Xavi speaking: Quant de temps amics meus!! Han passat més de dues setmanes desde que us vam escriure des d'un poblet a les muntanyes, a 5ºC i pelant-nos de fred; ara en canvi estem a Mumbai, la ciutat més gran de la India (16 MM de persones) a ran de mar, a 30ºC amb els ventiladors enjegats i just a l'altra banda del país. Estem a l'habitació de l'hostal (tipus camarot de barco però encara més petita) en el típic estat de mandra d'un diumenge al matí. Ens ha costat posar-nos-hi, però un cop engeguem, ja sabeu que ens costa retallar. Let's go!
Després de posar-vos al dia desde la cafeteria de Darjeling, vam agafar un taxi cap a Siliguri per anar capa a Calcuta amb el tren nocturn. Arribar a l'estació no va ser fàcil: vam fer 3 hores per carretera de muntanya tipus collada de tossa (pero peor) fins arribar a la ciutat, i un cop allí el taxi ens diu que no ens pot deixar a l'estació així que pujem a un ciclorickshaw (una bici-taxi a lo "imperialista") intentant que les motxilles no caiguin. Apunt: ara les nostres motxilles, a més del traje porten unes bambes, pantalons de xandall i polar comprats a Darjeling. Total que després que el "taxista" ens deixi a l'estació (aquests paios s'haurien d'apuntar al tour de france) pujem aporuguits al nostre vagó i… voilà! No té res a veure amb l'aglomeració dels últims trens, cadascú el seu seient, res d'empentes, locals amb les seves raquetes de tenis que van a jugar un torneig a calcuta…. Flipant.
Divendres 26 -Dissabte 27 de Novembre:Arribem a Calcuta a les 7 del matí. Després de trobar allotjament bé de preu (4€/cap) sense massa bitxos (no hi ha res comparable a l'hotel de Delhi) anem a voltar. Calcuta és una ciutat xula… després d'un mes a la India és d'agrair trobar voreres, semàfors, absència de vaques i porcs… si més no al centre històric, és a dir, la part més colonitzada pels britànics; però dóna la sensació que grans extensions de la ciutat són així. De totes maneres només ens hi passem un dia i mig que ensdona temps per veure el Victoria Memoria (monument dedicat a la reina Victòria d'Anglaterra a principis de s.XX), un parc on hi ha cavalls lligats a estaques, i el museu nacional on s'hi poden trobar desde fetus de cabra amb 8 potes en formol fins a escultures dels deus hindús.Dissabte agafem el tren de nou, aquest cop en classe 3AC, és a dir, amb aire acondicionat i sense possibilitat que hi hagi overbooking. Ens esperen 17 hores de tren i 1000 km per endavant per arribar a Nagpur, una ciutat d'uns 2MM de persones situada pràcticament al centre de la India.
Diumenge 28 de Novembre:Desde Nagpur agafem un autobús i un taxi i arribem a la reserva de tigres de Pench 24 h després de sortir de Calcuta. No sta mal. Però valdrà la pena. Va ser per aquestes terres que cap a 1830 Mogli va viure per aquí, i anys més tard un escriptor britànic es va assaventar de la història per escriure el llibre de la selva! Ens allotgem a un resort turistic per guiris total (tot i que no veurem ni un blanquito fins a mumbai, tots els guiris son indis) però a lo barato: en dormitori compartit. La gràcia és que el dormitori compartit només el compartim l'Ester i jo!!! Jejeje. Una habitació per 6 o 8, 3 lavavos…ens costa 11€/dia amb pensió completa. Més o menys és el que ens venim gastant diàriament per cobrir les necessitats bàsiques.
Es el turno de Ester Paré Carrillo...
Es el turno de Ester Paré Carrillo...
Dilluns 29 de novembre: Ufff avui ens llevem a les 5:00 del matí! Pujem a un jeep amb una família de Bengalore amb una nena petita clavada al Mogli, i entrem a la reserva. Bé, l’objectiu és molt clar: veure un tigre en estat salvatge, però a la hora de la veritat no és tant fàcil. Ens passem quatre hores gip cap aquí gip cap allà (el tigre s’ho debia passar bé marejant-nos), total el més a prop que vam estar dels tigres van ser aquestes petjades del camí. 
La veritat és que igualment el moment va ser emocionant quan intentàvem escoltar els sorolls dels animals, dels ocells... el guia anava buscant tot el rato petjades... però no vam tenir sort! Per altra banda, vam veure altres animals salvatges pel que ja valia la pena entrar al parc: búfals salvatges, un ramat de bambis, “chacals”, lemurs, un elefant, blue dear... va ser molt xulo! Hi havia indios que havien entrat fins a sis cops intentant veure tigres (tot i que val una pasta!), nosaltres vam optar per asumir-ho i dedicar els altres dies a descansar (vaguear) i passejar per la zona.Una experiència ben emocionant! Ah! Ara que ho penso aquest dia el Xavi li va agafar la falera de l’esport i vam sortir a corre per la tarda i vam fer una sessió d’aeròbic i body pam a l’habitació! Jejeje va ser ben divertit! li vaig fer fer tantes sèries de flexions que el vaig deixar kaoo! 
Dimarts 30 de novembre: Això no hauria de sortir a la llum... però la veritat és que ens vam passar tot el matí jugant a l’ordinador al joc dels worms. Pels que no sàpiguen de que va són dos equips de cucs que s’han de matar uns als altres. La gracia és que es poden posar noms als cucs, així que lluitàvem guais contra pijes! Jajajaja (ara que el Xavi no em sent... les pijes vam guanyar uns quans copsss!). Després de tant matar el burro amb un punxo, vam decidir sortir a fer alguna cosa de profit, i vam fer un passeig ben maco per tots els poblets de la zona. Tot eren camps, gent treballant a les collites o amb els ramats o nens jugant per aquí i per allà. Ens vam adonar que no aniríem gaire lluny gràcies a les agulletes d’ahir, així que vam fer autostop per poder arribar a un poble que estava a uns 10 km. Al poble semblava que ningú havia vist un “blanquito” en sa vida (com ens diem a nosaltres mateixos) i tothom ens perseguia i se’ns quedava mirant. L’autostop de la tornada va ser una mica més precari: vam jugar al tètrics amb 17 indios i un gip. Com el Xavi diria “como solucionar un problema logístico”. De fet, era un taxi que com que no pot portar guiris a un preu de 200 rupies, ha de portar a un munt de indios a un preu de 10 rupies. Cleverrr veryyyy clever!
Dimecres 1 de desembre: Avui ha de ser d’aquests dies que t’has d’omplir de paciència a la India. Pel matí vam agafar un bus per anar de la Reserva a Nagpur. El Xavi és va haver de barallar una mica amb l’indio de turno que ens volia cobrar més del compte en el tiquet. El problema és la falta d’informació. No saps quan val el bitllet per tant poden fer-te pagar el que volen, però podríem dir que ara ja no som tant estúpids, així que el que cal és preguntar a tot quisqui quin és el preu real i quan trobes a l’indio que sap parlar amb anglès i et diu que val la meitat ja pots barallar-te amb el dels tiquets fins que et torna la pasta. Llavors, quan arribem a l’estació de tren ens adonem que el nostre tren arribarà tard, res... 8 hores de retard que van acabar per ser 12. No està mal! I nosaltres ens queixem de la renfe! Sort que portem amb nosaltres els portàtils, ens assentem a un bar i juguem als worms sense parar!! També vagi fer deures d’anglès (papaa et vaig dir que faria servir el llibre que estic carregant!). Finalment, vam agafar el tren a la 1:00h del matí, vam fer fora al indio que ocupava el nostre llit i a clapar! Per cert, com odio estar a la andana dels trens... hi ha una fauna de lo mejorditooo: rates, escarbats, aranyes.. mmmmmmmmmmmmm nice very niceeeeeeeeee!!! Quien me ha visto y quien me ve!
Dijous 2 de desembre:
Per si us semblava poc l’espera que vam passar ahir i les hores de transport, va i ens passem la parada de tren que havíem de baixar!!! A veure, ahir el tren portava 12 hores de retard i resulta que avui arribem una hora i mitja abans a la nostra parada, clar encara estàvem dormint!! Com es pot entendre això? Van escurçat les vies per la nit o que??¿ A més és que no hi ha manera de saber on ets, allà ningú t’avisa de res! No hi ha un “ding dong, la següent parada és tal” no.. aquí ja t’espavilaràs! Total la vam liar parda! Jo em vaig posar com una mona i el Xavi va intentar improvisar com va poder: vam baixar a la següent parada (que era a una hora de distància) i vam tornar cap enrere. Quan vam arribar a l’hotel em saltaven les llàgrimes d’alegria! 
Però ja havíem perdut prou temps, i vam sortir pitant sense temps per res per agafar un bus cap a les Coves de Adjanta. Són uns temples budistes excavats a les coves de l’any 200 a.C. força impressionants. Hi havia moltes escultures de budes i pintures a les parets. Hi havia varies coses interessants, com per exemple en un temple picaves a unes columnes concretes i ressonava una música per tot el temple. Un cop feta tota la visita, vam tornar amb el bus petats cap a l’hotel. 
Divendres 3 de desembre: Avui hem fet una excursió al cràter del meteorit de Lonar. Ens va cridar molt l’atenció fer aquesta visita perquè es veu que el meteorit va caure només fa uns 50.000 anys i va formar el tercer cràter més gran del món (després d'un dels EUA i un altre a l'Àfrica): 2 km de diàmetre i 170 de profunditat. El que no sabíem és que aquest meteorit va anar a caure a 7 hores amb bus del nostre hotel, això ho vam descobrir un cop allà. Total, us imagineu el final? No vam aconseguir fer la visita i ser a temps per tornar al nostre hotel. Bé, el cràter era una passada, enorme, amb un estany i jungla als voltants. Ens va passar una cosa rara, un indio ens va estar seguint quan passejàvem pel cràter i ens va dir que si continuàvem per aquell camí era perillós.
No vam acabar d’entendre perquè, però vam preferir girar cua; creiem que potser el tio hi tenia una plantació de maria hiperproductiva gràcies a les radiacions còsmiques. Podria ser no?¿ No vam veure indicis de vida extraterrestre, les pedres que vam recollir les podríem trobar potser a la Mola, però la experiència va ser emocionant. A part, ens vam adonar que per allà no havia passat mai un turista perquè la gent es quedava flipada al veure’ns. Simplement en qüestió de segons s’organitza un “corro” al voltant nostre d’unes 20 persones que ens deixen un espai vital de 20 cm. No parlen anglès, així que se’ns queden mirant atònits fins que se’n cansen. Vam acabar per agafar un bus a les 6 i mitja de la tarda que ens va portar a un altre poble amb l’esperança de poder agafar un bus nit fins al poble on teníem el nostre hotel, però no va poder ser i vam haver de dormir a aquest altre poble “con lo puesto”. No us imagineu lo horrorós que és anar amb bus: no hi ha manera de dormir perquè a cada metre hi ha un sotrac que fa trontollar tot el bus que sembla que s’hagi de trencar. 
Dissabte 5 de desembre:
Agafem un bus de quatre hores cap a Jalgaon, arribem justos a l’hotel per dutxar-nos fer la maleta i anar cap a l’estació de tren. Avui el tren només va dos hores tard, a més anem en segona classe, pel que el grau de comoditat és major. Coincidim al vagó amb un sacerdot de Veranasi i els seus deixebles amb els qui xerrem una mica. Acabem arribant a Mumbai a les 2:00h de la matinada i gràcies a Déu arribem a l’hotel després d’agafar el metro i un taxi. Ens mereixem un bon descans!!!!
Xavi speaking again (se estan poniendo pesaos...):
Diumenge 5 de Desembre:
Avui ens llevem tard. De fet fem un esmorzar-dinar i per la tarda anem a donar un volt per la zona de l'hostal. No ens ho acabem de creure: no hi ha vaques, les voreres són transitables, es veu el mar… és tipus Calcuta però encara millor. Anem de passeig fins a la porta de la India que és com un arc de triomf (de fet record de l'època britànica) però més gran i al costat del mar i veiem que hi ha una gran aglomeració… amb poli i tot… "what's happening?" li dic a un dels mirons. "Shah Rukh Khan" em diu. Es veu que és el Tom Cruise de Bollywood, així que ens esperem a que arribi (aquí els actors no arriben en limusina sino que ho fan en llanxa). Entretanto passejem al voltant del monument cuando de repente se'ns acosta un noi i amb un bon anglès ens diu que si volem anar a bolllywood a fer d'extres… després d'una estona de parlar passem al castellà (l'accent cantava una mica) i vet aquí per on… que acabem parlant en català, de la floresta. Quina gràcia! Total que el Tom Cruise aquest de bollywood arriba, axií que després d'observar atònits com tota la massa va corrents a demanar fotos i autògrafs i sentir "quiero un hijo tuyo!!" "tio buenooooo!" tornem a l'hostal ben contents d'estar a Mumbai.
Dilluns 6 Desembre:L'oferta del català era per avui a la nit. Passr-nos la nit gravant ens fa mandra però bueno… una oportunitat és una oportunitat… però resulta que n'hi ha unes quantes, i ens enterem a l'hostal que busquen extres per l'endemà. Així que agafem aquesta opció ja que el trasnochar no se'ns dona gaire bé, i encara ens adormirem al mig del plató. Passem el dia passejant per Mumbai: la universitat, el palau de justicia, un passeigmarítim molt xulo, una estació de trens que sembla un palau… ens encanta aquesta ciutat. Segurament si haguéssim de viure a la India triaríem Mumbai. Si més no, dels llocs que hem vist fins ara.De camí també passem per un mercati atenció que trobem… arbres de Nadal!!! I llumetes i voles d'aquestes de colors!! La veritat es que es troba a faltar una mica l'ambientació nadalenca! Clar que Nadal a 30ºC… anyway, que a vegades ens anyorem.
Dimarts 7 de Desembre:
Avui comença la nostra aventura a la gran pantalla. La veritat és que quan planejàvem el viatge teníem clar que era una de les coses obligades a fer….Ens llevem ben d'hora i pujem a una furgo amb uns altres 7 blanquitos i una negrita. Ens porten a les afores i deprés de passar el control de seguretat arribem a l'edifici de gravació. Allí ens donen d'esmorzar, ens vesteixen amb roba india de película (no veureu a cap tío fent la fila que feia entot el país, només a la tele)i maquillen a les noies amb una bona dosi de pote i pintallavis. Quan estem tots llestos entrem al plató.En total som uns 30 extres. Hi ha afganesos, iranís, americans, francesos, algún japonès, anglesos, espanyols… i indis que no semblen indis sino xinesos. Es veu que típicament els extres de les pelis de Bolliwood (de caire clàssic tipo chico conoce a chica) són sempre extrangers. Em pregunto per què. Potser és que els indis ja estan ocupats als call centers? La peli es dirà "Ready" i serà un exitazo perquè el prota és Salman Khan, el George Cloney d'aquestes terres, així que és el segon actor important que veiem en 2 dies. La gravació és guai, hi ha molta gent jove (de fet el guionista, vestuari, coreògraf, etc )tenen menys de 30 anys.Vam estar unes 10 hores al plató per gravar 1 o 2 minuts de peli. Als extres bàsicament ens posen al fons del plató i ens fan aplaudir mentre sona la música o bé aguantar un got de cubata fals amb un somriure als llavis. A més dels actors i els extres tens hi ha los "chicos y chicas de bollywood" que són un exèrcit de joves ballarins uniformats amb vestuari blanc i rosa que fan la coreografia central amb la música tant característica. El resultat el veurem cap al Juny segurament. L'ester i jo sortim uns 20-30 segons al fons de tot. Ho haurem de veure!!Se'ns ha passat el dia volant! Quan tornem ens donen les gràcies i… 500 rupies!! 
Dimecres 8- Divendres 10 de Desembre:Ens agrada la ciutat i decidim quedar-nos-hi uns dies més. S'hi està molt bé! El nostres barri és molt maco, anem a esmorzar i sopar a un restaurant musulmà molt bo (i econòmic) i passegem per la ciutat, anem a veure algun temple i també aprofitem per descansar una mica que encara no ens hem recuperat de la pallissa de la visita al cràter. Vaia tela. Un dels dies vam poder veure una típica boda india mab tots els homes amb els seus millors turbants i les dones amb els millors saris. Hi havia també una banda de músics , un grup de ballarins amb vestits tradicionals, un cavall (també amb vestit tradicional) i un cotxe que imitava un Rolls Royce. Parlant d'imitar… és sorprenenent veure pels carrers anuncis de les botigues dient "fem imitacions de dolce gabana", "fem copies pirates", "Rolex de mentida". A mi em va agafar la vena consumista i em vaig comprar 2 o 3 programes de diseny gràfic incloent l'autocad, un programa de música, un dediseny de procés industrial, pelis i un joc. No está mal per 20 euros.
Dissabte 11 de Desembre:Dia d'excursió a la illa elefanta. Agafem un barco i en una hora ens plantem al mig de la bahia de Mumbai. Des del barco comencem a prendre dimensions de la ciutat… no s'acaba!! És immensa! I no es veu tota, per suposat. Però en kilòmetres i kilòmetres es veuen gratacels aquí i allà… a la illa hi ha unes coves tipo les de Ajanta, amb temples excavats, però més cutres. Donem un volt per allí i tornem a l'hostal. Crec que estem saturats de temples.
Diumenge 12 de Desembre:
Lazy day…. El séptimo descansó. Ens llevem tard, organitzem les fotos, escrivim el blog… també els viatgers necessiten caps de setmana!!
Una abraçada ben fortaaaaaaaaaa!!! Cuideu-vos molt i recordeu de fer la carta als reis!!
Per cert… 5-0 és millor que 1-6 oi? :))))))))
