora sobre un elefant, inclús ens posem a sobre del cap del pobre elefant!! Durant el passeig li anàvem donant plàtans per menjar i els agafava amb la trompa. Amb tota la manada d’elefants n’hi havia un de molt petitonett.. que debia tenir pocs anys.. més monuuuuuuuuu!!! Fins i tot encara mamavaa! Després tots a fer ràfting. Ens vam separar en 3 barques i bueno ja sabeu... súper divertit!!! A més ens perseguíem uns als altres per esquitxar-nos i tal! I després vam canviar la barca de ràfting per una barca feta amb canyes de bambo per acabar de baixar el tram del riu més tranquil i menys profund. Després de dinar ja vam tornar cap a ’hotel. Ha sigut bastant turistada (a més no erem l’únic grup així que pel camí per la selva t’anaves trobant amb molta gent...) però la veritat és que ens ho hem passat molt bé i em fet  amics!! Per la nit quedem tots per sopar i fer unes birres per despedir-nos perquè cada un a de seguir el seu camí!!

Divendres 21 – diumenge 23:

 no se si es que l’alcohol aquí és molt dolent o que ara no estem gents acostumats a veure però avui tenim una ressaca del mil!! (i això que només vam veure dos cerveses cada un!!). Entre això i que estem cansats del trekking, decidim descartar la opció de fer un altre trekking que teníem pensat i ens quedem aquests tres dies mandrejant per Chiang Mai. Ens passem el dia connectats (a l’habitació hi ha wifii!!!), fem passejos amb bici pel poblet, aprofitem per planificar una mica el nostre futur: que d’aquí una setmana hem de canviar de país, comprem tiquets de bus, passegem pel mercat artesanal, llegim i preparem l’activitat del meu cumple!!! Total.. tres dies de relax total, que també els necessitemmmm!!!

Dilluns 24 de gener:

EL MEU CUMPLE, 25 anysss!!! L’activitat d’avui per celebrar el meu cumple és “Flight of the Jungle!” Es tracta de tot un circuit amb tirolines i caiguda lliure des dels arbres més alts de la selva de Tailàndia!! Súper emocionanttt!!! Les tirolines feien recorreguts de 300 metres, vam estar a d’alt dels arbres a més de 100 metres d’alçada (haig de

reconèixer que això em va cagar una mica... ja sabeu que no sóc amant de les alçades!!!), ens

tiràvem junts el Xavi i jo en tirolines paral·leles... a vegades ens feien baixar dels arbres amb una corda verticalment.. (ginye total...).

Va ser mooolt xulo! Un cumple inolvidable! Per no dir els vídeos que em van enviar la meva family per felicitar-me, súper emocionants... i la cançó que em va fer el Xavi! I tots els que em veu felicitar!! Moltes gràciesssssssssss!!!

Bé.. avui som 25 de gener i aquesta tarda comencem el curs de meditació de 4 dies... al pròxim blog ja us explicarem!!! Un petoooooooo ben fortttttttttt per totssssssssssssss!!!! Tailandia mola mmooooooooooooooott!!!

De Goa a Chennai

Xavi speaking:

Dear friends, estem a Sri-Lanka, ¿¿¿??? No, no estava previst… jeje, no; estem a l'aeroport de Colombo de pas, en espera pel nostre vol cap a Bangkok que surt a la 1:30 de la matinada; en total 12 hores d'espera. Es veu que quan vam reservar els bitllets no estavem gaire lúcids….però amb el portàtil i un llibre s'estan passant les hores molt ràpid i potser no ens dona temps a fer tot el que volíem!! (de fet no ens ha donat temps, estic acabant el blog desde Bangkok… però no ens adalentem als aconteixements…)

Ens vam quedar al dia 2 de Gener…de 2011! Esperem que hagueu entrat l'any amb molt bon peu!

Doncs el dia 2 va ser dia de fer el guiri per Goa. Vam llogar una moto (que no cunda el pánico! Papis i mamis: portàvem casc i anàvem molt lents) i vam anar a una plantació d'espècies per després visitar la ciutat vella excapital de Goa. Un dels motius per anar a la plantació d'espècies va ser que s'hi podia fer un passeig en elefant… i quan vam arribar ens vam trobar amb que inclús es podia rentar l'elefant!! De fet sembla que l'elefant et renta a tú!!!  Però no portavem banyador així que ens vam conformar amb el passeig. La plantació va ser prou interessant: canyella, vainilla, pebre, cardamomo, etc.por el módico precio de 6 € ens van ensenyar les plantes i ens van explicar totes les virtuts de cada espècie...i al final hi havia la shop, of course.

Em va agradar el model de negoci… vam pagar perquè ens fessin una xerrada comercial!!! (com a mínim ens van "convidar" a dinar). De tornada cap a casa vam parar a l'esglèsia de Sant Francesc Xavier… que encara se'l pot veure mig momificat a un taút de vidre. Es veu que va viatjar molt pel sud-est asiàtic difonent la fe cristiana (era jesuita, com Vicenç Ferrer) però no el van fer Sant per això, sino perquè quan va morir, el seu cos no es descomposava… anyway, em va fer gràcia perquè és  el meu sant :)

3 de Gener:

Dia de relax a la platja. Juguem als escacs, al backgamon, banyet, lectura… estem fent temps perquè per la tarda surt el bus cap a Hampi. Com sempre apurem massa i ens toca correr: en lloc d'anar en bus urbà fins a l'estació d'autobusos, ens toca anar en taxi perquè si no no arribem… i mira que hem tingut tot el dia per preparar la maleta!!! El bus  és un d'aquells sleepers deluxe amb lliteres. Tot i que tenim més espai que de costum arribem a Hampi massa d'hora com per poder descansar suficientment.

4 de Gener

A les 5:30 de la matinada ens fan fora del bus. "No em puc quedar un rato més? " Sembla que no, que tenen pressa. Així quebaixem del bus i fem via cap a la guest house. Habitualment la triem el més lluny que poguem de manera  que haguem de fer una mica d'exercici (veure el blog de Goa), però aquest cop ens hem superat: fins i tot hem de creuar un riu… mira que hi havia hostals... Doncs resulta  que hi ha una barqueta que uns indis utlitzen per transportar el personal d'una banda a l'altre del riu, però el primer ferry és a les 7 del mati… així que esperem mentre veiem la sortida de sol fins que comença l'embarcament… i voilà! veiem que és l'hora del bany de l'elefant sagrat del temple (que està ensinistrat a donar una benedicció amb la trompa si li dones 20 rupies (pels indis només 1)). No crec que hi hagués límit de persones per la barca…era com una petita barca de pescadors amb un fora borda i amb uns 20 passatgers i 2 bicis o motos a la proa, però bé, fa el fet i arribem a l'hostal. (atenció: l'hostal està a una banda del riu, la banda maca, però tots els monuments estan a l'altra banda).

Total que ens donen una petita "hut" davant d'uns arrossars molt macos, deixem les motxilles i tornem a creuar el riu (preu de guiri 15 rupies, guiri amb motxilla 20, indi 10)per anar a veure els monuments. Hampi és una mica com Goa en quant a nº de guiris; de fet la sensació és que encara n'hi ha més perquè Goa és molt gran, però Hampi és un poble que molts dels que passem per les platges nem a veure; així que probablament és el lloc de la India on més densitat de guiris hi hagi. Hampi… la veritat és impresionant; fins fa 300 anys aproximadament, va ser la capital del regne més important del sud de la India … fins que una coalició de sultans de més al nord ho van arrassar… desenes de temples mig en runes, ciments del que va ser una pròspera ciutat, runes de parts dels palaus…es pot palpar que alguna cosa va acabar … de cop!

5 de Gener:

Ahir vam acabar rebentats. Arrossegar el cansament d'un bus nocturn i anar a fer el guiri durant tot el dia és molt dur. Intentarem no repetir-ho.Avui ens pres el descans que havíem d'haver fet ahir i la nostra activitat principal ha estat enviar per correu un paquet amb roba i llibres cap a Barcelona i sopar en un restaurant mentre veiem "Come, reza y ama". Teníem curiositat per veure com pintava la India… es mulla poc. El trosset de carrer que surt en el taxi és real, això si que us ho podem assegurar, però nosaltres no hem anat a cap dels ashrams. Per cert, nit de reis…

Torn de l'Ester

Dia 6 de Gener:

Ens llevem d’hora i han passat els reis!! Ueeeeeeeeeeee! Ens han portat un llibre i una pulsera per mi. Es que ens portem molt bé... jejeje. Avui toca fer maleta ràpidament i sortir pitant per agafar el tren cap a Anantapur (agafem una barqueta per entravessar el riu de Hampi i agafem un autorickshow per arribar fins l’estació de tren, sempre el transport és com una gimcana!) . L’objectiu d’anar a Anantapur és fer una visita a la Fundació de Vicente Ferrer. La meva avia té un nen apadrinat a la fundació i se’ns va acudir que seria molt maco fer-li una visita de part seva (de fet la meva avia fa dos anys hi va anar-hi també, així que a ella ja la coneixen), a part de que estàvem interessats a veure quins projectes té la fundació i com s’organitza com a ONG en un país com la India. I la veritat és que només arribar ja vam quedar impressionats. A la ciutat d’Anantapur hi tenen com un campus amb casetes on viuen alguns dels treballadors de la fundació i els voluntaris. A part hi tenen habitacions pels visitants, tothom que hi vulgui anar per conèixer la seva obra és molt ben acollit. Al campus també hi ha una cantina (on vam poder menjar pa amb tomàquet i gazpacho!!!) i hi ha les oficines, és un lloc súper tranquil al mig del bullici de la ciutat.

Es respira un ambient molt agradable, un exemple és que els voluntaris van preparar un tortell de reis per a les indies que treballen de cuineres a la cantina i van fer com una festa. Ens va impactar que a aquí a la India hi ha 2.200 persones treballant per la fundació i més del 95% són gent local o sigui que a part de tota la contribució que fan al poble (sobretot pels dàlits) amb hospitals, escoles, projectes perquè les dones puguin aprendre un ofici etc... generen un munt de llocs de treball per a la gent d’aquí. Ah! I els indis que et reben i que estan amb tu tot el dia parlen català! És impressionant! Només porten 6 mesos d’aprenentatge i ja el parlen casi millor que nosaltres! Ens vam unir a un grup de catalans que arribaven en un viatge organitzat i al vespre vam anar al pavelló cultural on uns nens ens van fer una representació amb balls i cançons per donar-nos la benvinguda. Molt macoo!!

Dia 7 de Gener:

Tot el grup (érem uns 16) ens repartim en jeeps i sortim cap als poblets, on realment treballa la fundació. Pel camí es pot observar que és una regió seca i àrida per això els programes d’ecologia també tenen tanta importància. Primer ens reben tot un grup de dones que han aprés a fer bastonets d’encens i d’aquesta manera poden guanyar els seus propis diners i ser independents. Després visitem un centre on tenen cura de persones discapacitades on també han aprés a fer objectes d’artesania i així poden tenir un sou. Després anem a una escola pels nens més pobres que van haver de deixar l’escola. A la tarda visitem un hospital i un centre de malalties infeccioses. Realment quedem impressionats amb tota la feina que han fet i que tenen previst fer! És increïble! Per acabar anem a la tomba de Vicents Ferrer i la veritat és que en aquell moment t’emociones pensant en com havia de ser aquest home per aconseguir que la vida de tanta gent pobre hagi millorat tant. Sopem a la cantina amb tota la gent del grup, s’agraeix haver passat un dia amb gent de casa nostre!!!

Dia 8 de Gener (no recordo quin dia de la setmana era):

Avui visitem el poblet on hi ha la família del nen apadrinat, el nen es diu Hanumantharayudu! Al jeep ens vam aprendre tots els noms de la família i quan els deies pel nom els hi feia molta gràcia. Es tracta d’un poblet de nomes 400 habitants, súper petit!! Anàvem amb un traductor (un hindú que sabia parlar castellà). Ens va venir a rebre tot el poble! Ens van posar un collaret de flors, el punt al front i tots en seguici ens van acompanyar a la casa de la família. Ens van acollir amb plàtans, cacauets, suc de coco... estaven molt il·lusionats per la nostra visita. Els hi vam portar roba i vam repartir caramels a tots els nens, va ser molt divertit. Ens van ensenyar l’escola del poble (feta per la fundació) i tots ens volien convidar a dinar però ja havíem de marxar. Va ser una visita moooltt macaaaaaaaaa!!! En resum, la visita a la fundació ha sigut una experiència inoblidable, també perquè ha sigut molt interessant poder veure com funciona una ONG.
Inclús a la tarda vam tenir una petita entrevista personal amb l'Anna Ferrer (la dona del Vicents) i vam aprofitar per preguntar-li amb quines dificultats s'havien trobat al principi i com havien aconseguit motivar a la gent per construir aquesta "empresa”. Bàsicament ens va dir que és gràcies a tenir-hi tanta gent local que hi treballa amb dedicació i il·lusió. A sigut molt bona idea visitar la fundació com a última parada a la India!!! Una bona manera de dir adéu a un país caòtic, ple de diferencies i de contradiccions, però també un país amb esperances i il·lusions! Anant de camí amb autorikshaw cap a la parada d’autobusos d’Anantapur per agafar el bus cap a Chenai el Xavi i jo ens adonem que al final li hem agafat carinyu a la india, que trobarem a faltar els carrers plens de pols, els cartells de colors i llums a totes les petites botigues, el transit caòtic, la gent... i és que aquí tot és molt autèntic i perdre’t per un poblet perdut de la india sempre és una aventura!

Dia 9 de Gener:

Arribem a Chenai després d’un viatge nocturn amb bus esgotador... i es que els indios són molt optimistes: a tots els trens els hi diuen expressos, els hotels royal o imperial, les companyies de busos es diuen “super luxury” o “ultra deluxe”... si claroo i que mésss!! Bueno, el que vull dir és que el bus era … no sleeper sino "awaker", amb seients reclinables, total que vam dormir molt poc. Així que estàvem super cansats, fins i tot vam deixar que un comissionista ens portés a l’hotel que ell volgués sense retxistar (lo nunca visto!!) i ens vam quedar tot el mati dormint. Al migdia vam sortir a donar un vol i vam acabar a un gran centre comercial, la veritat és que et quedes ben parat quan al mig de la brutícia trobes botigues de lacoste, levis... ben curiós! I vam acabar entrant al cine. Vam fer un passeig de camí a l’hotel per acabar de dir adéu a la India... inclús va donar temps a que intentessin timar-nos demanant el doble de preu per uns plàtans... aixxxxxxxxxxx.... algun dia tornarem a la India!!!!!

Dia 10: dia a l’aeroport. Dotze hores entre un vol i l’altre... no coments! (I a més no vam poder acabar el blog...)

Xavi i Ester:

Acabem una etapa així que és temps de reflexionar…

1-Hem sobreviscut. A part de la setmana del'hospital i algún timo mayor ens n'hem sortit prou bé.

2-No és un país per venir a descansar. Si teniu un mes de vacances, reserveu-vos una setmana per relaxar-vos. Diga-li Goa diga-li la costa Brava.

3-La sensació general és molt bona. Ens ho hem passat molt bé i ens ha agradat molt que cada dia hagi estat una aventura. No trobar-te un guiri en una setmana, i no poder menjar res que s'assembli al que estàs habituat és molt interessant.

4-Creiem que val molt més la pena venir per compta pròpia que en viatge organitzat. Hi ha moltes coses que només és viuen de la primera manera (ex: trens)

5-No hem trobat gens d'espiritualitat, sino més aviat un "sobrevive como puedas", una mica la llei de la jungla.

6-Si ens preguntéssiu què és el que més ens ha agradat diríem que cada regió té el seu punt especial. Anyway, intentem sintetitzar:

Ciutat: Mumbai

Religiositat: Varanasi

Monument: Taj Mahal

Temples: Kahurao

Poblet: Hampi

Paissatge: les muntanyes

Relax: Goa

Estrés: Rajastán

7-Què canviaríem del viatge? El Rajastán va ser too much. Potser perquè acabavem d'arribar i va ser el primer impacte, però també pel fet d'anar amb taxi… no us ho recomanem; son massa kilòmetres en molt pocs dies; millor feu menys ciutats i amb més tranquilitat (i si podeu en tren millor). També ens agradaria dir-vos que si teniu la opció, feu un safari pel de desert durant 3 dies, és barat i tothom ens ha dit que val molt la pena (nosaltres no el vam poder fer perquè anàvem a matacavallos amb el taxi).

8-Pressupost:

Com que portem els portàtils, hem anat fent un excel de totes les despeses  per dia i persona per controlar el que ens gastem. Podríem dir que no ha estat massa. De mitja, diariament ens hem gastat 7.5€ en menjars, 5€ en dormir, 6€ en transports (inclou el taxi pel Rajastàn però no inclou els vols), 2.5€ en excursions i museus i 4 € diaris en altres (regals, trajes, paper de water, sabons…). En total uns 25 € per persona i dia.

9-Ruta!! Aquí teniu un mapa per seguir el qeu hem fet fins ara!! Vam sortir desde Delhi i hem arribat a Chennai després de creuar la India 3 vegades de banda a banda!!!

10-Tornarem, that's a fact: ens falta Kerala, Himachal-Pradesh i Kachemira (potser en ordre invers per poder descansar a les platges de Kerala!!).

Un pto i una abraçada a cadascú!!! Al pròxim blog us explicarem com ha anat per Bangkok, com  de suau és la pota d'un tigre i potser... què és això de la meditació!

Adeeeeeeeeeeeeeeeeeuu

Goa!!!

Bon aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaany!!!

Tornem a estar en un dia de mandritis!!!

Xavi speaking:

Bé suposo que és el que té un 1 de Gener precedit d'una nit de cap d'any…

Anyway, estem a Goa, a la costa sud-oest de la India, a un poblet d'antics pescadors que ara viu del turisme i ven la pesca als restaurants pels guiris. Portem aquí des del 15 de desembre, i és que a tothom qui viatja per la India i passa per aquestes terres li passa el mateix… vas allargant allarganti se't passen dues setmanes que ni t'enteres. El motiu? Bistecs de primera (de vedella!!!), platja, espaguetis a la bolognesa que no tenen gust a menjar chinès, molts guiris amb ganes de passar-s'ho bé, bon temps, peix fresc, gambes, esports d'aventura… i vida nocturna (tot i que ja sabeu que jo molts cops caic rodó abans de mitjanit…) total, que aquí s'no està gens malament. Ens hem allotjat a un hotel a primera línia de mar, es veuen palmeres des de l'habitació tenim balconet i aigua calenta… què més podem demanar? Ah si, costa 6€/persona i dia! Bueno, no m'enrollo més amb la intro, anem per feina. 

Ester:

Dilluns 13 de desembre: bé…  em toca recordar que vam fer fa molts dies enrere… així que haig de fer memòria. “ Por aquellos entonces” encara estàvem  a Mumbai. El nostre objectiu principal era comprar el bitllet cap a Goa. I així ho vam fer, vam sortir a passejar i el vam comprar a la primera companyia d’autocars que vam trobar. Recordo que aquest dia teníem ganes de fer alguna cosa que ens recordes a casa, o al que faríem si estiguéssim a Barcelona, així que se’ns va acudir que podríem anar al cine. Totes les pel·lícules de Bollywood estan en indi sense subtítols i com que nosaltres no hi sortíem com a extres principals, la idea no ens atreia gaire. Així que vam acabar anant al multicines més pijo de Mumbai (està a un barri ple d’oficines) a veure Les cròniques de Narnia amb anglès i en 3D!!! Vam comprar crispetes, beguda i vam fer una tarda de cine típica. Per acabar-ho de rematar abans d’entrar a la peli vam estar a una cafeteria tipu starbucks menjant muffins i coffee i connectats al wifi envoltats de gent de negocis i d’universitaris de classe alta. I és que a la India hi trobes de tot!!!

Dimarts 14 de desembre: ens passem el matí connectats a internet, preparem maletes i a la tarda a buscar l’autocar cap a Goa. Vaya tela amb l’autocar... ostres comodíssimmmmmm! (irònicament parlant clar). Són autocars “sleepers”, et diuen que són sleepers perquè hi ha llits, no perquè hi puguis dormir... i és que entre que el llit és miniatura (obligatori dormir en posició fetal) que hi ha forats a les carreteres i cada 10 segons hi ha un sotrac i que s’han donat casos de puces als matalassos... ja us podeu imaginar el “viajecito” de 12 hores...

 Xavi speaking: 

Ja ho portava pensat des de feia algun temps; l'Ester m'havia preguntat què volia visitar de la India (ella ha estat preparant el viatge principalment) i en donar un cop d'ull a la guia, a la secció "actividades" vaig veure que es podia fer parapente a Goa. Així que hem vingut directes al poble on la Lonley planet diu que es pot fer parapente…Arambol

Ester on the phone:

Dimecres 15 de desembre: arribem petats a Mapusa,ciutat des d’on agafem un bus cap a Arambol (nord de Goa). Trobem el nostre hotel, a Mandrem, una zona a primera línea de mar molt tranquil·la, apartada de tots els borratxos russos i dels xiringuitos. Fem el primer banyito al mar. Les aigües no són cristal·lines però la platja és súper llarga, plena de palmeres i la sorra està força neta! A la vora de l’aigua hi pots trobar un munt d’estrelles de mar, petxines i foradets d’on surten i entren crancs. Mooooolt macu!!! A la nit, ens donem el primer luxe de Goa: sopem un peix sencer fresc fet a la planxa, boníssiimmm! Ens comencem a adonar que això no te res a veure amb la india: menjar diferent, blanquitos en bikini i relax total!

Dijous 16 i divendres  17 de desembre: pel matí lloguem una moto i anem al caixer (està a mitja hora amb moto de l’hotel...!!) i comprem 2 coses hiper necessàries:  una bodyboard per fer surf i estrelletes i decoracions de Nadal per l’habitació! Jejeeje tot i que estem a la platja i a 30º , tant si com no vull que hi hagi esperit nadalenc!! També ens baixem d’internet les lletres de les típiques cançons de nadal, així estarem preparats pel dia 25!!! I a partir d’aquí comencem a anar a munt i avall amb el tema del parapent del Xavi (ja només li faltava saber volar a aquest noi, tabalooootttttt!!).

Xavi:

Ja el primer dia en vam veure 4 o 5 al cel, així que ens hi vam acostar i els vam preguntar. Oferien vols en tandem d'uns 20 min per 20 euros… no sta mal però me va a saber a poco… escolta, i hi ha algú que ensenyi a volar? L'Steve. L'Steve. L'Steve. Tothom ens adreçava a l'Steve així que el vam buscar i el vam trobar… fent malabars sense samarreta davant la seva habitació. És un anglès d'uns 50 anys, amb un sentit d'humor cínic i punxant queporta uns 15 a la India fent parapente. Així que vam acordar que jo faria el curs introductori de 3 dies i que por el mismo precio l'Ester faria un tandem amb ell (és una manera de regatejar…).

Dissabte 18 de Desembre

La meva priemera classe havia de consistir en un vol llarg en tàndem en el que havia de portar els controls una bona estona mentre l'Steve m'anava dient què havia de fer.Però aquell dia ens el vam passar fent parawaiting, és a dir, esperant a que el vent fos prou fort per, si més no,  que la caminata fins a dalt del turó des d'on sortim volant es vegés recompensada amb un vol de 30 min. Però no vam tenir sort, i tot i que cap a les tres de la tarda el vent començava a ser prou fort (n'hi ha prou amb uns 15km/h) per poder-te aguantar volant amunt i avall pel petit penyasegat (n'hi ha que s'hi passen fins a 2 hores seguides volant!!) amb el tàndem vam anar directes avall en 5 minuts (segurament la dieta de mumbai va influir a que caiguéssim més ràpidament). Ho vam tornar a intentar però avall un altre cop. Res. Mañana más, és com voler fer surf en un llac o esquiar a l'estiu a la molina.

Diumenge 19- Dimecres 24 de Desembre

Comencem a tenir una rutina: ens llevem cap a les 8 amb el sol entrant per les dues finestres de l'habitació amb les palmeres somrient-nos des de fora, esmorzem a l'hotel una truita de tomàquet, pernil i formatge i comencem la caminata de 45 min.per la platja fins a casa l'Steve. Agafem els trastos (parapente, taula de surf, cascs, radio…) i fem via cap al penyasegat d'on podem sortir volant.  Ens esperem a que faci prou vent i just a l'hora de dinar l'Steve diu "ara el vent és perfecte, som-hi!" total que ens quedem sense dinar dia rera dia. Afortunadament portem uns quants litres d'aigua i en aterrar a la platja sempre hi ha la possibilitat de comprar una o dos pinyes pelades por el módico precio de 0,8€. Acabem la classe cap a quarts de 6, recollim i nem a sopar sempre al mateix restaurant de l'hostal de l'Steve. Fan uns bistecs i uns espaguetis… millors que en moooolts restaurants de Barcelona!!! Total que després de sopar, cap a quarts de deu, torna a fer la caminata de 45 min per la platja per arribar petats a l'habitació i a dormir.

Em va costar una mica aprendre a volar. Al principi feia principalment exercicis de control del parapente a la platja,després un parell de "salts" des de 60 m (no hi havia prou vent per volar), i el tercer o quart dia… 25 minuts  volant!!! El més xungo és enlairar-te: tens força presió, hi ha gent fent cua  per volar, el parapente se't desequilibra, el vent canvia de direcció suficientment com per fer-te enrera… però l'Steve m'ajuda a controlar i m'empenta… un cop deixo de tocar terra la cosa canvia… el mar i la platja a 60m per sota, el parapente llisca com si anéssis esquiant… easy. L'Steve em diu per la radio "go right" i giro sense dificultats. Notes que controles. I vas volant però ojo! Què al cel també hi ha trànsit! I ara en 3D! 

Quan gires has de mirar amunt, recte i avall!! Mola també tenir les àguiles planejant a menys de 10 metres teus, i veure més enllà del turó, del riu i quasi l'hotel… peruqè no és que no baixis….sino que pujes!!! La brisa del mar xoca contra el penyasegat i l'aire puja uns 20-30 metres més per sobre!!  Mola molt. Ah!! No us he presentat el Hansel, un noi mig indi mig austríac de 22 anys que és l'aprenent de l'Steve, i viu amb ell (el pare del Hansel era molt amic de l'Steve). Dons bé, en Hansel també està volant per aquí, o m'ajuda a plegar el parapente quan arribo a la platja per tornar a pujar al penyasegat. Un noi molt maco. Us preguntareu com és que ja estem al 24 de desembre si el curs era de 3 dies…doncs és que se'm va fer curt…jeje El tercer dia vaig volar mitja horeta, però sabe a poco… així que amb l'Ester vam decidir que faria el curs complet de 8 dies!!

I us preguntareu, què fa l'Ester mentrestant? El que més li agrada: matarel burro amb un punxóoooo!!!! Llegeix, pren el sol, mira com faig parapente, fa la migdiada, fa surf amb la body board… això són vacances!! El 24 al vespre s'ha de celebrar, així que ens ajuntem com de costum amb l'Steve i el Hanssel i ens partim uns peixets, calamars, gambes i un bistec. Ah! I uns Cockles amb una salsa boníssima per començar!!! Ho acompanyem amb un vi blanc decent i tornem a casa ben contents però preguntant-nos si no hi  havia hotels més lluny...

Ester speaking:

Dijous 25 de desembre, Nadal!!! :  ja és Nadal ja és Nadal festa i alegria! Jesús neix a Betlem dins d’una establia! Aquesta va ser la cançó que millor ens va quedar al Xavi i a mi a cànon! Jejeje Només llevar-nos pel matí  vam començar a cantar nadales i ostres!!! a sota el mitjonet de Nadal hi havia regaaalsss!!! Una samarreta i uns jocs de taula pel Xavi i un collaret, anell, vestit i sandàlies per mi! Quantes coses!!!! Avui és festa del curs de parapent, així que ens quedem pel nostre hotel fent mandritis, a la platja, fem un bon dinar amb gambes (per cert, unes gambes enormeeeessss!!) i peixet al forn i a la tarda ens connectem per parlar amb totaaaaaaaaaaa la família!!! La veritat és que us hem trobat a faltar aquests dies de Nadal... tant a la família com als amics!!! Us enyorem i pensem amb vosaltres!! Bon Nadalll!!!!!

Xavi on the phone:

Diumenge 26 - Dimecres 29 de Desembre

L'Ester ja s'ha cansat de matar el burro amb un punxó. Ara li surt la vena tabalot i vol fer un curs d'alguna cosa… però el ioga és massa relaxat per ella… i com que un dels seus propòsits pel 2011 és tocar la guitarra elèctrica, vola prendre música. La gràcia és que té profe particular 24h al dia i que li surt casi de gratis…fem una mica de tot: solfeig, harmonia, ritme… mentre dinem o mentre caminem per la platja li vaig explicant coses d'aquí i d'allà.I li poso deures, com que ens vam desscarregar unes nadales  per cantar, se les aprèn en notes i ritme i les solfeja. Se'n surt moooolt béee! Jo segueixo amb el meu curs. El 26 no va prou vent així que fem parawaiting, però els segënts dies… he estat volant fina a 1h 40 min seguides!! Sense tocar de peus a terra! (que ja em passa sovint). L'últim dia l'Steve gairebé ja no em donava direccions amb la radio, se suposa que ara sóc capaç d'anar a una escola oficial i treure'm la llicència després de fer un exàmen! I apor la siguiente! (submarinisme a Tailandia!)

Ester speaking:

Dijous 30 de desembre: per fiiiiiiiiiiiiiiii el Xavi ha acabat el curs!!! Ara toca platja i panxing! També aprofitem per comprar els bitllets d’autocar cap a la pròxima destinació, Hampi i comprar algun regalet de reis. Ah! I 1 hora de música!! (I’m improving!)



Divendres 31 de desembre: pel matí fem l’últim bany de l’any. Hi ha forces onades i fem una sessió de surf amb la body. Per la tarda ens arreglem, bé jo em poso el vestidet nou i el Xavi treu de la motxilla una camisa arrugada més no poder (no em vull ni imaginar com deu estar el traje...fet un munyoc!). Hem quedat per sopar un altre cop amb l’Steve i el Hanssel. Sopem el mateix que el dia 24: gambes, peix, calamars... i vi blanc! Aquí es sopa d’hora així que a les 22:30h ja havíem acabat!

I ara que fem fins les 00:00?¿ Doncs tot contentillos ja vam anar tirant cap a una festa d’un xiringuito de platja, vaya telaaa!! La gent passadissíma de drogues i amb música trance (quin rollo de músicaaaaaaaaa!, on està el típic paxangueo, David Gueta o el Waka Waka?¿?, aquí a Goa no existeixx!!). Vam fer uns mojitos i portàvem raïm per les campanades de les dotze! Ens vam trobar amb tots els parapentistes (tos els que estan al voltant de la taula al bar) i vam entrar al nou any 2011!!! Vam ballar i vam petar la xerrada amb els nostres nous amics i vam acabar la nit fent un passeig per la platja de camí al nostre hotel! BON ANY NOU!!!!

Dissabte 1 de gener: és pot resumir amb poques paraules: dia de ressaca gràcies al “boníssim” vi de la India. O potser va ser el mojito?? Anyway, bàsicament mandregem i escrivim el blog!

Demà passat marxarem de Goa, se'ns ha acabat la bona vida... la pròxima actualització serà desde l'aeroport, esperant l'avió cap a Bangkok, el 10 o l'11 de Gener.

Feliç 2011!!!!